Parròquia (civil)

El terme parròquia (del grec παροικία, paroikía, ‘prop de la vivenda’) és la denominació d'algunes entitats subnacionals en diferents països.

Concejo Parroquial de Willersey, en Anglaterra.

Equador

Artícul principal → Parròquies d'Equador.

En Equador, la parròquia és la divisió polític-territorial de menor ranc. El conjunt d'estes s'organisen baix la forma jurídic-política de la municipalitat que és l'autoritat jurisdiccional del cantón en assunts administratius. Existixen dos tipos de parròquies: l'urbana i la rural. La parròquia urbana és aquella que es troba circumscrita dins de la metròpoli o ciutat. Consta de tota l'infraestructura necessària per a ser una ciutat principal. La parròquia rural són aquelles que són apartades de la ciutat principal o metròpoli. Solen ser comarques o conjunt de recints els pobladors dels quals viuen de llabors agrícoles i del camp. El poder eixecutiu de la parròquia està representat pel Govern Parroquial i el president del mateix, els quals són elegits per vot popular per quatre anys; el poder llegislatiu de la parròquia està representat per l'assamblea parroquial, que els seus vocals són elegits per vot popular. Les funcions de les juntes parroquials urbanes i rurals del cantón, són actuar com a auxiliars del Govern i administració municipals i com a intermediari entre estos i els seus representats immediats.

La creació, supressió i fusió de les parròquies municipals és competència del concejo de cada municipi.

Espanya

Aragó

Durant la Edat Mija, els veïns de les ciutats i grans viles es distribuïen per collaciones, barris o parròquies. Seran una de les bases per a accedir als càrrecs dels concejos. El número de representants de cada parròquia estava regulat en les ordenances municipals.

Astúries

Vore també: Parròquia rural (Astúries)

En Astúries la parròquia és una forma tradicional d'organisació administrativa, religiosa i agrària:

... fins a ben entrat el sigle XIX la parròquia va constituir en Astúries un model organisatiu i de poblament que va regir els destins, tant des d'un punt de vista religiós i moral com a econòmic i administratiu, de gran part de la població asturiana.

Divisió parroquial d'Astúries (1993)

Fernando Inclán Suárez, en la Gran Enciclopèdia Asturiana, afirma que l'orige de la parròquia asturiana és la gens romana, vinculada a un pagus, en el que existix un altar, al peu del com realisen els seus enterrament i celebren les festes compitals. Citant a Ramón Prieto Bances, afirma que la divisió en gentilitates —comunitats gentilicias— va ser respectada per Roma i els visigodos fins a aplegar a la reconquista. Llavors la gens cristianizada es va convertir en la parròquia. Les parròquies varen crear les seues pròpies normes (inclús escrites), denominades ordenances parroquials, per a regular aspectes relatius a la convivència, la participació comunitària i inclús preceptes morals. Partint del seu orige eclesiàstic (jurisdicció d'un retor), la parròquia tenia un component econòmic i agrari: organisació de l'activitat agrària tradicional i aprofitament dels recursos comuns (monts, pastures, etc.). A partir d'ací naix un nou significat pel que la parròquia es configura com l'unitat administrativa bàsica per a regular la participació veïnal: els veïns utilisen l'atri de l'iglésia parroquial per a reunir-se, ordinàriament despuix de la missa del dumenge, i decidir sobre els seus interessos colectius. Estes reunions són l'orige remot del concejo obert, encara en us en moltes de les parròquies rurals d'Astúries. Este significat administratiu ha anat consolidant a lo llarc del temps, fins als nostres dies, la parròquia com a unitat de base territorial per a l'elaboració de censos, padrons i catastres. La Revolució Industrial va modificar els models de convivència i aprofitament agraris tradicionals asturians, de manera que el terme «parròquia» va passar a aplicar-se a realitats diferenciades. En la promulgació del Estatut d'Autonomia del Principat d'Astúries, en 1981, es va establir que devia reconéixer-se la personalitat jurídica de la Parròquia Rural «com a forma tradicional de convivència i assentament de la població asturiana» (art. 6.2). Dit precepte, es va desenrollar legislativamente, per mig de la llei 11/1986, de 20 de novembre, per la que es reconeix la personalitat jurídica de la parròquia rural, que també constituïx la llei autonòmica sobre entitats d'àmbit territorial inferior al concejo. D'esta manera, no es pretenia recuperar la divisió parroquial en el seu conjunt, dotant de personalitat jurídica a totes elles, sino reconéixer jurídicament aquelles comunitats tradicionals que continuaren existint. Aixina, les entitats d'àmbit inferior al concejo en Astúries, es denominen parròquies rurals.

Nomenclátor

Segons el nomenclátor de 2012, existixen 857 parròquies en les seues 78 concejos, número que permaneix sense variació des de 2003. El número de parròquies per concejo oscila entre una (Pesoz, Riosa, Santa Eulia d'Oscos i Sant Tirso d'Obris) i cincuenta y cuatro (Cangas del Narcea). La parròquia de major superfície seria la casina de Sobrecastiello, en 89,05 km², i la de menor, 0,22 km², la d'Avilés de Laviana.

Aixina mateix, existixen huit entitats singulars de població, que no pertanyen a cap parròquia, sèt en el concejo de Castrillón (Vedat Carcedo, La Creu d'Illas, L'Estany, Miranda, Raïls Nou, Sant Cristóbal, Sant Joan de Neva) i una en Langreo, la capital.

Galícia

Artícul principal → Anexe:Parròquies de Galícia.

Parròquia és la denominació que reben també en Galícia les entitats colectives de població, que tenen el seu orige en les parròquies eclesiàstiques. És la divisió territorial tradicional dels municipis (concellos) i cada parròquia comprén una o vàries entitats de població, cridades llocs en gallec. El Estatut preveu que es puga reconéixer personalitat jurídica a les parròquies rurals. Segons el nomenclátor estadístic de Galícia, en la comunitat hi havia un total de 3771 parròquies en 2019 Cada parròquia agrupa una o vàries entitats singulars de població.

Estats Units

Artícul principal → Anexe:Parròquies de Luisiana.

El estat de Luisiana manté la denominació de parròquia (en anglés: parish) per a l'entitat que en el restant d'estats es coneix com comtat (en anglés: county), a excepció d'Alaska, a on al comtat se li coneix com borough.

Veneçuela

Artícul principal → Parròquies de Veneçuela.

En Veneçuela, la parròquia és l'unitat polític-territorial de menor ranc en la que es dividixen els municipis. Esta divisió administrativa servix per a àmbits policials i jefatura civil, i està composta per una junta parroquial. Des de les eleccions de 1992, la ciutadania elegix directament als representants de les juntes parroquials. En l'any 2005, per primera volta, es varen realisar comicis per a elegir les juntes parroquials de manera separada a les de governador i alcalde. Veneçuela conta en 1.136 parròquies. Actualment, les juntes parroquials han segut dissoltes i les seues responsabilitats les assumix el poder popular organisat.

Atres països

Atres regions del món a on les parròquies són unitats administratives:

• Andorra.
• Antigua y Barbuda.
• Barbados.
• Bermudes.
• Dominica.
• Equador
• Gals.
• Granada.
• Guernsey.
• Anglaterra.
• Jamaica.
• Jersey.
• Macau.
• Monserrat.
• Nova Gals del Sur.
• Rússia
• San Cristóbal i Nieves.
• Sant Marino.
• Sant Vicente i les Granadines.
• Ucrània.

Equivalents

• En les Províncies de Quebec i Nou Brunswick de Canadà —cridades paroisses ('feligresías') en francés—.
• En Chile -cridades Comunas-.
• En Colòmbia el seu equivalent són els Corregimientos en les zones rurals; mentres en les zones urbanes es denomina Comunas.
• En Panamà -cridades Corregimientos-.
• En Portugal —cridades freguesias ('feligresías')—.

Bibliografia

• Societat Asturiana d'Estudis Econòmics i Industrials. «sadei. es Nomenclátor d'entitats de població d'Astúries 2008». Consultat el 22 de giner de 2010.
• Revista Jurídica d'Astúries.(21)Consultat el 8 d'abril de 2010.