Demarcació administrativa
Els térmens demarcació administrativa, divisió política, subdivisió administrativa, subdivisió territorial, entitat subestatal, entitat subnacional i uns atres similars s'apliquen de manera genèrica per a designar entitats polítiques que funcionen com demarcació o divisions del territori de cada Estat, realisades en caràcter formal per al seu organisació territorial, i les institucions que les administren. Es creen i funcionen a distints nivells, des del superior o regional fins a l'inferior o local, passant per nivells intermijos (provincial, comarcal, etcétera). Les divisions de caràcter polític-administratiu poden coincidir o no en les que es realisen per a atres fins (militarés, eclesiàstics, judicialés) o en les que es realisen en estudis geogràfics (geocoras).
La Unió Europea considera tres nivells de demarcació administratives, inferiors al Estat membre i superiors al municipi, denominades NUTS (Nomenclatura de les Unitats Territorials Estadístiques). També existixen els conceptes d'eurorregió (transfronterizo entre Estats membres) o el de regió ultraperiférica (les geogràficament alluntades del continent europeu, pero pertanyents a un Estat membre).
El grau d'autogovern de cada una d'estes entitats depén de la concepció centralista o descentralisada de l'Estat. Diferent consideració tenen els territoris depenents (per eixemple les colónies d'un Imperi colonial), que no formen part del núcleu d'un Estat-nació.
El terme genèric utilisat per a identificar a l'entitat estatal o nacional a la que tals demarcació pertanyen pot ser molt divers. A la seua condició d'entitat geogràfica («país») o política («Estat» o «nació», conceptes-térmens de molt complexa identificació o diferenciació), s'afig la seua forma d'Estat sobre la relació o articulació que s'establix entre territori, població i poder (Estat unitari, Estat complex, Estat compost, Estat regional, Estat de les autonomies, Estat integral, federació, confederació, unió, imperi, mancomunitat i moltes atres).
La creació de divisions administratives és un procés complex influenciat per factors polítics, geogràfics, socials, econòmics i històrics. Cada criteri servix per a abordar les necessitats pràctiques de la gobernanza, al mateix temps que considera les necessitats i les identitats de les poblacions diverses dins d'un territori determinat. Equilibrar estos diversos principis és essencial per a assegurar que les divisions administratives siguen efectives, equitatives i sostenibles.
Denominacions
[editar | editar còdic]En idioma espanyol, alguns dels noms de les demarcació administratives o entitats subestatales en diferents països són els següents (poden coincidir o no en el significat i en la rellevància dels seus equivalents en atres idiomes):
Aspectes històrics
[editar | editar còdic]La subdivisió territorial no és un procés nou. Els grecs ya distinguien entre la Ecúmene, la Terra habitada, i el territori desconegut per a ells[1] L'Oecumene es subdividió llavors en funció dels països.
De la mateixa manera, els romans compilaron cuidadosadament un catastre de propietats, subdividiendo el territori en parceles i enumerant lo que era administrativament rellevant a efectes fiscals.
En L'obsessió dones frontières, M. Foucher descriu quatre grans periodos en la subdivisió del món.[2] En l'época dels Grans Descobriments, el Nou Món es subdividió arbitrariament entre portuguesos i espanyols en virtut del Tractat de Tordesillas. Menys conegut, el mateix procés va tindre lloc en Àsia, despuix de la circumnavegació de Magallanes (Tractat de Saragossa). Encara que M. Foucher ho considera l'inici de la primera globalisació, també es tracta d'un repartiment del territori per descobrir. El final de el XIX va estar marcat per el "repartiment" d'Àfrica en la Conferència de Berlín. Els Estats europeus subdividieron realment el territori africà traçant grups de territoris, a priori, en funció de les seues relacions de poder i sense tindre en conte a les poblacions que vivien allí. Això va donar lloc a verdaderes divisions "de llibre", com en Egipte. El Teló d'Acer i la Guerra Freda també varen donar lloc a subdivisions territorials. La divisió de la ciutat de Berlín en quatre sectors d'ocupació és ben coneguda, pero les implicacions del Teló d'Acer varen ser més profundes. En primer lloc, a escala mundial, es va distinguir entre països desenrollats, països comunistes i països en vies de desenroll. En Europa, les fronteres varen ser modificades pels acorts de Yalta-Potsdam, i el Tercer Món va sofrir les conseqüències d'estes tensions fins a en els seus territoris.
La descolonización va conduir a la creació de fronteres basades en les antigues subdivisions territorials entre països occidentals. Per últim, la caiguda del Mur de Berlín en 1989 va conduir a una reorganisació de les subdivisions territorials, a sovint seguint llínees prèviament existents.
Les pràctiques ací descrites no pretenen constituir una història exhaustiva de la subdivisió territorial. Lo essencial és constatar que el territori sempre ha estat subdividido, siguen cuales siguen les raons d'estes subdivisions i les escales a les que es produïxen.
A este respecto, també és important separar els Estats federals d'atres formes d'Estat, pel que fa a la divisió del seu territori. Històricament, els Estats federals no han tingut per lo general que subdividir el seu territori, ya que l'Estat central és el resultat de l'agregació progressiva de les entitats que ho varen crear. Alguns eixemples són Suïssa (creada pels cantones), Alemània (creada pels Länder) i Estats Units (creada pels estats). En estes estructures federals, les subdivisions territorials ya existien, per defecte, sense que estos subgrups quedaren fixats per a sempre. En les atres formes d'Estat, la divisió territorial estava encara per fer: l'acció corresponia, puix, a l'Estat central. No obstant, esta separació entre estos dos tipos de règim polític no és una veritat absoluta, donada la diversitat de situacions territorials en el món. Esta distinció només permet elaborar un model molt general.
Principis i criteris per a definir les divisions administratives de territoris
[editar | editar còdic]Les divisions administratives es referixen a la manera en que un territori es subdivide en unitats més chicotetes i manejables per a fins de gobernanza, prestació de servicis i gestió territorial. Estes divisions poden ser molejades per una varietat de principis i criteris, que poden variar depenent dels contexts polítics, històrics i culturals de cada país. Comprendre els factors que influïxen en estes divisions és essencial per a entendre cóm es governen i gestionen els territoris.
Principis polítics i llegals
[editar | editar còdic]Un dels principals criteris per a determinar les divisions administratives és la necessitat política. Els governs solen crear divisions per a millorar l'eficiència administrativa, permetre la gobernanza local i abordar les necessitats de diverses regions dins del país. Les divisions administratives solen formalisar-se per mig de lleis o disposicions constitucionals, especificant els llímits, poders i responsabilitats de cada nivell d'administració. Per eixemple, molts països es dividixen en províncies, regions o districtes, cada u en responsabilitats administratives específiques.[3]
Per eixemple en els Estats Units, la creació dels estats va ser impulsada en gran mida per la necessitat política, ya que cada estat necessitava tindre estructures de govern per a abordar les necessitats i peculiaritats de la seua població i geografia. La Constitució dels EE. UU. va formalisar l'estructura federal, en poders dividits entre el govern federal i els estats individuals.[4] El procés de creació de nous estats, com quan territoris com Califòrnia, Texas i atres[5] varen obtindre la condició d'estat, a sovint reflectia una negociació política i la necessitat d'una gobernanza local efectiva. Estes divisions estatals varen ser formalisades a través de disposicions constitucionals, equilibrant l'autonomia local en la gobernanza nacional. Un eixemple específic és la creació del estat de Virginia Occidental durant la Guerra Civil en 1863 va ser motivada políticament per la necessitat de tindre un govern alineat en l'Unió en la part occidental de Virginia, que era pro-Unió i tenia necessitats polítiques distintes a les de la part oriental de l'estat.[6]
Les consideracions polítiques, com la necessitat de representació política o l'equilibri de poder entre diverses regions, també juguen un paper important. Les divisions administratives poden dissenyar-se per a assegurar que totes les regions estiguen adequadament representades en les estructures del govern nacional, evitant que una sola àrea domine el procés polític.
Criteris geogràfics i físics
[editar | editar còdic]La geografia és un atre factor crític en la creació de divisions administratives. Els elements naturals com a rius, montanyes i costes a sovint servixen com a llímits naturals que simplifiquen la delimitació de les divisions. Estos llímits físics són més fàcils de reconéixer i gestionar, lo que garantisa una delimitació més clara de responsabilitats i facilita la comunicació entre les unitats administratives.[7]
El clima i la distribució de recursos també poden influir en la creació de divisions administratives. Per eixemple, les regions en patrons agrícoles, recursos naturals o condicions ambientals distintives poden rebre unitats administratives separades per a atendre específicament estes característiques. Este enfocament pot millorar l'efectivitat de les polítiques regionals, especialment en àrees com l'agricultura, la protecció ambiental i la gestió del sol.[7]
Factors socioculturals
[editar | editar còdic]Els factors socioculturals, com l'idioma, l'ètnia i l'identitat històrica, són importants en definir els llímits administratius. En països multiétnicos o multilingües, les divisions poden basar-se en grups culturals o llingüístics per a assegurar que les estructures de gobernanza local coincidixquen en les necessitats d'estes poblacions. Este criteri pot ajudar a fomentar la cohesió social i mitigar tensions ètniques, ya que oferix a les comunitats un sentit de representació i autonomia.[8]
Per eixemple en acabant de que Índia va obtindre l'independència en 1947, va haver un fort moviment per a crear estats basats en llínees llingüístiques. La formació d'estats llingüístics, com Andhra Pradesh (per a parlants de telugu) i Maharashtra (per a parlants de marati), tenia com a objectiu abordar les necessitats culturals i llingüístiques de les diferents poblacions. La Llei de Reorganisació d'Estats de 1956 va establir molts estats en Índia sobre la base de l'idioma, reconeixent l'importància de l'identitat llingüística per a garantisar un govern més eficaç i fomentar la cohesió social. Este enfocament va ajudar a reduir les tensions ètniques i a crear un sentit de pertinença per als diversos grups.[9]
Un atre eixemple és el cas de Bèlgica, que és un país multilingüe en divisions significatives basades en l'idioma i l'ètnia. El país està dividit en tres regions principals: Flandes (de parla neerlandesa), Valonia (de parla francesa) i Brusseles (bilingüe). Estes divisions administratives es varen establir per a reflectir les identitats llingüístiques i culturals de les diferents poblacions. L'estat belga també va crear comunitats llingüístiques (flamenca, francesa i de parla alemana) per a gestionar les polítiques culturals i educatives. Esta divisió ajuda a mitigar les tensions ètniques i assegura que cada comunitat tinga representació i control sobre els assunts que afecten el seu idioma i cultura.[10]
Històricament, les fronteres administratives també poden reflectir territoris culturals preexistentes, com a regions tribals o ètniques, que existien abans de la formació de l'estat modern. Estes divisions poden ser mantingudes o adaptades per a assegurar el respecte pel patrimoni cultural i les tradicions.
Consideracions econòmiques
[editar | editar còdic]Els factors econòmics, incloses les disparitats econòmiques regionals, també són fonamentals en l'establiment de divisions administratives. Les regions en funcions econòmiques distintives, com a àrees industrials, zones agrícoles o regions turístiques, poden beneficiar-se d'una gobernanza separada per a abordar les seues necessitats econòmiques específiques[8]. En alguns casos, es creen divisions administratives per a fomentar el desenroll econòmic, permetent que les autoritats locals adapten les polítiques als desafius i oportunitats econòmics particulars de les seues regions.[11]
Llegat històric i administratiu
[editar | editar còdic]En molts casos, les divisions administratives es molegen per precedents històrics. Les fronteres colonials, per eixemple, a sovint varen crear divisions que no necessàriament es basaven en factors naturals o culturals, sino que eren el resultat de la conveniència administrativa durant la colonisació.[12] Estes divisions, encara que a voltes artificials, a sovint persistixen per la naturalea arraïlada dels sistemes administratius i la resistència a modificar els llímits establits.
Raons per a subdividir un territori
[editar | editar còdic]Com sugerix el història, el procés de subdivisió territorial pot sorgir per motius molt diversos. Són molts els criteris que duen a traçar subzonas dins d'un territori determinat. La coherència d'esta subdivisió pot basar-se en criteris funcionals, pero també pot tindre orígens històrics, administratius o polítics. En la pràctica, la subdivisió del territori rara volta es basa en un únic criteri; al contrari, a sovint es tracta de raons que s'entrecreuen. De la mateixa manera, les agrupacions formades poden semblar homogénees o, pel contrari, basar-se en complementarietats.
Vore també
[editar | editar còdic]- Divisions administratives per país
- HASC (hierarchical administrative subdivision codes)
- Entitat de població
- Entitat d'àmbit territorial inferior al municipi
- Anex:Entitats subnacionales per població
- Anex:Entitats subnacionales per superfície
- Frontera
- Regió
- Circumscripció electoral
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Claval, 2001, p. 9-16
- ↑ Foucher, 2007, p. 12-17
- ↑ Riker, William H. Federalism: Origin, Operation, Significance. Routledge, 2017.
- ↑ Elkins, Stanley M., and McKitrick, Eric L. The Age of Federalism: The Early Republic from the 1780s to 1820 (1993) Oxford University Press ISBN: 978-0195062465
- ↑ Baud, Thomas D. The Politics of State Creation in the United States (2007) Princeton University Press ISBN: 978-0691095905
- ↑ McPherson, James M. Battle Cry of Freedom: The Civil War Era (1988) Oxford University Press ISBN: 978-0195088472
- ↑ 7,0 7,1 Rasmussen, K. (2013). Geography and the Political Landscape: Administrative Divisions and the Role of Geography in Political Structures. Springer. 280 pag. ISBN: 978-3-642-25672-9
- ↑ 8,0 8,1 Tilly, C. (1992). Coercion, Capital, and European States, AD 990-1992. Blackwell Publishers. 328 pag. ISBN: 978-0631181301
- ↑ Kochanek, Stanley A. The Politics of Índia: Structure, Process, and Policy. Prentice Hall, 2003.
- ↑ Deschouwer, Kris. The Politics of Belgium: A Unique Federalism. Palgrave Macmillan, 2009.
- ↑ Baldwin, C., & Gade, D. W. (2000). Political Geography: A Reader. Wiley-Blackwell. 384 pag. ISBN: 978-0631182087
- ↑ Berman, B., & Lonsdale, J. (1992). Unhappy Valley: Conflict in Kenya and Africa. James Currey. 500 pag. ISBN: 978-0852552494
Bibliografia
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Demarcación administrativa» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.