Andhra Pradesh
Andhra Pradesh ([Andhra pradesh.ogg] [[Archiu:[aːndʱrɐ prɐdeːʃ]|16px|Reproduir|link=Mèdia:[aːndʱrɐ prɐdeːʃ]]] en télugu: ఆంధ్ర ప్రదేశ్ Āam̩thra Pradēś) és un estat de la República de l'Índia. La seua capital de facto és Amarāvatī i la seua capital de iure és Hyderabad.[1] Està ubicat al surest del país, llimitant al nort en Telangana i Odisha, a l'est en la baïa de Bengala (oceà Índic), al sur en Tamil Nadu i a l'oest en Karnataka. En 160 205 km² és l'octau estat més extens, per darrere de Rajastán, Madhya Pradesh, Maharastra, Uttar Pradesh, Jammu i Cachemira, Guyarat i Karnataka.
És el nexe d'unió entre el sur i el nort de l'Índia. Se li considera el «bol d'arròs» del país. Ho creuen dos rius principals: el Godavari i el Krishna.
Història
Escrits sánscritos del VII descriuen als habitants de Andhra com aris del nort que varen emigrar cap al sur des dels monts Vindhia (en el centre del subcontinent) i es varen mesclar en els dravidianos. Varen tornar a ser mencionats en morir el rei Asoka, del Imperi mauria, en el 232 a. C. Esta data és l'inici de l'història escrita de Andhra.
Durant el XVII l'Imperi Britànic va conquistar la zona costera de l'estat. La zona de la baïa de Bengala va quedar baix control de Madrás. Els Nizams, antics governants de la zona, varen retindre el control sobre la zona interior de la regió que es va transformar en un estat principesco conegut com Hyderabad, acceptant el govern britànic a canvi d'una certa autonomia local.
En l'arribada de l'independència del país en 1947, el governant musulmà de l'estat principesco va intentar mantindre's independent de l'Índia. A pesar d'això, la zona va ser finalment assimilada com a estat en 1948.
En 1972, els pobladors de la costa de l'estat de Andhra Pradesh varen solicitar al Govern central en Nova Delhi la divisió del seu estat en dos regions:
- Telangana, la regió interior a on es parla idioma télugu.
- Andhra, la regió costera, habitada pels propis andhras.
Vàries organisacions es varen unir formant el Yai Andhra (jayandhra: ‘victòria per a Andhra’). En la seua bandera verda es va dibuixar el mapa dels 12 districtes a on es parlen i escriuen idiomes diferents al télugu.
En 1980 en la província es va fundar la guerrilla del PWG (Grup de Guerra Popular), que des de llavors ha mantingut un llarc conflicte que ha costat més de 8000 vides. Mantenien vínculs en els LTTE (Tigres de Lliberació del Eelam Támil) de Sri Lanka, que tenien uns 2500 membres.[2]
Economia
L'agricultura ha segut sempre la principal font d'ingressos de l'estat. l'arròs, la canya de sucre, el cotó i el tabac són els principals cultius. Recentment s'estan desenrollant algunes indústries com les de les tecnologies de l'informació i la biotecnología.
Hyderabad, capital de Andhra Pradesh, és la quinta ciutat de l'Índia, en una important cultura i una indústria floreciente. És una de les poques ciutats en les que conviuen tradició i tecnologia. Hyderabad, de la mateixa manera que Bangalore s'ha convertit en un dels principals punts d'inversió del país. El principal port de l'estat es troba en la ciutat de Vizag.
Turisme
En Andhra Pradesh es troben numerosos centres de pelegrinage. Tirupati és un dels temples hinduistes més visitats del país. Les coves de Borra, en una antiguetat de més d'un milló d'anys, o la vall de Araku són uns atres dels principals destins turístics de la regió.
Districtes
Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Excerpt».
Referències
- ↑ "Andrha Pradesh Facts & Figures"
- Archivat el 21 de març de 2014 archivat en Wayback Machine. en el portal oficial del govern de Andrha Pradesh (anglés). Consultat el 28 de decembre de 2008.
- ↑ Fisas, Vicenç: Anuari 2006 de Processos de Pau [1] archivat en Wayback Machine., artícul en el lloc web Escola Pau, pág. 52.
Vore també
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Andhra Pradesh.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Andhra Pradesh» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.