Anar al contingut

Estat de Riu de Janeiro

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Cristalina, azul e verde.JPG
Estat de Riu de Janeiro
Per a atres usos d'este terme vore Ric de Janeiro (desambiguación).


Riu de Janeiro és un dels vintissís estats que, junt en el districte federal, formen la República Federativa de Brasil. La seua capital és l'homònima Riu de Janeiro. Està ubicat en la part oriental de la regió Surest. Llimita al nort en Mines Gerais i Esperit Sant, a l'est i sur en l'oceà Atlàntic i al suroest en São Paulo. En 17 463 349 habitants en 2021, és el tercer estat més poblat —per darrere de São Paulo i Mines Gerais—, en 43 750,4 km², el tercer menys extens —per davant d'Alagoas i Sergipe, el menys extens— i en 377,5 hab/km², el més densament poblat.[1] L'estat té el 8.2 % de la població brasilera i produïx el 9.2 % de el PIB brasiler.[2] Els municipis més importants són: Riu de Janeiro, Niterói, Campos, Petrópolis, São Gonçalo, Volta Redona, Angra dos Reis, Nova Friburgo, Teresópolis, Vassouras, Macaé, Búzios, Veta Freda, Rio dones Ostres, Arraial do Veta, Araruama, Paratí, Resende, Barra Mansa, Duc de Caxias, Nova Iguaçu, São João de Meriti, i Maricá. Els rius Paraíba del Sur, Macaé, Guandú, Piraí i Muriaé, són els cursos d'aigua principals, i el clima és tropical, calent en la costa, pero més amé en les regions de montanyes. La seua capital, Riu de Janeiro, és mundialment coneguda per les seues plages, el cerro Pa de Sucre, l'estàtua del Crist Redentor i la seua animada vida cultural. També són destí freqüent de turistes les atres ciutats de l'estat, com Búzios, Angra dos Reis, Paratí i Petrópolis. L'estat de Riu de Janeiro és el major productor de petròleu i gas natural de tot Brasil, i té la segona major economia de tot el país. Solament l'estat de São Paulo té una economia major que la de l'estat de Riu de Janeiro.

Història

[editar | editar còdic]

En l'época de l'establiment del sistema de Capitanies Hereditàries en Brasil, el territori de l'actual estat de Riu de Janeiro es trobava comprés en trams de la Capitania de Sant Vaig prendre i de la Capitania de São Vicente. La regió no va anar immediatament colonisada pels portuguesos, en virtut de l'hostilitat dels indígenes establits en el llitoral. Entre 1555 i 1567, la baïa de Guanabara va ser ocupada per un grup de colon francesos, baixe el mando de Nicolas Durand de Villegaignon, que ací pretenien instalar una colónia cridada França Antàrtica ("France Antarctique").

Archiu:Serigipe 1560 Forte Coligny.jpg
Batalla en la Baïa de Guanabara entre francesos i portuguesos, en 15 de març de 1560, que va culminar en la destrucció de la Fortalea Coligny.

Per a evitar esta ocupació i assegurar la possessió del territori per a la Corona de Portugal, l'1 de març de 1565, va ser fundada la ciutat de Riu de Janeiro, per Estácio de Sá constituint-se la Capitania Real de Riu de Janeiro.

Archiu:Mapa do Estado do Rio de Janeiro.tif
Mapa de l'Estat de Riu de Janeiro, 1892. Archiu Nacional del Brasil.

Entre 1583 i 1623 la principal regió productora de sucre en el sur de Brasil es va desplaçar des de la Capitania de São Vicente a la de Riu de Janeiro, prop de la baïa de Guanabara. A fins de el XVII hi havia 120 grans plantacions de canya en la regió. La ganaderia i el cultiu de la canya de sucre varen impulsar el progrés, definitivament assegurat quan el port va començar a exportar or extret de Mines Gerais, des de finals de el XVII. Inicialment l'or era transportat des de les regions mineres de Vila Rica, actual Ouro Preto, fins al port de Paraty pel cridat Camí Vell,[3] pero la necessitat d'una via que aplegara més ràpit al llitoral va fer en que fora obert el Camí Nou, que aplegava a la baïa de Guanabara molt prop de la ciutat de Riu de Janeiro.

En 1763, Riu de Janeiro va ser transformada en sèu del Virreinato de Brasil i capital de la colónia. En el trasllat de la família real portuguesa cap a Brasil en 1808, també en l'época de l'ocupació de la península ibèrica per Napoleón Bonaparte, la regió va ser molt beneficiada en reformes urbanes per a albergar a la Cort portuguesa. D'entre les millores, es destaquen: la transferència d'òrguens d'administració pública i justícia, la creació de noves iglésies, hospitals, quarters, fundació del primer banc del país -el Banc do Brasil- i la Prensa Real. Durant els anys següents també varen sorgir el Jardí Botànic, la Biblioteca Real (hui Biblioteca Nacional) i l'Acadèmia Real Militar, antecessora de l'actual Acadèmia Militar dones Agulhas Negres.

Creació del municipi Neutre

[editar | editar còdic]
Archiu:Niterói bay and contemporary musem.jpg
Niterói.

Despuix de la transferència de la Cort portuguesa a la ciutat de Riu de Janeiro, l'autonomia que la província tant aspirava no va ser alcançada de la mateixa forma que en les demés, ya que la seua administració era confiada al ministre del Regne, càrrec que va anar pràcticament un substitut per al de virrey con relación a Riu de Janeiro.

Ademés, Riu era la capital del imperi, i un ministre governava la província sancera per mig de decrets dirigits a les Cambres Municipals de les atres ciutats. Estes creixien ràpidament, per l'aument en el cultiu de café, que ya superava la força del plantío de canya en el nort de la província.

Archiu:Rio de Janeiro - Pão de Açucar - Cablecar.jpg
Pa de Sucre.

Estes diferències con relación a la demés unitats administratives del país varen fer que l'any de 1834, la ciutat de Riu fora transformada en Municipi Neutre, permaneixent com a capital del país. La Província de Riu de Janeiro va passar a tindre la mateixa organisació polític administrativa de les demés, i la seua capital va passar a ser Vila Real dona Praia Gran, localitat batejada en 1835 com Niterói.

Despuix de l'edició de la Llei Complementària n.º 20 en 1974, firmada pel president Ernesto Geisel, es varen fondre els estats de la Guanabara i de Riu de Janeiro el 15 de març de 1975. La capital del nou estat (que va mantindre el nom de Riu de Janeiro) va passar a ser la Ciutat de Riu de Janeiro, tornant-se a la situació polític-territorial anterior a 1834, any de la creació del municipi Neutre. Els símbols de l'antic Estat del Riu de Janeiro es varen conservar, mentres els de Guanabara varen passar a ser els la capital, de Riu de Janeiro.

Geografia

[editar | editar còdic]
Archiu:Caps block 7 coast.jpg
Image satelital de l'estat de Riu de Janeiro.

L'estat té una superfície de 43 766,6 km², que en térmens d'extensió és similar a la de Dinamarca. L'estat és creuat per baixades i montanyas paraleles al llitoral. En el sur de l'estat, les montanyes queden més prop de la mar, en les ciutats de Parati i Angra dos Reis. Prop de la capital de l'estat, la ciutat de Riu de Janeiro, el relleu s'escampix en una extensa planicie drenada per rius, cridada Baixada Fluminense. Esta regió és creuada per la carretera President Dutra, que comunica a les ciutats de Riu de Janeiro i São Paulo. La Baixada Fluminense té diverses indústries, pero la majoria de la seua població treballa en la ciutat de Riu de Janeiro.

No molt llunt de la ciutat de Riu de Janeiro hi ha tres ciutats en clima de montanya, una miqueta més fredes en hivern: les ciutats de Petrópolis, Teresópolis i Nova Friburgo, ubicades en la regió de la Serra dos Órgãvos. Ya en la divisió dels estats de Riu de Janeiro, São Paulo i Mines Gerais hi ha atres dos ciutats de montanya: Itatiaia i Penedo. Estes ciutats són un destí turístic elegit pels cariocas que busquen un clima més fresc llunt de les plages, pero també prop de la capital de l'estat.

Clima

[editar | editar còdic]
Archiu:Clima do Rio de Janeiro (Köppen).svg
Riu de Janeiro segons la classificació climàtica de Köppen.

En l'estat de Riu de Janeiro predominen els climes tropicals (en les terres baixes) i els climes tropicals d'altura (en les terres altes). En la regió metropolitana de Riu de Janeiro predomina el clima tropical semihúmedo, en pluges abundants en estiu, hiverns molt calorosos i secs, en temperatures suaus. La temperatura mija anual oscila entre 22 °C i 24 °C i la precipitació pluvial oscila entre 1000 i 1500 mm per any. En els punts més alts de la comarca de la Serrana, observem el clima tropical d'altura, pero en estius alguna cosa calorosos i plujosos i hiverns frets i secs. La temperatura mija anual és de 16 °C. En la major part de la Serra Fluminense, el clima també és tropical en les elevació més altes, pero en estius que varien entre calorosos i templats i majorment plujosos, i hiverns frets i secs, en fortes pluges, que s'acosten als 2.500 mm per any en algunes regions.[4][5][6]

En les Baixadas Litorâneas, la famosa Regió dels Lagos, el clima és tropical marítim, en una mija anual d'al voltant de 24 °C en estius moderadament calorosos pero templats pel vent marí i hiverns templats. Pel vent fret dut per la Corrent de les Malvines, esta regió és una de les més seques del surest, en precipitacions anuals d'al voltant de 750 mm sol en municipis com Arraial do Veta, Armação dos Búzios i São Pedro dona Aldeia, i no més d'uns 1.100 mm en les localitats més plujoses de la comarca, com Saquarema per eixemple. Ocasionalment, poden ocórrer nevades en les parts més altes de la Serra dona Mantiqueira, dins dels llímits del Parc Nacional de Itatiaia. En 1985 es varen registrar forts nevades prop d'este cim, en acumulacions d'un metro en certs punts.[4]

Demografia

[editar | editar còdic]

Població històrica de l'Estat

[editar | editar còdic]

Segons les senyes del IBGE, l'estat té una població de 16 055 174 d'habitants en el cens brasiler de 2022.

Població Històrica
de l'Estat de Riu de Janeiro
Any Habitants Font
1872 1 057 696 Cens brasiler de 1872
1890 1 399 535 Cens brasiler de 1890
1900 1 737 478 Cens brasiler de 1900
1920 2 717 244 Cens brasiler de 1920
1940 3 611 998 Cens brasiler de 1940
1950 4 674 645 Cens brasiler de 1950
1960 6 709 891 Cens brasiler de 1960
1970 9 110 324 Cens brasiler de 1970
1980 11 489 797 Cens brasiler de 1980
1991 12 783 761 Cens brasiler de 1991
2000 14 367 083 Cens brasiler de 2000
2010 15 989 929 Cens brasiler de 2010
2022 16 054 524 Cens brasiler de 2022
Gràfica històrica de l'evolució demogràfica de l'Estat de Riu de Janeiro
(Segons els censos de població i Proyecció de 2020)

<timeline> Colors= 

 aneu:lightgrey value:rgb(0.47,0.79,0.79)
 aneu:darkgrey  value:rgb(0.69,0.69,0.69)
 aneu:sfondo value:rgb(1,1,1)
 aneu:barra value:rgb(0.20,0.80,0.40)

ImageSize = width:900 height:400 PlotArea = left: 60 bottom: 30 top: 20 right: 20 DateFormat = x.i Period = from:00000 till:20000000 TimeAxis = orientation:vertical AlignBars = clapix ScaleMajor = gridcolor:darkgrey increment:5000000 start:000 ScaleMinor = gridcolor:lightgrey increment:2500000 start:000 BackgroundColors = canvas:sfondo

BarData= 

 bar: 1872 text: 1872
 bar: 1890 text: 1890
 bar: 1900 text: 1900
 bar: 1920 text: 1920
 bar: 1940 text: 1940
 bar: 1950 text: 1950
 bar: 1960 text: 1960
 bar: 1970 text: 1970
 bar: 1980 text: 1980
 bar: 1991 text: 1991
 bar: 2000 text: 2000
 bar: 2010 text: 2010
 bar: 2020 text: 2020

PlotData= 

 color:barra width:20 align:center

 bar: 1872 from:1057696 till: 0
 bar: 1890 from:1399535 till: 0
 bar: 1900 from:1737478 till: 0
 bar: 1920 from:2717244 till: 0
 bar: 1940 from:3611998 till: 0
 bar: 1950 from:4674645 till: 0
 bar: 1960 from:6709891 till: 0
 bar: 1970 from:9110324 till: 0
 bar: 1980 from:11489797 till: 0
 bar: 1991 from:12783761 till: 0
 bar: 2000 from:14367083 till: 0
 bar: 2010 from:15989929 till: 0
 bar: 2020 from:17366189 till: 0

PlotData= 

 bar: 1872 at: 1057696 fontsize:S text:  1,057,696 shift:(0,5)
 bar: 1890 at: 1399535 fontsize:S text:  1,399,535 shift:(0,5)
 bar: 1900 at: 1737478 fontsize:S text:  1,737,478 shift:(0,5)
 bar: 1920 at: 2717244 fontsize:S text:  2,717,244 shift:(0,5)
 bar: 1940 at: 3611998 fontsize:S text:  3,611,998 shift:(0,5)
 bar: 1950 at: 4674645 fontsize:S text:  4,674,645 shift:(0,5)
 bar: 1960 at: 6709891 fontsize:S text:  6,709,891 shift:(0,5)
 bar: 1970 at: 9110324 fontsize:S text:  9,110,324 shift:(0,5)
 bar: 1980 at: 11489797 fontsize:S text:  11,489,797 shift:(0,5)
 bar: 1991 at: 12783761 fontsize:S text:  12,783,761 shift:(0,5)
 bar: 2000 at: 14367083 fontsize:S text:  14,367,083 shift:(0,5)
 bar: 2010 at: 15989929 fontsize:S text:  15,989,929 shift:(0,5)
 bar: 2020 at: 17366189 fontsize:S text:  17,366,189 shift:(0,5)

</timeline>

En l'estat vivien 15 989 929 persones en 2010, lo que representava el 8,38 % del total d'habitants del país. En 2000 tenia el 8,48 % de la població de Brasil.[7] Entre 2000 i 2010 va experimentar un creiximent poblacional intercensal de l'11,13 %.[8]

1940 1950 1960 1970 1980 1991 2000 2010[9]
Població total 3.611.998 4.674.645 6.649.646 8.994.802 11.291.520 12.807.706 14.391.282 15.989.929
Hòmens 1.811.738 2.323.227 3.291.879 4.409.066 5.522.399 6.177.601 6.900.335 7.625.679
Dònes 1.800.260 2.351.418 3.357.767 4.585.736 5.769.121 6.630.105 7.490.947 8.364.250

L'estat de Riu de Janeiro té en Rio dones Ostres el segon municipi del país que més va créixer entre els censos de 2000 i 2010, ya que va passar de 36 419 habitants a tindre 105 757 pobladors, lo que representa una variació intercensal de +190,39 %.[8]

Aixina mateix, el municipi fluminense de Niterói és el quint del país en la llista dels que tenen major proporció de dònes, en un 53,69 % de població resident de sexe femení.[8]

Per religió[7]
1940 1950 1960 1970 1980 1991 2000
Catòlica 3.282.034 4.131.726 5.899.581 7.744.509 9.103.538 8.616.844 8.185.409
Evangèlica 112.462 199.612 351.155 636.290 930.780 1.547.436 3.025.584
Espiritistas 117.426 188.276 234.387 326.577 420.942 502.784 397.365
Una atra 53.412 54.409 71.327 97.383 244.614 266.453 445.610
Sense relig./sense declarar 46.664 100.622 93.196 190.043 591.757 1.873.664 2.266.302
Per ètnia[7]
1940 1950 1960 1970 1980 1991 2000 2010[9]
Blancs 2.360.230 3.033.751 4.380.520 (sense senyes) 6.840.996 7.022.303 7.766.393 7.583.047
Negres 593.599 699.660 870.839 (sense senyes) 1.218.465 1.303.633 1.575.461 1.978.681
Pardos 649.268 924.456 1.380.493 (sense senyes) 3.157.242 4.382.001 4.881.339 6.288.095
Orientals 2.297 3.516 6.965 (sense senyes) 12.597 16.479 30.599 122.838
Indígenes (sense senyes) (sense senyes) (sense senyes) (sense senyes) (sense senyes) (sense senyes) (sense senyes) 15.894
Sense declarar 6.604 13.262 10.829 (sense senyes) 62.331 82.781 (sense senyes) 1.374
Densitat demogràfica (habitants per quilómetro quadrat)[10]
1940 1950 1960 1970 1980 1991 2000 2010[9]
Hab/km² 82,34 106,57 152,97 205,06 257,42 291,98 328,08 365,23
Electors empadronats[11]
2000 2005 2007
Total 9.929.655 10.645.180 10.918.542
Masculins 4.752.112 4.993.493 5.088.595
Femenins 5.137.197 5.626.336 5.806.655

La taxa d'alfabetisació dels pobladors de l'estat, incloent persones de 15 anys o més, era del 93,36 % en l'any 2000, 93,66 % en 2003 i 95,80 % en 2006.[12] En 2010, la població resident alfabetizada de 15 anys o més era de 12 064 878 (85,54 %).[9]

Municipis per població

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Anex:Municipis de l'estat de Riu de Janeiro per població.
Archiu:Avenida Rio Branco, Rio de Janeiro ( caps block 24 ).jpg
Edificis en Riu de Janeiro
Municipis més poblats [9] Regió Habitants
Riu de Janeiro Metropolitana 6.289.473
São Gonçalo Metropolitana 1.098.414
Duc de Caxias Metropolitana 854.629
Nova Iguaçu Metropolitana 795.718
Niterói Metropolitana 485.191
Belford Roxo Metropolitana 469.075
Campos dos Goytacazes Nort Fluminense 461.879
São João de Meriti Metropolitana 458.550
Archiu:Fazenda São Lourenço - panoramio.jpg
Casa històrica en Comendador Levy Gasparian
Municipis menys poblats [9] Regió Habitants
Macuco Serrana 5.267
São José de Ubá Noroest Fluminense 7.002
Laje do Muriaé Noroest Fluminense 7.487
Comendador Levy Gasparian Centre-Sul Fluminense 8.180
Rio dones Flores Mig Paraíba 8.553
São Sebastião do Alt Serrana 8.891
Varre-Sai Noroest Fluminense 9.461
Aperibé Noroest Fluminense 10.204


Evolució polític-administrativa

[editar | editar còdic]

L'estat de Riu de Janeiro va resultar de la fusió dels estats de Guanabara i Riu de Janeiro, concretada el 15/03/1975. Es dividix en 92 municipis, agrupats en huit Regions de Govern.[13]

1940 1950 1960 1970 1980 1990 1997 2001
N.º de municipis 51 57 62 64 64 70 91 92

Municipis

[editar | editar còdic]

Municipis de Riu de Janeiro per població, basat en una estimació de IBGE per a juliol de 2006:

  • Més de 1 000 000 d'habitants: Riu de Janeiro.
  • Més de 500 000 habitants: São Gonçalo, Duc de Caxias, Nova Iguaçu.
  • Més de 100 000 habitants: Belford Roxo, Niterói, São João de Meriti, Campos dos Goytacazes, Petrópolis, Magé, Volta Redona, Itaboraí, Mesquita, Macaé, Veta Freda, Nova Friburgo, Barra Mansa, Angra dos Reis, Teresópolis, Nilópolis, Queimados, Resende, Maricá, Araruama, Itaguaí, Itaperuna, Agrane do Piraí, Japeri.
  • Més de 50 000 habitants: Rio dones Ostres, São Pedro dona Aldeia, Seropédica, Três Rios, Valença, Saquarema, Cachoeiras de Macacu, Rio Bonico.
  • Més de 25 000 habitants: Guapimirim, São Francisco de Itabapoana, Paracambi, Sant Antônio de Pádua, Paraíba do Sul, São Fidélis, Paraty, Bom Jesus do Itabapoana, Itatiaia, Vassouras, Mangaratiba, São João dona Barra, Tanguá, Casimiro de Abreu, Armação dos Búzios, Miracema, Arraial do Veta, Bom Jardim, Paty do Alferes, Piraí, Miguel Pereira.
  • Més de 10 000 habitants: Itaocara, Iguaba Gran, Silva Jardim, Pinheiral, Cantagalo, São José do Val do Rio Preto, Cordeiro, Conceição de Macabu, Papucaia, Riu Clar, Mendes, Porciúncula, Quissamã, Carmo, Natividade, Porte Real, Sumidouro, Cambuci, Italva, Cardoso Moreira, Engenheiro Paulo de Frontin, Quatis, Areal, Duas Barres, Carapebus, Santa María Madalena.
  • Més de 5000 habitants: Trajano de Morais, Aperibé, São Sebastião do Alt, Comendador Levy Gasparian, Rio dones Flores, Varre-Sai, Laje do Muriaé, São José de Ubá, Macuco.

Regions de Govern

[editar | editar còdic]
  • Regió Metropolitana (capital estatal: Riu de Janeiro)
  • Regió Noroest Fluminense
  • Regió Nort Fluminense
  • Regió Serrana
  • Regió de les Baixadas Litorâneas
  • Regió del Mig Paraíba
  • Regió Centre-Sul Fluminense
  • Regió de la Costa Verda

Política

[editar | editar còdic]

En la década de 1970, en el trasllat de la capital a Brasília, Riu de Janeiro va passar a ser un dels pijors estats del país en térmens de dinamisme econòmic. No va haver discussió política sobre el rumbo de la ciutat en acabant de que va deixar de ser la capital del país. “Riu de Janeiro era una bossa de treball per als polítics de tot Brasil. Tots referien a un amic, a un familiar per a que prenguera un treball en el Districte Federal”, diu Marieta de Moraes Ferreira, professora d'història de l'UFRJ. Governadors i alcaldes d'esquerra com Leonel Brizola, Saturnino Braga, Marcello Alencar, César Maia, Anthony Garotinho i Benedita da Silva, entre uns atres, varen ajudar a aüixar a moltes indústries que encara existien en l'estat. Combinat en l'incitació a les favelas, a on Brizola va dir per eixemple que "la favela no és un problema, la favela és una solució", la capital s'ha deteriorat en poques décades, arrastrant a l'estat. L'estat encara es manté com el major productor de petròleu de Brasil (80% del total), a on regalías i participacions especials varen aportar a l'estat 4,2 mil millons de reals en 2014, quan el barril de petròleu va aplegar a $93,48. Pero els ingressos petrolers, utilisats pel govern per a pagar deutes financers, inclosa la nòmina de treballadors inactius, varen caure a 1.600 millons de reals. El preu internacional del barril va caure a 50,48 USD en 2016 i va alcançar un mínim de 28 USD. Petrobras s'ha convertit en l'objectiu de la major operació anticorrupció de Brasil, en governadors com Sérgio Cabral i Peixão, vinculats a l'izquierdista Luis Inácio Lula da Silva, rebujant inversions que devien estar a la vanguarda de l'exploració presalina. Aun cuando els municipis estatals varen rebre millons de reals en regalías, les despeses públiques es varen utilisar per a millores marginals, per a embellecimiento, com a pisos de porcelanato, monuments en forma de ballena, sense generar ingressos ni ocupacions per a la gent. Els líders polítics són culpats per la falta d'un pla unificat per a l'economia de Riu de Janeiro.[14][15]

Salut

[editar | editar còdic]

L'estat és un dels millor atesos en el país en térmens de servicis mèdics. Existix una extensa ret d'hospitals federals, estatals i municipals, ademés de clíniques i unitats d'atenció més chicotetes repartides per les regions. Una classificació de 2017 va enumerar la salut de la capital de l'estat com la dècima millor de la nació; Resende va ocupar el lloc 13 i Três Rios el lloc 15, entre atres ciutats.[16]

Alguns dels hospitals més coneguts inclouen: els hospitals federals Institut Nacional del Càncer (INCA), Institut Nacional de Traumatologia i Ortopèdia (INTO), Institut Nacional de Cardiología (INC), Hospital Federal de Jacarepaguá (Cardoso Fontes), Hospital Federal de Andaraí, Hospital Federal de Bonsucesso, Hospital Federal de Lagoa, Hospital Federal de Ipanema, Hospital Federal de Servidors de l'Estat, els hospitals estatals de Rio Getúlio Vargas i Carlos Chagas en la capital, Adão Pereira Nunes en Duc de Caxias, els hospitals municipals Paulino Werneck i Philippe Pinel en la capital, entre uns atres.[17][18][19]


La capital carioca també conta en una extensa ret d'hospitals privats entre els millors del país, com els hospitals D'or en els barris de Barra dona Tijuca, Copacabana, Glória, Quinta dona Boa Vista, Cascadura, Bangu i en la ciutat de Niterói i Duc de Caxias; Hospital Samaritano, Hospital São Vicente de Paulo, Hospital Vitória, Hospital Badim, Hospital São Lucas, Hospital dona Gamboa, Hospital Ordem do Carmo, entre uns atres.[20]

En 2022, l'Hospital Universitari Clementino Fraga Filho de la capital va rebre el Centre Nacional de Transplants Complexos (CNTc), el primer centre d'esta magnitut en el país oferit pel Sistema Únic de Salut (SUS), en capacitat per a realisar transplants complexos procediments, com a transplants combinats, transplants contra barreres immunològiques i el desenroll d'un programa de rehabilitació intestinal, incloent transplant intestinal i multiorgánico.[21]

Llits d'hospital per cada mil habitants[22]
Any Llits/1000 hab. Mija de Brasil
1992 3,81 3,11
1999 3,58 2,87
2002 2,91 2,50
Mèdics en hospitals per cada mil habitants[22]
Any Mèdics/1000 hab. Mija de Brasil
1992 3,54 2,03
1999 3,98 2,55
2002 4,11 2,64

Economia

[editar | editar còdic]
Archiu:Tree Map-Exportacoes do Rio de Janeiro (2012).png
Exportacions de Riu de Janeiro en 2012, en destaque per a l'extracció de petròleu

Gran part de l'economia de l'Estat de Riu de Janeiro es basa en la prestació de servicis, en una gran participació de l'indústria i poca influència del sector agrícola, que representa només el 0,4% del producte interior brut.[23]

Agricultura

[editar | editar còdic]

En el passat, la canya de sucre i després el café varen tindre un gran impacte en l'economia de Riu de Janeiro. L'àrea al voltant de Campos dos Goytacazes va ser la més afectada per la caiguda de la canya de sucre: a principis de el XX, Campos tenia 27 ingenis en funcionament i, a lo llarc del sigle, va ser un dels majors productors de Brasil, no obstant, en 2020, solament dos ingenis azucareros estaven operant en la ciutat. L'estat, que va collir al voltant de 10 millons de tonellades en la década de 1980, va alcançar solament 1 milló de tonellades en 2017, quan va començar a recuperar-se, collint 1,8 millons de tonellades en la zafra 2019/20.. En el camp agrícola, l'Estat de Riu es destaca actualment per alguns productes, com la pinya, a on és el 4.º productor del país (116 millons de frutes en 2019), que es produïx en les ciutats de São Francisco de Itabapoana, São João dona Barra, Campos dos Goytacazes i Quissamã. Té chicotetes produccions de yuca (216 mil tonellades en 2019, lloc 20 del país), banana (76 mil tonellades en 2019, lloc 20 del país), taronja (68 mil tonellades en 2019, lloc 10 del país), mandarina (37 mil tonellades en 2019, 5° lloc del país), llima (20 mil tonellades en 2019, 5° lloc del país) i caqui, a on té el 6% de la producció nacional, sent el 4° lloc del país. L'estat també va ser un important productor de cocos, en les regions de Quissamã i Regió dels Lagos, i en 2009 era el 7.º productor nacional, pero entre 2010 i 2020 varis productors varen abandonar l'activitat.[24][25][26][27][28][29][30][31][32]

Indústria

[editar | editar còdic]
Archiu:Oil platform caps block 55 (Brazil).jpg
Plataforma petrolera P-51 de Petrobras en la Conca de Campos.
Archiu:Estaleiro Mauá by Diego Baravelli 01.jpg
Image aérea de la drassana Mauá, en Niterói.
Archiu:Caps block 57 .jpg
Companhia Siderúrgica Nacional a Volta Redona.


És el segon estat més desenrollat econòmicament del país, en un producte intern brut superior a la de països com Colòmbia, Portugal i Grècia.[33][34][35][36][37]

En 2018, Riu de Janeiro tenia un PIB industrial de R$ 150 mil millons, equivalent a l'11,4% de l'indústria nacional i amprava a 580.334 treballadors en l'indústria. Els principals sectors industrials de Riu són: Extracció de Petròleu i Gas Natural (25,9%), Derivats del Petròleu i Biocombustibles (18,7%), Construcció (15,5%), Servicis Públics Industrials, com a Energia Elèctrica i Aigua (10,6%), i Metalúrgia (4,2%). Estos 5 sectors concentren el 74.9% de l'indústria estatal.[38]

L'estat del Riu de Janeiro té un antic pero important parc industrial, concentrat en la Vall del Riu Paraíba do Sul (en les ciutats de Resende, Porte Real, Volta Redona, i Barra Mansa) i en la regió de la Baixada Fluminense (Nova Iguaçu, Duc de Caxias i Belford Roxo). Una de les més conegudes indústries de l'estat és la Companyia Siderúrgica Nacional (CSN), productora d'acer situada en Volta Redona. En Porte Real se situa una fàbrica de Peugeot, i en Resende hi ha una fàbrica de camions de la Volkswagen. També és d'importància l'indústria naval en les ciutats de Riu de Janeiro i Niterói. En la Baixada Fluminense es destaca la refinación de petròleu i l'indústria petroquímica en la ciutat de Duc de Caxias. En Belford Roxo està ubicada la companyia farmacèutica Bayer

És l'únic estat de Brasil que conta en el seu parc energètic en usinas termonuclears, Angra I i II, en el municipi d'Angra dos Reis.

Extracció mineral

[editar | editar còdic]

L'estat do Ric de Janeiro és el major productor de petròleu i gas natural de tot el país, gràcies a la cridada Bacia de Campos, un jaciment submarí situat en la costa, pròxim a la ciutat de Campos. En 2006, la producció de petròleu en Campos va representar el 84 % del total de Brasil i el 46 % del gas produït en el país.[39] Gràcies a estos números, Brasil és casi autosuficient en petròleu cru.

Una atra gran producció en l'estat és la de sal marina, en les ciutats de Veta Freda i Araruama.

Ocupació

[editar | editar còdic]
Número de persones en ocupació formal, per activitat econòmica[40]
Total Indústria Construcció civil Comercie Servicis Administració pública Agropecuaria
1991 2.785.572 536.796 108.802 373.814 987.886 523.954 11.145
2002 2.922.463 363.196 111.003 526.166 1.284.203 614.796 23.099

Turisme

[editar | editar còdic]
Archiu:Cidade Maravilhosa.jpg
Riu de Janeiro.
Archiu:Cristalina, azul e verde. caps block 79
Arraial do Veta.
Archiu:Palácio de Cristal (Petrópolis).jpg
Palau de Cristal en Petrópolis.

Una de les més destacades activitats econòmiques de l'estat és el turisme. El fluix turístic més important està dirigit a la capital de l'estat, per les seues plages (Leme, Copacabana, Leblon, Ipanema, Barra dona Tijuca), pel Crist Redentor i el cerro Pa de Sucre, l'estany Rodrigo de Freitas, el Bosc de Tijuca, la Quinta de Boa Vista, el Jardim Botânico i l'Estadi Maracaná. Atres ciutats llitorals destacades són:

Ciutats de montanya en important fluix turístic:

L'Estat de Riu de Janeiro va tindre en 2005 tres de les quinze ciutats més visitades de Brasil per motius d'espargiment: Riu de Janeiro (la ciutat que més turistes rep en el país, en el 31,5 % del total de Brasil), Armação dos Búzios (5,4 %) i Parati (2,2 %).[43]

Segons senyes de Embratur, en 2003 l'estat de Riu de Janeiro va rebre 629 508 turistes internacionals, mentres que el número de turistes domèstics va ser de 3 826 203. En 2005 havia registrades 1253 agències de viages (el 13,72 % de tot el país) i 6306 guies turístics (el 36,42 % de Brasil).

Ingresse de turistes internacionals[44]
Any 2007 2008 2009 2010 2011 2012
Total Brasil 4.810.000 5.100.000 5.310.000 4.770.000 3.780.000 4.090.000
Estat de Riu de Janeiro 734.026 806.963 817.900 930.111 738.757 629.508

Infraestructura

[editar | editar còdic]
Archiu:Rodovia Rio-Teresópolis ( caps block 85 ) - panoramio (cropped).jpg
BR-116 a Guapimirim, Riu de Janeiro, la carretera més llarga del país, en 4385 km d'extensió.
Archiu:Riodejaneiro aerea aeroportogaleao-131756(cut).jpg
Aeroport Internacional de Riu de Janeiro.
Archiu:Cruise Ship Costa Serena docked in Rio de Janeiro (city) - Feb. 2011.jpg
Port de Riu de Janeiro.

L'estat de Riu de Janeiro és un dels millors del país en térmens d'infraestructura, encara que té algunes deficiències, principalment pel seu relleu montanyós. En el sector de carreteres, existixen prop de 800 km de carreteres duplicades, sent la carretera principal la BR-101, després la BR-116. La Rodovia President Dutra, nom donat a la BR-116 en el tram que conecta les 2 principals ciutats del país (São Paulo a Riu), passant per Volta Redona, Barra Mansa i Resende, va ser la primera carretera duplicada del país, en 1967. el tram de la BR-101 és el que conecta la capital en la frontera en Espírito Sant, passant per importants localitats com Niterói, vorejant Veta Frio i Búzios, després Macaé i finalment Campos dos Goytacazes. El tram entre Riu Bonico i Campos, licitat per a duplicar els seus 176 km, ya té duplicats 126 km. La BR-116 travessa l'interior montanyós de l'estat i conecta Riu de Janeiro en la regió nordest de Brasil. La BR-040 conecta Riu en Mines Gerais i la seua capital Belo Horizonte. També destaca l'Arc Metropolità, que rodeja la capital en l'objectiu d'eliminar el tràfic innecessari d'esta zona, i que està en procés de finalisació total, faltant només 23 km de duplicació d'un antic tram existent. Recentment, la carretera President Dutra va ser re-licitada per a permetre un proyecte multimillonari de mejoramiento de la Serra dones Llaurares, el tram més antic de la carretera, construït en la década de 1920. En general, les carreteres estatals tenen un gran moviment de mercaderies i vehícul de passagers.[45]Plantilla:,[46][47][48][49][50]

Riu de Janeiro té varis ports importants, com el Port de Riu de Janeiro, el Port de Itaguaí i el Port de Açu, en São João dona Barra, ademés d'uns atres com Niterói i Angra dos Reis. Tots els ports de l'estat tenen varis accessos ferroviaris i vials. El Port de Riu de Janeiro és un important exportador de ferro de Mines Gerais, productes siderúrgicos i vehículs, important contenidors, blat, productes siderúrgicos i zinc concentrat. El Port de Itaguaí exporta mineral de ferro de Mines Gerais i càrrega en contenidors, important carbó, coque de carbó, càrrega en contenidors, alúmina i productes siderúrgicos.[51][52][53]


La capital té tres aeroports civils, l'Aeroport Internacional de Galeão, l'Aeroport Sants Dumont i Aeroport de Jacarepaguá. També conta en tres aeroports militars: Base Aérea de Galeão; Base Aérea de Santa Creu i Base Aérea dos Afonsos.[54][55][56]

Deports

[editar | editar còdic]
Archiu:Parque Olímpico Rio 2016 (2).jpg
Parc Olímpic de Riu de Janeiro, construït per als Jocs Olímpics de 2016.
Archiu:Stitched 003.jpg
Estadi Olímpic Nilton Sants, conegut com "Engenhão", durant un partit entre Botafogo i River Plate, en 2007.

El deport que més es destaca en l'estat és el fútbol. Els principals clubs de fútbol de Riu de Janeiro són Flamengo, Botafogo, Fluminense i Vasc dona Gama. També se sap que l'estat entrena a atletes destacats en voleibol, vela, natació, bàsquet, patineta, surf, voleibol de plaja, rem, jiu-jitsu i MMA. L'estat va ser sèu de les finals de la Copa Mundial de Fútbol de 1950 i 2014, aixina com dels Jocs Olímpics de 2016. També va ser sèu dels Jocs Panamericanos de 2007, del Campeonat Mundial de Natació en Piscina Curta de 1995 i del Campeonat Mundial de Bàsquet en 1954 i 1963. Els events de carreres de cavalls es porten a terme en el Hipòdrom de la Gávea. Jacarepaguá va ser el lloc a on es va portar a terme l'etapa brasilera del Gran Premi de Fòrmula 1, entre 1978 i 1990, i Champ Car (1996-1999). Els tours de surf WCT i WQS es varen realisar en les plages de Riu entre 1985 i 2001. La capital també alberga un torneig de tenis ATP 500.[57][58][59][60][61][62][63]


La ciutat té tres estadis principals: Maracaná, l'antic estadi més gran del món en térmens de capacitat; Engenhão, previst per a albergar els events d'atletisme i fútbol dels Jocs Panamericanos de 2007, i São Januário, l'estadi privat més gran de Riu.[64][65]


En l'estat de Riu varen nàixer medallistes olímpics com: Martine Grael, Clínio de Freitas, Daniel Adler, Eduardo Penido, Isabel Swan, Kiko Pelicano, Marcelo Ferreira, Marcos Soares, Nelson Falcão i Ronaldo Senfft en la vela;[66][67] Thiago Pereira, Bruno Fratus i Jorge Fernandes en natació;[68][69][70] Robson Caetano i José Telles dona Conceição en atletisme;[71][72] Luiz Felipe de Azevedo en equitació; Afrânio dona Costa i Fernando Soledade en el plató; Affonso Évora, Alfredo dona Motta, Algodão, Edson Bispo, Fernando Brobró, Fritz, Marcus Vinícius Dias, Ruy de Freitas i Sérgio Macarrão en bàsquet; Adriana Samuel, Ana Cristina, André Nascimento, Bernard, Bernardinho, Bruninho, Fabiana Alvim, Fernanda Ferreira, Fernandão, Janina, Kátia Lopes, Leandro Vissotto, Marcelo Elgarten, Nalbert, Rui, Tande, Thaísa i Valeskinha en voleibol;[73] Bàrbara Seixas, Jacqueline Silva, Raquel da Silva, Sandra Pires en voleibol de plaja, ademés d'Hugo Calderano, el millor teniste de taula de l'història de Brasil;[74] Nelson Piquet, tres voltes campeó mundial de F1;[75] Bob Burnquist, considerat un dels millors skaters de tots els temps;[76] i Marcus Vinicius D'Almeida, subcampeó mundial de tir en arc.[77]

Archiu:Foto Panorâmica do jogo Flamengo contra Barcelona(Equador) válido pela semifinal da Copa Libertadores de 2021.jpg
Panorama de l'interior del Maracaná durant un partit vàlit per la semifinal de la Copa Libertadores 2021.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Superfície estimada per a 2007, Fundació Institut Brasiler de Geografia i Estadística - IBGE
  2. ↑ População cresce menys do que a média nacional no últim ano, diz IBGE
  3. ↑ «ESTRADA REAL | Estem no caminho certo». Archivat des d'el original, el 24 de decembre de 2010. Consultat el 21 de febrer de 2011.
  4. ↑ 4,0 4,1 Análise dona influência dona cobertura do sol sobre vos valores dones variáveis físiques dona atmosfera em diferents localitats no estat do Rio de Janeiro
  5. ↑ Clima do Surest
  6. ↑ Geografia do Rio de Janeiro
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 Fundació Institut Brasilero de Geografia i Estadística - IBGE, Censos Demogràfics.
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 Institut Brasileiro de Geografia i Estatística (IBGE). «Cense 2010: população do Brasil é de 190.732.694 pessoas» (en portugués). www.ibge.gov.br. Consultat el 25 de decembre de 2012.
  9. ↑ 9,0 9,1 9,2 9,3 9,4 9,5 Institut Brasileiro de Geografia i Estatística (IBGE). «Rio de Janeiro» (en portugués). www.ibge.gov.br. Consultat el 25 de decembre de 2012.
  10. ↑ Centre d'Informacions i Senyes de Riu de Janeiro - Fundació CIDE
  11. ↑ Tribunal Regional Electoral (TRE), Direcció d'Informàtica
  12. ↑ Fundació Institut Brasilero de Geografia i Estadística (IBGE) i Centre d'Informacions i senyes de Riu de Janeiro (Fundació CIDE)
  13. ↑ Llei N.º 1.227, del 17/11/1987, que va aprovar el pla de Desenvolvimiento Econòmic i Social 1988/1991
  14. ↑ A história do Rio doesplendor à crise
  15. ↑ O ovo dona serpente
  16. ↑ As cidades com a melhor saúde do país (mes que deixam a desejar)
  17. ↑ Rede de atendimento Estadual do RJ
  18. ↑ Rede de atendimento Municipal dona cidade do Rio de Janeiro
  19. ↑ seus/fale-com-a-ouvidoria/hospitais-federais-do-ministeri-dona-saude-no-rio-de-janeiro Rede de hospitais federais do Rio de Janeiro
  20. ↑ Quais vos melhores hospitais do Rio
  21. ↑ seus-tera-o-primeiro-centre-nacional-de-transplantes-complexos SUS terá o primeiro Centre Nacional de Transplantes Complexos
  22. ↑ 22,0 22,1 Perquisició de Assistência Mèdic-Sanitária, Estimativas dona População Resident - IBGE i Fundação CIDE
  23. ↑ ECONOMIA DO RIO DE JANEIRO: SENSO COMUM I AGENDA DE DESENVOLVIMENTO
  24. ↑ Decadência do açúcar
  25. ↑ Produção brasileira de abacaxi
  26. ↑ Produção brasileira de mandioca
  27. ↑ Produção brasileira de banana
  28. ↑ Produção brasileira de laranja
  29. ↑ Produção brasileira de tangerina
  30. ↑ Produção brasileira de limão
  31. ↑ Caqui
  32. ↑ Coca capixaba domina
  33. ↑ «Fundação CEPERJ - Centre Estadual de Estatísticas Perquisicions i Formação de Servidors Públics do Rio de Janeiro». www.ceperj.rj.gov.br. Archivat des d'el original, el 15 de juny de 2018. Consultat el 4 de febrer de 2017.
  34. ↑ «Chile - PIB Taxa de Crescimento Anual» (en pt). pt.tradingeconomics.com. Consultat el 4 de febrer de 2017.
  35. ↑ «COLÔMBIA - INDICADORES ECONÔMICOS» (en pt). pt.tradingeconomics.com. Consultat el 4 de febrer de 2017.
  36. ↑ «GRÉCIA - INDICADORES ECONÔMICOS» (en pt). pt.tradingeconomics.com. Consultat el 4 de febrer de 2017.
  37. ↑ «PORTUGAL - INDICADORES ECONÔMICOS» (en pt). pt.tradingeconomics.com. Consultat el 4 de febrer de 2017.
  38. ↑ Perfil dona Indústia do RJ
  39. ↑ Agència Nacional del Petròleu, Gas Natural i Biocombustibles - ANP
  40. ↑ Ministeri de Treball i Ampre - Relació Anual Informacions Socials i Fundació CIDE
  41. ↑ Anuari d'estadístiques de turisme 2020 any base 2019
  42. ↑ «Calle de l'Emperador». Consultat el 24 d'agost de 2013.
  43. ↑ Associació Brasilera de l'Indústria d'Hotels
  44. ↑ Embratur i Fundació CIDE
  45. ↑ Sobre a concessão
  46. ↑ Mapa rodoviário do RJ
  47. ↑ MAPA DE MANUTENÇÃO RODOVIÁRIA RIO DE JANEIRO AGOSTO 2022
  48. ↑ [Via Dutra completa 71 anos i usuário vai esperar 34 anos per a ter nova descida dona Serra dones Llaurares História dona Rodovia President Dutra]
  49. ↑ Finalisades as obres em três passagens inferiors na BR-493, no Rio de Janeiro
  50. ↑ Infraestrutura prevê contractes de R$ 250 bi com setor privat vaig nugar o fim de 2022
  51. ↑ Portos do Rio
  52. ↑ Característiques do porte do Rio
  53. ↑ Característiques Itaguaí
  54. ↑ «Aeroporto Internacional Rio de Janeiro RJ». Archivat des d'el original, el 25 d'octubre de 2022. Consultat el 26 d'octubre de 2022.
  55. ↑ «Sants Dumont». Archivat des d'el original, el 25 d'octubre de 2022. Consultat el 26 d'octubre de 2022.
  56. ↑ FAB
  57. ↑ Maiores clubs cariocas
  58. ↑ Maracanazzo de 50
  59. ↑ Final de 2014
  60. ↑ Praias de surf
  61. ↑ Rio-2016 serà maior que a Copa do Món de 2014. Duvida?
  62. ↑ 30 anos: Relembre últim GP de F1 no Rio com vitória de Ferrari revolucionária
  63. ↑ Rio Open de tenis
  64. ↑ Estádios, CTs i Maracanã: Eduardo Paes destrincha açõés dona Prefeitura junt aos clubs do Rio de Janeiro
  65. ↑ 94 anos de São Januário: estádio que surgiu dona resistência i es tornou o maior patrimônio dona endoblegada do Vasc
  66. ↑ Conheça tots vos medalhistas do Brasil nas olimpíadas
  67. ↑ Martine Grael
  68. ↑ Thiago Pereira
  69. ↑ Fratus
  70. ↑ Fernandes
  71. ↑ Caetano
  72. ↑ José Telles
  73. ↑ «Event results general». Archivat des d'el original, el 2 d'octubre de 2015. Consultat el 2 d'octubre de 2015.
  74. ↑ Hugo Calderano chega ao melhor rànquing dona carreira: 3º do món no tênis de taula
  75. ↑ Conheça 10 fatos marcantes sobre o tricampeão Nelson Piquet
  76. ↑ 10 maiores skatistas de tots vos tempos
  77. ↑ Marcus Vinicius D´Almeida é vice-campeão mundial de tir com arc

Enllaços externs

[editar | editar còdic]


Referències

[editar | editar còdic]


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Estat_de_Riu_de_Janeiro&oldid=789117»