Anar al contingut

Tractat de Saragossa

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Spain and Portugal.png
Tractat de Saragossa

El Tractat de Saragossa és un tractat de pau firmat el 22 d'abril de 1529 entre Espanya i Portugal, a on regnaven Carlos I i Juan III de Portugal, respectivament. El tractat va delimitar exactament les zones d'influència portuguesa i espanyola en Àsia.

Despuix de convertir Juan Sebastián Elcano en regrés complet al món l'expedició per l'oest de Fernando de Magallanes en 1519-1521/1522 per a aplegar a les Molucas, va sorgir una disputa per les valioses illes situades en el archipèlec malayo. No obstant, l'expedició de Magallanes va ser molt costosa i es va planejar una atra expedició a les illes a partir de 1525. Dirigida per García Jofre de Loaísa i Juan Sebastián Elcano, este últim participant en l'expedició de Magallanes, la missió va ser un fracàs. La ruta a través del Estret de Magallanes i pel Pacífic era massa perillosa per a tindre èxit com a ruta comercial, per lo que Carlos I va acabar renunciant a totes les pretensions espanyoles sobre les Molucas. Estes illes eixercitaven un important paper en el comerç d'Índies com a proveïdores d'espècies, venent-les el rei espanyol "per pocs diners" (350 000 ducados) al rei portugués Juan III.[1]

Antecedents: la qüestió de les Molucas

[editar | editar còdic]

En 1494 Castella i Portugal havien firmat el Tractat de Tordesillas, que dividia el món en dos zones d'exploració i colonisació: la castellana i la portuguesa. Este tractat va establir un meridiano en l'oceà Atlàntic, en zones a l'oest de la llínea exclusives per a Espanya i a l'est de la llínea per a Portugal.

Durant el XVI, els portuguesos varen aplegar a les Índies Orientals rodejant Àfrica i creuant el oceà Índic (Malaca en 1509). En 1511, Malaca, llavors centre del comerç asiàtic, va ser conquistada per a Portugal per Afonso de Albuquerque. En enterar-se de l'ubicació de les cridades "Illes de les espècies" –les Illes Banda, Ternate i Tidore en les Illes Maluku (la moderna Indonèsia), llavors l'única font mundial d'anou moscada i tacha, i també productores de canella i pebre i el principal objectiu de les exploracions europees en l'oceà Índic–, Albuquerque va enviar una expedició dirigida per António de Abreu en busca de les Molucas, en particular de les illes Banda. L'expedició va aplegar a principis de 1512, passant en ruta per les Illes Menors de la Sonda, sent els primers europeus en aplegar allí.[2] Abans d'aplegar a Banda, els exploradors varen visitar les illes de Buru, Ambon i Seram. Despuix d'una separació forçada per un naufragi, el vicecapitán de Abreu Francisco Serrão va navegar més vesprada cap al nort, pero el seu barco es va afonar front a Ternate, a on va obtindre una llicència per a construir una fortalea-fàbrica portuguesa: el Forte de São João Baptista de Ternate.

Les cartes de Serrão a Fernando Magallanes que descriuen les "Illes de les Espècies", que era el seu amic i possiblement un cosí, varen ajudar a Magallanes a persuadir a la Corona espanyola per a que armara una expedició per a conquistar dites illes.[3][4] El 6 de novembre de 1521, les Molucas, "el breçol de totes les espècies", varen ser alcançades des de l'est per la flota del difunt Magallanes, que navegava llavors al mando de Gonzalo Gómez d'Espinosa. Magallanes i Serrão no varen poder retrobar-se perque Serrão va morir en l'illa de Ternate casi al mateix temps que Magallanes ho feya en la batalla de Mactan en les Filipines.[5]

En acabant de que l'expedició de Magallanes aplegara a les illes Molucas navegant cap a l'oest i que Juan Sebastián de Elcano retornara a Espanya en la notícia de que havia completat la primera circumnavegació del planeta, l'emperador Carlos V va decidir manar una nova expedició per a establir els seus drets, comandada per García Jofre de Loaísa.[6] L'expedició va aplegar a les Molucas, despuix de moltes pèrdues de naus i vides, i va fundar el fort de Tidore. Es va produir un conflicte en els portuguesos ya establits en l'illa. Els espanyols varen ser derrotats en pocs mesos pero els supervivents varen conseguir mantindre's durant casi una década de escaramuzas per la possessió de les illes.


Junta de Badajoz-Elvas

[editar | editar còdic]

En 1524, abdós regnes varen organisar la "Junta de Badajoz-Elvas" per a resoldre la disputa. Cada corona va nomenar a tres astrònoms i cartógrafos, tres pilots i tres matemàtics, que varen formar una comissió per a determinar la localisació exacta del antimeridiano de Tordesillas, en lo que es pretenia dividir el món sancer en dos hemisferis iguals.

La delegació portuguesa enviada pel rei Juan III incloïa a António de Azevedo Coutinho, Diogo Lopes de Sequeira i Lopo Homem cartógrafo i cosmógrafo. El plenipotenciario de Portugal va ser António de Azevedo Coutinho, i els de Espanya varen ser el comte Mercurio Gatinara, García de Loaysa, bisbe de Osma, i García de Padilla, gran maestre de la Orde de Calatrava. L'antic cartógrafo portugués Diego Ribero formava part de la delegació espanyola.[7]


Es conta que en esta reunió va tindre lloc una divertida anècdota. Segons l'escritor castellà contemporàneu Pedro Màrtir de Anglería, un chiquet menut va parar a la delegació portuguesa i li va preguntar si pretenien repartir-se el món. La delegació va respondre que sí. El chiquet va respondre ensenyant l'atrasser i sugerint que traçaren la llínea per la raja del cul.[8][9][10]

La junta es va reunir vàries voltes en Badajoz i Elvas, sense aplegar a un acort. Els coneiximents geogràfics de l'época eren inadequats per a una assignació precisa de la llongitut, i cada grup va elegir mapes o globos terráqueos que mostraven que les illes estaven en el seu propi hemisferi.[11] Juan III i Carlos V varen acordar no enviar a ningú més a les Molucas fins que s'establira en quin hemisferi estaven situades.

Entre 1525 i 1528, Portugal va manar vàries expedicions a les afores de les illes Molucas. Gomes de Sequeira i Diogo dona Rocha varen ser enviats pel governador de Ternate Jorge de Meneses a les Célebes (també visitades ya per Simão de Abreu en 1523) i al nort. Els expedicionarios varen ser els primers europeus en aplegar a les illes Carolinas, a les que varen cridar "Illes de Sequeira".[12] Exploradors com Martim Afonso de Melo (1522-24) i possiblement Gomes de Sequeira (1526-1527) varen avistar les illes Aru i les illes Tanimbar.[13] En 1526 Jorge de Meneses va aplegar al noroest de Papúa Nueva Guinea, desembarcant en Biak en les illes Schouten, i des d'allí va navegar fins a Waigeo en la península Cap de Pardal.

Ademés de la expedició Loaísa d'Espanya a les Molucas (1525-1526), els castellans varen enviar allí una expedició pel Pacífic, dirigida per Álvaro de Saavedra Cerón (1528) (preparada per Hernán Cortés en Mèxic), en la finalitat de competir en els portuguesos en la regió. Membres de l'expedició de García Jofre de Loaísa varen ser fets presoners pels portuguesos, que varen tornar als supervivents a Europa per la ruta occidental. Álvaro de Saavedra Cerón va aplegar a les illes Marshall, i en dos intents fallancs de retornar des de les illes Molucas pel Pacífic, va explorar part de l'oest i nort de Nova Guinea, aplegant també a les Illes Schouten i avistar Yapen, aixina com les Illes del Almirantazgo i les Carolinas.


El 10 de febrer de 1525, la germana menor de Carlos V, Catalina d'Àustria, es va casar en Juan III de Portugal, i l'11 de març de 1526, Carlos V es va casar en Isabel de Portugal, germana del rei Juan. Estes bodes creuades varen estretir els llaços entre les dos corones, facilitant un acort sobre les Molucas. A l'emperador li interessava evitar el conflicte per a poder centrar-se en la seua política europea, i els espanyols no sabien llavors cóm fer aplegar les espècies de les illes Malucas a Europa per la ruta oriental. La ruta Manila-Acapulco no va ser establida fins a 1565 per Andrés de Urdaneta.

Tractat

[editar | editar còdic]

El Tractat de Saragossa va establir que la frontera oriental entre les dos zones de domini estaria a Plantilla:Frac llegües (1763 quilómetros, 952 milles nàutiques),[nota 1] o 17° a l'est, de les illes Molucas. Esta llínea de demarcació es trobava per lo tant aproximadament prop del meridiano 135° a l'est de Greenwich.[15] A canvi de cedir aixina la possessió de les Molucas a Portugal, l'emperador Carlos V va rebre un pagament de 350 000 ducados del rei de Portugal.

El tractat incloïa una clàusula de salvaguarda que establia que el tracte es desfaria si en algun moment l'emperador desijava revocar-ho, sent reembossat als portuguesos els diners que devien pagar, i cada nació "tindrà el dret i l'acció com és ara". No obstant, això mai va ocórrer, perque l'emperador necessitava desesperadament els diners portuguesos per a finançar la Guerra de la Lliga de Cognac contra la seua archienemigo Francisco I de França.

El tractat no aclaria ni modificava la llínea de demarcació fixada pel Tractat de Tordesillas, ni validava la reclamació d'Espanya de tindre un hemisferi complet de 180°, ya que les dos llínees dividien la Terra en porcions desiguals. La porció de Portugal representava aproximadament 191° de la circumferència terrestre, mentres que la d'Espanya era d'aproximadament 169°. Hi havia un marge d'incertitut de ±4° sobre el tamany exacte d'abdós porcions, per la variació d'opinions sobre l'ubicació precisa de la llínea de Tordesillas.[16]

En virtut del tractat, Portugal va obtindre el control de totes les terres i mars a l'oest de la llínea, incloent tota Àsia i les seues illes veïnes (inclusivament Les Molucas) fins ara "descobertes", deixant a Espanya en la major part del oceà Pacífic. Encara que les Filipines no es varen mencionar en el tractat, Espanya renunciava implícitament a qualsevol reclamació sobre elles, ya que es trobaven a l'oest de la llínea. No obstant, en 1542, l'emperador Carlos V va decidir colonisar les Filipines, suponent que Portugal no protestaria massa perque l'archipèlec no tenia espècies. Encara que va fracassar en el seu intent, el seu fill el rei Felipe II sí ho va conseguir en 1565, establint el primer lloc comercial europeu en Manila. Tal i com esperava el seu pare, va haver poca oposició per part dels portuguesos.[17]

En realitat, Portugal comprava els drets espanyols sobre les illes (lo que de fet els reconeix), incloent els de propietat, dret de navegació i dret de comerç. Ademés, el pacte incloïa una clàusula per la qual el Rei d'Espanya podia invalidar-ho a canvi de tornar el pagament portugués.


Entre atres conseqüències, la firma d'este acort va supondre la desaparició de la Casa de la Especiería de La Corunya, creada en 1522 en la finalitat de monopolisar el comerç espanyol de les espècies.

En époques posteriors, la colonisació portuguesa en Brasil durant la Unió Ibèrica es va estendre molt a l'oest de la llínea definida en el Tractat de Tordesillas i en lo que haguera segut territori espanyol segons el tractat. Posteriorment es varen traçar nous llímits en el Tractat de Madrit de 1750, que varen resultar en els llímits actuals de Brasil.

Contestació al tractat

[editar | editar còdic]

El restant de potències europees no varen acceptar esta divisió del món entre castellans i portuguesos i el monopoli sobre el descobriment, la navegació i el comerç es va establir a favor de les potències ibèriques, sent desafiades per França, Anglaterra i més vesprada per les Províncies Unides, que creïen que les decisions papals no eren vinculants i que el tractat era un compromís bilateral aplicable només als firmants.[18] En setembre de 1522 varen aplegar a Castella els membres supervivents de la primera circumnavegació terrestre. Açò va impulsar als comerciants francesos a buscar noves rutes comercials, i en 1523 el rei Francisco I de França va finançar expedicions comandadas per Giovanni dona Verrazzano per a explorar un àrea entre la Florida i Terranova en l'objectiu de trobar una ruta marítima fins al oceà Pacífic. Durant el XVI, portuguesos i castellans varen recordar als estrangers la prohibició de navegar pels seus respectius dominis, i fins a llavors, els espanyols es varen establir en les Filipines, que es trobaven en territori portugués segons els acorts del tractat de Saragossa.[18]

La vigilància oficial va quedar reduïda despuix de la Pau de Cateau-Cambrésis de 1559, quan les monarquies hispànica i francesa varen decidir treballar activament contra la herejía protestant i aquelles potències varen comprendre que la seua influència política es jugava tant en la mar com en la terra, donant començ a l'era de les grans potències navals que varen competir entre sí en diversos plans, des del debat teòric fins al conflicte bèlic.[19] La rivalitat entre els Estats per descobriments, navegació i comerç a les Américas i a Àsia va provocar una controvèrsia entre els partidaris de l'exclusivitat dels dominis marítims, mare clausum, i els de la llibertat de les mars, mare liberum. En el seu Mare liberum, l'holandés Hugo Grotius va defendre en 1609 la noció de que la llei de la naturalea i de les nacions prohibia qualsevol apropiació de l'alta mar, que es considerava propietat comuna de tots els països, tesis a la que es va opondre l'anglés John Selden en Mare clausum. En la década de 1640, Espanya i Portugal varen admetre el dret dels estrangers a navegar per lo que, durant un temps, consideraven la seua part del món.[18]

Notes

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Terra X. «El viage de Magallanes al voltant de la Terra - L'aventura de la primera circumnavegació».
  2. ↑ Hannard (1991), pàgina 7; Milton, Giles (1999). Nathaniel's Nutmeg, London: Sceptre, pp. 5 and 7. ISBN 978-0-340-69676-7.
  3. ↑ R. A. Donkin, "Between east and west: the Moluccas and the traffic in spices up to the arrival of Europeans", p.29, Volum 248 de Memoirs of the American Philosophical Society, DIANE Publishing, 2003 ISBN 0-87169-248-1
  4. ↑ Hannard, Willard A. (1991). Indonesian Banda: Colonialism and its Aftermath in the Nutmeg Islands. Bandanaira: Yayasan Warisan donen Budaya Banda Naira.
  5. ↑ Duarte Barbosa; Mansel Longworth Dames; Fernão de Magalhãés. El llibre de Duarte Barbosa: una relació dels països ribereños de l'Oceà Índic i dels seus habitants. Nova Delhi: ISBN 81-206-0451-2
  6. ↑ L'expedició de García Jofre de Loaísa (1525-1526) pretenia ocupar i colonisar les Molucas. La flota de sèt barcos i 450 hòmens incloïa als més notables navegants espanyols: Juan Sebastián Elcano, que va perdre la vida en esta expedició, i el jove Andrés de Urdaneta.
  7. ↑ En les actes de la comissió, conservades en l'archiu nacional portugués de Torre do Tombo, figura una carta escrita per Lopo Homem, cartógrafo i cosmógrafo portugués, alusiva a la disputa entre els dos regnes sobre els drets sobirans de cada u.
  8. ↑ d'Anghiera, Pietro Martire (1555). «¶ Repartiment i divisió de les Índies i el Nou Món entre els espanyols i els portuguesos.», rgn=div2;view=fulltext Les decadas del nou món o de l'Índia occidental en les nauigaciones i conquistes dels Spanyardes, en la descripcion particular de les mes riques i grans terres i ilandes recentment trobades en el oceano occidental pertanyents a l'herència dels reis de Spayne. ... ... de la que es desprén que, en l'actualitat, la major part dels països de l'Unió Europea es troben en vies de desenroll, i que la major part dels països en vies de desenroll es troben en vies de desenroll., Early English Books Online Text Creation Partnership, pp. 242-.
  9. ↑ Bergreen, Laurence. Sobre el confín del món: La aterradora circumnavegació del globo per Magallanes. 2003. I-book.
  10. ↑ Brotton, Jerry. "Una història del món en 12 mapes". Google Books. 13 de juliol de 2018.
  11. ↑ Com a eixemple d'esta parcialitat, el principal conseller de Carlos V, Jean Carondelet, posseïa un globo terráqueo de Franciscus Monachus que mostrava les illes en l'hemisferi espanyol.
  12. ↑ Antonio Galvano, Richard Hakluyt, C R Drinkwater Bethune, Els descobriments del món: from their original unte the year of our Lord 1555, The Hakluyt Society, 1862, a partir dona tradução anglesa de 1601 dona edição portuguesa em Lisboa, 1563
  13. ↑ Luis Filipe F. R. Thomaz, L'image de l'Archipèlec en la cartografia portuguesa del sigle XVI i principis del XVII, Persee, 1995, Tom 49 págs: 56
  14. ↑ Roland Charon, "The linear league in North America", Annals of the Association of American Geographers 70 (1980) 129-153, pp. 142, 144, 151.
  15. ↑ Emma Helen Blair, The Philippine Islands, 1493-1803, partix 3
  16. ↑ Delaney, John. «Llínees de demarcació». Biblioteca de l'Universitat de Princeton.
  17. ↑ Tan, Samuel K. (2008). A History of the Philippines, UP Press, pp. 51-52. ISBN 9789715425681. Consultat el 2018-04-20.
  18. ↑ 18,0 18,1 18,2 Schnakenbourg Éric. Digital Encyclopedia of European History (ed.): «The Treaty of Tordesillas, June 7, 1494». Consultat el 20 setembre 2021.
  19. ↑ Achón Insausti José Angel. Elkano Fundazioa (ed.): «eus/eu/blog/ozeanoa-elkanoren-aurretik-eta-ondoren-4-4/ Ozeanoa, Elkanoren aurretik eta ondoren (4/4)». Consultat el 2 octubre 2021.

Referències

[editar | editar còdic]

Bibliografia

[editar | editar còdic]

Enllaços externs

[editar | editar còdic]


Referències

[editar | editar còdic]


Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "nota", pero no es trobà una etiqueta <references group="nota"/>

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Tractat_de_Saragossa&oldid=682446»