Tractat de Alcazobas

Registre d'archiu de la notificació que els reis varen fer en març de 1480 al seu assistent en Sevilla, Diego de Merlo, sobre el tractat acordat en Alcasobas.

El Tractat de Alcazobas, o Tractat de Alcasobas (en portugués, Tractat de Alcáçovas), Pau de Alcazobas o Tractat de Alcasobas-Toledo, va ser un acort firmat en la vila portuguesa del mateix nom, el 4 de setembre de 1479, entre els representants dels reis Isabel i Fernando de Castella i Aragó, per un costat, i del rei Alfonso V de Portugal i el seu fill Juan per l'atre i que va ser ratificat pel rei de Portugal el 8 de setembre de 1479 i pels reis de Castella i Aragó, en Toledo, el 6 de març de 1480.

El tractat va resoldre cinc qüestions principals:

• Va declarar la pau entre el regne de Portugal i els regnes de Castella i Aragó i va concloure les hostilitats despuix de la guerra de successió castellana (1475-1479). Alfonso V va renunciar al tro de Castella i Isabel i Fernando varen renunciar a canvi al tro de Portugal.
• Va repartir els territoris del oceà Atlàntic entre Portugal i Castella. Portugal va mantindre el control sobre les seues possessions de Guinea, Elmina, Madeira, les Azores, Flores i Veta Verda. A Castella se li va reconéixer la sobirania sobre les Illes Canàries.
• Va reconéixer que l'impost denominat quint real anara percebut per Portugal en els ports castellans, incloent als barcos que hagueren salpat cap a la Mina d'Or abans de la firma del mateix.
• Va reconéixer a Portugal l'exclusivitat de la conquista del regne de Fez.
• En paralel es varen negociar les tercerías de Moura, que varen resoldre la qüestió dinàstica castellana a través de dos convenis: Juana la Beltraneja o Juana de Castella, rival d'Isabel pel tro de Castella, va deure renunciar a tots els seus títuls castellans i optar entre el casament en el príncip hereu dels reis Fernando i Isabel, Juan d'Aragó i Castella, si este aixina ho decidia en complir els catorze anys o be recloure's en un convent, opció esta última que va triar.

També varen acordar la boda de l'infanta Isabel d'Aragó, filla primogènita dels reis Isabel i Fernando, en Alfonso, l'únic fill llegítim del rei Juan II de Portugal, príncip hereu de Portugal. L'enorme dote pagada pels pares de la nóvia va representar l'indemnisació de guerra obtinguda per Portugal.

• Firmants del Tractat
• 
  Isabel I de Castella
• 
  Fernando II d'Aragó
• 
  Alfonso V de Portugal
• 
  Juan, príncip hereu de Portugal

Antecedents

Guerra de successió castellana

Artícul principal → Guerra de successió castellana.

Quan fallix el rei de Castella, Enrique IV en 1474, hi havia dos pretenents al tro castellà: la seua filla única Juana la Beltraneja i Isabel de Castella, germanastra d'Enrique.

Juana tenia el respal d'una part important de l'alta noblea castellana i del seu promés, el rei Alfonso V de Portugal. Isabel contava en el respal del restant de la noblea i de la Corona d'Aragó, per estar casada en el seu hereu, Fernando.

Les hostilitats varen esclatar en 1475. La guerra per terra es va desenrollar principalment en el replanell nort castellana, decantant-se a favor del bando isabelino a partir de la batalla de Bou, 1476. A partir de llavors, el conflicte va continuar, sobretot per mar, en flotes castellanes i portugueses lluitant entre elles i competint per dur riquees des de les lluntanes terres de Guinea.

La derrota castellana en la mar i l'incapacitat portuguesa per a guanyar la guerra en terra varen dur als contendents a iniciar negociacions de pau en 1479.

Rivalitat entre Castella i Portugal en l'Atlàntic

Reconstrucció actual d'una carabela portuguesa.

A lo llarc de el XV, els exploradors, comerciants i peixcadors de Portugal i de Castella varen ser internant-se cada volta més en l'oceà Atlàntic. Els reis d'abdós regnes varen impondre taxes a les mercaderies dutes d'ultramar i ràpidament varen sorgir friccions sobre a quin sobirà corresponien els imposts provinents de cada u dels territoris descoberts. Una controvèrsia clau va ser el control sobre l'àrea de Guinea i la Mina, rica en or i esclaus. Un atre punt important va ser a quí corresponia el dret a conquistar les illes Canàries.

Les illes de Lanzarote, Fuerteventura i El Ferro varen ser conquistades per cavallers normandos per a Castella entre 1402 i 1405 pero els navegants portuguesos no varen deixar de tocar en les illes i capturar esclaus en elles. En 1431 els sobirans Juan I de Portugal i Juan II de Castella varen firmar un primer tractat de pau. No obstant, la disputa sobre la possessió de les Canàries va continuar, sent presentada en el Concilie de Basilea de 1435. En 1449 el rei Alfonso V de Portugal va aplegar a otorgar-se el monopoli del comerç de Canàries.

En 1441 varen arribar a Lisboa els primers carregaments documentats d'or procedents de Guinea. Si ben inicialment el Papado va prendre una posició neutral entre Portugal i Castella sobre els seus drets sobre Àfrica per la bula Rex regum d'Eugenio IV (1443). Entre 1452 i 1455 el papa Nicolás V va favorir els esforços dels portuguesos en una série de bulas, otorgant-los el control exclusiu sobre els territoris des de les vetes Bojador i Nam fins a tota la Guinea i "més allà fins a a on s'estén la plaja meridional". Açò va dur als portuguesos a assaltar i capturar barcos castellans que retornaven de comerciar en Guinea, provocant un enfrontament diplomàtic entre els dos regnes, que no va aplegar a majors per la mort de Juan II de Castella, en 1454, i a la situació de debilitat del seu successor, Enrique IV de Castella.

En 1456 el següent papa, Calixto III, va confirmar el monopoli de Portugal i ademés va otorgar a l'Orde de Crist portuguesa l'autoritat eclesiàstica en totes les terres des de les vetes de Bojador i Nam "fins als indis". El rei de Portugal va adoptar una política comercial oberta, permetent a súbdits estrangers comerciar en les costes africanes a canvi dels corresponents imposts. L'únic perjudicat era aixina el rei de Castella.

En agost de 1475, despuix de l'esclat de la guerra, la reina Isabel I de Castella va reclamar que "les parts de Africa et Guinea" pertanyien a Castella per dret i va incitar als seus comerciants a navegar a elles sense autorisació portuguesa, iniciant la guerra naval en l'Atlàntic.

Vore també: Descobriments portuguesos

Vore també: Conquista de les illes Canàries

Negociació i firma

Ratificació per Isabel I de Castella de les paus firmades en Portugal (Tractat de Alcazobas) per a posar fi a la Guerra de Successió

Les primeres conversacions de pau varen tindre lloc entre la reina Isabel de Castella i la seua tia Beatriz de Portugal, en el castell d'Alcántara, entre el 20 i el 22 de març de 1479. No va haver un acort immediat i va seguir un llarc silenci portugués. La principal dificultat es va aplanar quan en maig Juana de Castella va fer públic el seu desig d'ingressar en un monasteri.

Els encarregats de negociar l'acort definitiu de pau varen ser, pel costat dels reis de Castella i Aragó, Rodrigo Maldonado, oidor de la Real Audiència, i pel costat del rei de Portugal, João dona Silveira, baró d'Alvito. Abdós eren membres dels consells dels seus reis respectius.

L'acort final va ser firmat pels negociadors en la localitat portuguesa d'Alcasobas, el 4 de setembre de 1479. Quatre dies despuix va ser ratificat pel rei de Portugal i proclamat en eixe regne. Isabel ho va ratificar en Trujillo el 27 de setembre pero, com el seu marit el rei Fernando no estava en ella eixe dia, va fer falta un segon acte de ratificació el 6 de març de 1480 en Toledo, sent pregonado oficialment l'acort el 14 de març.

El papa Sixto IV va refrendar el Tractat per mig de la bula ___protected_title_0___ de 1481.

Referències

Text original del tractat

Existixen vàries versions del tractat en llaugeres diferències entre sí:

1. Manuscrit en castellà ratificat pels Reis Catòlics en Toledo el 6 de març de 1480. Conservat en els Archius Nacionals de Lisboa, gav. 17, maço 6, n.º 16. Transcrito en Davenport, que inclou el text original en castellà i una traducció a l'anglés. La versió en anglés està disponible en la web del proyecte Avalon
2. Eixe mateix text en castellà va ser, segons Davenport, copiat per Joseph Soares dona Sylva en el seu Colleccam dos Documents, com que es Authorizam as Memòries para a Vida del Rei D. Joao o I., tom IV. dels seus Memòries para a Història de Portugal, que comprehendem o Governo del Rei D. Joao o I. (1730-1734).
3. Crida del tractat en castellà datat el 14 de març de 1480. Conservat en l'Archiu General de Simancas, R.G.S. III-1480 302. Transcrito per Luisa Isabel Álvarez de Toledo.
4. Crida del tractat en portugués, donat en Évora el 8 de setembre de 1479, mencionat en

1. Fragment del tractat en castellà Transcrito per Cesáreo Fernández Dur (1930-1908) el 30 de març de 1900, d'una còpia parcial realisada en 1565 i publicat en la Secció Varietats del Bolletí N° 36, Any 1900 de la Real Acadèmia de l'Història tret d'una còpia simple de lletra d'este temps que existix en el legajo 1° de governació general d'Índies, en el seu archiu general . L'original du data de 16 de març de 1480.
2. Versió en llatí de l'artícul relatiu al repartiment de l'Atlàntic arreplegada en la bula Aeterni regis de 21 de juny de 1481. (en Wikisource)

Fonts secundàries

• <cite style="font-style:normal" id="CITAREFÁlvarez de Toledo2006">Álvarez de Toledo (2006). Àfrica versus Amèrica: la força del paradigma, 2ª edició, Sanlúcar de Barrameda: Fundació Casa Medina-Sidonia. ISBN 9788460711353.
• «La guerra civil castellana i l'enfrontament en Portugal (1475-1479)». Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes. Consultat el juny de 2007.
• <cite style="font-style:normal" id="CITAREFBlake1941">Blake (1941). Europeans in West Africa, 1450-1560 (en anglés), Londres: The Hakluyt Society. ISBN 978-1406728897.
• <cite style="font-style:normal" id="CITAREFDavenport1917">Davenport (1917). European Treaties Bearing on the History of the United States and Its Dependencies (en anglés), Washington, D.C.: Carnegie Institution. OCLC 314378096.
• (1997).Revista d'estudis històric-jurídics.Valparaiso:(19)ISSN 0716-5455.
• (2004).Península: revista d'estudis ibèrics.(1)

379-394.ISSN 1645-6971.

• (1999).Història, institucions, documents.Universitat de Sevilla, Departament de Història Medieval i Ciències i Tècniques Historiográficas.Sevilla:(26)

547-574.ISSN 0210-7716.Consultat el 14 de juliol de 2014.