Syzygium aromaticum
El arbre de la tacha d'olor, clavero,[1] jirofle, o girofle[2] (Syzygium aromaticum) és un arbre de la família Myrtaceae, natiu d'Indonèsia. Els seus botons (flors que encara no s'han obert) secs es denominen taches d'olor,[3] girofles, jirofles,[2] o clavillos,[4] i s'usen com espècia en les cuines de tot lo món.cita requerida
El seu nom deriva de la paraula clave (dels fabricats en forges artesanals), ya que la forma del botó floral guarda un gran semblat en ells.cita requerida
Les taches són collides principalment en Indonèsia i Madagascar. També creix en Zanzíbar, Índia i Sri Lanka.
Descripció
[editar | editar còdic]L'arbre de la tacha és perenne i creix fins a una altura de 10 a 20 m. Té fulls lanceoladas i #inflorescència racimosas (tirso). Els ulls florals presenten inicialment un color pàlit que gradualment canvia al vert, despuix de la qual cosa comencen a adquirir un color rojós lluent indicatiu de que estan llestes per a ser recolectades. Solen collir-se quan alcancen una llongitut d'1,5 a 2 cm, i consten d'un llarc receptàcul que conté l'ovari; sobre el receptàcul s'inserten els demés verticilos florals: quatre sàpia-hos, quatre pétals i numerosos estams.cita requerida
Usos
[editar | editar còdic]Les taches (en cuina) s'utilisen sancers o mòlts pero, com són extremadament forts, s'usen en poca cantitat. L'espècia s'ampra en tota Europa i Àsia, és fumada en un tipo de cigarret local d'Indonèsia cridat kretek i, en alguns cafens de l'oest, és mesclat en marihuana per a elaborar cigarros. Les taches d'olor servixen per a elaborar incens en la cultura chinenca i japonesa, aixina mateix és un dels ingredients del sahumerio o incens judeu (qetóret) que s'utilisava en el Temple de Salomón.cita requerida
Una recepta casera comuna per a aliviar el dolor de molgues és colocar una tacha d'olor junt a la dent que adolix, o fer-se buches d'aigua tébea que ha segut prèviament hervir en els mateixos. L'explicació científica del perqué açò és efectivament útil, és que la tacha d'olor posseïx una proporció alta d'una substància anomenada eugenol, que és utilisada en aromaterapia i àmpliament usada com a tractament anestésico en dolor de dents, i mesclat en òxit de zinc en pols com a ciment dental, puix té propietats analgésicas, antiinflamatorias, antibacterianas i sobretot anestésicas.[5]
Històricament les taches han segut usats en la cuina índia. En el nort d'Índia es preparen salses en tacha d'olor, i en el sur es troba principalment en el plat cridat biryani, a on també s'agrega a l'arròs per a donar-li sabor.
Usos medicinals tradicionals
[editar | editar còdic]Les taches s'utilisen en l'Índia en la medicina Ayurveda, la medicina tradicional chinenca, la herbolaria occidental i l'odontologia, en el que el oli essencial actua com a calmant (analgésico) per a emergències dentals. Les taches s'utilisen com carminativo, per a incrementar el àcit clorhídric en l'estòmec i millorar el peristaltismo. Es diu que les taches també són un producte natural antihelmíntico.[6] L'oli essencial s'ampra en aromaterapia quan es necessiten estimulació i calfament, especialment per als problemes digestius. Es diu que l'aplicació tòpica sobre l'estòmec o en l'abdomen calfa el tracto digestiu. Aplicat a una cavitat en una dent en càries, alivia el dolor de molgues.[7]
En la medicina tradicional chinenca, la tacha, o ding xiang, es considera acre, calent i aromàtic, entrant en els meridianos dels renyons, el bazo i l'estòmec, i és notable la seua capacitat per a calfar l'estòmec duent el qì cap a avall, per a tractar el changlot i enfortir el renyó yang.[8] Degut a que l'herba per a calfar està contraindicada en qualsevol persona en síntomes de fòc i d'acort a les fonts clàssiques, no deu usar-se per a qualsevol cosa, llevat la fredor en deficiència de yang. Com a tal, s'utilisa en les fòrmules per a l'impotència o la secreció vaginal clara de deficiència de yang, de la malaltia del matí junt en el ginseng i el pachulí, o per la bossada i la diarrea per la fredor de bazo i estòmec.[8]
Les taches poden amprar-se internament en forma de té, com a tòpica en forma d'oli per als músculs hipotónicos. Açò també es troba en la medicina tibetana.[9][10]
Història
[editar | editar còdic]Fins a temps moderns, les taches d'olor varen créixer només en algunes de les illes Molucas històricament cridades «illes de les Espècies», entre elles Bacán, Makián, Moti, Ternate i Tidore. No obstant, varen trobar camí a Europa i el Mig Oriente ya abans de la nostra era. Arqueòlecs han trobat taches d'olor en una vasija de ceràmica en Síria com a evidència que data d'uns 1721 anys a. C. Cap a el
| Sigles: | [[Sigle {{{sa}}} |Sigle {{{sa}}}]] [[Sigle {{{sigle}}} |Sigle {{{sigle}}}]] [[Sigle {{{sp}}} |Sigle {{{sp}}}]] |
| Décades: | [[Anys {{{década}}}00 |Anys {{{década}}}00]] [[Anys {{{década}}}10 |Anys {{{década}}}10]] [[Anys {{{década}}}20 |Anys {{{década}}}20]] [[Anys {{{década}}}30 |Anys {{{década}}}30]] [[Anys {{{década}}}40 |Anys {{{década}}}40]] [[Anys {{{década}}}50 |Anys {{{década}}}50]] [[Anys {{{década}}}60 |Anys {{{década}}}60]] [[Anys {{{década}}}70 |Anys {{{década}}}70]] [[Anys {{{década}}}80 |Anys {{{década}}}80]] [[Anys {{{década}}}90 |Anys {{{década}}}90]] |
| [[Anex:Taula anual sigle {{{sigle}}}|Taula anual sigle {{{sigle}}}]] | |
els monarques chinencs de la dinastia Han solicitaven, a aquells que els dirigien la paraula, que mastegaren taches per a millorar l'alé. Junt en la anou moscada i la pebre varen ser altament valorats en temps de l'apogeu del Imperi romà, i Plinio el Vell en una famosa queixa va afirmar: «No hi ha any en el que l'Índia no li drene a l'Imperi romà 50 millons de sestercis». Les taches d'olor eren comercialisats pels àraps durant l'Edat Mija, a través de la ruta marítima del oceà Índic que —aprofitant en mijans navío a vela d'un pal les fluctuacions monsóicas— comunicava la Insulindia en Oman i Yemen. Cap a el
| Sigles: | [[Sigle {{{sa}}} |Sigle {{{sa}}}]] [[Sigle {{{sigle}}} |Sigle {{{sigle}}}]] [[Sigle {{{sp}}} |Sigle {{{sp}}}]] |
| Décades: | [[Anys {{{década}}}00 |Anys {{{década}}}00]] [[Anys {{{década}}}10 |Anys {{{década}}}10]] [[Anys {{{década}}}20 |Anys {{{década}}}20]] [[Anys {{{década}}}30 |Anys {{{década}}}30]] [[Anys {{{década}}}40 |Anys {{{década}}}40]] [[Anys {{{década}}}50 |Anys {{{década}}}50]] [[Anys {{{década}}}60 |Anys {{{década}}}60]] [[Anys {{{década}}}70 |Anys {{{década}}}70]] [[Anys {{{década}}}80 |Anys {{{década}}}80]] [[Anys {{{década}}}90 |Anys {{{década}}}90]] |
| [[Anex:Taula anual sigle {{{sigle}}}|Taula anual sigle {{{sigle}}}]] | |
, Portugal es va fer en el control de tal ruta, pel Tractat de Tordesillas en Espanya i —en un tractat separat— en el sultà de Ternate. Els portuguesos varen dur enormes cantitats de tacha d'olor a Europa, principalment de les Molucas. La tacha d'olor era, puix, una de les espècies més valorades, costant un quilogram del mateix al voltant de sèt grams d'or.cita requerida
El comerç va passar despuix a mans d'Holanda cap a el
| Sigles: | [[Sigle {{{sa}}} |Sigle {{{sa}}}]] [[Sigle {{{sigle}}} |Sigle {{{sigle}}}]] [[Sigle {{{sp}}} |Sigle {{{sp}}}]] |
| Décades: | [[Anys {{{década}}}00 |Anys {{{década}}}00]] [[Anys {{{década}}}10 |Anys {{{década}}}10]] [[Anys {{{década}}}20 |Anys {{{década}}}20]] [[Anys {{{década}}}30 |Anys {{{década}}}30]] [[Anys {{{década}}}40 |Anys {{{década}}}40]] [[Anys {{{década}}}50 |Anys {{{década}}}50]] [[Anys {{{década}}}60 |Anys {{{década}}}60]] [[Anys {{{década}}}70 |Anys {{{década}}}70]] [[Anys {{{década}}}80 |Anys {{{década}}}80]] [[Anys {{{década}}}90 |Anys {{{década}}}90]] |
| [[Anex:Taula anual sigle {{{sigle}}}|Taula anual sigle {{{sigle}}}]] | |
. França va conseguir introduir en gran dificultat l'arbre de la tacha en les illes Maurici en l'any 1770. Posteriorment va ser introduït en Guyana, Brasil, les Antilles i Zanzíbar , a on la majoria de les taches d'olor o girofles creixen hui. En Gran Bretanya, cap a el
| Sigles: | [[Sigle {{{sa}}} |Sigle {{{sa}}}]] [[Sigle {{{sigle}}} |Sigle {{{sigle}}}]] [[Sigle {{{sp}}} |Sigle {{{sp}}}]] |
| Décades: | [[Anys {{{década}}}00 |Anys {{{década}}}00]] [[Anys {{{década}}}10 |Anys {{{década}}}10]] [[Anys {{{década}}}20 |Anys {{{década}}}20]] [[Anys {{{década}}}30 |Anys {{{década}}}30]] [[Anys {{{década}}}40 |Anys {{{década}}}40]] [[Anys {{{década}}}50 |Anys {{{década}}}50]] [[Anys {{{década}}}60 |Anys {{{década}}}60]] [[Anys {{{década}}}70 |Anys {{{década}}}70]] [[Anys {{{década}}}80 |Anys {{{década}}}80]] [[Anys {{{década}}}90 |Anys {{{década}}}90]] |
| [[Anex:Taula anual sigle {{{sigle}}}|Taula anual sigle {{{sigle}}}]] | |
era taxat el seu preu en or per l'alt cost d'importació.cita requerida
Els composts actius
[editar | editar còdic]El compost eugenol és responsable de la major part de l'aroma característic de les taches. El eugenol comprén entre el 72 i el 90 % del oli essencial extret de les taches, i és el compost principalment responsable de l'aroma de les taches d'olor. Atres importants components de l'oli essencial de tacha són: acetil eugenol, beta-cariofileno i vainillina, àcit cratególico, taninos com bicornin,[11] el àcit galotánico, salicilato de metilo (analgésico), el flavonoide eugenina, kaempferol, ramnetina i eugenitin, tri terpenoides tals com el àcit oleanólico, estigmasterol i campesterol i varis sesquiterpenos.[12][13]
El eugenol pot ser tòxic en cantitats relativament menudes; una dosis de 5 - 10 ml pot afectar greument a un chiquet de dos anys d'edat.[14]
Taxonomia
[editar | editar còdic]Syzygium aromaticum va ser descrit per (L.) Merr. & L.M.Perry i publicat en Memoirs of the American Academy of Arts and Science, new séries 18(3): 196. 1929.[15]
- Syzygium: nom genèric que prové del grec: syzygos i significa 'unit, reunit'.[16]
- Aromaticum: epítet llatí que significa 'aromàtic'.[17]
- Caryophyllus aromaticus L.
- Caryophyllus hortensis Noronha
- Caryophyllus silvestris Teijsm. ex Hassk.
- Eugenia aromatica (L.) Baill.
- Eugenia caryophyllata Thunb.
- Eugenia caryophyllus (Spreng.) Bullock & S.G.Harrison
- Jambosa caryophyllus (Thunb.) Nied.
- Myrtus caryophyllus Spreng.[18]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «clavero, clavera | Definició | Diccionari de la llengua espanyola | RAER - ASALE».
- ↑ 2,0 2,1 «girofle | Definició | Diccionari de la llengua espanyola | RAER - ASALE».
- ↑ «el%20clavero). clave | Definició | Diccionari de la llengua espanyola | RAER - ASALE».
- ↑ «clavillo | Definició | Diccionari de la llengua espanyola | RAER - ASALE».
- ↑ Valeria Edelsztein (2011). [1], Sigle XXI. ISBN 978-987-629-179-8.
- ↑ Balch, Phyllis and Balch, James. Prescription for Nutritional Healing, 3rd ed., Avery Publishing, 2000, p. 94
- ↑ Alqareer A, Alyahya A, Andersson L.«The effect of clove and benzocaine versus placebo as topical anesthetics».Journal of dentistry.34(10)
- 747–50.doi:10.1016/j.jdent.2006.01.009.
- ↑ 8,0 8,1 Chinese Herbal Medicine: Matèria Medica, Third Edition by Donen Bensky, Steven Clavey, Erich Stoger, and Andrew Gamble 2004.
- ↑ «Question: Multiple Sclerosis». TibetMed. Archivat des d'el original, el 9 de maig de 2012. Consultat el 7 de setembre de 2012.
- ↑ Tillotson, Alan. «Special Diets for Illness». Oneearthherbs.squarespace.com. Archivat des d'el original, el 2 d'abril de 2015. Consultat el 7 de setembre de 2012.
- ↑ Li-Ming Bao, Eerdunbayaer, Akiko Nozaki, Eizo Takahashi, Keinosuke Okamoto, Hideyuki Ito and Tsutomu Hatano(2012).«Hydrolysable Tannins Isolated from Syzygium aromaticum: Structure of a New C-Glucosidic Ellagitannin and Spectral Features of Tannins with a Tergalloyl Group.».Heterocycles.85(2)
- 365–81.doi:10.3987/COM-11-12392.
- ↑ Chinese Herbal Medicine: Matèria Medica, Third Edition by Donen Bensky, Steven Clavey, Erich Stoger, and Andrew Gamble. 2004
- ↑ «Clove Essential Oil - Chemical Composition». Scienceofacne.com.
- ↑ (1993).«Near fatal ingestion of oil of cloves».Archives of Disease in Childhood.69(3)
- 392–3.doi:10.1136/adc.69.3.392.
- ↑ «Syzygium aromaticum». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 20 de juliol de 2014.
- ↑ Etimologia en Noms Botànics.
- ↑ Etimologia en Epítets Botànics.
- ↑ «Syzygium aromaticum». The Plant List. Consultat el 20 de juliol de 2014.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- AFPD. 2008. African Flowering Plants Database - Base de Donnees dones Plantes a Fleurs D'Afrique.
- Amshoff, G.J.H. 1951. Myrtaceae. 3:56–158. In A. A. Pulle (ed.) Fl. Suriname. Koninlijke Vereeninging Indisch Instituut, Ámsterdam.
- Lemee, A. 1953. Myrtaceae. In: Dilleniacees a Composees. Fl. Guayane Française 3: 138–167.
- McVaugh, R. 1989. Myrtaceae. In: Dicotyledoneae - Part 2. Fl. Lesser Antilles 5: 463–532.
- ORSTOM. 1988. List Vasc. Pl. Gabon Herbier National du Gabon, Yaounde.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Syzygium aromaticum» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.