Rajastán
Rajastán, també Rayastán (Plantilla:Lang-hi, lliteralment, 'Terra de Reis'[1]), és un estat de la República de l'Índia. La seua capital és Jaipur. Està ubicat a l'oest del país, llimitant al nort en Punyab, al noreste en Haryana i Uttar Pradesh, a l'est en Madhya Pradesh, al sur en Guyarat i a l'oest en Pakistan. En 342 239 km² és l'estat més extens i en 82 188 000 habitants en 2024, el sext més poblat, per darrere d'Uttar Pradesh, Maharastra, Bihar, Bengala Occidental i Madhya Pradesh
Destaquen les ruïnes de la civilisació de la vall del Indo, en Kalibanga, l'assentament més antic descobert en el subcontinent indi; els temples de Dilwara, un lloc de pelegrinage jain en l'única estació de montanya de Rajasthan, el mont Abu, en l'antiga cordillera Aravalli; el parc nacional de Keoladeo, en l'est, prop de Bharatpur, un lloc Patrimoni de la Humanitat[2] conegut per les seues aus. Rajastán té també dos reserves nacionals de tigres, el parc nacional Ranthambore, en Sawai Madhopur, i la reserva de tigres Sariska, en Alwar.
L'estat va ser format el 30 de març de 1949, quan Rajputana —el nom adoptat pel Raj britànic per a les seues dependències en la regió[3]— va ser incorporat en el Domini de l'Índia. La seua capital i ciutat més gran és Jaipur, també coneguda com la ciutat rosa, que es troba en el costat oriental de l'estat. Atres ciutats importants són Jodhpur, Udaipur, Kota, Ajmer, Bikaner, Bhilwara i Alwar. Rajastán està dividit en 33 districtes.
El clima és prou sec llevat en l'estació dels monsons que sol ser en els mesos de juliol i agost.
Història
[editar | editar còdic]Rajastán va ser coneguda com Rashput (Rajput) o ‘regne dels rashput’, ya que va estar governada per la classe dels rashput (rajput), terme que en idioma sánscrito significa ‘fills del rei’, sent rash (rāja): ‘rei’ i putrá: ‘fill’. Este clan va iniciar la seua hegemonia en el VI, establint diversos regnes en Rajastán i en atres punts del nort de l'Índia.
Els rashputs varen resistir les incursions musulmanes en l'Índia encara que alguns estats del rashput es varen convertir en dependents del sultanato de Delhi i del Imperi mogol durant els moments més àlgits d'estos dos imperis.
En la decadència de l'imperi mogol en el XVIII, Rashput va sofrir continus atacs per part dels marathas que varen aplegar a capturar Ajmer. A principis de el XIX, els reis rashput varen firmar tractats en els britànics en els que acceptaven la sobirania de l'imperi europeu a canvi d'una autonomia local i protecció front als marathas.
Ajmer es va convertir en una província de la Índia britànica mentres que el restant dels estats rashput varen quedar organisats en l'Agència Rashputana.
Districtes
[editar | editar còdic]
Rajastán s'organisa en 32 districtes agrupats en sèt divisions:
- Ajmer: Ashmer, Bhilwara, Nagaur i Tonk.
- Bharatpur: Bharatpur, Dholpur, Karuali i Swai Madhopur.
- Bikaner: Bikaner, Churu, Hanumangarh i Sri Ganganagar.
- Jaipur: Alwar, Dausa, Sikar, Jaipur i Yunyunu (Jhunjhunu).
- Jodhpur: Barmer, Pali, Sirohi, Yaisalmer (Jaisalmer), Yalore (Jalor), Jodhpur
- Kota: Baran, Bundi, Kota i Yalauar (Jhalawar).
- Udaipur: Banswara, Chittorgarh, Dungarpur, Pratabgarh, Rash Samand (Rajsamand) i Udaipur.
Ciutats importants
[editar | editar còdic]
Notes
[editar | editar còdic]- ↑ Tara Boland-Crewe, David Lligga, The Territories and States of Índia, p. 208.
- ↑ «World Heritage List».
- ↑ (1 de giner de 2008) Studies In Indian History: Rajasthan Through The Ages The Heritage Of Rajputs (Set Of 5 Vols.), Sarup & Sons, pp. 143–. ISBN 978-81-7625-841-8.
Vore també
[editar | editar còdic]Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Bizagra.com (recorregut de Rajastán).
- Pbase.com («Faç of Rajasthan», en anglés).
- Descobrix Informació sobre el pla de visites Rajasthan [1] archivat en Wayback Machine. (Descobrix informació sobre Rajasthan)
- Dil Mastana: la locada musical de Rajasthan
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Rajastán» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.