Mate Grosso del Sur

Mate Grosso del Sur (en portugués: Mate Grosso do Sul) és un dels vintissís estats que, junt en el districte federal, formen la República Federativa de Brasil. La seua capital és Camp Gran. Està ubicat al sur de la regió Centre-Oest. Llimita al nort en Mate Grosso i Goiás, al noreste en Mines Gerais, a l'est en São Paulo i Paraná, al sur i oest en Paraguai, i al noroest en Bolívia. En 357 000 km², és el sext estat més extens —per darrere d'Amazones, Pará, Mate Grosso, Mines Gerais i Baïa—, en 2 630 000 habitants en 2014, és el sèptim estat menys poblat —per davant de Sergipe, Rondonia, Tocantíns, Acre, Amapá i Roraima, el menys poblat— i en 7,36 hab/km², l'octau menys densament poblat, per davant de Pará, Tocantíns, Amapá, Acre, Mate Grosso, Amazones i Roraima, el menys densament poblat. Atres ciutats importants són: Dorats, Corumbá i Três Lagoas. L'estat, que té l'1.3 % de la població brasilera, és responsable de l'1.5 % del PIB brasiler.

Toponímia

En portugués, Mate Grosso significa «xara espessa», tenint ací la paraula mate el significat d'àrea boscosa i arbustiva («xara»), mentres que do Sul significa «del Sur», i en açò senyala la diferència en l'estat de Mate Grosso pròpiament dit. El nom Mate Grosso, per la seua banda, és la traducció del guaraní ka'a guasu.

Història

Abans de l'arribada dels europeus cap al XVI, el territori de l'actual estat de Mate Grosso del Sur estava poblat per diverses ètnia que freqüentment estaven en lluita, pobles pámpidos com els caduveo i bororo, pobles lagidos o mesclats com els ishir, enxet i enlhet, pobles d'orígens amazónicos com els guaraníes. Des d'el XVI, els espanyols i els misionero jesuïtes baix protecció espanyola, varen crear diversos establiments entre els que es varen destacar els d'l'Itatín, subordinats al cabildo d'Asunción del Paraguai. No obstant, açò no va impedir les constants malocas (incursions) de bandeirantes i mamelucos lusità-brasilers.

Despuix de la creació del Virreinato del Riu de la Plata, ya gran part de l'àrea, abans hispana, havia segut ocupada pels lusità-brasilers, encara que els llímits en el nou virreinato estaven donats pel riu Igurey (afluent directe del riu Paraná) i el riu Corrents (afluent directe del riu Paraguai). L'ubicació exacta del riu Corrents era per demés discutida, ya que, encara que provablement, corresponia al també cridat Mbotetey (despuix cridat pels brasilers Miranda). També li'l confonia en el riu Blanco.

Despuix de l'independència del Paraguai en 1811, gran part de l'actual Mate Grosso del Sur va passar, per uti possidetis iure, a ser part del territori paraguayà; pero ni Portugal (a partir de l'independència paraguayana fins a 1822) ni Brasil (des de la seua independència davant Portugal en 1822) varen reconéixer els llímits del uti possidetis, i varen exigir a l'estat paraguayà els llímits del riu Apa i del riu Carapá o, en tot cas, la baixa cordillera del Iguatemí; l'àrea «contestada» (reivindicada) al Paraguai per Brasil, era rica en camps de yerba mat o, cap a l'est, rica en zones de bones pastures per a ganado vacú (Campos de Vaquería), mentres que a l'est donava en l'estratègic Gran Pantanal, regulador dels fluix d'aigua dolça en la Conca de l'Argent.

El territori disputat va ser neutralisat, fins que en 1863 subrepticiamente l'estat brasiler va establir un fort en la zona de Dorats. A l'inici de la guerra de la Triple Aliança, els paraguayans varen poder consolidar el seu control en les àrees preteses per Brasil, i reconquistaron la zona del Itatín. En finalisar la guerra en 1870, el Brasil va obtindre tots els territoris litigados, els quals varen quedar incorporats a la llavors província imperial del Mate Grosso. Despuix de la guerra de l'Acre entre Brasil i Bolívia, encara que nominalmente Brasil reconeixia com a bolivians territoris que mai varen ser brasilers, també Brasil adquiria de Bolívia no solament l'Acre, sino ademés territoris en l'Alt Paraguai i Alt Yaurú, establint-se des de llavors llímits geodèsics artificials en eixa zona.

Durant la Segona Guerra Mundial es va crear el territori especial de Punta Porá, que en gran mida corresponia als territoris adquirits per Brasil al Paraguai pel tractat de Cotegipe. Despuix el territori va ser reincorporat al Mate Grosso. Els llímits fixats no varen ser uns atres que els que figuraven en el Tractat Secret de la Triple Aliança, firmat per Argentina, Brasil i Uruguai.

Secessió i sorgiment de Mate Grosso del Sur

Les idees separatistes en el sur del Mate Grosso varen tindre inici al començ d'el XX, en un tumult liderat pel coronel Mascareñas, que va resultar en la derrota dels rebels. El nort sempre va resistir, per temor al buidament econòmic de l'estat. Durant la Revolució Constitucionalista de 1932, la regió sur es va adherir al moviment, baix la condició de que en cas de guanyar, obtindria la divisió. L'11 d'octubre de 1977, Mate Grosso del Sur va ser finalment separat, transformant-se en Estat l'1 de giner de 1979, en la possessió del primer governador i de l'Assamblea Constituent.

La primera elecció es va portar a terme en 1982. Per a justificar la separació, el govern federal va argumentar que l'antic Estat disponia d'un àrea molt extensa, que dificultava l'administració.

Vore també

• Organisació territorial de Brasil