Guayaquil

Guayaquil, oficialment Santiago de Guayaquil,és una ciutat equatoriana, capital de la província del Guayas i capçalera del cantó homònim. Es troba ubicada al centre-sur de la Costa, a la vora del riu Guayas, a 20 quilómetros de la seua desembocadura en l'oceà Pacífic. Està rodejada pel Estero Salat en la seua part suroccidental i l'inici de la cordillera Chongón Colonche, una cadena de montanyes d'altitut baixa, en el noroest. La ciutat es dividix en 16 parròquies urbanes.

En una població de més de 2.9 millons, és la ciutat més poblada d'Equador, i la quinta de la Comunitat Andina. No obstant, el seu teixit urbà va més allà de les seues parròquies urbanes, aglutinant a ciutats i parròquies propenques; és aixina que la conurbación de Guayaquil comprén una població de 3 618 450 habitants, sent l'aglomeració urbana més poblada de la nació i, aixina mateix, la quinta en la Comunitat Andina. En ser l'urbs més poblada, és un dels dos pols de desenroll del país –junt en Quito, la capital nacional— que alberguen les principals entitats empresarials, financeres, culturals i deportives de l'Equador. Despuix de varis intents de fundació, va ser erigida definitivament en 1547 en el nom de "Santiago de Guayaquil", provinent del nom d'un cacic chono que va governar en l'àrea al voltant del riu Guayas, cridat Guayaquile. Drassana i port comercial, dels més importants del Pacífic oriental al servici de la Corona espanyola; des d'eixe moment es va convertir en un dels punts principals en el sector manufacturero en l'economia de la Real Audiència de Quito i despuix de la nació. Guayaquil ha segut sèu de grans revolucions i alçament en el curs de l'història, sent una de les primeres ciutats equatorianes en obtindre de forma definitiva la seua independència d'Espanya en 1820. Despuix va ser capital de la província Lliure de Guayaquil, que més vesprada, va decidir unir-se i va ser anexada a la Gran Colòmbia. Des de 1830, forma part de la República de l'Equador com a important eix econòmic i polític. És el principal centre econòmic, d'entreteniment i financer de l'Equador. Guayaquil es destaca entre les ciutats equatorianes pel seu elevat us de trànsit massiu, per la seua densitat total i la diversitat de la seua població. El port de la ciutat és un dels més importants de la costa del Pacífic oriental. El 70 % de les exportacions privades del país ix per les seues instalacions, ingressant el 83 % de les importacions.

Toponímia

Santiago el Major.

El nom de la ciutat de Santiago de Guayaquil està subjecte a vàries teories de les quals els historiadors concorden que es té un orige prehispánico. Des de que va iniciar el seu procés de fundació en 1534, està lligat al nom de Santiago en memòria del seu sant patró, Santiago el Major, apòstol de Jesucristo, el qual és també el patró de Santiago de Compostela en el Regne d'Espanya i vàries ciutats en Hispanoamèrica fundades en el periodo colonial, com la ciutat de Santiago dels Cavallers en República Dominicana, que va ser la primera d'Amèrica en usar eixe nom, i unes atres com Santiago de Chile i Santiago de Cuba.

Una de les teories, es basa en una llegenda romàntica, transmesa oralment de generació en generació, la qual atribuïx l'orige etimològic, a l'unió dels noms d'un cacic cridat Guayas i de la seua esposa Quil, símbols de la resistència autòctona que — d'acort a la tradició popular — varen triar lluitar fins a morir (i en última instància incendiar ellogaret) abans que sometre's al vassallage impost pels conquistadors espanyols.

L'existència d'un poblat de nom similar a Guayaquil, situat en les rodalies a la ciutat de Durán (Autopista Durán-Boliche km. 23), ha segut causa d'investigacions per part d'arqueòlecs i historiadors, els qui han coincidit que el mateix, al moment de la conquista, va estar governat pel cacic Guayaquile. De descobrir-se el verdader orige, l'únic dubte que persistiria seria si va ser dit cacic quí va donar el nom al poble i al riu o viceversa. Pero l'investigador Ángel Véliz Mendoza en el seu llibre sobre el cacic Guayaquile afirma que hi ha referències al topònim per lo manco sèt voltes en documents anteriors a 1543. Es creu que el nom Guayaquil es deu a l'últim assentament de la població, en terres del cacic Guayaquile. Esta zona va estar ocupada per la nació chonos, grup humà que des del punt de vista arqueològic, es denomina com cultura Milacre-Quevedo.

Despuix de varis trasllats i incendis, la ciutat va ser fundada definitivament en 1547 baix el títul de «Molt Noble i Molt Lleal Ciutat de Santiago de Guayaquil». Despuix de l'independència de la ciutat en 1820, el terme "Molt Noble i Molt Lleal" va desaparéixer per la seua separació del Imperi espanyol. En l'actualitat, el nom patronal de Santiago de Guayaquil no és utilisat de forma regular, encara que és el nom oficial de la ciutat.