Jaipur
Jaipur (/ˈdʒaɪpʊər/ en hindi जयपुर /yáipur/), coneguda també com La ciutat rosa, és la capital de l'estat de Rajastán, en l'Índia.
Jaipur va ser fundada en 1727 per Sawai Jai Singh II, el governant Kachhwaha Rajput d'Amer, que dona nom a la ciutat.[1] És una de les primeres ciutats planificades de la Índia moderna, dissenyada per Vidyadhar Bhattacharya. [2] Durant el periodo colonial britànic, la ciutat va servir com a capital del Estat de Jaipur. Despuix de l'Independència de l'Índia en 1947, Jaipur es va convertir en la capital del recent format estat de Rajastán en 1949.
Jaipur és un popular destí turístic en l'Índia, que forma part del circuit turístic del Triàngul dorat oest junt en Delhi i Agra.[3] La ciutat servix de porta d'entrada a atres destins turístics de Rajastán com Jodhpur, Jaisalmer, Bikaner, Udaipur, Kota, Mount Abu i conta en dos Patrimonis de la Humanitat, el Fort Amber i Jantar Mantar. El 6 de juliol de 2019, la ciutat va ser inclosa en la llista de la Ciutats Patrimoni de la Humanitat.[4] També és coneguda com París de l'Índia. Per la seua bellea C.V. Raman la va cridar «Illa de la Glòria».
La ciutat va ser construïda en estuc rosat per a imitar l'arenisca. En 1905 el príncip de Gales va visitar Jaipur. Per a donar-li una benvinguda correcta es va decidir tornar a pintar els edificis de la ciutat de color rosa. Des de llavors, este color es considera un símbol de l'hospitalitat de Jaipur.
És un model com a ciutat premoderna sobre la regulació dels seus carrers. La ciutat està dividida en sis barris, separats per avingudes d'uns 34 metros d'ample. Estos barris estan subdivididos per carrers enrejadas. Cinc barris s'estenen per l'est, el sur i l'oest del barri corresponent al Palau. Este últim barri incloïa el complex del palau (el Hawa Mahal o Palau dels vents), jardins i un estany. Jaipur és una de les ciutats de l'Índia en més història.
Estat principesco
[editar | editar còdic]La ciutat de Jaipur va ser fundada en 1728 pel maharajá Sawai Jai Singh, governant d'Amber i gran aficionat a l'astronomia. Jai Singh II va ser un governant diplomàtic i les seues múltiples aliances li varen permetre abandonar la fortificada Amber i traslladar la capital a la nova ciutat de Jaipur.
Durant el periodo del Raj Britànic, la ciutat va ser la capital de l'estat principesco del mateix nom. Els maharajás de Jaipur pertanyien al clan dels kachwaha, que reclamava ser descendent del deu Branca, rei de Ayodhya. Es creu que l'estat va ser fundat en 1128 per Dhula Rai i que la seua primera capital va ser Amber. Els governants de Jaipur varen proporcionar al imperi mogol alguns dels seus generals més destacats. Entre ells estava Man Singh que va lluitar en Orissa i Assam; Jai Singh que va lluitar en Aurangzeb; i Jai Singh II, fundador de la ciutat. El belicisme natural dels Kachwaha els va obligar a fortificar la majoria de les seues ciutats i palaus.
A finals de el XVIII, els Jats de Bharatpur i el cap de Alwar es anexionaron una part de Jaipur. En eixa época, l'Estat estava sumit en la confusió i en els conflictes interns. Les baralles entre els caps de Jaipur i de Jodhpur varen dur a abdós Estats a la vora de la ruïna i Amir Khan, un aventurer afgà, es va dedicar a saquejar el país. Per mig d'un tractat firmat en 1818, la protecció britànica es va estendre fins a Jaipur i es va fixar un tribut anual. En 1835 es varen produir una série de tumults en la ciutat en les que va tindre que intervindre el governador britànic. Durant la regirada de 1857 el maharajá va ajudar als britànics. Despuix de l'abolició del principat per Indira Gandhi, el maharajá va conservar únicament funcions honorífiques. L'actual maharajá de Jaipur, Bhawani Singh, eixercix un paper fonamentalment cultural i manté la seua residència en un pabelló privat del palau real de Jaipur, encara que residix habitualment en Londres.
La ciutat rosa
[editar | editar còdic]Criden aixina al caixco antic manat construir per Jai Singh II. Tots els edificis històrics estan pintats d'un color rosa salmón que en Rayastán equival al color de la sòrt. En la narració del seu viage a esta ciutat (1929) Mircea Eliade expressa: «Lo primer que em va sorprendre de Jaipur va ser la seua viva bellea, era una ciutat construïda totalment de pedra roja.»[5] El seu fundador, gran aficionat a les ciències i sobretot a l'astronomia, va manar construir un gran observatori en la ciutat.
La ciutat és simètrica, en traçat geomètric molt racional. Està rodejada d'una muralla almenada que té dèu portes. Està dissenyada segons el Shilpa Sastresa (un tractat antic d'arquitectura), dividida en nou quadrants en carrers amples de més de 30 m; d'eixos nou quadrants dos estan dedicats al complex palatí en el Chandra Mahal o Palau de la Lluna, dins del Palau de la Ciutat; el Hawa Mahal o Palau dels Vents i el Jantar Mantar o observatori de Jai Singh; els atres sèt estan ocupats pel poble.
En el XXI la seua economia es basa en el comerç, secció de servicis i turisme.
Economia
[editar | editar còdic]Segons els registres oficials publicats per la Direcció d'Economia i Estadística (Rajastán), el PIB (nominal) del districte de Jaipur s'estima en INR 1.22.140 crores (15.800 millons de dólars) en 2020-21, en un PIB per càpita de 141.305 INR.[6] Ademés del seu paper com a capital de província i centre educatiu i administratiu, l'economia de Jaipur es nutrix del turisme, el tall de pedres precioses, la fabricació de joyes i textils de lux i la tecnologia de l'informació..[7]
Tres importants organisacions de promoció del comerç tenen les seues oficines en Jaipur: La Federació de Cambres Índies de Comerç i Indústria (FICCI), la Cambra de comerç i Indústria de l'Índia (PHDCCI) i la Confederació de l'Indústria Índia (CII), que té ací les seues oficines regionals. En 2008, Jaipur va ocupar el lloc 31 entre les 50 ciutats emergents de subcontratación global.[8] Bossa de Jaipur va ser una de les bosses regionals de l'Índia i es va fundar en 1989, pero es va tancar en març de 2015.[9]
Jaipur s'ha convertit en un centre neuràlgic de l'indústria automovilística, ya que JCB, Hero MotoCorp i Robert Bosch GmbH tenen les seues plantes de fabricació en Jaipur.[10][11][12] En la ciutat hi ha fabricants de productes químics, com Emami i National Engineering Industries.[13] La ciutat es troba entre els principals centres de TI emergents de l'Índia. Mahindra World City és una zona empresarial integrada en Jaipur en vàries empreses de software i TI.[14][15] El Govern de Rajastán ha construït la major incubadora d'Àsia en Jaipur: el Bhamashah Techno Hub.[16]
Jaipur és un important centre d'art i artesania. Conta en numeroses tendes tradicionals que venen antiguetats, joyes, artesania, pedres precioses, braçalets, ceràmica, estores, textils, cuiro i productes metàlics. Jaipur és un dels majors fabricants indis d'estores nugades a mà.[17][18] El peu de Jaipur, un pròtesis de cama de caucho per a persones en amputació per baix del genoll, es va dissenyar i es fabrica en Jaipur. [19] World Trade Park Jaipur, is a shopping mall in Jaipur opened in 2012.
Llocs d'interés
[editar | editar còdic]- Hawa Mahal o Palau dels vents.
- Jantar Mantar o observatori de Jai Singh.
- Palau de la Ciutat, residència històrica dels Majarahás.
- Jal Mahal, un palau situat en el centre d'un llac.
- Museu Albert Hall, localisat en el centre de la ciutat, conté diverses coleccions d'escultures i pintures. Es va construir en 1876 i es va inaugurar com a museu en 1887
- Fort Amber
- Abhaneri, una localitat situada a 95 km de Jaipur, coneguda pel Chand Baori, un dels primers baoris de Rayastán realisat pel llegendari rei Chandra, que permetia arreplegar l'aigua en l'estació de les pluges.
Galeria
[editar | editar còdic]-
Accés al Palau de la Ciutat.
-
El Palau dels vents en Jaipur.
-
Palau de Jaipur.
-
Mesquita Jama Masjid.
-
Mubarak Mahal, Palau de la Ciutat.
-
Fort de Amber, en les rodalies de Jaipur.
-
Temple Sri Jagat Siromani, Amber.
Clima
[editar | editar còdic]Ciutats hermanadas
[editar | editar còdic]
Transports
[editar | editar còdic]| Aeroport | Còdic IATA | Còdic OACI |
|---|---|---|
| Aeroport Internacional de Jaipur | JAI | VIJP |
Vore també
[editar | editar còdic]- Elephant Festival
- Gayatri Devi, rajmata de Jaipur.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «org/Presentation/AboutJaipur/HistoryOfJaipur.aspx Jaipur Nagar Nigam (Greater)».
- ↑ «Jaipur».
- ↑ «En Agra en el seu cor, el Triàngul d'Or ocupa el lloc 21 a nivell mundial per la revista de viages d'èlit» (en és).
- ↑ Centre, Patrimoni Mundial de la UNESCO. «Ciutat de Jaipur, Rajastán» (en en).
- ↑ (1997) L'índia, Barcelona: Herder, p. 93.
- ↑ «pdf Estimacions del Producte Interior del Districte de Rajastán per a 2020-21». Departament d'Estadística.
- ↑ «IT & ITeS - Resurgent Rajasthan».
- ↑ Ciutats índies entre les ciutats de subcontratación global, The Economic Claves.
- ↑ «JSEL».
- ↑ «JCB inaugura dos noves instalacions en Jaipur - Motorindia».
- ↑ «com/companies/news-auto-component-maker-bosch-resumixes-operations-at-jaipur-plant-7487 El fabricant de components per a automòvils Bosch recomença les seues operacions en la planta de Jaipur».
- ↑ M, Greeshma. «Hero MotoCorp opens R&D facility in Jaipur» (en en).
- ↑ «NEI's 75-year-old Jaipur plant wins IGBC certification».
- ↑ «Mahindra World City, Jaipur alvança Firma quatre nous clients». Mahindra Group. Consultat el 9 juliol 2014.
- ↑ com/2011-06-17/news/29669842_1_infosys-bpo-facility-development-centres Infosys construirà instalacions en Jaipur SEZ, Economic Claves. Recuperate le 9 de juliol de 2014.
- ↑ «El nou avatar de Jaipur com a centre emergent de negocis | Empyrealclub» (en en-us).
- ↑ «Desenrolle a través de l'empresa». NextBillion.net.
- ↑ «Churu's Marwari, Nand Kishore Chaudhary's Jaipur Rugs a matter of discourse at Harvard». Economic Claves.
- ↑ «Padma Awards Directory (1954–2009)». Ministry of Home Affairs.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Bose, Biraj, Delhi, Agra and Jaipur, Llustre press Pvt. Ltda. 1995. ISBN 81-7437-008-0
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Jaipur.
Plantilla:Wikiviajes Plantilla:Hi Plantilla:Relació OSM
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Jaipur» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.