Anar al contingut

Estat de Baïa

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Estat de Baïa

Baïa (en portugués: Bahia) és un dels vintissís estats que, junt en el districte federal, formen la República Federativa de Brasil. La seua capital és la ciutat de Salvador. Està ubicat en la regió Nordest del país, llimitant al nort en Piauí i Pernambuco, al noreste en Alagoas, Sergipe, a l'est en l'oceà Atlàntic, al sur en Esperit Sant i Mines Gerais, i a l'oest en Goiás i Tocantíns. En 564 733.1 km² és el quint estat més extens —per darrere d'Amazones, Pará, Mate Grosso i Mines Gerais— i en 14 985 284 habitants en 2021, el quarto més poblat, per darrere de São Paulo, Mines Gerais i Riu de Janeiro.

Baïa (pronunciació en portugués: /baˈi.ɐ/) és una de les 27 unitats federatives de Brasil. Està ubicat en el sur de la Regió Noreste, vorejant atres huit estats brasilers; és l'estat brasiler el que més fronteres té: en Mines Gerais al sur, suroest i surest; en l'Esperit Sant al sur; en Goiás a l'oest i suroest; en Tocantins a l'oest i noroest; en Piauí al nort i noroest; en Pernambuco al nort; i en Alagoas i Sergipe al noreste. A l'est, està banyat per l'oceà Atlàntic i té, en noucents quilómetros, la costa més llarga de tots els estats de Brasil, en accés a l'oceà Atlàntic. Ocupa un àrea de 564 733,177 km², sent una miqueta més gran que França. Entre els estats del noreste, Baïa representa la major extensió territorial, la major població, el major producte intern brut i el major número de municipis. La capital de l'estat és Salvador, el tercer municipi més poblat de Brasil. Ademés d'açò, hi ha atres municipis influents en la ret urbana bahiana, com les capitals regionals Feira de Santana, Vitória dona Conquista, Barreiras, el bipolo Itabuna-Ilhéus i el bipolo Juazeiro-Petrolina, este últim és un municipi i núcleu de Pernambuco, junt en Juazeiro, de RIDE Pol Petrolina i Juazeiro. A estos se sumen per la seua població i la seua importància econòmica, tres municipis del Gran Salvador: Camaçari, Lauro de Freitas i Simõés Filho; i els municipis de l'interior de Jequié, Teixeira de Freitas, Alagoinhas, Sant Antonio de Jesús, Eunápolis, Porte Segur i Paulo Afonso.

Les principals ciutats, en economia, ademés de la capital, són Fira de Santana, Victoria de la Conquista, Juazeiro, Ilhéus, Itabuna, Camaçari, Barreres, turisme Port Segur, Morro de São Paulo, Lençóis-Chapada Diamantina, Itacaré, Bom Jesus dona Tel etc. És l'estat brasiler en major número relatiu de negres i mulatos, i el que posseïx major influència de la cultura africana. Terra de poetes, compositors i cantants, Baïa va imprimir profundes marques en la cultura brasilera com un tot.

Història

Artícul principal → Història de Baïa.

El navegant portugués Pedro Álvares Cabral va atracar en lo que hui és Porte Segur, en la costa sur de Baïa en 1500, i va prendre possessió del mateix per a Portugal. En l'any 1549 es va fundar la ciutat de Salvador. La ciutat, junt en la capitania que la rodejava va ser el centre religiós i administratiu de les colónies portugueses en Amèrica fins a 1763, any en que es va traslladar a Riu de Janeiro. Holanda va controlar Baïa entre maig de 1624 i abril de 1625.

L'estat de Baïa va ser l'última àrea de Brasil en unir-se a la confederació independent. Per haver cantitat de portuguesos en el seu territori, Baïa va ser controlada per ells durant casi un any, liderats pel general Madeira de Mello i personalitats com Miguel Calmon du Pin i Almeida. Es va conseguir rebujar-los el 2 de juliol de 1823, data més important per a la província.


Baïa va ser un centre de cultiu de sucre des del XVI al XVIII, moltes ciutats de l'estat varen ser fundades en eixa época. Vinculat a la producció del sucre està el fenomen de Baïa com a gran centre d'importació d'esclaus africans; fet que encara mostra la seua influència en la composició ètnica de la demografia local.

Despuix de la proclamació de la república en Brasil en 1889, Baïa es va transformar en un estat.Com un dels primers núcleus de riquea azucarera en Brasil, Baïa va rebre un immens contingent i una enorme influència dels esclaus, duts per colon europeus per al comerç, per a abastir els molins de la colónia i les mines d'or. Estes persones esclavisades provenien especialment del Golf de Guinea, abans conegut com les costes dels esclaus, el pebre, el marfil i l'or en Àfrica occidental, especialment l'Imperi Oyo, fundat i habitat pels yoruba, i l'antic regne de Dahomey. En contrast, Riu de Janeiro més vesprada rebria esclaus provinents principalment d'Angola i Moçambic. Per lo tant, l'influència de la cultura africana en Baïa va seguir sent alta en música, cuina, religió i el modo de vida de la seua població, no solament al voltant de Salvador i Recôncavo Baiano, sino especialment en tota la costa de Baïa. Un dels símbols més importants de l'estat és el de la dòna negra en el tauler de acarajé, vestit en turbant, collars i aretes d'or, braçalet, faldes llargues i armada, brusa d'encaix i accessoris de tela de la costa, el típic bahiano.

Baïa és considerada la part més antiga de l'Amèrica portuguesa, ya que va ser en la regió de Porte Segur, més vesprada incorporada a Baïa, que la flota de Pedro Álvares Cabral va ancorar en abril de 1500, marcant el descobriment oficial de Brasil pels portuguesos i els portuguesos. Celebració de la primera missa en la plaja de Coroa Vermelha, presidida pel flare Henrique Soares de Coimbra. També és digne de menció el decret d'obrir ports a nacions amigues, promulgat el 28 de giner de 1808 per mig d'una Carta Real del Príncip Regente Dom João VI de Portugal, en la Capitania de Baïa, que posa fi al monopoli comercial i obri l'Economia brasilera per al comerç exterior. L'1 de novembre de 1501, el navegant florentino Américo Vespucci, al servici de la Corona portuguesa, va descobrir i va batejar la Baïa de Tots els Sants, la major recessió marina coster des de la desembocadura del ric Amazones fins a l'estuari del Riu de la Plata. El lloc va ser elegit per a albergar la sèu del govern general en març de 1549 en l'arribada d'Hidalgo Vaig prendre de Sousa, a instàncies del rei Dom João III de Portugal, per a fundar lo que seria, durant els pròxims 214 anys, la capital del país. Brasil colónia, salvador.

A lo llarc de l'història, Baïa ha rebut moltes celebracions com a Boa Terra i Terra dona Felicidade, per la seua població alegre i festiva. Té un alt potencial turístic, que s'ha explorat en gran mida per mig de la seua costa (la més gran de Brasil), Chapada Diamantina, Recôncavo i atres bellees naturals de valor històric i cultural. Té la sèptima economia més gran de Brasil, en un producte intern brut superior a 245 mil millons de reals, lo que representa 16 000 reals del PIB per càpita. No obstant, els seus ingressos estan mal distribuïts, lo que es reflectix en un índex de desenroll humà de 0.714 en 2017, el sext més baix en Brasil. En la bandera brasilera, l'estat de Baïa està representat per l'estrela Gamma Crucis (? Crucis) de la constelació Cruz del Sur (Cruzeiro do Sul, Crux).

Geografia

Vista de la Chapada Diamantina.

Baïa és el quint estat del Brasil en extensió territorial. Equival a 36,3 % de l'àrea total de la Regió Nordest i 6,64 % del territori nacional. La seua superfície total de 567 295,3 km² és una miqueta més gran que Espanya, sent que 68,7 % d'ella es troben en la regió del semiárido. El seu llitoral és el més llarc de Brasil, medix 1183 km d'extensió, i abriga molts tipos d'ecosistemes, favorint l'activitat turística per la seua rara bellea.

Relleu

En 561 026 km² situats en el llitoral de Brasil, es caracterisa per la presència de planures, altiplanos, i depressió. Marcat per baixes altituts, el punt més alt de Baïa és el Pico do Barbado, en 2033 m s. n. m. Les replanells i les chapades presents en el relleu mostren que l'erosió va treballar en busca de formes planes. Els replanells ocupen casi tot l'estat, presentant una série de nivells, per a on creuen els rius provinents de la Chapada Diamantina, de la Serra do Espinhaço (que naix en el centre de Mines Gerais, anant fins al nort de l'estat) i la pròpia Chapada Diamantina, d'aspecte pla, marcant els seus llímits al nort i est. El replanell semiárida, localisada en el sertão brasiler, es caracterisa per la poca altura. El relleu predominant és la depressió. Les planures estan situades en la regió costera, a on l'altitut no sobrepassa els 200 metros. Allí, sorgixen plages, dunes, restingues i fins a manglars. Anant a l'interior trobem terrenys en sols relativament fèrtils, a on apareixen tossals que s'estenen fins a l'oceà.

  • Geografia de Baïa

Clima

Plaja Jardim de Alah, en Salvador.

El clima tropical predomina en tot l'estat, presentant variacions solament quant als índexs de precipitació en cada una de les diferents regions. Tot l'any hi ha un promig de 45 °C a 17 °C, refresca una miqueta en juliol a agost en temperatures de 13 a 24 °C. La regió del sertão té un clima semiárido. En el llitoral i en la regió d'Ilhéus, la humitat és major, i els índexs de plugespoden ultrapasar els 1500 mm anuals.

Hi ha ciutats de Baïa que tenen clima més fret com Piatã, Amargosa, Vitória dona Conquista, Maracás i unes atres en clima més calent com Salvador, Jequié, Ilhéus, Itabuna i Juazeiro.

Per la seua latitut, el clima tropical predomina en tota Baïa, presentant altes temperatures, a on les temperatures anuals promig, en general, excedixen els 30 °C, no obstant, en la Serra do Espinhaço les temperatures són més suaus i agradables. El clima d'altitut tropical també es troba en les ciutats de Chapada Diamantina (Piatã a 1268 metros sobre el nivell de la mar) i en el suroest de l'estat (Vitória dona Conquista té entre 923 metros i 1100 metros d'altitut). No obstant, en el camp, el clima és semiárido, a on les taxes de pluja són prou baixes i els llarcs periodos de sequia són comunes.

Arbre sec en el sertão de Baïa.

Hi ha distincions solament sobre les taxes de precipitació en cada una de les diferents regions. Mentres que en la costa i en la regió de Ilhéus, la humitat és més alta i les precipitacions poden excedir els 1500 milímetros per any, en l'interior pot no alcançar els cinccents milímetros per any. [42] La temporada de pluges és irregular i, per lo tant, pot fallar per complet en certs anys, lo que desencadena la sequia, que és més impactant en l'interior, a excepció de la regió del Valle del Riu São

Vegetació

Hi ha tres tipos principals de vegetació: el bosc tropical humit (conegut com mata atlàntica, està prou descaracterizado, per l'ocupació del llitoral. És més abundant en reserves al sur de l'estat, pròximes a la ciutat de Porte Segur, el tancat (sabana, en l'oest de l'estat) i la caatinga, sent esta última dominant en la majoria del territori.


La caatinga ocupa tot el nort de l'estat, l'àrea de depressió de la vall del ric São Francisco, i la Serra do Espinhaço, deixant solament per a la sabana la part occidental, i el surest de l'estat per a la selva tropical humida. En l'interior les estacions de sequia són més pronunciades, llevat en la regió de la vall del São Francisco. En la Serra do Espinhaço les temperatures són més altes i més agradables. Els índexs pluviométricos en el sertão són molt reduïts, podent no aplegar als 400 mm anuals i són freqüents els llarcs periodos de sequia.

Economia

Cotó en Luís Eduardo Magalhãés
Cacao en Ilhéus
Coco en Caetité
Canya de sucre en Baïa
Plantació de soja en Barreiras

l'economia de l'estat es basa en l'agricultura (canya de sucre, mandioca, frijol, dacsa, cacao i coco. Més recentment, la soya en l'oest de l'estat); en l'indústria (química, petroquímica, automòvil i les seues peces); en la ganaderia i en la mineria (or, coure, magnesita, cromita, ademés de petròleu). Hi ha un important parc industrial en la Regió Metropolitana de Salvador, en destaque per al Pol Petroquímic de Camaçari i per a una fàbrica d'automòvils de la Ford en la mateixa ciutat.

En agricultura, l'estat es destaca en la producció de cotó, cacao, soya i frutes tropicals (coco, papaya, mànec, banana i guaraná), ademés de produir canya de sucre, taronja, frijoles i yuca, entre uns atres.

En 2017, la Regió Noreste va ser el major productor de coco en el país, en el 74.0 % de la producció nacional. Baïa va produir 351 millons de frutes, sent el líder en el país. No obstant, el sector ha sofrit una forta competència i ha perdut mercat per a Indonèsia, Filipines i Índia, els productors més grans del món, que inclús exporten aigua de coco a Brasil. Ademés dels problemes climàtics, la baixa productivitat de les palmes de coco en la regió noreste és el resultat de factors relacionats en la varietat de coco collit i el nivell tecnològic utilisat en les regions costeres. En estes àrees, el sistema de cultiu semi-extractivo encara preval, en baixa fertilitat i sense l'adopció de pràctiques de gestió cultural. Els tres estats que tenen la major producció, Baïa, Sergipe i Ceará, presenten un rendiment tres voltes menor que el de Pernambuco, que ocupa el quint lloc en la producció nacional. Açò es deu a que la majoria dels cocoteros en estos tres estats es troben en àrees costeres i es cultiven en sistemes semi-extractivistas.[1]


En la producció de cacao, durant molt temps, Baïa va liderar la producció brasilera. Hui, està disputant el liderage de la producció nacional en l'estat de Pará. En 2017 Pará va obtindre el liderage per primera volta. En 2019, la gent de Pará va collir 135 mil tonellades de cacao i els bahianos varen collir 130 mil tonellades. L'àrea de cacao de Baïa és pràcticament tres voltes major que la de Pará, pero la productivitat de Pará és pràcticament tres voltes major. Alguns factors que expliquen açò són: els cultius en Baïa són més extractivistas, i els de Pará tenen un estil més modern i comercial, ademés de paraenses que usen llavors més productives i resistents, i la seua regió proporciona resistència a la granera de bruixa.[2]

En 2018, el noreste estava en el tercer lloc entre les regions que més produïxen canya de sucre en el país. Brasil és el major productor mundial, en 672.8 millons de tonellades collides enguany. El noreste va collir 45.7 millons de tonellades, 6.8 % de la producció nacional. Alagoas és el major productor, en el 33,3 % de la producció del noreste (15,2 millons de tonellades). Pernambuco és el segon productor més gran del noreste, en el 22.7 % del total en la regió (10.3 millons de tonellades). Paraíba té l'11,9 % de la producció del noreste (5,5 millons de tonellades) i Baïa, el 10,24 % de la producció (4,7 millons de tonellades).[3]

Baïa és el segon major productor de cotó en Brasil, perdent solament davant Mate Grosso. En 2019, va collir 1,5 millons de tonellades del producte.[4][5][6]

En soya, Brasil va produir prop de 120 millons de tonellades en 2019, sent el major productor mundial. En 2019, el noreste va produir prop de 10,7 millons de tonellades, o el 9 % del total brasiler. El major productor del noreste va ser Baïa (5,3 millons de tonellades).[7]

En la producció de dacsa, en 2018 Brasil va ser el tercer productor més gran del món, en 82 millons de tonellades. El noreste va produir aproximadament el 8,4 % del total del país. Baïa va ser el major productor del noreste, en 2,2 millons de tonellades.[5]

En 2018, la Regió Sur va ser el principal productor de frijoles en el 26.4 % del total, seguida pel Mig Oest (25.4 %), la Regió Surest (25.1 %), el Noreste (20.6 %) i el Nort (2.5 %). Els majors productors del noreste varen ser Ceará i Baïa.[5]


En la producció de yuca, Brasil va produir un total de 17,6 millons de tonellades en 2018. Maranhão va anar el sèptim productor més gran del país, en 681 mil tonellades. Ceará va ser nové, en 622 mil tonellades. Baïa va ser dècima en 610 mil tonellades. En total, el noreste va produir 3,5 millons de tonellades.[8]

Sobre la taronja, Baïa va ser el quarto productor més gran de Brasil en 2018, en un total de 604 mil tonellades, el 3,6 % de la producció nacional.[9]

Baïa és el segon major productor de fruta del país, en més de 3,3 millons de tonellades a l'any, darrere de São Paulo. El nort de Baïa és un dels principals proveïdors de fruta en el país. L'Estat és un dels principals productors nacionals de dèu tipos de fruta. En 2017, Baïa va liderar la producció de cajarana, coco, fruta de comte o pinya, guanábana, umbu, jaca, licuri, mànec i maracuyá, i ocupa el segon lloc en cacao, armela, atemoia, cupuaçu, llima i llima, i la tercera banana, carambola, guayaba, papaya, meló d'Alger, meló, cirera, granada i raïms de taula. En total, 34 productes de la cultura de frutes de Baïa tenen una participació important en l'economia nacional.[10][11]

Rio Gran do Nort és el major productor de meló del país. En 2017 va produir 354 mil tonellades. La regió Noreste va representar el 95.8 % de la producció del país en 2007. Ademés de Rio Gran do Nort, que en 2005 va produir el 45.4 % del total del país, els atres 3 més grans del país varen ser Ceará, Baïa i Pernambuco.[12][13]

En la producció de papaya, en 2018 Baïa va ser el segon estat productor més gran de Brasil, casi igual a Espírito Sant: 337 mil tonellades.[14]

Baïa va ser el major productor de mànec en el país en 2019, en una producció d'al voltant de 281 mil tonellades per any. Juazeiro (130 mil tonellades per any) i Casa Nova (54 mil tonellades per any) estan en la part superior de la llista de ciutats brasileres que lideren el cultiu de frutes.[10]

Cabres en Araci
Fàbrica Alstom en Camaçari
Unitat d'Hidrogen en el Complex Petroquímic Camaçari

En la producció de banana, en 2018 Baïa va ser el segon major productor nacional.[15]


Baïa és el major productor brasiler de guaraná. En 2017, la producció brasilera va ser propenca a 3.3 millons de tonellades. Baïa va collir 2,3 millons (principalment en la ciutat de Taperoá), Amazones 0,7 millons (principalment en la ciutat de Maués) i el restant del país, 0,3 millons. A pesar de que la fruta es va originar en la Amazonía, des de 1989 Baïa ha vençut a Amazones en térmens de volum de producció i productivitat de guaraná, degut a que el sol en Baïa és més favorable, ademés de l'absència de malalties en la regió. No obstant, els usuaris més famosos del producte adquirixen del 90 % al 100 % del seu guaraná de la regió amazónica, com Ambev i Coca-cola. Els preus del guaraná de Baïa estan molt per baix dels d'atres estats, pero les exencions d'imposts de Sudam fan que l'indústria de les begudes preferixca comprar llavors en el nort, lo que ajuda a mantindre el major valor agregat del guaraná amazónico. Les indústries farmacèutiques i importadors, per un atre costat, compren més guaraná de Baïa, pel preu.[16]

La regió del noreste albergava el 93.2 % de la rabera de cabres brasiler (8 944 461 caps) i el 64.2 % de la rabera d'ovelles (11 544 939 caps) en 2017. Baïa va concentrar el 30.9 % de la rabera de cabres i el 20.9 % de la rabera nacional d'ovelles. Casa Nova va ocupar el primer lloc en el rànquing municipal en el major número d'abdós espècies.[17]

En 2017, Baïa va tindre l'1,68 % de la participació minera nacional (4.º lloc en el país). Baïa va tindre producció d'or (6,2 tonellades per un valor de R $ 730 millons), coure (56 mil tonellades, per un valor de R $ 404 millons); crom (520 mil tonellades, per un valor de R $ 254 millons) i vanadi (358 mil tonellades, per un valor de R $ 91 millons).[18]

Baïa va tindre un PIB industrial de R $ 53.0 mil millons en 2017, equivalent al 4.4 % de l'indústria nacional. Ampra a 356 997 treballadors en l'indústria. Els principals sectors industrials són: construcció (24,8 %), servicis industrials d'utilitat pública, com a electricitat i aigua (15,0 %), derivats del petròleu i biocombustibles (13,8 %), productes químics (9,4 %) i aliments (6,1 %). Estos 5 sectors concentren el 69.1 % de l'indústria de l'estat.[19]

L'indústria bahiana té indústries automotrices i de neumàtics, calcer i textils, mobles, aliments i begudes, cosmètics i perfums, tecnologia de l'informació i sectors navals.

En Brasil, el sector automotriz representa prop del 22 % del PIB industrial. Baïa té una fàbrica de Ford. Va ser creat en Camaçari (2001). El sector automotor bahiano, liderat per Ford, va anar en 2005 el tercer major contribuent (14,6 %) al PIB bahiano.[20][21]

Educació

Baïa té una llarga història en el camp de l'educació, des de que els primers jesuïtes que ya en el sigle XVI varen establir escoles en Salvador, despuix la capital de Colónia. Reconeguts educadors com Abílio Cezar Borges, Ernesto Carneiro Ribeiro i Anísio Teixeira varen ser els capitans del prosceni educatiu del país.


Museu d'Arqueologia i Etnologia de l'Universitat Federal de Baïa. Les activitats en la UFBA varen escomençar en la fundació de l'Escola de Medicina de Baïa, l'escola de medicina més antiga de Brasil, fundada en 1808 en el nom d'Escola de Cirugia de Baïa, poc en acabant de que Dom João VI va aplegar al país.

L'escola pública en Baïa és bàsicament estatal i municipal, i la municipalitat té una major preocupació en l'educació primària (primer a quart grau) i el govern estatal en educació primària també, pero solament de quint a octau grau, ademés de l'ensenyança mig El govern federal té poca participació en la formació directa de la població, pero molts dels recursos utilisats per estes institucions escolars provenen de fondos federals.cita requerida

Actualment, Baïa té dotze universitats, quatre públiques estatals (UNEB, UEFS, UESB i UESC), sis públiques federals (UFBA, UFRB, UNIVASF, UNILAB, UFSB i UFOB) i innumerables universitats privades i coleges (com: UCSal; UNIFACS; UNIME; UNIJORGE; RUY BARBOSA; PITÁGORAS, etc.).

Sense mencionar els dos importants instituts federals (IFBA i IF-BAIANO) present en varis campi en tot l'estat i coleges militars.

Cultura

Alguns museuss en Baïa són: Museu Afro-Brasileiro, Museu d'Art dona Bahia, Museu d'Art Moderna dona Bahia, Memorial dos Governadores Bahia, Museu Carlos Costa Pinte, Museu Henriqueta Catharino, Fundação Casa de Jorge Amat i Museu Geològic de Baïa. En l'interior de l'estat destaquen: el Museu Històric Jequié, en una important colecció sobre l'història i cultura de la regió suroest; el Museu del Recort dels Humils en Sant Amaro, d'art sacre; la Fundació Hansen Baïa, en Cachoeira; i el centre cultural Dannemann, en São Félix, en el seu Bienal del Llibre Recôncavo.[22]

Hi ha exponents de diversos gèneros musicals en l'estat, com João Gilberto (inaugurant bossa nova), Gilberto Gil i Caetano Veloso (en Tropicália), fins a les introduccions rítmiques de la batucada d'Olodum, Carlinhos Brown en samba-reggae, passant per Daniela Mercury i Ivete Sangalo en axé), com Vos Tincoãs, Ilê Aiyê em Música afrobrasileña, Simone & Simaria i Pablo do Arrocha en brega i Arrocha, Raul Seixas o Pitty (en roc bahiano) i grups musicals de gran èxit com Novos Baianos, Chiclete com Banana, Timbalada, entre molts uns atres en bossa nova, samba, pagode, tropicalisme, de roc brasiler, axé i samba-reggae.

Transports


Port de Salvador en el barri del Comércio.
Port de Salvador en el barri del Comércio.
Estació del metro de Salvador i Lauro de Freitas
Estació del metro de Salvador i Lauro de Freitas
El metro de Salvador i Lauro de Freitas.
El metro de Salvador i Lauro de Freitas.

L'estat té el seu transport basat en carreteres, en poques opcions en atres sectors. Les principals carreteres de l'estat són totes del govern federal:


  • BR-101: llimita en la costa i la conecta en la regió més rica del país (surest) i en el restant del noreste. Pansa per mig de l'àrea productora cacao de l'estat, en les ciutats d'Itabuna i Ilhéus, aplegant a la capital Salvador i d'allí a Aracaju, capital de Sergipe.
  • BR-407 - junt en BR-324, la carretera conecta la regió de Baïa, que és el major productor de fruta i el major criador d'ovelles i cabres , en les ciutats de Juazeiro i Casa Nova, a Feira de Santana, Salvador i surest de Brasil. El BR-235 llimita en el nort de l'estat, conectant estes mateixes regions en la costa de Baïa.

També és digne de menció el BR-030, que creua el sur de Baïa en direcció este-oest.

Baïa té quatre ports, Aratu, Ilhéus i Salvador marítim i Juazeiro fluvial. Ilhéus és el major exportador de cacao en Brasil i també un important importador.

Baïa té dèu aeroports que operen vols regulars, l'Internacional Dois de Julho, també coneguda com el diputat internacional de Salvador Luís Eduardo Magalhãés, l'octau aeroport més ocupat de Brasil, el primer en el noreste i un dels 20 més grans d'Amèrica Llatina, representant més del 30 per cent del tràfic de passagers en esta regió del país en 2011. Els atres són l'aeroport de Barreiras, en Barreiras; Aeroport João Durval Carneiro, en Feira de Santana; Aeroport Jorge Amat, en Ilhéus; Aeroport Horácio de Mattos, en Lençóis; Aeroport Paulo Afonso, en Paulo Afonso; Aeroport de Porte Segur, en Porte Segur; L'aeroport Pedro Otacílio Figueiredo, en Vitória dona Conquista; Aeroport de Valença, en Valéncia; i l'aeroport de Teixeira de Freitas, en Teixeira de Freitas. L'aeroport d'Una-Comandatuba rep molts vols chàrter.

Baïa està tallada per ferrocarrils. Estos inclouen: el Ferrocarril Baïa-Mines, que s'estén des de Caravelas, Baïa, al nort de Mines Gerais, i el Ferrocarril Federal de l'Est de Brasil, que va integrar Baïa en els estats de Mines Gerais, Sergipe, Pernambuco i Piaui. Ademés d'estes dos carreteres interestatales, es troba el ferrocarril Nazaré i el ferrocarril Ilhéus. Este últim tenia proyectes d'expansió per a aplegar a Vitória dona Conquista i per a conectar-se en atres ferrocarrils estatals i E. F. Bahia-Mines. Tots estos ferrocarrils ya no estan en funcionament.


Vaqueiros de Bahia, 1810s.
Vaqueiros en la ciutat d'Uauá, Baïa.

En l'interior de l'estat, hi ha la tradicional cultura dels vaqueiros. Cultura a on va sorgir en l'interior de l'estat de Baïa en 1550, quan l'expansió de la pecuária va eixir de la costa fins a l'interior.[23]

Vore també

Referències

  1. ↑ «PRODUÇÃO DE COCO: O NORDESTE É DESTAQUE NACIONAL». Archivat des d'el original, el 28 de juny de 2020. Consultat el 27 de juliol de 2020.
  2. ↑ a-casa-no-per a-com-a-uniao-de-agricultors.ghtml Pará repren/reprén liderança na produção brasileira de cacau, com a união d'agricultors
  3. ↑ «Produção de cana de açúcar no Nordest». Archivat des d'el original, el 26 de juny de 2020. Consultat el 27 de juliol de 2020.
  4. ↑ Segon maior produtor de algodão do país, Bahia tem previsão de 15% de crescimento dona safra
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 Produção de grãvos cresce 14% i Piauí es consolida com 3º maior produtor do Nordest
  6. ↑ a-65-em-201718 MT segue com a líder isolado na produção de algodão i safra sobe per a 65% em 2017/18
  7. ↑ Brasil deve colher maior produção de soja dona história, diz Conab
  8. ↑ Produção brasileira de mandioca em 2018
  9. ↑ Produção brasileira de laranja em 2018
  10. ↑ 10,0 10,1 Cultiu de mànega é destaque no nort dona Bahia; estat é o 2º maior produtor de frutes do país
  11. ↑ «Dez tipos de frutes dona Bahia estão entre as mais produzidas no país». Archivat des d'el original, el 28 de juliol de 2020. Consultat el 27 de juliol de 2020.
  12. ↑ «Cana de açúcar i melão lideram produção no RN». Archivat des d'el original, el 28 de juliol de 2020. Consultat el 27 de juliol de 2020.
  13. ↑ Sistema de Produção de Melão
  14. ↑ Produção brasileira de mamão em 2018
  15. ↑ Produção brasileira de banana em 2018
  16. ↑ Incentius mantêm guaraná na Amazônia
  17. ↑ PPM 2017: Rebanho vacú predomina no Centre-Oest i Mate Grosso lidera entre vos estats
  18. ↑ Anuário Mineral Brasileiro 2018
  19. ↑ Bahia Industry Profile
  20. ↑ Setor Automotivo
  21. ↑ O novo mapa dones montadoras
  22. ↑ Revers online. Disponível em https://www3.ufrb.edu.br/revers/centres-culturais-de-sao-felix-mantem-a-història-do-reconcavo/ [1] archivat en Wayback Machine.. Acesso em 23 de outubro de 2018.
  23. ↑ «Bahia – Ofício de Vaqueiros | ipatrimônio» (en pt-br).

Enllaços externs

Commons


Referències


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Estat_de_Baïa&oldid=1600961»