Quinta de Boa Vista
La Quinta de Boa Vista és un parc situat en el barri Sant Cristóbal de Riu de Janeiro, Brasil. Alberga el Palau Imperial de Sant Cristóbal, l'antiga residència de la família imperial brasilera.
Albergava el Museu Nacional de Brasil. El 2 de setembre de 2018 es va desnugar un incendi que va destruir de forma casi completa el acervo del museu.[1]
Història
[editar | editar còdic]En el XIX, la Quinta dona Boa Vista pertanyia a Elías Antônio Lopes, un ric comerciant portugués que en 1803 va construir una mansió en un tossal. Donada l'escassea d'espai residencial en Riu de Janeiro per a donar cabuda a tots els membres de la família real portuguesa (que varen aplegar a Brasil en 1808, fugint de les tropes de Napoleón), Elías va decidir donar la seua propietat al príncip regente Juan de Bragança, per a servir com a residència real.
No obstant, l'àrea estava rodejada de manglars i la comunicació per terra en la ciutat era difícil. El drenage i sanejament dels chapulls va donar lloc a l'obertura de camins transitables. Per a acomodar millor la gran família, De Bragança va reformar per complet la casa, transformant-l'en un palau real.[2]
La reforma, dirigida pel arquitecte britànic John Johnston, va ser terminada en 1821. En els llímits exteriors del palau, Johnston va instalar una porta, regal enviat des d'Anglaterra a Brasil per l'aristócrata Hugh Percy.
Despuix de la declaració de l'Independència de Brasil, en 1822, el Palau es va convertir en la residència de l'emperador Pedro I. La renovació i ampliació del Palau va continuar en l'arquitecte portugués Manuel dona Costa, seguit per l'arquitecte francés Pierre-Joseph Pézerat, reconegut com l'autor del disseny final de l'edifici d'estil neoclàssic. Pézerat va afegir una nova torre a l'esquerra de la frontera principal i va construir el tercer pis de la casa.
El treball va ser continuat despuix de 1847 per l'artiste brasiler Manuel de Araújo Porte-Alegre, que va integrar les fronteres de l'edifici, seguit per l'alemà Theodor Marx. Vàries sales del palau varen ser decorades per l'artiste italià Mario Bragaldi, inclós el Saló del Tro i la Sala d'Embaixadors, pintats en trompe-l'œil.
Despuix de la boda del príncip Pedro i l'archiduquesa María Leopoldina d'Àustria, en 1817, la parella va continuar vivint en el palau, el lloc de naiximent de la futura reina de Portugal, María II, aixina com el futur emperador del Brasil, Pedro II. L'emperatriu María Leopoldina va morir allí en 1825.
Pedro II va ser criat i educat en el palau, i en 1869 va ordenar la remodelació dels jardins. El dissenyador francés Auguste François Marie Glaziou va estar a càrrec del proyecte, incloses els estanys, ponts, coves i temples antics falsos, tots seguint la tendència de l'época romàntica. Els seus fills també varen nàixer en el palau, com la princesa Isabel, coneguda per l'abolició de l'esclavitut en Brasil en 1888.
En la Proclamació de la República en 1889, la família imperial va ser expulsada del país i la casa va ser abandonada temporalment. En 1891, l'edifici va ser utilisat pels representants llegislatius, els qui varen produir la primera Constitució de la República. En 1892, es va convertir en la sèu permanent del Museu Nacional de Brasil. Els jardins del palau varen ser abandonats per casi vint anys fins que, en 1909, el president Nilo Pecanha va ordenar la seua restauració, conservant les característiques que han segut donades per Glaziou.
Per una atra part, el palau va ser despullat dels seus decorats originals, que varen ser destruïts o venuts despuix de la Proclamació de la República. El Saló del Tro i atres relíquies de l'Imperi es poden vore hui en el Museu Imperial de Petrópolis (antic palau d'estiu de la família imperial).
El 2 de setembre de 2019, l'edifici va ser afectat per un gran incendi. Encara que l'estructura es va mantindre sancera, els interiors del palau, be com a gran part del patrimoni del museu, varen resultar completament destruïts.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «[1]». Consultat el 2 de setembre de 2018.
- ↑ «Conheça a Imperial Quinta de São Cristóvão» (en pt-br).
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Quinta de Boa Vista» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.