Anar al contingut

Guinea (regió)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Negroland and Guinea with the European Settlements, 1736.jpg
Mapa de la regió de Guinea en 1729.

Guinea va ser el nom donat a partir del sigle XIV a una regió costera imprecisa del Atlàntic que provablement corresponia a la zona situada entre els actuals estats de Gàmbia i Angola, en Àfrica. Tradicionalment es va dividir este territori d'Àfrica Occidental en dos regions: Alta Guinea, des del riu Senegal fins al veta Palmes i Baixa Guinea que comprenia el tram entre la veta Palmes i Camerún[1].[nota 1]

Evolució del topònim

[editar | editar còdic]
Archiu:Schley-Bellin Verfolg van de Kust van Guinee... 1747 CAPS 1 .jpg
Jakob van der Schley, Verfolg van de Kust van Guinee, 1747

Es desconeix l'orige del terme Guinea que podria tindre relació o be en el Regne de Ghana o en l'antic terme bereber per a designar a les persones negres, gnawa, a la seua volta procedent del plural de ignaw, que en la llengua amazig del sur significa "mut" o "persona que no parla el nostre idioma".

Un vago coneiximent d'una regió costera del Atlàntic cridada Guinea situada al sur del gran desert africà, poblada per negres i rica en or, existia en Europa ya en el sigle XIV. El mapa de Angelino Dulcert de 1339 mostra el topònim GANVYA i diu que és la «terra dels negres». També el Atles Medici de 1351 o 1370 mostra una província Ganuya i el Atles Català de 1375 un topònim Ginuia.Erro en la cita: Element <ref> no vàlit; les referencies sense nom deuen de tindre contingut

En el XVII el topònim Guinea comprenia tota la costa occidental d'Àfrica des de Senegal, en el nort, fins a Angola en el sur. Es distinguia una Alta Guinea, al nort del riu Congo, i una Baixa Guinea, al sur.[3]

Història del golf de Guinea

[editar | editar còdic]

El golf de Guinea és un àrea de pronta invenció autònoma de l'agricultura, dacseta, sorgo i arròs i de la ganaderia aviar fa prop de 6000 anys. Aixina mateix és una de les regions més poblades d'Àfrica, sent el breçol de grans regnes i imperis africans i uns dels llocs d'a on varen ser extretes major número de persones esclavizadas entre els sigles XV i XIX.

La rica història de Guinea comprén la dels imperis de Mali, Achati o Ashanti, Dahomey, l'imperi yoruba d'Oyo, i el regne de la ciutat estat de Benín entre uns atres. Regió tradicionalment productora d'or i anou de kola aixina com deficitària en sal, va sostindre un important comerç en l'Àrea del Sahel. En l'arribada dels europeus i engrunseu al tràfic de persones esclavizadas els regnes esclavistes es consoliden a l'hora que es debiliten les estructures polítiques no esclavistes. L'àrea cau en la decadència més absoluta a partir del sigle XIX i en la subsegüent invasió europea se sagella la desaparició de la sobirania dels regnes tradicionals[4].


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Andah, 1992, p. 540.
  2. (Cortés López, 2006, p. 25)
  3. Purchas his Pilgrimes, p. 1558.». Archivat des d'el original, el 16 d'octubre de 2011. Consultat el 13 de juliol de 2007. Purchas his Pilgrimes, p. 1558.]
  4. Cortés López, 1984, pp. 62-69.


Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "nota", pero no es trobà una etiqueta <references group="nota"/>