Tractat de Madrit (1750)

Archiu:Mapa geográfico de la mayor parte de la América Meridional que contiene los paises por donde debe trazarse la línia divisoria que divida los dominios de España y Portugal (4587179892).jpg

Tractat de Madrit (1750)

El Tractat de Madrit, denominat per molts historiógrafs com a Tractat de Permuta (Tractat d'intercanvi), va anar un document firmat per Fernando VI d'Espanya i Juan V de Portugal el 13 de giner de 1750 per a definir els llímits entre els seus respectius territoris en Amèrica del Sur.

Este tractat s'emmarca en la successió de tractats de llímits firmats entre Espanya i Portugal des del Tractat de Alcáçovas (1479-1480). El tractat, basat en el principi de dret romà Uti possidetis, ita possideatis (qui posseïx de fet, deu posseir de dret), va ampliar els dominis de Portugal, deixant els llímits del Brasil pràcticament en el seu estat actual.

Antecedents

Durant l'unió d'Espanya i Portugal entre 1580 i 1640, el Tractat de Tordesillas va perdre tota raó de ser. En efecte, en dita unió els portuguesos, per estar governats pel mateix rei que Castella i Aragó, podien establir-se molt més allà del meridiano de Tordesillas (aproximadament 46° O). Ademés, i coincidint en la crisis posterior a 1640, Portugal, de nou independent, va mamprendre ya sense base llegal algunes accions comercials i colonials més allà de dit llímit, les més important de les quals varen anar la fundació en 1680 de la Nova Colônia do Santíssimo Sacrament (Nova Colónia del Santíssim Sacrament) en front a la ciutat de Buenos Aires, és dir en les costes rioplatenses de l'actual Uruguay i la fundació en 1737 del presidi de Jesús María José, orige de l'actual Riu Gran del Sur en l'actual Brasil, lliteralment en la vora del Riu de l'Argent oposta a Buenos Aires. Açò va provocar una série de disputes entre Espanya i Portugal durant anys, que finalment es varen resoldre en este tractat.

Contingut

Ya que en 1750 Espanya tenia establiments en territori portugués i viceversa, el tractat estipulava, segons el uti possidetis ita possideatis l'establiment de llímits clars per als dominis d'Espanya i Portugal, forçant la cessió de cada una de les parts dels territoris, colónies, missions o establiments situats en la part contrària. D'acort en el tractat Portugal entregava a Espanya la Colónia del Sacrament (art. XIII) i rebia a canvi els territoris del Sur, el naiximent del riu Ibicuí, les missions, el marge dret del riu Guaporé i cedia el territori occidental del riu Japurá al Amazones i la navegació del riu Putumayo (art. XIV). Ademés s'establia que, en cas de guerra entre Portugal i Espanya en Europa, els seus vassalls d'Amèrica del Sur permaneixerien en pau (art. XXI).

Este Tractat va ser també firmat, el 5 d'octubre de 1750, per l'embaixador del Regne de Gran Bretanya i el secretari d'Estat José de Carvajal i Lancaster. En el mateix, es cancelava l'assent de negres i el "navío de permís" establits en el Tractat de Utrecht, en terminar la Guerra de Successió Espanyola. Com a compensació la Corona espanyola es comprometia a pagar a la South Siga Company la cantitat de 100 000 lliures en varis determinis. El resultat de tot això és que es terminava el dret del comerç britànic en l'Amèrica Espanyola, encara que la tracta d'esclaus per comerciants britànics va continuar de forma illegal des de les colónies de Jamaica i des de La Baliza, que els anglesos es varen negar a abandonar.

Bibliografia

• (2006) El Sigle de les Llums. Política i societat, Madrit: Síntesis. ISBN 84-9756-414-6.