Museu Nacional de Ciències Naturals
_01.jpg)
El Museu Nacional de Ciències Naturals (MNCN) és un centre pertanyent al Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) d'Espanya i està dedicat a l'estudi i difusió de les ciències naturals. S'ubica en l'antic Palau de les Arts i l'Indústria del passejada de la Castellana de Madrit.
Descripció
El MNCN és una de les institucions científiques espanyoles més antigues i alberga la colecció de ciències naturals més important d'Espanya, tant pel número d'eixemplars zoològics i geològics, com pel seu valor científic, històric, taxonòmic i taxidérmico.[1]
L'institució que va ser precursora de el MNCN va ser la Real Casa de la Geografia i Gabinet d'Història Natural, fundada pel rei Fernando VI en 1752. Es travava d'un museu d'Història Natural, situat en la calle Magdalena, cantó en el carrer Lavapiés en Madrit, que va servir per a depositar una colecció d'Història Natural en eixemplars procedents de tots els territoris de la Corona, instruments científics comprats per Antonio de Ulloa i llibres científics i tècnics.[2]
A pesar d'este antecedent, es considera que l'orige de el MNCN està en la adquisión per part del rei Carlos III en 1771 de la colecció d'art i naturalea que l'ilustrat de Guayaquil, resident en París, Pedro Franco Dávila duya compilando des de feya vint anys.[3] Esta colecció recent adquirida va ser la base sobre la que Carlos III va fundar la seua Real Gabinet d'Història Natural a la que dos anys més tart, en 1773, se li incorporaria lo que es va trobar en els almagasens de la Corona procedent de la Real Casa de Geografia.[2] Estos dos fets fan que el MNCN siga el museu de ciències més antic d'Espanya i un dels primers que es varen crear en Europa.
A diferència d'atres grans museus europeus, el MNCN no té coleccions importants d'antropologia o herbario. Estos dos tipos de coleccions es conserven, respectivament, en el Museu Nacional d'Antropologia i en el Real Jardí Botànic, abdós en Madrit.[1]
Sales
Sobre la seua ordenació expositiva, El MNCN està dividit en dos grans zones: la zona de Biologia i la zona de Geologia. Cada zona té una porta d'accés independent i no estan conectades per l'interior de l'edifici. La zona de Biologia està estructurada en quatre grans sales:[4]
- Sala 1: Paisages mediterràneus. En esta sala s'expon la diversitat biològica de la conca mediterrànea, el funcionament dels seus ecosistemes, els seus paisages i la seua evolució. S'articula entorn als següents àmbits: Civilisació i biodiversitat terrestre, Paisages mediterràneus, Biodiversitat marina i el Calamar jagant. Gran part d'esta sala es dedica a la Fauna del parc nacional de la Serra de Guadarrama.
- Sala 2 i 3: Espai reservat per a exposicions temporals.
- Sala 4: Biodiversitat. Esta sala està dividida en quatre àmbits: en el primer s'explica qué és la Biovidersidad, cóm es manifesta en la naturalea i cóm els científics l'ordenen i classifiquen. En el segon àmbit s'expon la teoria de l'evolució, a través de la selecció natural i sexual. En el tercer àmbit s'expliquen les extincions d'espècies en el passat remot i en el temps actual; i es mostren eixemplars extints com el llop marsupial o l'alca jagant. El quart àmbit és un espai reservat a la llabor que realisen els investigadors de el MNCN per a millorar la conservació de distintes espècies en diferents graus d'amenaça.
La zona de Geologia es compon d'una sola sala -la sala 5- dividida en dos pisos: en el primer d'ells s'exponen fòssils de totes les eres geològiques i van acompanyats d'informació sobre el procés de fossilisació i d'aspectes històrics de l'investigació paleontológica. En terminar l'exposició de fòssils hi ha un espai reservat per als esquelets de dinosauris i de grans mamífers, com el del Diplodocus carnegii (que va aplegar al MNCN en 1913 donado per Andrew Carnegie al rei Alfonso XIII); l'orso de les cavernes (Ursus spelaeus) o el Megatherium americanum que conserva el seu monatje històric original de la mateixa manera que el Diplodocus carnegii. Va aplegar al MNCN fa més de 200 anys, procedent de Luján (Argentina), sent el primer esquelet fòssil montat en postura anatòmica i holotip de l'espècie.
En el segon pis d'esta sala, s'exhibix una colecció de minerals, en un apartat especial per als meteorits.[4] Els minerals i roques s'exponen seguint la seua classificació internacional i aportant senyes sobre el seu us i importància industrial i econòmica. Els meteorits són més de 250 espècimen, que es corresponen en uns 160 eixemplars diferents. Esta colecció inclou espècimen sancers, fragmentats i seccions d'estudi procedents de tot lo món. Destaca la colecció dels meteorits caiguts en Espanya des de 1773 fins als nostres dies. Ademés dels minerals, roques i meteorits també hi ha una secció sobre l'evolució humana en la que s'exhibixen els últims coneiximents sobre l'orige de la humanitat, per mig de rèpliques dels més importants i recents restants de paleontologia humana de tot lo món com a chafades, cràneus, diversos ossos i inclús esquelets complets.[5]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Doadrio, Ignacio; Araujo, Rafael Araujo Armero; Sánchez Almazán, {{{nom3}}}; Museu Nacional de Ciències Naturals, {{{nom4}}} (2019). Les coleccions del Museu Nacional de Ciències Naturals : investigació i patrimoni, Consell Superior d'Investigacions Científiques. OCLC 1148204461. ISBN 978-84-00-10590-7.
- ↑ 2,0 2,1 «La Real casa de Geografia i Gabinet d'Història Natural. III centenari del naiximent de Ulloa» (en és). Museu Nacional de Ciències Naturals. Consultat el 2021-10-13.
- ↑ «Naturalment12». FlippingBook. Consultat el 2021-10-13.
- ↑ 4,0 4,1 «Pla de les sales de el MNCN».
- ↑ «Fullet».
- Este artícul conté una traducció derivada de «Museo Nacional de Ciencias Naturales» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.