Turisme ecològic
El turisme ecològic, ecoturismo, turisme paisagístic o turisme de naturalea és un enfocament de les activitats turístiques en el que s'oferix l'observació del mig ambient natural. És un estil de turisme alternatiu, o ecologiste, diferent al turisme tradicional o de masses. Encara que existixen diferents interpretacions, per lo general el turisme de naturalea es promou com un turisme «ètic», en el qual també es presumix com a primordial el benestar de les poblacions locals, i tal presunció es reflectix en el disseny de les activitats, en criteris de sostenibilitat i preservació ambiental.
Pel seu auge, el ecoturismo es va convertir en el segment de més ràpit creiximent i el sector més dinàmic del mercat turístic a escala mundial. Este moviment va aparéixer a finals de la década de 1980, i ya ha conseguit atraure el suficient interés a nivell internacional, al punt que l'ONU va dedicar l'any 2002 al turisme ecològic.
La Societat Internacional de Ecoturismo (TIES) definix ecoturismo com «un viage responsable a àrees naturals que conserven l'ambient i milloren el benestar de la població local».[1]El ecoturismo genuí deu seguir els següents sèt principis,[2] tant per a els qui oferixen els servicis com para els seus beneficiaris:
- Minimisar els impactes negatius, per a l'ambient i per a la comunitat, que genera l'activitat;
- Construir respecte i consciència ambiental i cultural;
- Proporcionar experiències positives tant per als visitants com per als amfitrions;
- Proporcionar beneficis financers directes per a la conservació;
- Proporcionar beneficis financers i enfortir la participació en la presa de decisions de la comunitat local;
- Crear sensibilitat cap al clima polític, ambiental i social dels països amfitrions;
- Recolzar els drets humans universals i les lleis laborals.
Pese a la seua curta existència, el ecoturismo és vist per varis grups conservacionista, institucions internacionals i governs com una alternativa viable de desenroll sostenible. Existixen països com Costa Rica, Puerto Rico, Kènia, Madagascar, Nepal i Equador (Illes Galápagos) a on el turisme ecològic produïx una part significativa dels ingressos de divises provinents del sector turístic, i inclús en alguns casos, de l'economia del país.[3]
Informe Brundtland
[editar | editar còdic]El llibre “El nostre Futur Comú” (conegut com a Informe Brundtland) va ser elaborat per la Comissió Mundial sobre el Mig ambient i el Desenroll de la ONU en 1987, encapçalada per la doctora noruega Gro Harlem Brundtland.
El propòsit d'este informe va ser trobar mijos pràctics per a revertir els problemes ambientals i de desenroll a nivell mundial, per a açò va ser necessari tres anys d'audiències públiques i més de 500 comentaris escrits, que varen ser analisats per científics i polítics provinents de 21 països en distintes ideologies. Una de les aportacions importants va ser deixar en clar que la protecció mig ambiental havia deixat de ser un assunt local, regional o nacional per a convertir-se en un problema global, és dir tots els països i persones deuen treballar per a solucionar este problema, puix el desenroll i mig ambient estan totalment lligats.
Pero l'aportació més important va ser definir el desenroll sostenible com aquell que satisfà les necessitats del present sense comprometre les necessitats de les generacions futures, donant lloc al Cim de la Terra celebrada en Riu de Janeiro en 1992.
Cim Mundial de Ecoturismo en Quebec
[editar | editar còdic]El 2002 es considera com l'Any Internacional del Ecoturismo i del 19 al 22 de maig de 2002 se celebra en la ciutat de Quebec, Canadà la Cim Mundial de Ecoturismo. Els seus temes varen ser:
a) Política i planificació del ecoturismo, en plans, polítiques i programes al respecte a escala local, nacional i internacional; integració de polítiques en plans de desenroll sustentable; planificació territorial; us de parcs naturals i àrees protegides; equilibri entre desenroll i conservació; programes i finançació per a ecoturismo i desenroll de recursos humans.
b) Reglamentació del ecoturismo.
c) Desenroll de productes, màrqueting i promoció en estudis de mercat ; i , promoció, creació de productes sostenibles, cooperació de múltiples agents, educació ambiental, relacions de cooperació entre els sectors públic i privat.
d) Supervisió dels Costs i Beneficis en la contribució a la conservació migambiental, efectes potencials, adopció de mides preventives, integració en la supervisió i evaluació, necessitats d'investigació i sistemes de gestió.
Dits debats es varen centrar en sustentar el ecoturismo des de lo ambiental, sociocultural i econòmic i, en la participació i atribució de competències de les comunitats locals, la gestió i supervisió de les activitats i la distribució equitativa dels beneficis reportats.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «What Is Ecotourism» (en és). Ecotourism.org. Consultat el 25 de juliol de 2025.
- ↑ Honey, Martha. Ecotourism and Sustainable Development: Who Owns Paradise?. Island Press, Washington, D.C., 1999. ISBN 1-55963-582-7, pp. 22-23 (anglés)
- ↑ Honey, Martha. op. cit. , pp. 5 i 18 (anglés)
- Este artícul conté una traducció derivada de «Turismo ecológico» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.