Illes Galápagos

Illes Galápagos

Les illes Galápagos (també illes de les Galápagos i oficialment conegudes com a archipèlec de Colón o archipèlec de Galápagos) constituïxen un archipèlec del oceà Pacífic ubicat a 972 km de la costa d'Equador. Varen ser descobertes en 1535 per la tripulació del barco del fra Tomás de Berlanga. Està conformat per tretze illas grans en una superfície major a 10 km², nou illes mijanes en una superfície de 1 km² a 10 km² i atres 107 illots de tamany menut, ademés de promontoris rocosos de pocs metros quadrats, distribuïts al voltant de la llínea equatorial, que conjuntament en l'archipèlec malayo, són els únics archipèlecs del planeta que tenen territori tant en el hemisferi nort com en el hemisferi sur.

Les illes Galápagos són la segona reserva marina més gran del planeta varen ser declarades Patrimoni de la Humanitat en 1978 per l'Unesco. L'archipèlec té com a major font d'ingressos el turisme i rep 200 000 turistes a l'any. També s'ha desenrollat el turisme ecològic en la finalitat de preservar les espècies. La regió va ser l'hàbitat del Solitari George, l'últim espècimen de l'espècie tortuga jaganta de Pinta, extinta el 24 de juny del 2012. Les illes també són hàbitat d'espècies com tortugues marines, delfins, taburons, taburons martell, ballenes, secs de coral, fragates, iguanas, fardachos, cormoranes, albatros, lleons marins i pingüins. De la mateixa manera que la massa continental d'Equador, l'archipèlec és travessat per la llínea equatorial, en la seua major part pel nort de l'illa Isabela. Galápagos és el segon archipèlec en major activitat volcànica del planeta, superat únicament per Hawái. Entra en la categoria dels punts calents; els volcans més actius són Cerro Blau, Serra Negra, Marchena i volcà El Cim en l'Illa Fernandina, que és el més actiu de l'archipèlec i un dels més actius del món.

Les Galápagos són conegudes per les seues numeroses espècies endèmiques i pels estudis de Charles Darwin que li varen dur a establir el seu teoria de l'evolució per la selecció natural. Són cridades, turísticament, les Illes Encantades, denominació que es va guanyar l'archipèlec en el XVI per la seua peculiar biodiversitat de flora i fauna.

S'estima que la formació de la primera illa va tindre lloc fa més de cinc millons d'anys, com a resultat de l'activitat tectónica. Les illes més recents, cridades Isabela i Fernandina, estan encara en procés de formació, havent-se registrat l'erupció volcànica més recent en 2020.

Administrativament, Galápagos constituïx una de les províncies d'Equador, conformada per tres cantones que duen els noms de les seues illes més poblades, a saber: Sant Cristóbal, Santa Creu i Isabela. El 12 de febrer de 1832, baix la presidència de Juan José Flores, les illes Galápagos varen ser anexades a Equador. Des del 18 de febrer de 1973 constituïxen una província d'este país.

Les illes Galápagos varen ser inscrites en la Llista del Patrimoni Mundial baix criteris (vii), (viii), (ix) i (x), mostrant un espectacular i únic lloc natural caracterisat per un extraordinari valor en vida selvada i expressió excepcional dels periodos de l'història del planeta que no es troba en cap atre lloc del món. Aixina mateix, el be conté eixemples excepcionals de processos ecològics i biològics de l'evolució d'ecosistemes i hàbitats per a la conservació in situ de la diversitat biològica. Des de la publicació de El viage del Beagle, per Charles Darwin en 1839, l'orige de la flora i la fauna de Galápagos ha segut de gran interés acadèmic i importància per a la conservació.

Història

Artícul principal → Història de les Illes Galápagos.

Detall de les Galápagos en el mapa de les Américas d'Abraham Ortelius de 1570.

Illes Galápagos - Mapa de 1684.

Les illes es varen formar fa 5 millons d'anys com a resultat d'activitat tectónica en el fondo marí.

L'archipèlec és un dels grups volcànics més actius del món. Moltes de les illes són solament les puntes d'alguns volcans i mostren un alvançat estat d'erosió. Illes com Baltra i North Seymour varen emergir de l'oceà per una gran activitat tectónica.

Es va sospitar d'una possible colonisació humana de les illes per part d'indígenes suramericans abans de l'arribada dels espanyols ya que els arqueòlecs Thor Heyerdahl i Arne Skjolsvold varen trobar en 1952 fragments de ceràmica semblats a estils ceràmics del continent suramericà, encara que estudis posteriors varen demostrar que aquells fragments són molt més recents, per lo que s'ha descartat esta teoria.

Les illes Galápagos varen ser descobertes per casualitat el 10 de març de 1535, quan el barco del bisbe de Panamà fra Tomás de Berlanga es va desviar del seu destí a Perú, a on compliria un encàrrec del rei espanyol Carlos V per a arbitrar en una disputa entre Francisco Pizarro i els seus subordinats despuix de la conquista del imperi incaico.

Els primers mapes en incloure les illes varen ser realisats pels cartógrafos Abraham Ortelius i Mercator al voltant de 1570. Les illes estaven descrites com "Insulae dels Galopegos" (Illes de les Tortugues).

Les Galápagos varen ser utilisades per pirates anglesos com a amagatall en els seus viages de pillage als galeones espanyols que duyen or i argent d'Amèrica cap a Espanya. El primer pirata registrat que va visitar les illes va ser l'anglés Richard Hawkins, en 1593. Des de llavors i fins a 1816 molts pirates varen aplegar a l'archipèlec.

Recent descobertes les illes es trobaven deshabitades i els barcos que passaven junt a la seua ubicació coincidien quan l'archipèlec era tapat per la boira. Diversos acontenyiments les varen dur a ser conegudes com les illes Encantades i inclús alguns navegants espanyols afirmaven que no existien i solament eren espillisme.

La primera missió científica que va visitar les Illes Galápagos va ser l'expedició Malaspina, una expedició espanyola dirigida per Alejandro Malaspina que va aplegar en 1790. No obstant, els registres de l'expedició mai varen ser publicats.

En el XVII s'escomença a poblar la zona quan el navegant James Colnett descriu al lloc com unes illes riques en flora i fauna. Açò va atraure als primers colon, en la seua majoria anglesos, en interés per les ballenes, cachalotes, lleons marins i principalment pels galápagos. El descobriment del greix dels cachalotes també va atraure a molts balleneros, lo que va conduir a que es creara una oficina de correus improvisada, a on els barcos deixaven i arreplegaven cartes. Colnett també va dibuixar les primeres cartes de navegació de les Galápagos.

En octubre de 1831 José de Villamil va enviar una comissió exploradora a l'archipèlec de les Galápagos en la finalitat d'averiguar sobre l'existència d'orchilla, planta utilisada en tinturar els teixits i que s'exportava a Mèxic. El 14 de novembre es va constituir la "Societat Colonizadora de l'Archipèlec de les Galápagos" i va denunciar com a terrenys baldíos a l'illa Charles, despuix denominada Floreana.

El 20 de giner de 1832 va eixir una expedició a les Galápagos al mando del coronel Ignacio Hernández i Equador les va anexar el 12 de febrer de 1832 baix el govern del general Juan José Flores, batejant-les com a archipèlec de Colón.

Investigació de Charles Darwin

Ilustració de John Gould dels pinzones de Charles Darwin.

A bordo de la nau Beagle l'expedició britànica al mando del capità Robert FitzRoy va aplegar a Galápagos el 15 de setembre de 1835 per a realisar treballs de sondejos i cartografia, dins d'una llista de llocs aïllats d'Europa, com Valparaíso (Chile), El Callao, les illes Galápagos, Tahití, Nova Zelanda, Austràlia i la Veta Bona Esperança. La nau va retornar a Falmouth el 2 d'octubre de 1836.

El capità, la tripulació i el jove naturaliste Charles Darwin, varen realisar un estudi científic de la geologia i biologia en quatre de les illes, abans de continuar la seua expedició al voltant del món. El barco va recórrer l'archipèlec durant cinc semanes, pero Darwin va estar en terra solament dos semanes. Va investigar als animals i plantes propis de la regió. Els estudis d'este viage varen permetre a Darwin formular la teoria del orige de les espècies.

Patrimoni de la Humanitat

l'Unesco va declarar a les illes Galápagos com a Patrimoni Natural de la Humanitat en 1979 i, sis anys més tarde com Reserva de la Biosfera (1985). En el 2007 l'Unesco va declarar a les illes Galápagos com a Patrimoni de la Humanitat en risc migambiental i va estar inclosa en la Llista del Patrimoni de la Humanitat en perill fins a 2010.

Geografia i geologia

L'archipèlec es coneix per una varietat de noms; en Equador comunament es coneixen pels seus noms en espanyol, que ademés són els oficials, solament s'usa els antics noms en anglés sol en fins històrics. El nom oficial de les illes és Archipèlec de Colón, mentres que administrativamente es coneix al territori com "Província de Galápagos". La denominació més coneguda i comuna és Illes Galápagos. La primera carta de navegació de les illes, encara que rústica, va ser realisada pel bucanero Ambrose Cowley en 1684, i en dita carta va batejar les illes en els noms d'alguns dels seus amics pirates i d'alguns nobles anglesos que recolzaven la causa dels corsarios.

Ubicació i Topografia

L'archipèlec de Colón té una extensió de 8.010 km² en l'oceà Pacífic , a uns 900 km a l'oest d'Equador. Les illes cobrixen un àrea aproximada de 59.500 km². El cantó noroest de l'illa Darwin està a 431 km al surest de l'illa Espanyola.

Les illes Galápagos tenen 13 illes de més de 10 km² i 19 illes de més d'un km², d'igual forma està composta de varis illots i secs. El total d'illes són de 234. L'illa més extensa o major és Isabela, en una superfície de 4588 km². Les cinc illes més grans són la Isabela, Santa Creu, Fernandina, Santiago i Sant Cristóbal que cobrixen un 93,2 % de l'àrea total de l'archipèlec. L'Archipèlec s'eleva des de la mar principalment per ales pronunciades, eixemple d'això està el León Dormit, una ala notablement empinada, que tan solament cobrix 0.1 km² i que alcança una altura de 148 m s. n. m. El terreny de les illes és ondulat, en numerosos volcans alts i cràters. El punt més alt de les illes és el volcà Wolf d'uns 1710 m d'altura, en l'illa Isabela. Solament les illes Fernandina i Santiago alcancen altures superiors als 884 metros.

La franja costera de l'archipèlec té una topografia variada, en penya-segats i coves. En les vores més baixes són rocoses, dentadas de variats tamanys; algunes plages són d'arena, rovina o restants de coral. En la seua majoria són sediment, producte de les erupció volcàniques i cendra o de material orgànic com a closques, esquelets de erizos de mar o atres materials calcáreos. L'única piscina permanent d'aigua dolça de les illes és El Junc. Ademés, les illes tenen molts estanys temporals de 10 a 20 metros d'ample i varis cràters en llac de sal permanent en el seu interior.

Illes Galápagos

Les següents són les illes de més d'un quilómetro quadrat de superfície:

Nom oficial	Atres noms	Superfície (km²)	Habitants	Cantón
Isabela	Albemarle	4588,12	2200	Isabela
Santa Creu	Indefatigable	985,55	15 200	Santa Cruz
Fernandina	Narborough	642,48	0	Isabela
Sant Salvador/Santiago	James	584,65	0	Santa Cruz
Sant Cristóbal	Chatham Mercedes	558,08	8400	Sant Cristóbal
Floreana/Santa María	Charles	172,53	100	Sant Cristóbal
Marchena	Bindloe	129,96	0	Santa Cruz
Espanyola	Hood	60,48	0	Sant Cristóbal
Pinta	Abingdon	59,40	0	Santa Cruz
Baltra	-	26,19	0	Santa Cruz
Santa Fe	Barrington	24,13	0	Sant Cristóbal
Pinzón	Duncan	18,15	0	Santa Cruz
Genovesa	Tower	14,10	0	Sant Cristóbal
Rábida	Jervis	4,99	0	Santa Cruz
Seymour Nort	Mosquera	1,84	0	Santa Cruz
Wolf	Wenman	1,34	0	Isabela
Tortuga	Brattle	1,29	0	Isabela
Bartolomé	-	1,24	0	Santa Cruz
Darwin	Vidal	1,06	0	Isabela

Illots principals

Els següents són els illots en entre una i cent hectàrees de superfície. Existixen multitut d'atres illots, roques i promontoris encara més menuts

Nom oficial	Superfície (ha)	Illa més propenca
Illa Gardner de Floreana	81,2	Floreana
Illot Quatre Germans Sur	72,9	Isabela
Illa Gardner d'Espanyola	58,0	Espanyola
Illa Daphne Major	33,0	Santa Cruz
Illot Quatre Germans 2	30,4	Isabela
Illa Eden	23,0	Santa Cruz
Illa Caldwell	22,8	Floreana
Illa Capell Chinenc	20,8	Santiago
Illot Quatre Germans Oest	20,4	Isabela
Illa Enderby	19,3	Floreana
Roca Bainbridge 3	18,3	Santiago
Illot Venècia	13,6	Santa Cruz
Illa Albany	12,7	Santiago
Illot Tintorera (Villamil)	12,4	Isabela
Illa Plaça Sur	11,9	Santa Cruz
Roca Bainbridge 1	11,4	Santiago
Illot Campeó	9,5	Floreana
Illot Nort de Wolf	9,0	Wolf
Illa Plaça Nort	8,8	Santa Cruz
Roca Beagle Sur	8,7	Santiago
Illot Cràter Beagle 2	1,7	Isabela
Illa Daphne Chica	7,9	Santa Cruz
Illa Sense Nom	7,5	Santa Cruz
Illot Quatre Germans Este	7,2	Isabela
Illa Llops	6,6	Sant Cristóbal
Roca León Dormit	5,0	Sant Cristóbal
Illot Mosquera	4,6	Baltra
Illot Caamaño	4,5	Santa Cruz
Roca Bainbridge 6	4,5	Santiago
Roca Beagle Oest	4,3	Santiago
Roca Redona	4,3	Isabela
Roca Bainbridge 5	4,1	Santiago
Illot Tortuga Oest	3,6	Tortuga
Illa Cowley	3,5	Isabela
Illot Guy Fawkes Oest	3,4	Santa Cruz
Roca Bainbridge 4	3,4	Santiago
Illot Guy Fawkes Sur	3,3	Santa Cruz
Illot Watson	3,1	Floreana
Roca Gordon Este	2,912	Santa Cruz
Illot Punta Bowditch Nort	2,9	Santa Cruz
Roca Bainbridge 2	2,9	Santiago
Illot Villamil Surest	2,8	Isabela
Illot Les Bayas Gran	2,1	Floreana
Illot Osborn	1,7	Espanyola
Illot Cràter Beagle 1	1,5	Isabela
Illot Punta Bowditch Sur	1,5	Santa Cruz
Illot Guy Fawkes Este	1,2	Santa Cruz
Illot Mao	1,2	Santiago
Illot Marielas Sur	1,2	Isabela
Illot Fondiadero (Villamil)	1,183	Isabela

Illes

Archiu:Tour of the Galapagos.ogv

Solitari George, últim eixemplar de la tortuga jaganta de Pinta.

Pelicano pardo de les Galápagos (Pelecanus occidentalis urinator) en l'illa Rábida.

Illa Isabela

Artícul principal → Illa Isabela (Galápagos).

Cridada aixina en honor a la reina Isabel I de Castella que va patrocinar el viage de Colón (el seu nom en anglés honra al duc de Albemarle). És la major illa de l'archipèlec, en una superfície de 4588 km² i ocupa el 58 % de la zona terrestre de les illes. La forma de l'illa es deu a la fusió de cinc grans volcans (Cerro Blau, Serra Negra, Salcedo, Darwin i Wolf) en una sola massa. Té una població d'aproximadament de 2200 habitants. El punt més alt és el volcà Wolf, que alcança 1707 metros d'altitut. En esta illa es poden observar pingüins, iguanas marines, cormoranes no voladores, piqueros de pates blaves, pelícanos, aixina com abundants zayapas i tintoreres. En les faldes i calderes dels sis volcans de Isabela, es poden observar tortugues jagantes i iguanas terrestres, aixina com pinzones, colomes, falcons, rat penat(Lasiurus blossevillii i Aeorestes cinereus) i una interessant vegetació. El tercer major assentament humà de l'archipèlec i el seu major port, conegut com Port Villamil o Albemarle, està ubicat en l'extrem sur de l'illa.

Port Ayora en l'illa Santa Creu.

Illa Santa Creu

Artícul principal → Illa Santa Creu (Galápagos).

Cridada aixina en honor a la Creu de Crist (el seu nom en anglés es deu al barco militar HMS Indefatigable). Té una superfície de 986 km² i una altitut màxima de 864 metros. En Santa Creu està localisat el major assentament humà de l'archipèlec, en el poblat de Port Ayora. l'Estació Científica Charles Darwin i les oficines centrals del Servici del parc nacional Galápagos estan ubicades ací. En el SPNG opera un centre de criança de tortugues a on estos quelonios són preparats per a la seua reintroducción en la seua hàbitat natural. La "part alta" de Santa Creu té una exuberante vegetació i és coneguda pels tubos lávicos. Una gran població de tortugues habita esta regió. Caleta Tortuga Negra és un àrea rodejada de manglar a on tortugues marines, ralles i menuts tiburonés l'utilisen com a lloc de apareamiento. Cerro Dragó, conegut pel seu estany de flamencs i els seus iguanas terrestres, també es troba en esta illa. Té zones per a practicar el bucege i el surf.

Baïa Tortuga està situada en l'illa d'illa Santa Creu. Port Ayora queda a al voltant de 20 minuts a peu. Hi ha un chicotet camí de 2500 metros de llarc i es deu iniciar i tancar sessió en l'oficina del parc nacional Galápagos.

Illa Fernandina

Artícul principal → Illa Fernandina (Galápagos).

Cridada aixina en honor al Rei Fernando el Catòlic, qui va patrocinar el viage de Colón (el seu nom en anglés homenaja a Sir John Narborough). Fernandina té una superfície de 642 km² i una altura màxima de 1494 metros. És la més recent i més occidental de les illes de l'archipèlec. L'11 d'abril de 2009 es va iniciar un nou procés eruptivo que va formar un núvol de cendra i vapor d'aigua en fluix piroclásticos que varen descendir per les ales del volcà, fins a aplegar a l'mar. Punta Espinoza és una estreta franja de terra a on es reunixen centenars de iguanas marines en grans grups. En esta illa habita el cormorán no volador, aixina com pingüins i llops pellicers. També es troben àrees de manglar. Diversos tipos de fluix de lava poden observar-se ací.

Archiu:37 Santiago Sullivan bay (26).AP

Baïa Sullivan en l'illa Santiago.

Illa Santiago

Artícul principal → Illa Santiago (Galápagos).

Cridada aixina en honor al sant patró d'Espanya, és coneguda també com a Sant Salvador en honor a la primera illa del Carib descoberta per Colón. Té una superfície de 585 km² i una altura màxima de 907 metros. Ací es troben iguanas marines, llops pellicers, lleons marins, tortugues terrestres i marines, delfinés i tiburonés. Una gran cantitat d'animals domèstics, que varen ser introduïts en l'arribada de pobladors a l'illa, han causat un gran dany a la flora i fauna endèmiques. En esta illa s'observen en freqüència pinzones de Darwin i falcons de Galápagos. En la baïa Sullivan existix un fluix recent de lava pahoehoe.

Illa Sant Cristóbal

Artícul principal → Illa de Sant Cristóbal (Equador).

Cridada aixina en honor a Cristóbal màrtir (el seu nom en anglés és en memòria del Comte de Chatham). És la capital de la província i té una superfície de 558 km² i una altura màxima de 730 metros. En la mitat sur de l'illa, dins d'un cràter en la serra de Sant Cristóbal, es troba l'estany El Junc, que és el major llac d'aigua dolça de l'archipèlec. Alberga una gran població d'aus i prop d'allí està La Galapaguera, una estació de refugi i crío de tortugues jagantes. Prop de la ciutat de Port Baquerizo Moreno, està el cerro Tijeretas, una colónia d'anidación per a fragates, i a uns dèu minuts en autobús, es troba La Lobería, una colónia de llops marins. En la part alta de l'illa es troba l'Estació Biològica Sant Cristóbal, dedicada a la conservació dels boscs de l'Equador. També hi ha excursions en barco a llocs propencs de bucege. "León Dormit" representa els restants d'un con de lava, ara dividida en dos. "Illa Llops" és un lloc d'anidación de piqueros de pates blaves.

Vista de l'illa Floreana.

Illa Floreana

Artícul principal → Illa Floreana (Galápagos).

Cridada aixina en honor al primer president del Equador, Juan José Flores, en l'administració del qual es va prendre possessió de l'archipèlec (el seu nom en anglés és el del rei Carlos II d'Anglaterra). També li la coneix com a Santa María en honor a una de les carabelas de Colón. Té una superfície de 173 km² i una altitut màxima de 640 metros. Entre decembre i maig, flamencs rosats i tortugues marines anidan en esta illa. Ací es pot trobar una chicoteta població de pingüins de Galápagos i l'endèmic sinsonte de Floreana. Es poden observar interessants formacions de coral en la denominada "Corona del Diable", que és un con volcànic sumergit.

Costa sur de l'illa Marchena.

Illa Marchena

Artícul principal → Illa Marchena (Galápagos).

Cridada aixina en honor de fra Antonio de Marchena. Té una superfície de 130 km² i una altitut màxima de 343,5 metros. Encara que no hi ha llocs per a visitar en esta illa, és possible bucejar en les aigües entorn. Posseïx gran varietat de flora i fauna com els flamencs i lleons marins. També es poden observar les tortugues jagantes. Marchena té una caldera volcànica en forma elíptica d'aproximadament 7 km de llarc per 6 km d'ample, classificada com a gran dins de la gama de tamanys de les calderes.

Illa Espanyola

Artícul principal → Illa Espanyola (Galápagos).

Cridada aixina per la primera ciutat d'Amèrica (el seu nom en anglés honra al vescomte Samuel Hood). En els seus 60 km² és una de les illes menors que conformen l'archipèlec de les Galápagos, i és la més antiga de totes, ya que conta en al voltant de 3,5 millons d'anys d'existència. Encara que està deshabitada, en ella viuen vàries espècies animals d'interés, com l'endèmic sinsonte d'Espanyola, el piquero de pates blaves, la tórtola de les Galápagos, la gavina de coa bifurcada, l'iguana marina i la lagartija de lava. Entre els visitants, són especialment populars la baïa Gardner, que té una plaja reconeguda per la seua bellea, i Punta Suárez, d'interés per l'albirament d'aus.

Illa Pinta

Artícul principal → Illa Pinta (Galápagos).

Cridada aixina en honor a una de les carabelas de Colón (el seu nom en anglés està dedicat al Comte de Abingdon). És l'illa més septentrional de les Galápagos i la novena més gran de l'archipèlec. Té una superfície de 60 km² i una altitut màxima de 780 metros. Ací es poden observar gavines de coa bifurcada, iguanas marines, llops pellicers i gavilans de les Galápagos. D'esta illa era originària la famosa tortuga, el «Solitari George», últim eixemplar conegut de l'espècie Chelonoidis abingdonii. També es troba ací un dels volcans més actius.

Vista panoràmica del Canal de Itabaca, en Baltra a la dreta i Santa Creu a l'esquerra.

Illa Baltra

Artícul principal → Illa Baltra (Galápagos).

Es desconeix l'orige del seu nom, en anglés deu el seu nom al marí britànic lord Hugh Seymour. Té una superfície de 27 km² i una altitut màxima de 100 metros. Alberga el principal aeroport de l'archipèlec, que va ser construït durant la Segona Guerra Mundial per la Marina dels Estats Units per a «patrullar» el Canal de Panamà. En esta illa es reintrodujeron iguanas terrestres en acabant de que esta espècie nativa fora totalment eliminada pels soldats d'Estats Units ací acantonats. A lo llarc de l'illa encara es troben vestigis dels quarters dels soldats. Alguns d'ells despuix d'haver-se retirat retornen en calitat de turistes. En l'illa hi ha molta flora selvada desértica, majorment poblada de cactus. Des de l'aeroport apleguen avions des de la part continental del país, cada 10 minuts ixen busos en el cost de 5 dólars cap al canal i el port. Existixen decenes de punts per a practicar surf, snorkel o bucege, en el permís previ de l'Armada de l'Equador. Existix un segon aeroport fòra de servici que també data de la Segona Guerra Mundial. Entre l'Illa Baltra i l'Illa Santa Creu, es troba el Canal de Itabaca, utilisat per taxis aquàtics que duen a les persones entre les illes. Els barcos operen fòra de la costa per a dur a la gent a atres illes de les Galápagos.

Illa Santa Fe

Artícul principal → Illa Santa Fe.

Cridada aixina en honor a les Capitulacions de Santa Fe, en les que es va otorgar a Cristóbal Colón els títuls d'almirant major de la Mar Océana, virrey i governador general de les terres que descobrira (el seu nom en anglés és en honor a l'Almirant Samuel Barrington). Té una superfície de 24 km² i una altitut màxima de 259 metros. Santa Fe té un bosc de cactus Opuntia que són els més grans de l'archipèlec, i de pal sant. Té una vistosa estany color turquesa i aigües tranquiles a on es pot realisar snorkel en lleons marins. Els seus precipicis costers són la llar de gavines de coa bifurcada, petreles i atres pardals tropicals. l'iguana terrestre de Santa Fe, endèmica de l'illa, habita en gran número de la mateixa manera que la lagartija de lava i uas poblacions supervivents de rata costera (un dels pocs mamífers terrestres de les illes Galápagos).

Illa Pinzón

Artícul principal → Illa Pinzón (Galápagos).

Cridada aixina en honor als germans Pinzón, capitans de les carabelas la Pinta i la Chiqueta en la primera expedició de Cristóbal Colón (el seu nom en anglés recorda al Vescomte de Duncan). Té una superfície de 18 km² i una altitut màxima de 458 metros. No té llocs per a visitar i es requerix d'un permís especial de les autoritats per a ingressar. Les principals espècies forestals estan en l'illa, en la zona humida, es troba una espècie única del cridat arbre margarita. Pinzón és la llar de llops marins, tortugues jagantes, iguanas marines i delfinés, ademés d'atres espècies endèmiques.

Illa Genovesa

Artícul principal → Illa Genovesa (Galápagos).

Cridada aixina en honor a la ciutat de Gènova (Itàlia), el provable lloc de naiximent de Colón. Té una superfície de 14 km² i una altitut màxima de 76 metros. L'illa en forma de ferradura té una caldera volcànica la paret de la qual s'ha derrocat, producte d'això es va formar la Gran Baïa Darwin, rodejada de penya-segats. El llac Arcturus, ple d'aigua salada, es troba en el centre, i els sediment dins d'este llac del cràter tenen menys de 6000 anys d'antiguetat. Encara que no hi ha erupció històriques es coneixen de Genovesa, hi ha fluix de lava molt jóvens en els flancs del volcà. És coneguda com "Illa dels Pardals", a causa de les grans i variades colónies d'aus que anidan ací. Hi ha una gran cantitat de fragates, gavines de coa bifurcada, gavines de lava, petreles, pardals tropicals, pinzones de Darwin i sinsontes de les Galápagos. El lloc denominat "El Barranc" constituïx un magnífic replanell per a observació d'estes aus, especialment de piqueros emmaixquerats i de pates roges. També hi ha un gran bosc de pal sant.

Illa Rábida

Artícul principal → Illa Rábida (Galápagos).

Cridat aixina pel Monasteri de la Rábida a on Colón va deixar al seu fill durant el seu viage de descobriment a Amèrica (el seu nom en anglés es deu al Almirant Jervis). Té una superfície de 4,9 km² i una altitut màxima de 367 metros. L'alt contingut de ferro de la lava de Rábida ocasiona que l'illa tinga un característic color rojós. El paisage està ple de menuts cràters volcànics a lo llarc de les ales i penya-segats esmolats. Ocasionalment es poden observar flamencs i llops marins en un estany d'aigua salada prop de la plaja, a on pelícanos i piqueros construïxen els seus nius. S'han registrat nou espècies de pinzones en esta illa. La rica fauna atrau a un sinnúmero de turistes de travessies.

Archiu:Coast of North Seymour Island in the Galapagos with a bird in flight in a blue sky photo by Alvaro Sevilla Design.AP

Secció de costa pedregosa de l'illa Seymour Nort.

Illa Seymour Nort

Artícul principal → Illa Seymour Nort (Galápagos).

Cridada aixina en honor del noble anglés Lord Hugh Seymour. Té una superfície de 1,9 km² i una altitut màxima de 28 metros. Tota l'illa està coberta de vegetació baixa i tupida, i té una pista per a visitants d'aproximadament 2 km de llongitut que creua la via de l'illa i permet explorar la costa rocosa. En esta illa es troba una gran població de piqueros de pates blaves i gavines de coa bifurcada. També hi ha un sinnúmero d'iguanas terrestres, que varen ser introduïdes de l'illa Baltra, i que varen servir per a repoblar en esta espècie l'illa. Aixina mateix és possible observar una gran cantitat de fragates i lleons marins en les seues crío.

Illa Wolf

Artícul principal → Illa Wolf (Galápagos).

Cridada aixina en honor al geólogo alemà Theodor Wolf. Té una superfície de 1,3 km² i una altura màxima de 100 metros. Es troba alluntada del grup principal d'illes i no té població permanent, per lo que no és accessible per a visitar en terra, no obstant, és un lloc popular per a bucejar. Anteriorment era coneguda com a illa Wenman. Ací habiten foques pelliceres, iguanas marines i tortugues verdes. Entre les aus que es troben en esta illa estan la fragata, el piquero de pates roges i el pinzón vampir. La vida marina de l'illa inclou taburons martell, taburons de Galápagos i ocasionalment taburons ballena, aixina com també delfinés, mantarrayas i atres peixos pelágicos.

Illa Tortuga

Artícul principal → Illa Tortuga (Galápagos).

Illa Tortuga es troba a 2 km al sur de l'Illa Isabela. Té una superfície de 1,3 km² i una altura màxima de 100 metros. Esta illa és una antiga caldera volcànica, de la qual solament la mitat permaneix fòra de l'aigua. El lloc de bucege està en el costat noreste de l'illa, i descendix gradualment fòra de la vista en les profunditats del Pacífic. Entre els 20 i 30 metros, es poden observar a taburons martell, taburons de Galápagos i raer àguila. També taburons punta negra de sec freqüenten la zona. És un dels principals llocs d'anidación d'aus marines de Galápagos. La possibilitat d'albiraments de tortugues marines, mantarrayas i lleons marins, és també un incentiu per a fer turisme en esta illa.

Baïes bessones, illa Bartolomé.

L'Arc de Darwin, es troba a menys de 1 km de l'illa Darwin abans que colapsara per l'erosió.

Illa Bartolomé

Artícul principal → Illa Bartolomé (Galápagos).

Cridada aixina en honor a Sir Bartholomew Sulivan de la Marina Britànica. Té una superfície de 1,2 km² i una altitut màxima de 114 metros. Esta illa oferix alguns dels paisages més bells de l'archipèlec. L'illa es compon d'un volcà extint i una varietat de formacions volcàniques negres roges, anaranjadas, verdes i lluentes. Els cactus de lava de Galápagos colonisen els nous camps de lava. En esta illa es troba el afamado Pináculo, que és un dels llocs més representatius de l'archipèlec. Ací es pot bucejar i fer snorkel en els pingüins, llops marins, taburons punta blanca de sec i atres peixos tropicals. Estacionalment, Bartolomé és el lloc de apareament i anidació de la tortuga verda. La baïa és també un excelent lloc per a anar a nadar. Les baïes bessones estan separades per un estret istme.

Illa Darwin

Artícul principal → Illa Darwin (Galápagos).

Cridada aixina en honor a Charles Darwin, qui fera famoses les illes a nivell mundial. Té una superfície de 1,1 km² i una altura màxima de 168 metros. Esta illa no està oberta per a visites en terra, els únics visitants són els que vénen a bucejar. La vida marina en Darwin és diversa, les aigües de l'illa atrauen taburons ballena de juny a novembre, aixina com també a taburons martell, taburons de Galápagos, taburons sedosos i taburons punta negra. Ademés es poden trobar foques pelliceres, llops marins, delfinés i ballenes. En l'illa existix una gran població d'aus, que inclou fragates, piqueros de pates roges, gavines de coa bifurcada i el pinzón vampir.

Formació

Les illes Galápagos estan situades en la partix nort de la placa de Naixca, desplaçant-se llentament cap al noreste, uns 5 centímetros per any. Quan es varen formar les illes estaven a uns 200 km de la costa continental, al ritme actual de desplaçament es preveu que l'archipèlec d'afone en la fossa de Perú- Chile en uns 20 millons d'anys.

Les Galápagos han segut definides com un <<punt calent>>, un lloc de gran activitat volcànica que no es conseguix explicar per l'acció mútua de les vores de les plaques. El hotspot de Galápagos es troba a l'oest de l'archipèlec. Permaneix en el seu lloc, per lo que l'archipèlec s'allunta d'ell, i permet que sorgixquen noves illes en un punt calent.

Les illes de la part oriental de l'archipèlec estan més alluntades del punt calent i són les més antigues del conjunt d'illes, pero des del punt de vista geològic són relativament més jóvens, puix s'estima que es varen formar fa entre 3 i 6 millons d'anys. Les montanyes submarines ubicades a l'oest de Sant Cristóbal estan en la superfície des de fa 14 millons d'anys. La prehistòria de les illes es remonta fa 80- 90 millons d'anys quan es va formar el punt calent. La part occidental de l'illa va ser l'última en formar-se, i les illes més jóvens tenen menys d'un milló d'anys. Encara presenten activitat volcànica activa.

Image de satèlit del volcà Wolf en l'illa Isabela. L'última erupció d'este volcà va ocórrer en 2015.

Activitat volcànica

Archiu:Lava tunnel on the island of santa cruz in the galapagos.US

Túnel de lava en l'illa Santa Creu.

Les illes són picos volcànics individuals, pero l'illa Isabela està composta per sis picos. Les illes majors són producte de erupció volcàniques, encara que les illes Baltra i Santa Fe són elevació producte de blocs de falles, sense volcans centrals.

La característica principal dels volcans en Galápagos és que són en escude que per lo general presenten erupció basálticas, no obstant, existixen dos tipos de volcans en l'archipèlec, i es diferencien entre ells aparentment per la gruixa de la litosfera. La litosfera és més antiga i més grossa està en el costat occidental de la zona de falla que corre aproximadament a lo llarc del meridiano 91 de llongitut oest que en el seu costat oriental. En la part occidental de l'archipèlec, els volcans Isabela i Fernandina tenen forma d'un bol invertit. Es tracta d'una forma volcànica prou inusual. La montanya creix lateralment des de les seues raïls i cap a dalt des del seu cim. Els picos occidentals també es caracterisen per les seues calderes, que són grans en relació en el tamany de la montanya, la més prominent està en Isabela.

Els moviments telúrics i erupció són comunes en les illes. S'han registrat més de 50 erupció volcàniques des de principis de el XIX. Les illes presenten atres signes d'activitat volcànica com fumarolas, tubos de lava, camps de sofre i pedra pómez. Una de les característiques més notable dels volcans en Galápagos són els seus cons paràsits; existixen al voltant de 2000 d'ells en les ales de les 20 montanyes més grans, i molts d'ells encara fan erupció.

El llit rocós de les illes és d'orige volcànic i en la seua majoria estan formades per basalt, encara que també existix riolita en menor proporció.

Mar circumdant

Estos mapes de satèlit mostren la concentració de clorofila (que es correspon en l'abundància de fitoplàncton) durant El Chiquet (dalt) i La Chiqueta (avall). El blau representa concentracions baixes, el groc, el taronja i el roig indiquen concentracions altes. Les corrents que normalment fertilizan el fitoplàncton s'invertixen durant El Chiquet, efecte d'això carreja a oceans estèrils. Estes mateixes corrents es veuen reforçades per la Chiqueta, i produïx una explosió de vida oceànica.

Les illes són completament marítimes, en la plataforma continental de Galápagos a una mija de 914 metros baix el nivell de la mar i una mar que circunda a una mija de 3 048 metros de profunditat.

La mar que rodeja a l'archipèlec està influenciat per tres corrents superficials i una marina més profunda. La corrent Equatorial del Sur és una de les corrents marines més importants de l'oceà Pacífic tropical i discorre a abdós costats del equador Dita corrent discorre cap a l'oest de les illes i arreplega aigües superficials de tot l'archipèlec. Esta a la seua volta rep aigües càlides de la corrent de Panamà i aigües fredes de la corrent de Humboldt. La corrent càlida del Chiquet o Panamà afecta principalment a les illes del nort, mentres que la corrent freda de Humboldt o del Perú incidix en les illes del centre i del sur de l'archipèlec.

La corrent equatorial del sur està equilibrada per la corrent de Cromwell, més profunda, que fluïx cap a l'est i que en chocar en les illes, en especial en la Isabela, provoca surgencias, és dir, que els nutrients diversos que l'aigua freda du pugen a les aigües superficials. Esta aigua rica en fitoplàncton fa que la mar siga notablement productiu. Els vents alisios de la corrent de Cromwell també provoquen el fenomen. els vents que bufen cap a l'oest allunten les aigües càlides de les illes, per tal motive les aigües fredes pugen a la superfície.

Les aigües marines estan en constant influència pels fenomens climàtics d'El Chiquet i La Chiqueta. Durant El Chiquet, la corrent de Cromwell es debilita, es reduïx o inclús elimina l'aflorament. Com a conseqüència les aigües superficials es calfen, i reduïxen la disponibilitat de macronutrientes i per això l'abundància de peixos.

L'image inferior mostra la temperatura de la superfície de la mar, les aigües fredes d'aflorament estan coloreadas en púrpura. Les poblacions de fitoplàncton florecientes s'indiquen per les altes concentracions de clorofila (image superior), coloreadas en vert i groc.

Clima

El clima de l'archipèlec està fortament influenciat pel complex sistema de corrents oceàniques que ho rodegen, esta es dividix en dos estacions. La corrent freda de Humboldt influïx en l'estació seca de maig a decembre. De juny a novembre, els purnejos són pràcticament contínues i cobrixen les illes en la boira La corrent càlida de Panamà, per una atra part, du la temporada de pluges de decembre a maig. Durant este periodo, es produïxen pluges més intenses; en març, les precipitacions conseguixen alcançar els 80 milímetros, mentres que en agost solament uns 5 milímetros.

L'aire es torna càlit de giner a abril, quan la temperatura mija diària està entorn als 26- 28 °C. En març, la temperatura pot pujar als 30 °C. Durant la temporada plujosa, les temperatures en la part occidental de l'archipèlec poden descendir fins als 14 °C, mentres que les temperatures en el conjunt d'illes es mantenen per baix dels 24 °C.

El vent predominant en les illes bufa des del surest tot l'any. Açò provoca que les ales sur i surest de les illes siguen més humides per la formació de brumas i purnejos. En contra partix, les ales del nort de les illes estan seques casi tot l'any. La força del vent és més dèbil en els mesos de febrer a maig , en velocitats que poden alcançar els 8,4 nucs en prou regularitat.

En les illes més grans, el patró de terres altes generalment humides i terres baixes més seques afecta a la flora. La vegetació de les terres altes sol ser verda i exuberante, en boscs tropicals en alguns llocs. Les terres baixes solen tindre una vegetació àrida i semiárida, en molts arbustos espinosos i cactus, i roca volcànica casi nueta en atres llocs.

Divisió administrativa

Artícul principal → Província de Galápagos.

L'archipèlec forma la Província de Galápagos, la capital de la qual és Port Baquerizo Moreno. Es conforma per tres cantones:

• Sant Cristóbal
• Santa Creu
• Isabela

Conservació

Erro al crear miniatura:

Parc nacional Galápagos

Les Galápagos varen ser declarades parc nacional en 1959, protegixen el 97,5% de la superfície terrestre de l'archipèlec. L'àrea restant és ocupada per assentaments humans que ya existien al temps de la declaratoria. Per a llavors, aproximadament 1000 a 2000 persones vivien en quatre illes. En 1972 un cens va determinar que 3488 persones vivien en Galápagos, pero en la década de 1980 este número s'havia incrementat notablement a més de 20 000 habitants.

En 1986 la mar que rodeja a les illes va ser declarat reserva marina. Unesco va incloure a Galápagos en la llista de Patrimoni de la Humanitat en 1978, i en decembre de 2001 es va ampliar esta declaració per a la reserva marina.

En l'any 2007, varen ser incloses en la Llista del Patrimoni de la Humanitat en perill, pel turisme massiu i les espècies invasoras. El 29 de juliol de 2010, les Illes Galápagos varen ser retirades de la llista de patrimonis en perill d'extinció pel Comité de Patrimonis de l'Unesco.

L'archipèlec té diferents figures internacionals que s'han aplicat per a tractar de garantisar la conservació de Galápagos; entre elles: Reserva de Patrimoni Natural de la Humanitat, Lloc Ramsar, Santuari de Ballenes, reserva de Biósfera, etc. L'Estratègia Mundial per a la Conservació de la Naturalea identifica a Galápagos com una provincial Biogeográfica prioritària per a l'establiment d'àrees protegides. A nivell nacional les figures de parc nacional i Reserva Marina, reflectixen el compromís assumit pel Govern Equatorià de conservar este important llegat per a les futures generacions de galapagueños, equatorians i per a la humanitat en general.

Flora i fauna

Les espècies endèmiques de singular importància que habiten les illes inclouen:

Flora

Archiu:Giant Prickly Pear Cactus (Opuntia echios) - Santa Fe Island - Galápagos Islands - Pacific Ocean - 14 Sept. 2011.jpg

Cactus jagants (Opuntia echios) espècie de la zona àrida, Santa Fe.

La vegetació de Galápagos varia en l'altitut, degut a que les terres altes reben major humitat que les zones més baixes a la costa. La major part de les illes es troben en la zona de vegetació seca o semiáridas, i solament una chicoteta porció del territori s'estén la vegetació tropical cap a les terres altes, la flora inclou unes 500 espècies de plantes vasculars originàries i més de 180 d'elles són natives.

Archiu:ScalesiaSantaCruz2.jpg

Bosc de Scalesia, zona de transició, en Santa Creu.

A lo llarc de la franja costera i en la zona llitoral, creixen especialment espècies tolerants a la sal. Entre els més notables estan registrades quatre espècies de manglars, que creixen especialment en estanys tranquils. En la zona de plaja són comunes els arbustos de Maytenus octogona i Cryptocarpus pyriformis, entre les plantes herbáceas costeres estan Sesuvium edmonstonei i Ipomoea pes-caprae, una planta important per a la retenció de l'expansió de les dunes d'arena.

La zona àrida és un semidesierto. Representa la major zona de vegetació de les Galápagos en una altitut promig de 80- 200 ms.n.m. Els gèneros Jasminocereus i Brachycereus són cactus endèmics, aixina com espècies del gènero Opuntia (Opuntia echios i O. helleri). Una espècie típica de la zona és el pal sant (Bursera graveolens); pero existix una espècie més menuda, B. malacophylla que es distribuïx solament en les illes Seymour, Baltra i Daphne. Atres arbres d'esta zona són l'endèmic guayabillo (Psidium galapageium) i el paga paga (Pisonia floribunda). Els arbustos leñosos componen els nivells inferiors dels estrats vegetatius d'esta zona és endèmica la Castela galapageia, Lecocarpus pinnatifidus i atres espècies del gènero Lecocarpus. Les plantes herbáceas inclouen vàries varietats endèmiques de tomates de Galápagos (Lycopersicon cheesmanii), flor de la passió (Passiflora foetida) i espècies endèmiques del gènero Tiquilia i Chamaesyce.

La zona humida escomença als 300 metros, precedida per una zona de transició o zona de transició Scalesia i Miconia entre la zona seca i humida, esta zona de transició presenta una combinació de tipos de vegetació i espècies, inclou espècies com Pisonis floribunda, Psidium galapageium i P. galapageium en arbres Scalesia. Les boires de garúa mantenen esta zona humida durant l'estació seca. Dins d'esta zona s'han desenrollat fases separades de vegetació. Es tracta d'estrats molt menuts dins de la zona humida, pero són exuberantes i tropicals com a resultat de la major humitat rebuda. A partir dels 300-500 m d'altitut, es fa evident l'estrat dominat per Scalesia spp. que emergix de la zona de transició, en arbres que alcancen els 5-15 m d'altura. Dins del gènero Scalesia s'han documentat vint espècies diferents, denominada <<la versió del regne vegetal dels pinzones de Darwin>> puix es troben disperses per les illes i varien el tamany. L'ungla de gat (Zanthoxylum fagara) és una espècie abundant, principalment per damunt de la Scalesia pero per baix de la Miconia, actua parcialment com a transició dins de les espècies de la zona humida. En les illes Sant Cristóbal i Santa Creu, els arbres són substituïts per arbustos, l'espècie dominant entre els 600- 700m sobre la zona és la Miconia robinsoniana, pero ara esta zona està casi completament alterada per l'agricultura i el pastoreig de ganado.

La zona de pampa és la zona de vegetació més alta i humida. per damunt dels 900m. Allí creixen herbes, juncs, verdets del gènero Sphagnum i atres plantes adaptades als ambients pantanosos. Pampa també és la llar de la majoria de les falagueres de l'archipèlec (90 espècies distintes), i falagueres arbòrees endèmics com la Cyathea weatherbyana que alcança una altura de fins a tres metros, s'han registrat 11 espècies d'orquídees natives inclosa la Purthieva maculata.

Fauna

Reptils

Archiu:Amblyrhynchus cristatus (3838137696).jpg

Iguana marina.

Archiu:Alvaro Sevilla Design foto de la Tortuga Galapagos Isla Santa Cruz.jpg

Tortuga jaganta de Galápagos, Chelonoidis porteri en l'illa de Santa Creu, espècie en perill crític d'extinció.

Les Illes Galápagos presenten una diversitat de reptils endèmics especialment elevada, en 21 de les 23 espècies úniques que no es troben en atres llocs. Les tortugues jagantes de Galápagos és un bon eixemple de la diversitat d'espècies de reptils en les illes. Encara hi ha 11 subespecies que viuen en condicions llaugerament diferents en les illes. Existixen tres espècies de serps, cinc espècies de salamanquesas, tres iguanas terrestres del gènero Conolophus i una iguana marina (Amblyrhynchus cristatus). En febrer de 2019, es va trobar en les illes una espècie de tortugues jagantes de Fernandina, Chelonoidis phantasticus, que es creïa extinguida, despuix d'haver segut registrada per última volta en 1906. La femella trobada pot tindre més de 100 any.

Reptils endèmics

• Tortugues Galápagos (pertanyents al gènero Chelonoidis), 14 espècies de tortugues de les quals tres es varen extinguir en el XIX i una es va extinguir el 24 de juny del 2012, el seu últim eixemplar va ser l'individu Solitari George. Encara existixen dèu espècies de tortugues jagantes (Galápago o tortuga de les Galápagos).
• Iguanas terrestres (Conolophus), tres espècies de iguanas entre les que es troben la Conolophus subcristatus, la Conolophus pallidus i la Conolophus marthae.
• Iguana marina (Amblyrhynchus cristatus), l'única espècie de iguana que procura el seu aliment en l'mar.
• Fardachos de Lava (Microlophus albemarlensis), d'estos fardachos de chicotet tamany existixen sis espècies distintes, alguns sol ocupen illes concretes.

Peixos

Les Illes Galápagos conten en 306 espècies de peixos. Tots són peixos marins, pero també s'han trobat sis en les aigües dolces de les illes. Les espècies de taburons de la regió inclouen el gran taburó blanc (Carcharodon carcharias), el taburó martell, el taburó punta negra (Carcharhinus melanopterus) i el taburó ballena (Rhincodon typus). Hi ha vàries espècies de taburó martell, i en les aigües costeres de les Illes Galápagos s'ha trobat una rara zona d'crío del taburó pentine (Hexanchus griseus) Entre les espècies raer es troben la manta jaganta (Mobula birostris), la raer àguila (Aetobatus narinari) i la raer diable (Mobula munkiana). Els peixos gose-vos més comuns són el Plectroglyphidodon johnstonianus i el Abudefduf troschelii del grup de peixos que habiten en secs, el peix cornudo, el Cirrhitus rivulatus del grup dels peixos falcó, i el peix cunya (Holacanthus passer). Ademés, en les aigües de les illes es troba una varietat de peix espasa, peix llavi i peix loro.

Mamífers

Archiu:North Seymour Island Galapagos Seal photo with baby by Alvaro Sevilla Design.B.

León marí de les Galápagos

La diversitat de mamífers en les illes no és molt variada per l'aïllament de l'archipèlec. Quatre de les sèt espècies endèmiques de rates ya s'han extinguit. Les tres últimes espècies viuen en Santa Fe i Fernandina.Les ballenes prosperen en les aigües de les Illes Galápagos, especialment en l'àrea entre Isabela i Fernandina, a on hi ha abundància de desove. La Ballena de Bryde (Balaenoptera edeni) és l'espècie de ballena més comuna en les Illes Galápagos. Atres espècies que es troben en la zona són el cachalotes, la ballena jorobada(Megaptera novaeangliae), la ballena blava (Balaenoptera musculus), l'orca (Orcinus orca) i la ballena sei (Balaenoptera borealis), que migran a les aigües càlides de les Galápagos durant l'hivern Hi ha dos espècies de delfins que són comuns i fàcils de vore: el delfí nas de botella (Tursiops truncatus) i el Delfí comú de hocico curt (Delphinus delphis).

Mamífers endèmics

• León marí de les Galápagos o llop marí de Galápagos (Zalophus wollebaeki), emparentat en el lleó marí de Califòrnia (també es descriu com Zalophus californianus wollebaeki, una subespecie del lleó marí de Califòrnia).
• Llop pellicer de les Galápagos o llop fi de Galápagos (Arctophoca galapagoensis), que és el més chicotet del món (Salazar 2002).
• Rata costera de Galápagos (Aegialomys galapagoensis)
• Rata jaganta de Galápagos (Megaoryzomys) una espècie extinta
• Rata de l'illa darwin (Nesoryzomys darwini)
• Rata de l'illa fernandina (Nesoryzomys fernandinae)
• Rata de l'illa santa creu (Nesoryzomys indefessus)
• Rata Santiago Galápagos(Nesoryzomys swarthi)

Aus

Archiu:Galápagos hawks 01.jpg

Dos gavilans de Galápagos.

Les illes alberguen al voltant de 60 espècies d'aus permanents i 81 aus migratòries regulars, número relativament chicotet en els tròpics. No obstant, casi la mitat d'estes espècies són endèmiques. L'archipèlec conta en 19 espècies d'aus marines permanents, cinc d'elles endèmiques. Hi ha 29 espècies d'aus terrestres en les Illes Galápagos. La seua característica comuna és la seua falta de por cap als humans.

Aus endèmiques

Artícul principal → Aus endèmiques de les illes Galápagos.

• Pingüí de les Galápagos o pardal beco de Galápagos (Spheniscus mendiculus), l'única espècie de pingüí que s'ha registrat en l'hemisferi nort, en la porció nort de l'illa Isabela.
• Pinzones de Darwin, 13 espècies endèmiques de pinzones, el més conegut, és una espècie de pardal vampir que es nutrix de la sanc d'aus malaltes, el qual habita en l'illa més al nort de l'archipèlec, Wolf.
• Sinsontes de les Galápagos (Nesomimus), 4 espècies endèmiques de sinsontes, de la que destaca el Sinsonte de Galápagos (Nesomimus parvulus) que està present en casi totes les illes de l'archipèlec i que ademés és l'única espècie no amenaçada.
• Cormorán no volador o cormorán de les Galápagos (Phalacrocorax harrisi).
• Garza plomiza o garza nana de les Galápagos (Butorides sundevalli).
• Papamoscas o copetón de les Galápagos (Myiarchus magnirostris).
• Cernícalo o gavilà de les Galápagos (Buteo galapagoensis).
• Zenaida o tórtola de les Galápagos (Zenaida galapagoensis).
• Polluela o burrito de les Galápagos (Laterallus spilonotus).
• Gavina morena o gavina de lava (Larus fuliginosus).
• Oroneta de les Galápagos (Progne modesta).
• Albatros ondulat o albatros de les Galápagos (Phoebastria irrorata).

• Fardela gris parda o petrel de les Galápagos (Pterodroma phaeopygia).
• Gavina tijereta o gavina de les Galápagos (Creagrus furcatus).
• Pardela de les Galápagos (Puffinus subalaris).
• Muçol campestre de les Galápagos (Asio flammeus galapagoensis)
• Ostrero americà de les Galápagos (Haematopus palliatus galapagoensis).
• Pelícano pardo de les Galápagos (Pelecanus occidentalis urinator).

Invertebrats

Archiu:Xylocopa darwini fem galapagos 071113rec.jpg

La abella carpintera de Galápagos (Xylocopa darwini) és l'única espècie d'abella autòctona de les illes.

S'han identificat més de 2000 invertebrats terrestres en les Illes Galápagos. Més de la mitat de les espècies d'invertebrats són endèmiques. El número d'espècies d'invertebrats és reduït, en més d'un milló en el territori continental equatorià. En les illes hi ha més de 400 espècies d'escarabats, unes 80 espècies d'artròpodes i unes 100 espècies de mosques. Els himenòpters estan poc representats en comparació a atres invertebrats.Hi ha unes 60 espècies. Les palometes més comunes són Phoebis sennae i Eumorpha labruscae. Ademés de les palometes, exite una espècie de saltamontes Schistocerca melanocera.

En les Illes Galápagos viuen més de 50 espècies d'aranyes i dos espècies de escorpiones. Ademés de les aranyes venenoses, les illes alberguen un miriàpode venenós natiu Scolopendra galapagoensis, mentres que el gènero de caragols Bulimulus s'ha diversificado, en passar d'una única espècie invasora a més de 60 espècies.

Entre els invertebrats aquàtics, destaquen més de 100 espècies de carrancs, Grapsus grapsus, els carrancs ermitaños entre atres espècies que també habiten les costes de les illes. Atres espècies marines són l'abadejo (Gadus morhua), els erizos de mar com el erizo lapicero (Eucidaris galapagensis), els pepinos de mar (Isostichopus fuscus), les estreles de mar, els moluscs i els fongos.

Turisme

Archiu:Hiking up Tagus Cove.jpg

Senderisme en l'illa Isabela.

Galápagos s'ha convertit en un dels ecosistemes marins més populars del món i mils de turistes acodixen any rere any a gojar d'un paraís natural. En 2019, Galápagos va registrar 271.238 visitants o turistes, el 67% eren estrangers. Açò va supondre una reducció d'un 1,7% sobre el 2018, encara que les senyes dels últims anys tiren una taxa de creiximent compost entre 2010 i 2019 del 5,10%.

Els viages de bucege s'han convertit en un dels reclams de les illes i molts mijos ho cataloguen com el millor lloc per a bucejar del món. El turisme submarí ha creixcut durant els últims anys i són molts els buceadores que elegixen les illes equatorianes per a gojar de les decenes d'espècies marines que alberguen les seues aigües.

Peixca illegal

Durant el 2020, el govern equatorià denunciava la presència de barcos peixquers d'orige chinenc prop de les aigües que banyen les illes. Una flota de 260 barcos ronden la frontera per a capturar tot tipo d'espècies marines, entre les que destaquen els taburons per la seua codiciada aleta.

Les illes mantenen una característica important en les corrents marines, sent les mateixes la càlida de Humbolt i la corrent freda del Chiquet.

En la ficció

Archiu:Cerro Pajas photographed from Asilo de la Paz on Floreana Island.jpg

El “Cerro Palles” fotografiat des de l'asil de la Pau en l'illa de Floreana.

Les Illes Galápagos han segut l'escenari de vàries obres en distints gèneros lliteraris, tant d'escritors equatorians com a estrangers. Un dels eixemples més notoris és Les encantades, del nortamericà Herman Melville, llibre que va ser escrit pren com a base els viages de Melville en les Galápagos i que descriu en una série de relats els personages històrics, la flora i la fauna de les illes. Atres obres d'autors estrangers les trames dels quals se situen en l'archipèlec inclouen les noveles La set (Ceux de la soif, 1938), del belga Georges Simenon, basada en la història de Ritter i els Wittmer en l'Illa Floreana i Galápagos (1985), del nortamericà Kurt Vonnegut, una obra de ciència ficció a on els descendents dels últims humans, supervivents a un virus, evolucionen a lo llarc d'un milló d'anys.

El mànega japonés Dear Anemone (2024), de l'autora Rin Matsui, narra sobre un grup de persones enviades pel govern japonés a les illes després de que un virus tòxic causat per una explosió ocasionara que les espècies sofriren una horrible evolució.

Entre autors equatorians, una de les obres més destacades és Més allà de les illes (1980), de la quiteña Alicia Yánez Cossío. En la novela, que mescla ficció en fets reals a través del realisme màgic, huit persones viagen a les illes Galápagos despuix d'escapar de la mort. Del costat de la poesia, és notori el Changlot per Pedro Jara, d'Efraín Jara Idrovo, mentres que en la lliteratura infantil, les Galápagos han segut explorades per Edna Iturralde en la seua obra Les illes a on naix la Lluna. Una atra novela equatoriana situada en l'archipèlec és Trobat en el clavill (2012), del guayaquileny Jorge Velasco Mackenzie.

En el cine ha segut l'escenari de películes com Master and Commander: The Far Side of the World.

En la série animada X-Men '97, l'amagatall de Bastion, un dels vilans principals de la série es troba en les illes Galápagos.

Vore també

• Punt calent de Galápagos
• Anex:Patrimoni de la Humanitat en Equador
• Biodiversitat d'Equador
• Història de les Illes Galápagos

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Illes Galápagos.
• Parc nacional Galápagos (Equador)
• Fundació Charles Darwin
• «Governació de Galápagos» (html). Governe Equatorià. Archivat des d'el original, el 1 de febrer de 2012. Consultat el 20 de decembre de 2018.
• Portal d'Informació de Galápagos
• Plantilla:Error en YouTube

• [[Archiu:{{#switch:Equador|20px|Vore el portal sobre Equador]] Portal:Equador. Contingut relacionat en Equador.