Riu Igurey

Igurey o Ygurey, escrit en mapes antics Ygureý (en portugués Igureí) és un riu d'Amèrica del Sur la localisació del qual ha segut motiu de disputa entre les corones d'Espanya i Portugal i després entre Paraguai i Brasil.

Per als hispà-paraguayans el Igurey era el riu de Mate Grosso del Sur que els lusità-brasilers denominen Ivinhema, la desembocadura del qual en el riu Paraná es troba a 22°59′47″S 53°38′45″O</noinclude>. Per a estos últims es tractava del molt manco prolongat i molt manco caudaloso riu que els hispà-paraguayans denominen Carapá o Karapá, ubicat immediatament al sur dels bots del Guairá i la desembocadura del qual en el riu Paraná es troba a 24°26′28″S 54°18′29″O</noinclude>. Després de la guerra de la Triple Aliança es va impondre l'opinió lusità-brasilera, de tal forma que actualment és freqüent en la cartografia paraguayana denominar Igurey al Carapá.

Tractat de Madrit

Artícul principal → Tractat de Madrit (1750).

Com la llínea limítrofa acordada en el Tractat de Tordesillas mai va poder ser materialisada en el terreny, abdós països varen prendre opinions distintes sobre la situació de la mateixa. Els espanyols consideraven que havia segut traspassada àmpliament pels portuguesos, els qui havien fundat establiments en el Mate Grosso. Abdós corones varen decidir declarar la caducitat de la llínea anulant-la i varen firmar el Tractat de Madrit en 1750 buscant un nou llímit que devia traçar-se d'acort a les àrees d'ocupació efectiva de cada u.

Es va convindre en deixar baix la jurisdicció portuguesa el recorregut que els bandeirantes de São Paulo realisaven des d'eixa ciutat a Cuiabá en el Mate Grosso. Este recorregut seguia el riu Tieté fins al riu Paraná, després per este fins al riu Pardo. Continuaven per este riu fins als seus naixents en la serra de Maracayú, despuix de sortejar les montanyes, baixaven pel riu Tacuarí fins a alcançar el riu Paraguai, riu que finalment remontaven fins a alcançar Cuiabá en el riu del seu nom.

D'acort a l'opinió espanyola, es va convindre en prendre com a llímit el riu caudaloso més immediat al riu Pardo, riu que en el mapa de les missions que el cartógrafo francés Jean Baptiste Bourguignon d'Anville va confeccionar en 1733 figurava com Igayrí. Transcripto després per José María Cabrer com Igueyrí i per John Arrowsmith com Iguegrí i en el mapa realisat en 1860 —ya en vespres de la guerra de la Triple Aliança— i senyalant al riu reclamat per Paraguai com a llímit noreste de l'estat paraguayà per Augustus Mitchell en el nom de Yaguari. Este riu va ser escrit en el Tractat de Madrit com Igurey. Passades les cordilleres de Maracajú i Amambay el llímit devia seguir per un afluent desconegut del riu Paraguai, més pròxim a les fonts del Igurey, el qual els portuguesos pretenien fora el Corrents o riu Apa, pero que s'ignorava si lo era.

Artícul V:

(...) fins a la capçalera principal del riu més veí, que desemboca en el gran de Curitibá, que per un atre nom criden Iguazú; per les aigües de dit riu, més veí de l'orige del Pepirí, i despuix, per les del Iguazú, o Riu Gran de Curitibá, continuarà la ralla fins a a on el mateix Iguazú desemboca en el Paraná per la seua ribera oriental i des d'esta boca seguirà, aigües dalt del Paraná, fins a a on se li junta el riu Igurey, i per la seua ribera occidental.

Artícul VI:

Des de la boca del Igurey continuarà, aigües dalt, fins a trobar el seu orige principal, i des d'ell buscarà en llínea recta, per lo més alt del terreny, la capçalera principal del riu més veí que desagua en el Paraguay per la seua ribera oriental, que tal volta serà el que criden Corrents; i baixarà, en les aigües d'este riu, fins a la seua entrada en el Paraguay; des de la boca del qual pujarà, pel canal principal que deixa el Paraguay en temps sec, i per les seues aigües, fins a trobar els pantans que forma este riu, cridats l'Estany dels Xarayes, i travessant este estany, fins a la boca del riu Jaurú.

Després de la guerra Guaranítica el Tractat de Madrit va ser anulat pel Tractat del Pardo (1761), restableciendose la vigència del Tractat de Tordesillas.

Tractat de Sant Ildefons

Artícul principal → Tractat de Sant Ildefons (1777).

Per a posar fi a la guerra entre abdós corones es va firmar en 1777 el Tractat de Sant Ildefons, per mig del qual es va reprendre el llímit en el Igurey:

Artícul VIII:

(...) continuarà a trobar les corrents del Riu Sant Antonio, que desemboca en el Gran de Curitibà, que per un atre nom criden Iguazú; seguint este, aigües avall, fins a la seua entrada en el Paraná per la seua ribera oriental, i continuant llavors, aigües dalt del mateix Paraná, fins a a on se li junta el riu Igurey per la seua ribera occidental.

Artícul IX:

Des de la boca o entrada del Igurey seguirà la ralla, aigües dalt d'est, fins al seu orige principal; i des d'ell es tirarà una llínea recta per lo més alt del terreny, segons lo pactat en el citat artícul VI, fins a trobar la capçalera o alvertent principal del riu més veí a dita llínea, que desaiguador en el Paraguay per la seua ribera oriental, que tal volta serà el que criden Corrents. I llavors baixarà la ralla per les aigües d'este riu fins a la seua entrada en el mateix Paraguay, des de la boca del qual pujarà pel canal principal que deixa este riu en temps sec, i seguirà per les seues aigües fins a trobar els pantans que forma el riu, cridats l'Estany dels Xarayes, i travessarà este estany fins a la boca del Jaurú.

Demarcació del tractat

Quan el virrey del Riu de la Plata, Juan José de Vértiz i Salcedo va prendre coneiximent del tractat de llímits, va consultar al brigadier portugués al servici d'Espanya ingenier José Custodie de Sáa i Faría, coneixedor de la regió a demarcar per la seua participació en l'intent de demarcació del Tractat de Madrit. Sáa i Faría li va informar que no existien rius en els noms d'Igurey i Corrents i va propondre que en la seua substitució es prenguera com a llímits als rius Iguatemí (o Igatimí, immediatament al nort del bot del Guairá i la desembocadura del qual en el riu Paraná es troba a 23°55′29″S 54°09′20″O</noinclude>.), i Ypané. En vista d'això, el virrey ho va propondre a Madrit i abdós corones varen acceptar la proposta. El rei d'Espanya va dictar en conseqüència la real instrucció del 6 de juny de 1778:

Juntes en la boca del Igatimí, les dos mitats de la subdivisió espanyola i portuguesa, han d'escomençar en est la seua demarcació, prenent-ho per llímit, puix no hi ha riu algun que es conega en el país en el nom d'Igurey; i el Igatimí és el primer caudaloso que entra en el Paraná per la seua banda occidental, passat el seu Bot gran; i pujant al seu orige es veuen no distants d'ell els alvertents d'un atre riu, que corrent al ponent desemboca en el riu Paraguay, conegut pel nom d'Ipané, el qual deurà prendre's per llímit, per no trobar-se per esta part ric algun que tinga el nom de Corrents.

El llímit en el Ypané deixava en jurisdicció portuguesa a la vila de Concepció i extensos yerbals, per lo que, enterada la corona d'això va dictar la real orde del 7 d'abril de 1782, explicant que la llínea del Ypané es mantindria, deixant fòra de perill a Concepció i els establiments espanyols al nort del riu.

Opostes les autoritats portugueses del Brasil a fixar la llínea Iguatemí-Ypané, varen aduir que la real instrucció del 6 de juny de 1778 era condicional, en el supòsit de no trobar-se els rius Igurey i Corrents.

Félix d'Azara

El comissari demarcador espanyol de la 4ª comissió de llímits, Félix d'Azara, va aplegar al Paraguai en 1783 en la missió de demarcar en la seua contrapart portuguesa el llímit entre els rius Paraná i Paraguai fins al Jaurú en el Gran Chaco. Azara va estar d'acort en els portuguesos en considerar que la real instrucció era condicional i es va propondre trobar al Igurey.

La circumstància de cap de la 3ª partida m'obliga a dir a V. I., que, segun la real instruccion de 6 de juny, no puc demarcar el rio Igatimi, com se'm mana, sino en el cas de no trobar el rio Igurey que en el meu juí existix: i sobre el Ipane, tampoc puc admetre-ho en ningun cas. Per a que V. I. s'entere del meu razon, i de que li han informat mal els que han contribuït a que V. I. m'ordenara demarcar el Ipane, ha de saber V. I. que, quan es va propondre a S. M. la subrogation dels rios Igatimi i Ipane en lloc dels Igurey i Corrents, es creia que els Portuguesos poseian el Igatimi, i no era asi; i s'ignorava que teniamos dos pobles al nort del Ipane, d'els qui es va tindre despues notícia: i, veent que quedaven pels Portuguesos si es cumplia dita real instruccion, dirigint la linea pel Ipane, es va fer nova consulta al Rei sobre açò i uns yerbals de Missions, a que S. M. conteste en l'orde citada de 7 d'abril de 1782, posant notes al tractat; i en la de l'articule 8° diu, que "be clar és que en l'articule 8° no se cedixen els pobles d'espanyols i indis (açò és Concepcion i Belen) que cita el brigadier Saa": que és lo mateix que dir que no pot anar la linea pel Ipane. Esta orde, que se m'ha manat observar, i clarificar este i atres punts, és la postrera sobre estes matèries, i em persuadixc de que V. I. no la va tindre presente quan em mane prendre per llimite el Ipane, creent segons pareix que dits pobles debian tindre's per cedits a favor de la demarcacion.

En tant els demarcadores portuguesos —el comissari dels quals de llímits era el coronel Francisco João Rose— valent-se en la similitut dels noms, varen sostindre que el Igurey era el riu situat a 7 lleguas al sur del bot de Guairá (el Carapá) que D'Anville en el seu mapa de 1748 va cridar Iguarií, Cabrer Guarey, Arrowsmith Iguarey i que Azara va denominar Garey.

Azara va aduir que la real instrucció de 1778 assumia que el Igurey es trobava al nort del bot del Guairá i per lo tant no podria ser el Garey, ubicat al sur. Ademés, la seua contracorrent més pròxima que desaguaba en el Paraguai era el riu Jejuí Guazú, lo que deixava en poder portugués els extensos yerbals en a on es trobaven Sant Pedro del Ycuamandiyú, Concepció, Belén i Tacuatí. Va deduir que el Igurey devia ser el riu conegut com Iguarey, Yaguarey, Monici o Ivinhema, el qual devia haver segut mal transcripto en els tractats ometent una a, lo que provava dient que Igurey no significa res en guaraní. La contracorrent cap al Paraguai d'este riu és el riu Miranda, cridat Corrents pels demarcadores de 1750, que salvava perfectament els establiments espanyols.

El virrey va ordenar a Azara alçar un mapa, el qual va ser elevat a la corona, que va aprovar les observacions d'Azara per l'orde real de 6 de febrer de 1793, anulant la real instrucció del 6 de juny de 1778. La Corona espanyola va estar d'acort en Azara de que l'esperit del Tractat de Sant Ildefons havia segut prendre el primer riu caudaloso per damunt del bot del Guairá i no baix de dit bot. Els demarcadores portuguesos es varen retirar i l'àrea mai va ser demarcada.