Estat sense llitoral
Es denomina Estat sense llitoral o sense eixida a la mar a un país rodejat de terra o que carix d'eixida al mar o al oceà. En l'any 2026 en el món hi ha 44 països que poden ser considerats com a tals.[1]
Una mar tancada o mar interior és, com el seu nom indica, un mar que no està conectat als oceans, degut a que està rodejat per dos o més països. El mar Caspio i la mar Morta es consideren normalment com llac endorreicos. D'acort a esta denominació, el 44 % de l'aigua continguda en els llac del món es troba en la mar Caspio. Els països que solament llimiten en qualsevol d'estos llac endorreicos també són considerats com a «països sense eixida a la mar».
En el cas de les mars que es troben conectats en els oceans a través d'estrets canals, com la mar Bàltica, la mar Mediterrànea i la mar Negra, estos passos són de gran importància estratègica per als països que controlen el seu accés.
La major part dels països sense eixida a la mar es troben en Àfrica i en Àsia central, encara que també en Europa central hi ha un número important d'ells.
En Amèrica, solament dos països es troben sense llitoral que són els països suramericans de Bolívia i Paraguai, per lo que es considera que el continent americà és el que té menys països sense accés al mar.
Oceania és un continent insular, lliure de països sense llitoral.
El país sense eixida a la mar més gran del món és Kazakhstan, mentres que el país sense eixida a la mar més chicoteta del món és la Ciutat del Vaticà (que és també el país més chicotet del món).
Significat
Històricament, el no posseir accés a la mar implicava una posició desventajosa, ya que separava al país de les riquees que es presenten en el llitoral marí, com la peixca i especialment el comerç marítim.[2] Com a norma general, les zones costeres del món són més pròsperes i estan més densament habitades que les interiors. No obstant, hi ha moltes excepcions, sent els casos de certs països europeus que no tenen eixida a la mar com Andorra, Àustria, Ciutat del Vaticà, Eslovàquia, Hongria, Liechtenstein, Luxemburc, República Checa, Sant Marino i Suïssa.
En l'àmbit militar també es dona lo mateix, ya que un país sense eixida a la mar no pot contar en una marina de guerra en cas d'un conflicte bèlic. No obstant, alguns països sense eixida a la mar li les han ingeniat per a tindre la seua pròpia armada, com el cas de Paraguai que conta en bucs de guerra, Hongria en dragamines i República Checa en patrullero.cita requerida (Vore Anex:Armada de països sense eixida a la mar).
Els països han intentat mantindre o conseguir una eixida al mar. Aixina, la Societat Internacional del Congo, propietària dels terrenys sobre els que s'assenta l'actual República Democràtica del Congo, va obtindre una chicoteta eixida a la mar en la Conferència de Berlín de 1885. Per a això, Angola va ser dividida en dos territoris.
En l'actualitat, Bòsnia i Hercegovina manté esta chicoteta localitat com a eixida a la mar, dividint en dos les possessions de Croàcia en la mar Adriático.
Despuix de la Primera Guerra Mundial, Polònia va obtindre el Corredor de Danzig per a dispondre d'una eixida al mar.
El Danubio va ser internacionalizado per a permetre que Estats sense llitoral, com Àustria, Hongria i Checoslovàquia, tingueren una eixida segura al mar.
Alguns països sense eixida a la mar, es troben ubicats dins d'un atre país, els quals resulten ser enclavaments. Actualment solament existixen tres casos, els quals són: la Ciutat del Vaticà i Sant Marino dins d'Itàlia, i Lesotho dins de Suràfrica. I curiosament estos tres països que són enclavaments es troben dins de països que sí tenen eixida al mar.
Despuix del Tractat de 1904 entre Chile i Bolívia, Bolívia pert el seu accés a l'oceà Pacífic a canvi del pagament de compensació de posguerra despuix d'enfrontar-se en la Guerra del Pacífic.
Hongria també va perdre la seua eixida a la mar a conseqüència del Tractat de Trianon de 1920: encara que Croàcia posseïa autonomia dins d'Hongria, la ciutat de Fiume era independent, sent governada com a corpus separatum des de Budapest per un governador, ya que era l'únic port d'Hongria.
Quan els aliats varen dividir l'antic Imperi otomà pel Tractat de Sèvres, es va prometre a Armènia una eixida al mar Negra per mig de les actuals províncies turques de Trabzon i Rize. No obstant, este acort no es va portar a terme per la Guerra d'Independència Turca, liderada per Mustafa Kemal Atatürk, i les aspiracions armènies varen ser eliminades en el Tractat de Lausana.
La Convenció de les Nacions Unides sobre el Dret de la Mar permet als països sense eixida a la mar l'accés al mateix sense tindre que pagar aranzel o quotes de pas als països de trànsit. Les Nacions Unides posseïxen un programa d'acció per a ajudar als països en vies de desenroll sense eixides a la mar, sent l'actual responsable Anwarul Karim Chowdhury.
Alguns països posseïxen una llínea llitoral molt extensa pero inútil. Per eixemple, els ports de Rússia es troben en l'oceà Àrtic i es congelen cada sis mesos. Guanyar el control d'un port d'aigües càlides va ser el motiu de l'expansió russa cap al mar Bàltica, la mar Negra i l'oceà Pacífic.
Per un atre costat, hi ha Estats que posseïxen llínea costera, pero carixen d'eixida al mar. Este és el cas dels països ribereños del mar Caspio i del mar Morta. Degut a que moltes voltes són considerats llac, els països ribereños se seguixen incloent dins de la llista de països sense eixida al mar.
Un país insular és un país rodejat completament per mar, és dir, el cas opost a un Estat sense llitoral.
Llista de països sense eixida a la mar
Els Estats es poden agrupar en grups contigus:
Els següents Estats sense eixida a la mar estan rodejats solament per països ribereños:
Europa i Àfrica són els continents en més Estats sense eixida a la mar (17 i 16 respectivament); Àsia té 10 i en Amèrica solament hi ha 2. Oceania és l'únic continent en el que no n'hi ha, sent ademés l'únic continent en una sola frontera terrestre, la que separa Papúa Nueva Guinea de la província indonèsia de Papúa. Doble aïllamentUn Estat sense eixida a la mar, les fronteres de la qual siguen en atres Estats sense eixida a la mar, és un Estat doblement aïllat. Un ciutadà d'eixe país deurà creuar dos fronteres per a accedir al mar. Solament existixen dos casos en el món, Liechtenstein en l'Europa Central (rodejat per Àustria i Suïssa), i Uzbekistan, en Àsia Central (rodejat per Afganistan, Kazakhstan, Kirguizistan, Tadjikistan i Turkmenistan). No obstant, els seus Estats veïns tenen eixides indirectes a la mar, com a través del riu Danubio, en el primer cas, o a través dels canals cap a la mar Caspio, en el segon. Ademés, Liechtenstein posseïx eixida pròpia a través del riu Rin. Abans de 1919 i des de 1938 fins a 1945 no varen existir Estats doblement aïllats. En el periodo anterior al fi de la Primera Guerra Mundial, els països d'Àsia Central formaven part del Imperi rus i Liechtenstein tenia frontera en un Estat en costa, l'Imperi Austrohúngaro. En el periodo entre 1938 i 1945, Uzbekistan formava part de l'Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques i Àustria havia segut anexada a l'Alemània nazi, per lo que Liechtenstein feya frontera en un Estat en costa. Casi aïllatsEls següents Estats destaquen per tindre una chicoteta eixida a la mar en comparació a les seues fronteres terrestres. En la llista, s'inclouen països la costa dels quals siga inferior al 10 % del total de fronteres:
Vore tambéReferències
|
