Tractat de Tordesillas

Archiu:Cantino planisphere (1502).jpg

El Planisferi de Cantino de 1502 és la més antiga representació gràfica coneguda que mostra la llínea de demarcació acordada en el Tractat de Tordesillas.

El Tractat de Tordesillas (Plantilla:Lang-pt) va ser un compromís subscrit en la vila castellana de Tordesillas el 7 de juny de 1494 entre els representants d'Isabel i Fernando, reis de Castella i d'Aragó, per una part, i els de el rei Juan II de Portugal, per l'atra. El tractat va establir un repartiment de les zones de navegació i conquista del oceà Atlàntic i el Nou Món (Amèrica), per mig d'una llínea situada a 370 llegües (uns 2062 km) al oest de les illes de Veta Verda, per a evitar un conflicte d'interessos entre les corones d'Espanya i Portugal. En la pràctica, este acort garantisava al regne portugués que els espanyols no interferirien en la seua ruta del veta de Bona Esperança, i viceversa: els primers no ho farien en les recentment descobertes Antilles.

Encara que per Tractat de Tordesillas es coneix al conveni de llímits en l'oceà Atlàntic, eixe dia es va firmar també en Tordesillas un atre tractat pel qual es varen delimitar les pesquería de la mar entre el veta Bojador i el Riu d'Or, aixina com els llímits del Regne de Fez en el nort d'Àfrica.

La Unesco li va otorgar la distinció de Patrimoni de la Humanitat en 2007 dins de la seua categoria «Memòria del món» com a document compartit entre Espanya i Portugal.

Antecedents

El Tractat de Alcáçovas

Artícul principal → Tractat de Alcáçovas.

El Tractat de Tordesillas va tindre com a antecedent al Tractat de Alcáçovas, firmat el 4 de setembre de 1479 entre els reis Isabel de Castella i Fernando d'Aragó i el rei Alfonso V de Portugal, pel qual se sagellava la pau que va posar fi a la guerra de Successió Castellana. Ademés de servir per a formalisar el fi de la lluita, el pacte contenia atres clàusules concernents a la política de proyecció exterior, en un moment en que castellans i portuguesos competien pel domini de l'oceà Atlàntic i de les costes d'Àfrica. A través del repartiment fixat en este tractat, la Corona de Castella va rebre les illes Canàries mentres que el Regne de Portugal va obtindre el reconeiximent del seu domini sobre les illes de Madeira, Azores i Veta Verda, aixina com sobre Guinea i en general sobre la costa africana «tot lo que és trobat i es trobara, conquistara o descobrira en els dits térmens, dellà de que és trobat ocupat o descobert».

Antecedent pròxim: el primer viage de Colón

Artícul principal → Primer viage de Colón.

Archiu:Primer viaje de Colón(2).jpg

Reconstrucció de l'itinerari del primer dels quatre viages que Colón va realisar a Amèrica, basada en les senyes del Diari atribuït a Colón.

En 1492, els reis de Castella i d'Aragó varen autorisar a Cristóbal Colón a realisar una expedició marítima navegant per l'oceà Atlàntic cap al oest fins a les Illes de les Espècies. Varen participar dos carabelas: la Pinta i la Chiqueta i la nao Santa María, al mando de Martín Alonso Pinzón, Vicente Yáñez Pinzón i Juan de la Cosa, respectivament.

A finals del sigle XV se sabia de la medició d'Eratóstenes de la circumferència de la Terra, pero alguns consideraven vàlits els càlculs de Claudio Ptolomeo de 180 000 estadis, lo que conferia una circumferència de 28 350 km. La circumferència real de la Terra és de 40 120 km, en una diferència respecte al càlcul de Ptolomeo de 11 770 km, i entre les costes americana i asiàtica hi ha un arc màxim de 11 200 km aproximadament. Tenint en conte este error de mida, i que des de l'arribada de Marque Pol a China es tenia coneiximent en Europa dels perfils costers orientals d'Àsia, Colón esperava trobar la costa de Cipango exactament en l'ubicació actual de les Antilles. No cal oblidar que també es coneixia la medició de Eratóstenes, de 252 000 estadis, molt més ajustada a la realitat, medició que va ser esgrimida en l'informe demanat a la universitat de Salamanca per a dictaminar que el viage de Colón era impossible.

Evidentment, Colón es va aferrar a la medició de Ptolomeo, per lo que les naus varen partir de Pals de la Frontera el 3 d'agost de 1492 i es varen dirigir a les illes Canàries. El 16 de setembre, les embarcacions varen alcançar el mar dels Sargazos i el 12 d'octubre varen aplegar a l'illa de Guanahani, en l'archipèlec americà de les Bahames. Colón va seguir en el seu periple pel mar Carib, arribant a Cuba el 28 d'octubre i a L'Espanyola el 6 de decembre. El 24 de decembre, la Santa María va encallar en les costes de l'Espanyola i en els seus restants es va construir el Fort Nadal.

L'expedició va mamprendre la tornada el 16 de giner de 1493 i uns dies més tarde una tormenta va separar les dos naus. La Pinta, al mando de Pinzón, va aplegar a Bayona (Galícia) a finals de febrer i va anunciar el descobriment als reis Isabel i Fernando. Entre tant, la Chiqueta, en la que viajava Colón, va hacer el 17 de febrer en l'illa portuguesa de Santa María, en les Azores, i el 4 de març va recalar en Lisboa, despuix de 7 mesos i 12 dies de viage. Allí va ser interrogat pel rei Juan II i ho va posar al corrent dels seus descobriments. Immediatament, el monarca portugués va reclamar la pertinença de les noves terres alegant drets derivats del Tractat de Alcáçovas. Isabel i Fernando, per la seua banda, varen negar tal pretensió aduint que la navegació s'havia efectuat sempre a l'oest, «i no al sur de Canàries». El dia 15, Colón va retornar al port de Pals i el més següent va ser rebut en Badalona pels reis.

Les bulas Alejandrinas

Archiu:España y Portugal.png

Llínees divisòries d'influència entre Espanya i Portugal; la de color púrpura és la llínea resultant del Tractat de Tordesillas i la verda la resultant del tractat de Saragossa.

Artícul principal → Bulas Alejandrinas.

Per a afirmar la sobirania castellana sobre els territoris recent trobats per Colón, Isabel i Fernando varen solicitar ajuda al papa Alejandro VI (Rodrigo Borgia), que havia segut elegit en agost de 1492 i en el que tenien una llarga relació de favors mutus. El papa va emetre quatre bulas, conegudes com bulas Alejandrinas, datades entre maig i setembre de 1493: la primera Inter caetera, la segona Inter caetera, la tercera Eximiae devotionis i la quarta i última Dudum siquidem. En elles va establir que pertanydrien a la corona de Castella les terres i mars a l'oest del meridiano situat a 100 lleguas a l'oest de les Azores i Veta Verda. Es decretava la excomunió para tots aquells que creuaren dit meridiano sense autorisació dels reis de Castella.

Negociació del tractat

Archiu:Tordesillas03 20-4-03. CAPS 11

Cases del Tractat de Tordesillas, lloc a on varen tindre lloc les negociacions del Tractat.

Despuix de la tornada de Colón i el seu pas per Lisboa en març de 1493, el rei Juan II de Portugal va afirmar que les illes descobertes estaven al sur de les Canàries i interpretava que el Tractat de Alcáçovas li les adjudicava, encara que segons atres interpretacions eixe tractat solament es referia a les costes africanes. Juan II va ordenar preparar una esquadra per a verificar-ho, per ad açò va retindre a dos pilots portuguesos que havien retornat en Colón des de les Índies. L'arribada d'un emissari dels Reis Catòlics, demanant-li que enviara embaixadors a Barcelona per a discutir l'assunt, va fer que suspenguera provisionalment l'expedició. No obstant, en una carta escrita en agost de 1493 Colón va informar als reis que els portuguesos havien enviat una carabela des de Madeira cap a l'oest.

Juan II va enviar als seus monarques rivals al doctor Pero Dias i al seu secretari Rui de Pina, mentres en maig de 1493 es coneixien les bulas Inter Caetera, les quals —en especial la segona— eren molt favorables als castellans i consternaron al rei portugués. Portugal quedava exclós en la pràctica de les empreses americanes, toda vez que la llínea imaginària de demarcació traçada per designi papal ho relegava a les costes africanes, quedant el Nou Món de forma privativa per a Castella. Els Reis Catòlics varen defendre la nova situació en la mateixa fermea que els portuguesos havien defés el Tractat de Alcáçovas, puix la seua situació ya no era precària, en contar en el respal papal i la pau firmada en el rei de França.

Posteriorment, els Reis Catòlics i el monarca lusitano varen negociar un tractat bilateral. Les delegacions diplomàtiques es varen reunir durant varis mesos en Tordesillas. Segons el croniste portugués García de Resende, Juan II disponia d'una ret d'espionage molt eficaç formada per persones propenques als Reis Catòlics, l'identitat dels quals no es coneix, i per un sistema de correus a cavall que duyen ràpidament les notícies a Lisboa. Els embaixadors portuguesos rebien des de Lisboa informes secrets sobre quin anava a ser la posició negociadora dels castellans junt a instruccions directes del rei Juan.

Finalment, els delegats d'abdós monarquies varen alcançar un acort que es va plasmar en un tractat, firmat el 7 de juny de 1494, hui denominat Tractat de Tordesillas. Per part dels Reis Catòlics varen firmar Enrique Enríquez de Quiñones, majordom major dels reis, Gutierre de Cárdenas, comendador major de la Orde de Santiago i contador real, i el doctor Rodrigo Maldonado; pel costat portugués varen firmar Ruy de Sousa, el seu fill Juan de Sousa i el magistrat Arias de Almadana. Es va fixar un determini de cent dies per a la seua ratificació pels respectius monarques; els Reis Catòlics ho varen refrendar el 2 de juliol de 1494 en Arévalo, i Juan II ho va fer el 5 de setembre següent en Setúbal. Els originals del tractat es conserven en el Archiu General d'Índies en Sevilla (Espanya) i en el Archiu Nacional de la Torre do Tombo en Lisboa (Portugal).

El Tractat indicava que se solicitaria la seua confirmació per la Santa Sèu pero també estipulava clarament que cap de les parts podria ser dispensada de complir-ho alegant el «motu proprio» papal. El papa Alejandro VI mai va confirmar el Tractat i va caldre esperar a que Juliol II ho fera per mig de la bula Ea quae pro abonament pacis en 1506.

Contingut del Tractat

Archiu:Treaty of Tordesillas.jpg

Pàgina original del tractat. Biblioteca Nacional de Lisboa.

Archiu:Tratado de Tordesillas (Archivo General de Indias).jpg

Archiu General d'Índies

L'essència del Tractat consistia en el conveni d'una nova llínea de demarcació, sent esta la que, tenint els seus extrems en abdós pols geogràfics, passara a 370 llegües al oest de les illes de Veta Verda. La gran diferència en la demarcació establida en les bulas pontifícies era que la part oriental d'Amèrica del Sur, l'extrem est de Brasil, quedava ara adscrit a l'àrea d'acció de Portugal, lo que va possibilitar la sumissió a la seua sobirania quan Pedro Álvares Cabral va arribar en 1500 a les costes brasileres.

En la seua Història d'Espanya Ramón Menéndez Pidal va calificar el Tractat de Tordesillas com el primer tractat modern de l'història europea, puix al costat dels diplomàtics que duyen les conversacions, hi havia, per primera volta, dos grups de pèrits (espanyols i portuguesos) que assessoraven tècnicament als primers.

El motiu del tractat va ser expressat com:

... que por cuanto entre els dits senyors els seus constituents hi ha certa diferència, sobre lo que á cada una de les dites parts pertany, de lo que fasta hui dia de la data d'esta capitulació està per descobrir en la mar ...

El llímit va ser establit de la manera següent:

... que es faça é senyale per la dita mar Oceà una ralla, o llínea dreta de pol á pol, convien á saber, del pol àrtic al pol antartico, que és de Nort á Sur, la qual ralla o llínea es aya de donar, é done dreta, com dit és, á tresientas é setanta llegües de les illes de la Veta Verda, cap a la part del Ponent, per graus o per una atra manera com a millor i mes preste es puga donar, de manera que no siguen mes...

L'assignació de jurisdiccions va ser:

... é que tot lo que fins a ací s'ha fallat é descobierto, é d'ací alvance es trobara, é descobriere pel dit senyor de Portugal, é pels seus navios, asy illes com a terra ferma, des de la dita ralla, é llínea donada en la forma susodicha, anant per la dita part de l'Alce dins de la dita ralla á la part del Llevant, o del Nort, o del Sul della, tant que no siga travessant la dita ralla, que açò siga, é finque, é pertanyga al dit senyor rei de Portugal é á els seus subcesores, per a sempre jamas, é que tot lo un atre, asy illes, com a terra ferma, trobades i per trobar, descobertes i per descobrir, que són o anaren trobades pels dits senyors rei é reyna de Castella, é d'Aragó, etc., é pels seus navios des de la dita ralla donada en la forma susodicha, anant per la dita part del Ponent, despuix de passada la dita ralla cap al Ponent, o el Nort, o el Sul della, que tot siga, é finque, é pertanyga á els dits senyors rei é reyna de Castella, de León, etc., é á els seus subcesores per a sempre jamas.

Les parts es varen comprometre —en obligació d'entrega si ho faltaren— a no enviar expedicions cap a la jurisdicció de l'atra:

... que de oy en avant no embiarán navios alguns; convien á saber, els dits senyors rei é reyna de Castella, é de León, é d'Aragó, etc., per esta part de la ralla á la part del Llevant aquiende de la dita ralla, que queda per al dit senyor rei de Portugal é dels Algarbes, etc., ni el dit senyor rei de Portugal á l'atra part de la dita ralla, que queda per als dits senyors rei é reyna de Castella, é d'Aragó, etc., á descobrir é buscar terres, ni illes algunes, ni á contractar, ni rescatar, ni conquistar en manera alguna...

Als barcos espanyols se li va reconéixer la lliure navegació per les aigües del costat portugués per a viajar a Amèrica:

... els dits navios dels dits senyors rei é reyna de Castella, de León, d'Aragó, etc., puguen anar é vindre, i vagen é vengen lliure, segura é pacíficament sense contradicció alguna per les dites mars que queden en el dit senyor rei de Portugal, dins de la dita ralla en tot temps, é cada i quando Els seus Altezas, é els seus subcesores volgueren, é per be tingueren; els quales vagen pels seus camins drets, é trencades, des de les seues reynos per a qualsevol part de lo que està dins de la seua ralla é llímit... no poden apartar-se, llevat lo que el temps contrari els fiziere apartar...

Tenint en conte que s'estava desenrollant el Segon viage de Colón, es va acordar també que si els navegants de Castella i Aragó descobrien fins al 20 de juny de 1494 alguna illa o terra ferma entre les 250 i 370 llegües de pol a pol des de Veta Verda, devien quedar per als reis espanyols. La qual cosa no va ocórrer, ya que Colón no es va acostar a Sudamérica en els seus primers dos viages.

É que totes les illes, é terra ferma, que fins als dits vint dias deste més de juny en que estem, siguen fallades é descobiertas pels navios dels dits senyors rei é reyna de Castella, é d'Aragó, etc., é per les seues gents, o en una atra qualquier manera dins de les atres cent é vint llegües, que queden per a complimiento de les dites trecientas é setanta llegües, en que ha d'acabar-la dita ralla, que s'ha de fazer de pol á pol, com dit és, en qualquier partix de les dites cent é vint llegües per als dits pols que siguen fallades fasta el dit dia, queden é finquen per als dits senyors rei é reyna de Castella é d'Aragó, etc.,

Tractat sobre pesquería en Àfrica i sobre el Regne de Fez

El segon tractat firmat en Tordesillas el 7 de juny de 1494 va fixar una veda de 3 anys als espanyols durant la qual no podien peixcar en les aigües entre la veta Bojador i Riu d'Or i més al sur, pero sí podien assaltar la costa musulmana adjacent. Al nort de la veta Bojador, abdós països podien peixcar i assaltar la costa. Les zones d'influència en el Regne de Fez varen ser delimitades en el poble de Cazaza cap a l'alce.

Demarcació de la llínea limítrofa

Archiu:Early Tordesillas lines.jpg

Primeres llínees de demarcació propostes per al Tractat de Tordesillas (1495–1545).

El Tractat de Tordesillas solament especificava la llínea de demarcació com una ralla dreta de pol a pol a 370 llegües dretes al ponent de les illes de Veta Verda. No especificava la llínea en graus de meridiano, ni quantes llegües entrabar en un grau, ni identificava l'illa des de la que devien contar-se les 370 llegües. El tractat declarava que eixes matèries serien establides per una expedició conjunta que mai es va portar a terme.

... per a que la dita llínea o ralla de la dita partició es aya de donar, é done dreta, é la mes certa que ser podiere per les dites trecientas é setanta llegües de les dites illes de la Veta Verda cap a la part del Ponent, com dit és, concordat, é assentat pels dits procuradors d'ames les dites parts, que dins de dèu mesos primers següents, contats des del dia de la data desta capitulació, els dits senyors els seus constituents hagen de embiar dos o quatro caravelas, convien á saber, una o dos de cada part, o menys, segund s'acordaren per les dites parts que són necessàries, les quales per al dit temps siguen juntes en l'illa de la gran Canària ... els quales dits navios, tots juntament continuen el seu camí á les dites illes de la Veta Verda, é des d'allí prendran la seua trencada dreta al Ponent fins a les dites trecientas é setanta llegües, medides com les dites persones, que asy anaren, acordaren que es deven medir, sense perjuí de les dites parts, i allí a on s'acabaren es faça el punt, é senyal que convinga, per graus de Sol o de Nort, o per singradura de llegües, o com millor es poder concordar.

Expirat el determini acordat de dèu mesos sense que es reuniren els experts d'abdós parts, el 15 d'abril de 1495 es va acordar que la reunió s'efectuara en juliol de 1495 en algun punt fronteriç, pero tampoc es va dur a efecte. La demarcació del llímit mai es va realisar i cada part va interpretar el tractat a la seua conveniència.

Dificultats per a establir la posició de la llínea

Els navegants de l'época no es posaven d'acort respecte de quantes llegües hi havia en un grau de meridiano; entre els espanyols es trobaven opinions entre: 14 i 1/6, 15, 16 i 2/3, 17 i 1/2 i 21 i 3/8 llegües per grau. Lo mateix ocorria entre els portuguesos, entre els quals hi havia opinions de 18, 20 o 25 llegües per grau. Llavors no es coneixia exactament el tamany de la esfera terrestre i, per lo tant, la distància entre cada meridiano variava d'acort a la llongitut que se li atribuïa a l'esfera, lo que feya que, encara que s'estiguera d'acort en quantes llegües hi havia en un grau de llongitut, la seua distància en quilómetros variava d'acort al tamany atribuït a la Terra i a la latitut a la que es mediren. En eixa época era possible determinar la latitut per mig de l'observació de la estrela polar en un quadrant o un astrolabio, pero per a la determinació de la llongitut, l'única manera de poder fixar distàncies en la mar, i l'única forma molt imprecisa de determinar-la, era per mig del temps amprat en recórrer una distància determinada. Açò requeria velocitats constants i ademés no hi havia rellonges precisos.

Encara que els portuguesos sabien navegar determinant la latitut, Colón i els demés navegants espanyols navegaven utilisant la brúixola. Llavors es creïa que, si es navegava sobre la superfície terrestre mantenint una direcció fixa en la brúixola, la trayectòria recorreguda era un círcul màxim, i un navío que seguira un rumbo fix, aplegaria a donar el regrés al món tornant al punt de partida. Este concepte es reflectix en l'utilisació de la paraula dreta en el tractat. Pedro Nunes va ser el primer en senyalar la falsetat d'eixa creència i descobrir les llínees loxodrómicas, que va presentar en publicar en 1537 en els volums: Tractat sobre navegació marítima i Tractat sobre alguns dubtes de l'época sobre navegació marítima. En seguir un rumbo fix, no es pot retornar al punt de partida i la trayectòria s'acosta asintóticamente a un dels pols. Els mapes de l'época mostren les distorsió provocades per este error traçant una ralla que solament passava pels pols en el meridiano d'orige, per eixemple, el Planisferi de Cantino de 1502, que és la més antiga representació portuguesa coneguda en la que apareix la llínea de Tordesillas. La llínea de demarcació estava situada a mig camí entre el veta Santa Roque, punt extrem nort-oriental d'Amèrica del Sur, i l'estuari del ric Amazones, aproximadament als 42°30'O i es distorsiona deixant en l'hemisferi portugués tota Groenlàndia, Terranova i part de Labrador. Pel sur s'interna més a l'occident en Sudamérica, deixant el veta de Santa Marta a l'orient. L'error en dibuixar els mapes en base en els rumbos magnètics, que és el coneiximent existent en firmar el tractat, era favorable als portuguesos, que ampliaven aixina els seus territoris en Brasil, per lo que va ser sostingut en els seus mapes i reclamacions.

La primera opinió espanyola sobre la posició de la llínea del tractat va ser la del català Jaume Ferrer de Blanes en 1495, realisada a solicitut dels reis de Castella i Aragó. Ferrer considerava que la llínea de demarcació devia establir-se des de 18° (de 20 i 5/8 llegües per grau) a l'occident de la més central de les illes de Veta Verda, situada en la latitut 15°N (que es correspon en l'illa de Fogo). D'acort a estes consideracions, la llínea del tractat quedava establida als 42°25'O, pero creïa que el tamany de l'esfera terrestre era un 21,1 % més gran del que és en realitat. Ferrer també va establir que la llegua devia ser de 32 estadis olímpics (6,15264 km), per lo que la llínea de Ferrer coincidia d'esta manera en el meridiano 45°37'O. Per a resoldre el problema proponia un viage en forma triangular, pero que no coneixia que calculava per llínea loxodrómica i no per un arc de círcul màxim.

Archiu:1500 map by Juan de la Cosa rotated.jpg

Mapa de Juan de la Cosa (1500). Es mostra el Nou Món en la part superior (en vert) i el Vell Món en la part central i inferior (en blanc).

En el mapa de Juan de la Cosa de 1500 apareix una llínea de pol a pol titulada liña meridional que passa per les illes de Veta Verda. Alguns especulen que podria tractar-se de la primera representació gràfica coneguda referida al Tractat de Tordesillas, en cas que fora la llínea d'orige des d'a on contar les 370 llegües.

En 1518, l'espanyol Martín Fernández de Enciso va localisar la llínea als 47°24'O, pero creïa que l'esfera terrestre era un 7,7 % més menuda de lo que és, per lo que la seua llínea passava als 45°38'O.

Junta de Badajoz i Elvas de 1524

En raó de la disputa per les illes Molucas, entre l'1 de març i el 31 de maig de 1524 es varen reunir pèrits d'abdós corones, entre ells per Espanya els navegants Tomás Durán, Sebastián Gaboto i Juan Vespucio, els qui varen donar la seua opinió a la Junta de Badajoz-Elvas que s'havia creat per a fallar en la disputa. Ells varen especificar que la llínea devia estar als 22° des de 9 milles a l'occident del centre de l'illa de Sant Antonio, la més a l'occident de les de la Veta Verda (sostenien que en un grau entrabar 17,5 llegües). L'esfera terrestre considerada llavors era 3,1 % més menuda que l'actual, per lo que la llínea fixada als 47°17'O correspon en realitat als 46°36'O. El mapa utilisat per la part espanyola va ser el Totius Orbis Descriptio Tam Veterum Quam Recentium Geographorum Traditionibus Observata Novum de Juan Vespucio, imprés en Itàlia en 1524. Els portuguesos varen presentar a la Junta de Badajoz-Elvas un mapa en el que la llínea estava marcada als 21°30' a l'occident de Sant Antonio. Les reunions varen terminar sense que s'alcançara un acort.

Tractat de Saragossa

El Tractat de Tordesillas no senyalava una llínea com a círcul màxim meridiano, solament una recta des del pol nort al pol sur. No es va prendre en conte llavors el concepte d'antípoda ni d'hemisferi contrari, pero anys despuix abdós parts varen intentar usar el tractat per a delimitar les seues zones d'influència en Àsia. El Tractat de Saragossa va ser firmat el 22 d'abril de 1529 entre Espanya i Portugal, a on regnaven Carlos I i Juan III, respectivament, i fixava les esferes d'influència de Portugal i Espanya a 297,5 llegües a l'est de les illes Molucas. Esta llínea de demarcació es trobava, per lo tant, prop del meridiano 135°E.

Junta de Badajoz i Elvas de 1681

Quan els portuguesos varen fundar la Colónia del Sacrament en la marge esquerra del riu de l'Argent en 1680, el governador de Buenos Aires va reaccionar arrasant la colónia, per lo que Portugal va reclamar davant la Corona espanyola. El 17 de maig de 1681 es va firmar un tractat provisional en Lisboa que reproduïa les juntes de Badajoz i Elvas de 1524, ya que devien nomenar-se comissionats d'abdós parts que es reunirien alternativament en Badajoz i Elvas per a que en el determini de dos mesos emeteren un dictamen sobre la posició de la llínea de Tordesillas, sometent-se a un laudo del papa Inocencio XI en cas de no trobar-se una solució.

La junta deliberó entre el 4 de novembre de 1681 i el 22 de giner de 1682. Els comissaris portuguesos pretenien que les 370 llegües devien contar-se des de l'extrem occidental de la illa de Sant Antonio i els espanyols des del centre de la de San Nicolás. Es va acordar que devien verificar-se els punts per a on passarien cada una de les dos llínees propostes i una volta determinats, es procediria a establir l'illa d'orige.

La segona dificultat es va presentar al no posar-se d'acort sobre quines cartes servirien de referència: els espanyols pretenien que anaren les realisades per cartógrafos holandesos, mentres que els portuguesos pretenien valdre's de les seues pròpies cartes, les fetes per Pedro Nunes, Juan Texeira i Juan Texeira de Albornoz. D'acort a les cartes holandeses, Colónia del Sacrament quedava en territori espanyol, pero segons les portugueses, la llínea podia passar: 13 llegües a l'occident (si es prenia l'illa Sant Antonio) o 19 a l'orient (si es prenia Sant Nicolás).

No havent acort, es va dispondre traslladar al papa la decisió. Espanya va enviar a Roma al duc de Jovenazo, pero Portugal no va enviar a ningú i el papa va deixar transcórrer el determini d'un any fixat per a laudar.

Transgressió del tractat

Archiu:5000px 1573 Teixeira.jpg

Mapamundi de Dumenges Teixeira (1573).

Portugal transgredió en la seua colonisació del continent americà la demarcació del Tractat de Tordesillas en alvançar paulatinament des de Brasil cap a l'oest i sur d'Amèrica del Sur abans del Tractat de Madrit de 1750, que va anular la llínea de Tordesillas.

Archiu:Capitanias.jpg

Mapa de Luís Teixeira (c. 1574) en la divisió del Brasil en capitanies hereditàries. La llínea de Tordesillas està desplaçada dèu graus més a l'oest seguint rumbos loxodrómicos.

En 1532 el rei portugués Juan III va crear el sistema de capitanies hereditàries per a colonisar Brasil, donó a Pero Lopes de Sousa la capitania de Santana que s'estenia des de la illa de Mel en el grup de Cananéia fins a Estany, que molt despuix va ser considerada en Portugal com el punt extrem del seu territori en Amèrica del Sur, és dir, per a on creïen que passava la llínea de Tordesillas.

Encara que açò va ser degut, en gran part, a la dificultat existent en el sigle XV per a determinar la llongitut, els portuguesos transgredieron en créixens les fronteres que els senyalava la llínea de Tordesillas, justificant la seua actitut en la dificultat per a fixar les llongituts (ubicació dels meridianos) a causa de l'imprecisió dels instruments de l'época (llavors, per a senyalar les llongituts o meridianos es feyen càlculs aproximativos, en els quals el recurs més apropiat solia ser la corredera; fins a mediats del sigle XVIII Anglaterra no va desenrollar cronógrafs precisos (el cronómetro d'Harrison va ser inventat en 1765) que, units als sextants, varen donar la possibilitat d'ubicar en prou precisió la posició dels meridianos).

Estes dificultats varen fer que en diversos mapes portuguesos la boca del Riu de l'Argent i inclús del estret de Magallanes apareixien com situades a l'est de la llínea de Tordesillas, és dir, com a territoris del Brasil. En atres casos, els mapes es falsificaven corrent la terra cap a l'est per a incloure-la en la zona portuguesa, com va poder haver ocorregut en el Planisferi de Caverio dibuixat entre 1504-1505.

Ademés, durant xixanta anys el tractat va deixar de tindre sentit llegal, ya que entre 1580 i 1640 Espanya i Portugal varen tindre un mateix monarca espanyol en una unió dinàstica aeque principaliter baixe la Casa d'Àustria, i els reis varen otorgar a exploradors portuguesos capitanies i concessions en la conca amazónica. Aixina, a partir de 1580 els comerciants i colon portuguesos podien establir-se sense preocupacions més allà del citat meridiano, penetrant profundament en la selva brasilera. D'esta manera, quan es va produir en 1640 la independència de Portugal, va retindre en si les possessions adquirides fins a llavors molt més a l'oest de la demarcació del Tractat de Tordesillas en virtut del precepte uti possidetis ite possideatis.

Supost marc del tractat en Cananéia

Durant el tercer viage d'Américo Vespucio al Nou Món, l'expedició portuguesa que anava al mando de Gonzalo Coelho, en alcançar el 15 de febrer de 1502 la latitut aproximada de 25º35'S, que correspon a la illa del Cardoso en el grup de Cananéia, va celebrar una junta que va decidir si es devia continuar el viage a través dels dominis espanyols; allí va assumir el mando de l'expedició Américo Vespucio. En 1767 va ser trobada en la plaja de Itacuruçá en l'illa del Cardoso una peça de marbre de 80 per 40 per 20 centímetros enclavada en el sol i esculpida en l'escut d'armes de Portugal. Magnaghi creu que la columna solament va poder ser posada per l'expedició de Vespucio de 1502 per a senyalar la llínea de Tordesillas, encara que uns atres suponen que va ser Martim Afonso de Sousa en 1531. El marc va permanéixer en l'illa fins a 1841, quan el ministre del Imperi de Brasil, el Baró de Capanema, ho va retirar i ho va dur al Museu Imperial en Riu de Janeiro. Existix una rèplica en el mateix lloc en a on va ser trobada la peça original a Plantilla:Coor.

Abolició del tractat

El Tractat de Madrit de 1750, subscrit entre el Regne d'Espanya i el Regne de Portugal, va anular el Tractat de Tordesillas i qualsevol un atre complementari:

Artícul I: El present tractat serà l'únic fonament i regla que en avant es deurà seguir per a la divisió i llímits dels dominis en tota l'Amèrica i en Àsia; i en la seua virtut quedarà abolit qualsevol dret i acció que puguen alegar les dos Corones, en motiu de la bula del Papa Alejandro VI, de feliç memòria, i dels tractats de Tordesillas, de Lisboa i Utrecht, de l'escritura de venda otorgada en Saragossa, i d'uns atres qualssevol tractats, convencions i promeses; que tot això, en quant tracta de la llínea de demarcació, serà de cap valor i efecte, com si no haguera segut determinat en tot lo demés en la seua força i vigor. I en lo futur no es tractarà més de la citada llínea, ni es podrà usar d'este mig per a la decisió de qualsevol dificultat que ocórrega sobre els llímits, sino únicament de la frontera que es prescriu en els presents artículs, com a regla invariable i molt manco subjecta a controvèrsia.

No obstant, el Tractat de Madrit va ser anulat pel Tractat del Pardo de 1761, que va restablir la llínea de Tordesillas fins que va ser abandonada definitivament pel Tractat de Sant Ildefons de l'1 d'octubre de 1777.

Actualitat

La majoria dels mapes històrics brasilers actuals mostren la llínea de demarcació a 48°42'O passant prop de les ciutats de Belén de Pará i d'Estany. En esta es va construir en 1975 un monument commemoratiu o marc del tractat. La llínea correspon a a on finalisava la capitania de Santana d'acort a la carta de donació del 21 de giner de 1535.

Els mapes hispanoamericans mostren en general la llínea passant per Cananéia, coincidente en la capitulació firmada el 21 d'agost de 1536 entre la reina Juana i Gregorio de Peixquera Rosa, per la qual se li varen otorgar beneficis sobre 50 llegües de costa: la terra adins que comença des d'a on diuen la Cananea hazia el rio de Santa Catalina.

En 1994 es va celebrar el V Centenari del Tractat. En 2007 Espanya i Portugal varen inscriure al tractat en la Unesco com a patrimoni documental recomanat per a la seua inclusió en el Registre de la Memòria del Món del Programa Memòria del Món. Junt en el Archiu General de Simancas, que va obtindre este reconeiximent en 2017, són els dos únics patrimonis històrics documentals vallisoletans que formen part de dit registre.

Vejau també

• Anex:Patrimoni de la Humanitat en Espanya
• Archiu General de Simancas
• Meridiano 45 oest

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Tractat de Tordesillas.

• Text complet del Tractat de Tordesillas
• Tractat de Tordesillas còpia digital de l'original conservat en Archiu General d'Índies, Portal Pares
• Part del text del tractat
• El Tractat de Tordesillas i la seua proyecció en el Pacífic, per Lourdes Díaz-Trechuelo.