Expedició Malaspina

Les corbetas Atrevida i Descoberta.

Pira i sepulcros del la família de l'actual Ankau en el port de Mulgrave, dibuix de Fernando Brambila, participant en l'expedició. L'expedició va recopilar les primeres descripcions etnogràfiques dels natius de la zona noroest americana (costa oest de Canadà i Alaska).

El Viage científic i polític al voltant del món, més conegut com a Expedició Malaspina o Malaspina-Bustamante, en honor a Alejandro Malaspina i José de Bustamante i Guerra, va ser una expedició finançada per la Corona espanyola en l'época ilustrada de Carlos IV. L'expedició es va prolongar a lo llarc del periodo entre 1789-1794. Va recórrer les costes de tota Amèrica des de Buenos Aires a Alaska, les Filipines i Marianes, Vavao, Nova Zelanda i Austràlia. El 21 de setembre de 1794, l'expedició va retornar a Espanya havent generat un ingent patrimoni de coneiximent sobre història natural, cartografia, etnografia, astronomia, hidrografia, medicina —totes elles branques de coneiximent de gran importància geopolítica—, aixina com sobre els aspectes polítics, econòmics i socials d'estos territoris. La major part dels fondos es conserven en el Museu d'Amèrica, Museu Naval de Madrit, el Real Observatori de l'Armada, el Real Jardí Botànic i el Museu Nacional de Ciències Naturals. En l'actualitat, seguixen sent objecte d'estudi per part de historiadors i biòlecs.

Nom de l'expedició

La trobada entre Malaspina i els tehuelches en Port Desijat, Argentina, en 1789.

Este viage es va donar a conéixer pels promotors com a «Viage científic i polític al voltant del món» (1788); durant la travessia va ser conegut popular i públicament com a «Expedició tornada al món». A l'arribada a la Cort en 1794, com no es va retornar travessant l'oceà Índic i el veta de Bona Esperança com a conseqüència de la sobrevinguda guerra entre Espanya i França, li la va denominar «Expedició ultramarina iniciada el 30 de juliol de 1789»; i despuix haver permaneixcut oblidada esta Expedició despuix de l'orde imposta pel príncip de la Pau —Godoy— que va manar expropiar tota la documentació de l'expedició i va prohibir tota publicació o menció despuix de desterrar a Malaspina d'Espanya per causa de traïció contra ell i el rei Carlos IV, fins que en 1885 el tinent de Navío Pedro de Novo i Colson va publicar l'estudi que va denominar Viage Polític-Científic al voltant del món per les Corbetes Descoberta i Atrevida, al mando dels Capitans de Navío Don Alejandro Malaspina i Dò José Bustamante i Guerra des de 1789 a 1794, i aixina successivament, se li han vingut otorgant distintes denominacions com la de Expedició Malaspina, Expedició de la Real Armada Malaspina-Bustamante o Expedició Malaspina-Bustamante. Ya en el XXI diverses institucions espanyoles varen posar en marcha una gran expedició científica de circumnavegació que va rebre el nom d'este marí en reconeiximent a la seua aportació: l'expedició Malaspina (2010-2011).

Antecedents i prolegómenos

Alejandro Malaspina (1754-1809).

José de Bustamante i Guerra (1759-1825).

L'intensa activitat d'exploració del oceà Pacífic desenrollada per França i Anglaterra a finals de el XVIII va provocar la reacció del Regne d'Espanya. Des de que l'expedició de Fernando de Magallanes va creuar el Pacífic i va descobrir les Filipines, Espanya havia considerat la Mar del Sur com de la seua exclusiva propietat, controlant les Filipines en l'oest i la casi totalitat de la seua vora este, des de Chile fins a Califòrnia. Pero l'ingerència d'atres nacions no va ser la principal raó d'esta expedició. Va ser fonamentalment el caràcter científic de les exploracions franceses i angleses lo que va provocar una resposta dels intelectuals espanyols. Era evident el desig d'emular els viages de James Cook i Jean-François de la Pérouse a través d'un oceà que durant dos sigles i mig va ser considerat com una mar espanyola.

El historiador britànic Felipe Fernández-Armesto senyala que:

La monarquia [espanyola] de l'época dedicava al desenroll científic un presupost incomparablement superior al del restant de nacions europees. L'imperi del Nou Món era un vast laboratori per a l'experimentació i una immensa font de mostres. Carlos III amava tot lo referent a la ciència i la tècnica, de la rellongeria a l'arqueologia, dels globos aerostáticos a la silvicultura. En les últimes quatre décades del sigle XVIII una sorprenent cantitat d'expedicions científiques varen recórrer l'imperi espanyol. Expedicions botàniques a Nova Granada, Nova Espanya, Perú i Chile reunint un complet muestrario de la flora americana. La més ambiciosa d'aquelles expedicions va ser un viage fins a Amèrica i a través del Pacífic per un súbdit espanyol d'orige napolitano, Alejandro Malaspina.

Felipe Fernández-Armesto. Els conquistadors del horisó. Una història mundial de l'exploració.

En setembre de 1788, estant en l'illa de León (Càdis) els llavors capitans de fragata Alejandro Malaspina i José de Bustamante i Guerra varen convindre propondre el portar a terme una gran expedició de la Real Armada de caràcter polític-científic per l'Imperi espanyol, manant una carta en data 10 de setembre de 1788 al Ministre de Marina, Antonio Valdés, qui va contestar el 14 d'octubre de 1788 que el rei Carlos III havia autorisat el viage i encarregava a Alejandro Malaspina els treballs preparatoris del proyecte. Va ser una gran expedició polític-científica d'escala mundial, una de les primeres de l'història de caràcter científic, l'objectiu del qual era visitar i estudiar els principals territoris espanyols en Amèrica, Àsia i Oceania.

Els propòsits de l'expedició serien els següents: incrementar el coneiximent sobre ciències naturals (botànica, zoologia, geologia), realisar observacions astronòmiques i «construir cartes hidrogràfiques per a les regions més remotes d'Amèrica». El proyecte va rebre l'aprovació de Carlos III, dos mesos exactes abans de la seua mort. L'expedició, que contava en les corbetes Plantilla:Barco i Descoberta, va salpar de Càdis el 30 de juliol de 1789, duent a bordo a la flor i nata dels astrònoms i hidrógrafos de la Marina espanyola, com Juan Gutiérrez de la Closca o Felipe Bauzá, acompanyats també per grans naturalistes i dibuixants, com el professor de pintura José del Pou, els pintors José Guie, Juan Francisco Ravenet i Bunel, i Fernando Brambila, el dibuixant i croniste Tomás de Suría, el botànic Luis Née, els naturalistes Antonio Pineda i Tadeo Haenke (la calitat de la tripulació no es reduïa a la seua dotació científica: aixina mateix va participar en l'expedició Alcalà Galiano, que moriria heroicament en Trafalgar). Els navío varen ser dissenyats i construïts especialment per al viage i varen ser batejats per Malaspina en honor dels navío de James Cook Plantilla:HMS i Plantilla:HMS (Atrevida i Descoberta).

Bibliografia

• Sagredo Baeza, Rafael; Gonzales Leiva, José Ignacio, L'Expedició Malaspina en la Frontera Austral de l'Imperi Espanyol, Ed. Universitària, Santiago, Chile, 2004. 939 pp.
• Pío Aladrén, M. P.; Higueras Rodríguez, M. D., eds. El harmonia natural: la naturalea en l'expedició marítima de Malaspina i Bustamante (1789-1794). Madrit: Real Jardí Botànic, CSIC; Lunwerg; Caixa Madrit Obra Social, 2001.
• En expedient n.º 492 de les proves de noblea de Francisco Bustamante i Guerra com a Cavaller de Carlos III (any 1791). Archiu Històric Nacional del Regne d'Espanya (siti en Madrit), consta que l'expedició actualment coneguda com Malaespina, en realitat en aquells moments es denominava com «EXPEDICIÓN VUELTA AL MUNDO», sent, segons consta en dit expedient, el Excmo. José Bustamante i Guerra, Capità de Fragata de la Real Armada i Comandant de la Corbeta de la seua Majestad denominada L'Atrevida.
• Gasseta de Madrit núm. 99, de 12 de decembre de 1794. Pàgines 1462 a 1465. Són presentats al seu Majestad els Capitans de l'Expedició Ultramarina iniciada el 30 de juliol de 1789 (Publicat pel Bolletí Oficial de l'Estat). Transcripció resumida:

• L'almirant rus Adam Johann von Krusenstern va ser el primer que va publicar la relació del viage de Malaspina, en Sant Petersburgo, per entregues entre 1824 i 1827, en la revista del almirantazgo rus.
• La primera publicació (Madrit, Abienzo 1885) de la citada expedició la va realisar el capità de Navío D. Pedro Novo i Colsón Expedició polític i científica d'ultramar, quan es va publicar l'expedició en 1885 pel tinent de navío Pedro Novo la va donar a conéixer com a Viage polític-científic al voltant del món per les corbetes Descoberta i Atrevida, al mando dels Capitans de navío Don Alejandro Malaspina i Don José Bustamante i Guerra des de 1789 a 1794. Museu d'Amèrica (Madrit, Espanya).
• Museu Naval i Ministeri de Defensa, L'Expedició Malaspina, 1789-1794, Barcelona, Lunwerg, toms 1-9, (1996) Eduardo Estrela Aguirre Estudi Històric, transcripció i notes dels texts originals per la lliure Expedició Malaspina. Treball Preliminar Juan Pimentel Igea. Apèndix documental Dolores Higueras Rodríguez.
• "Premi Verge del Carmen" per a 2010 otorgat a Laura García-Galán Barker pel treball Curiositats de l'Expedició Científica de la Real Armada Expedició Malaspina-Bustamante (Resolució 600/38158/2010, de 23 de juny, de la Jefatura de l'Estat Major de l'Armada. BOE de 16 de juliol de 2010 n.º 11389, secc. III, pág. 62926)
• Ginesi, Gianni. “Drawing the Other: The Images of the Malaspina Expedition (1789-1794)”. Music in Art: International Journal for Music Iconography 44 (1–2): 169–179. ISSN 1522-7464.