Anar al contingut

Riu Paraguai

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Per a atres usos d'este terme vore Paraguay (desambiguació).
Est artícul tracta sobre el riu d'Amèrica del Sur. Per a el sistema de rius de la República del Paraguay vore Rius del Paraguay.


Pont del ferrocarril sobre el riu Paraguai, en Corumbá, Mate Grosso del Sur, entre Brasil i Bolívia.

El riu Paraguai (; Plantilla:Lang-gn) és un important riu d'Amèrica del Sur que fluïx de nort a sur i constituïx el principal afluent del riu Paraná. Forma part de la conca de l'Argent, una de les majors del món. El seu curs s'origina en l'estat de Mate Grosso, en Brasil, recorre breument (48 km) el surest de Bolívia, travessa longitudinalmente Paraguai i, en el seu tram inferior, marca la frontera entre Paraguai i Argentina fins a confluir en el riu Paraná front a la localitat argentina d'Illa del Cerrito, en la província del Chaco. El riu constituïx la principal via de transport fluvial i eix hidrogràfic de Paraguai, ademés de ser un recurs fonamental per a la navegació, la peixca, l'agricultura i la generació d'aigua potable en la regió. La seua conca hidrogràfica comprén aproximadament 1 170 000 km², lo que la situa entre les vint majors del planeta.[1]

El riu Paraguai té una llongitut estimada de 2695 km, que ho ubica entre els quaranta rius més extensos del món.[2]

El seu curs alt forma en gran partix els majors chapulls d'Amèrica: els Banyats d'Otuquis i el Gran Pantanal (fins al XIX, Estany de Xarayes), que actua com un jagantesc regulador del seu cabal, i, a la seua volta, del cabal del riu Paraná.

Toponímia

El nom és d'orige guaraní, pero s'ha aplegat a una conclusió definitiva sobre l'orige del nom Paraguai.[3] Les interpretacions més comunes a lo llarc de l'història sugerixen:

  • Riu que origina una mar.[4]
  • Aigua dels payaguaes (payaguá-i, payaguá-i):[5] El militar i científic espanyol Félix d'Azara enunciava estes dos versions, la primera es referia als naturals payaguaes que vivien a les vores del riu; i l'atra referix a que es devia al nom d'un gran cacic cridat 'Paraguaio'.
  • Aigües de Paragua (corona de plomes), cacic que va pactar en els espanyols: Versió de l'investigador paraguayà Jorge Rubiani.[6]
  • Riu que passa per la mar (Gran Pantanal): Versió de l'historiador i escritor franc-argentí Paul Groussac.
  • Riu dels moradores de la mar: L'expresident i polític paraguayà Juan Natalici González sostenia esta versió.
  • Riu coronat: Interpretació de fra Antonio Ruiz de Montoya.

Geografia

El riu Paraguai naix en la regió brasilera d'Alt Paraguai, en el Mate Grosso, prop de la ciutat d'Alt Paraguai. Després discorre en la regió brasilera de Diamantino, prop de la ciutat d'Agrane do Bugres, que és el final del seu curs navegable, per a després anar en direcció sur a través de les marismas del Gran Pantanal. En un curt tram, forma frontera en Bolívia, entre l'estany La Gaiba i l'estany Mandioré. S'interna a continuació en el Paraguai, banyant la seua capital: Asunción i, després de la desembocadura per la marge dreta d'un dels seus afluents: el riu Pilcomayo, el seu curs comença a ser la frontera entre l'Argentina i el Paraguai. 208 quilómetros abans de la confluència en el riu Paraná banya les costes de la ciutat de Formosa. Termina desaguando en la marge dreta del riu Paraná, front a la localitat argentina de Pas de la Pàtria i en les màrgens de l'illa argentina del Cerrito, poc abans de la ciutat, també argentina, de Corrents. El riu té una llongitut total de 2695 km, dels que:

  • 1393 km discorren per territori brasiler;
  • 48 km formen frontera entre Brasil i Bolívia;
  • 332 km frontera entre Brasil i Paraguai;
  • 542 km discorren exclusivament en territori paraguayà; i
  • 380 km formen frontera entre Argentina i Paraguai.

Cabal

El seu menudíssim desnivell (5 a 6 cm/km) i els molts meandres que es formen, són la causa de l'extrema llentitut del seu curs, fins a l'extrem de que s'ha calculat que du prop de 6 mesos que l'aigua que fluïx de Corumbá, en Brasil, aplegue al Riu de la Plata. El seu règim és prou constant, en un rendiment promig de 4300 m³/s. És per tant un important contribuent a la corrent del Riu de la Plata.

Afluents

Els principals afluents del riu Paraguai són els següents:

  • Curs Superior:
  • riu Jaurú (o Yaurú), que li alimenta per la dreta. Va ser la frontera entre Brasil i el Virreinato del Riu de la Plata, i fins a 1870 reivindicada com a frontera per l'estat paraguayà en la regió chaqueña.
  • riu Cuiabá, al voltant de la latitut 17º58'S, per l'esquerra, un caudaloso riu navegable que banya la metròpoli de Cuiabá.
  • riu Miranda (o Mbotetey), per l'esquerra, també molt caudaloso, poc despuix de passar Port Suárez i Corumbá.
  • riu Bambural (o Tucava), per la dreta, cap al paral 19º57'S.
  • riu Aquidabán (o Aquidabán del Nort), despuix del colze del paral 20°S cridat Baïa Negra, a continuació, de la ciutat paraguayana de Fort Olimp.
  • riu Branco, passat el Aquidabán.
  • riu Apa, per l'esquerra, en ellímit del seu curs mig, que constituïx des de 1870 l'actual frontera paraguayà-brasilera.
  • Curs Mig:
  • Curs inferior:
  • riu Tebicuary, per l'esquerra.
  • riu Bermejo, un dels seus majors afluents, provinent dels Andes del noroest d'Argentina i Bolívia, que proporciona al voltant de 400 metros cúbics per segon i una gran cantitat de sediment, passada la ciutat de Pilar.

Us

Riu Paraguai al seu pas per Mariano Roque Alonso.

El riu Paraguai és el segon major riu de Conca de l'Argent, drenando gran part del nort d'Argentina, del sur de Brasil, parts de Bolívia i tot el territori del Paraguai. A diferència de molts dels grans rius de la conca del Paraná, en el riu Paraguai no ha segut construïda cap central hidroelèctrica i, per això, no té represas en el seu curs i el seu curs és casi enterament navegable, sent la segona via fluvial del continent per llongitut despuix del ric Amazones. Açò fa que siga una important via de transport marítim i un corredor comercial, proporcionant un víncul molt necessari entre l'oceà Atlàntic i les nacions sense llitoral de Paraguai i Bolívia. Servix a ciutats tan importants com Asunción i Concepció, en Paraguai, i Formosa, en Argentina. El riu és també font d'activitat comercial, en forma de rec per a l'agricultura i peixca. És el soport d'una forma de vida d'un gran número de peixcadors pobres, que viuen a lo llarc de les seues riberes i obtenen la majoria dels seus ingressos de la venda del seu peix en els mercats locals, ademés de ser un important sustente alimentici per a les seues famílies. Esta situació ha creat problemes en grans ciutats com Asunción, a on la pobrea dels agricultors de l'interior del país ha poblat les vores del riu en busca d'un estil de vida més fàcil. Les inundacions estacionals de les riberes obliguen a eixos mils de residents desplaçats a buscar refugi temporal fins que les aigües decreixquen. Els militars paraguayans s'han vist obligats a destinar terra en una de les seues reserves en la capital a estages d'emergència per a estos desplaçats.

Tram inferior del riu Paraguai.

La ret navegable tot l'any té una llongitut de 2.210 km. El riu Paraguai, en térmens de navegació, es dividix en quatre sectors:

Curs inferior del riu Paraguai

Este sector comprén 346 quilómetros i és el tram entre la confluència en el riu Paraná i la ciutat d'Itá Piru, situada 52 km al sur d'Asunción. En esta zona el riu té una pendent de 5,2 cm/km i sofrix l'efecte de l'estancament del Paraná en periodos de riuada. Embarcacions de dos metros de calat poden aplegar a la ciutat d'Asunción durant tot l'any. Més del 75% de les voltes, és inclús accessible a bucs de 3 metros de calat (aproximadament 1500 tonellades).

Vista d'un Barco en el Riu Paraguai, prop d'Asunción.

Curs mig del riu Paraguai

Este sector comprén 585 km i s'estén des d'Itá Piru fins al riu Apa, en la frontera entre Brasil i Paraguai. Té una pendent de 6,5 cm/km. És navegable per a un calat de 2,47 m durant el 70% de l'any. En este sector és a on estan els majors inconvenients per a la navegació, com a afloraments aïllats, bancs d'arena i curves molt tancades, que a voltes obliguen a alguns barcos a desarmar, lo que aumenta els costs.

Curs alt del riu Paraguai

Este sector comprén 1326 km i va des del riu Apa i el port de Càceres (a 2262 km de la desembocadura). És la zona més pantanosa, la que creua el Gran Pantanal i els Banyats d'Otuquis. La pendent mija és de 3,1 cm/km i la profunditat varien entre 5,2 i 13 metros, llevat en baixos i passos a on la profunditat cau a 1,56 m. En la zona anomenada Date dos Morros, la pendent del riu passa a ser de 2,6 a 1,3 cm/km i la velocitat de la corrent es reduïx considerablement. Entre el riu Apa i la ciutat de Descalvado hi ha molt millors condicions de navegació que en la part superior del Paraguai mig. Descalvado es troba 195 km al sur de Càceres. ({{ |dms-lat=16°45′S |dms-long=57°45′O |dec-lat=-16.75 |dec-long=-57.75 |param=16_45_S_57_45_W_type:city_region:BR|default=dms|name=}}</noinclude>[7])

Per a Brasil, el canal entre Corumbá i Càceres, en una llongitut de 720 km, és de gran importància, perque és el principal mig de transport de la regió de Càceres en el que atres mijos de transport no poden competir en la navegació, i això a pesar de les dificultats que enfronta.

Curs del Paraguai Superior

Este sector comprén uns 377 km, i s'estén al nort de Càceres fins a Barra dos Bugres (en el km 2626). És navegable en els primers 39 km (confluència del riu Sepotuba), durant casi tot l'any, per a embarcacions d'1,82 m de calat. Més allà d'este punt és navegable solament en época d'inundacions o per a chicotets embarcacions. Les condicions d'accés al port de Càceres es mantenen en un dragado sistemàtic, a pesar de la baixa demanda de càrrecs en este port. No obstant, la recent expansió de l'agricultura en el nort dels estats de Mate Grosso i Rondonia genera un aument de la demanda de transport fluvial, lo que justifica l'inversió realisada.

Ports fluvials del riu Paraguai

Ports fluvials del riu Paraguai
Ciutat portuària Punt km.
(des de la confluència) 		Punt km.
(des de Buenos Aires) 		Notes
Formosa (Argentina) 208 1.453
Port Pilcomayo (Argentina) 377 1.625
Asunción (Paraguai) 390 1.638
Porte Murtinho (Brasil) 994.5 2.236 Port sobre la vora del riu
Porte Esperança (Brasil) 1.391 2.639 13 amarres fixos
Porte dona Mànega (Brasil) 1.466 2.704 169 m de moll
Ladário (Brasil) 1.534 2.769 13 amarres fixos
Corumbá (Brasil) 1.534 2.782 208 m de moll
Port Suárez (Bolívia) 1.534 2.782
Càceres (Brasil) 2.262 3.510 13 amarres fixos

Peixca

En el riu Paraguai i els seus afluents, la peixca durant els mesos que es permeten és destacada: el surubí, el pacú i vàries espècies de bagres són abundants. Ademés, poblen les seues aigües mils de yacarés, a voltes fins a de 4,29 m de llarc.

Vespradeta en el riu Paraguai, al seu pas per Concepció (Paraguai).

Principals ciutats

Vore també

Notes

  1. ↑ Geo-data: The World Geographical Encyclopedia / John F. McCoy, project editor, Thomson Gale, 3ª ed., 2002, p. 616.
  2. ↑ Op. cit.
  3. ↑ Klauer, Alfonso (2009). google. com. py/books/edition/Gua_el_insospechado_origen_delenguaje/lCVPygAACAAJ ¡Gua!, l'insospitat orige dellenguage (en es), Séneca, p. 26. ISBN 978-84-935697-5-4. Consultat el 2024-07-19.
  4. ↑ Miguel Barrero (2019-09-24). «zendalibros. com/cancion-triste-de-asuncion/ Cançó trista d'Asunción» (en es). Zenda. Consultat el 2022-07-30.
  5. ↑ Manzi, Francisco (1931). bnm. me. gov. ar/giga1/libros/00070383/00070383.pdf Geografia de la Província de Corrents (PDF), Argentina: Kapelusz & Cia. Consultat el 30-7-2022.
  6. ↑ «bbc. com/mundo/noticias-america-latina-36556458 ¿Quin és l'orige del nom de cada país d'Amèrica Llatina?», BBC News Món. Consultat el 2022-07-30 (en es).
  7. ↑ The Times Atles of the world, John Bartholomew & Són Ltd, Bemrose & Sons Ltd, ed. Houghton Mifflin Company, Derby, Boston, 1967. Mapa 68-4.

Enllaços externs

Commons


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Riu_Paraguai&oldid=1550873»