Anar al contingut

Calgary

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Calgary

Calgary  (🔊 /ˈkʰæɫg(ə)ɹɪ/) és una ciutat situada en la província d'Alberta, en Canadà. Segons el cens de 2021, té una població de 1 306 784 habitants.[1]

Es troba ubicada en una regió de tossals i altiplans, aproximadament 80 km a l'est de les Montanyes Rocoses. El Corredor Calgary–Edmonton és la regió urbana més poblada despuix de Toronto i Vancouver.[2] el gentilici en anglés per als habitants de Calgary és «Calgarian».[3]

l'economia de Calgary se centra sobretot en l'indústria petrolífera, encara que l'agricultura, el turisme i l'alta tecnologia també contribuïxen al ràpit desenroll econòmic de la ciutat. És igualment un destí molt conegut per ser un lloc a on practicar l'ecoturisme i deports d'hivern: prop de la ciutat se situen importants llocs de vacacions i en 1988, Calgary es va convertir en la primera ciutat canadenca en acollir els Jocs Olímpics d'Hivern. Calgary és ademés l'amfitriona de varis festivalés anuals, com el Calgary Stampede, el Festival de Música Folk de Calgary, el Festivalac, el GlobalFest i el segon festival de cultura caribenya en importància del país, el Carifest.

  • Calgary ha classificat prou alt en algunes enquestes sobre calitat de vida, com en la Mercer Quality of Living, enquesta que va posar a Calgary en elloc 25 en 2006 i en el número 32 en 2012.[4] De forma més recent, l'informe per a 2012 i 2013 de l'Unitat d'Inteligència de The Economist va senyalar que Calgary junt en la ciutat australiana d'Adelaida varen empatar pel quint lloc com el millor lloc del món per a viure.[5] Ademés, l'estudi «Millors llocs per a viure en Canadà en 2013» realisat per Money Senses, ubica a Calgary com la ciutat número un a nivell general.[6] La ciutat també va ser calificada com la més neta del món en una enquesta realisada per la revista Forbes en 2007.[7]

Toponímia

El seu nom prové del d'una plaja situada en l'illa de Mull, en Escòcia. Aixina mateix, el nom oficial de la ciutat en gaèlic escocés és Calgarraidh.[8]

Renoms

  • «Cowtown» (ciutat vaquera);[9]
  • «The Stampede City» (la ciutat de la Estampida);[10][11]
  • «The Heart of The New West» (El cor del Nou Oest);[12]
  • «Gateway to the Rockies» (La porta de les Rocoses).[11]

Història

Colonisació

Vista de Calgary cap a 1885.

L'àrea de Calgary va ser habitada per membres de la cultura pre-Clovis, la presència de la qual es remonta a més de 11 000 anys.[13] Abans de l'arribada dels europeus, l'àrea va ser habitada per pobles originaris com els Peus negres, els Kainai, els Peigan i els Sarsi, pobles que formaven part de la Confederació dels Peus negres.[14] En 1787, el cartógrafo David Thompson va passar l'hivern en un grup d'indis peigan que acampaven a lo llarc del riu Bow;[15] va ser el primer europeu que va visitar elloc. En 1873, John Glenn es convertix en el primer europeu en instalar-se en la regió.[16]

Elloc es va convertir en un lloc de la Policia Montada del Noroest (hui la Real Policia Montada de Canadà).[17] L'establiment de la Policia Montada tenia per tasca protegir les planures de l'oest dels venedors de whisky procedents d'Estats Units. Cridada originalment Fort Brisebois, per l'oficial Éphrem-A. Brisebois de la Policia Montada, la ciutat va ser rebatejada com Fort Calgary en 1876, a causa del qüestionable comportament de Brisebois.[18] Pero va anar el coronel James Macleod qui dona a la ciutat el nom d'una plaja de l'illa de Mull, en Escòcia (Cala-ghearraidh, Plaja de la pastura).[19]

En 1883 aplega a Calgary la Canadian Pacific Railway.[20] El govern canadenc, que buscava poblar la regió central del país, fins a llavors escassament poblada, va oferir terrenys debades a persones i famílies que ho desijaren. Açò va atraure immigrants d'Estats Units i, en menor escala, escocesos i irlandesos. Varis treballadors chinencs, que conformaven bona part de la força de treball que estava construint la via férrea, també es varen instalar en l'assentament, i Calgary va escomençar a convertir-se en un important centre comercial i agrícola. Hui en dia, la sèu oficial de la Canadian Pacific Railway encara es troba en la ciutat.[21]

El «boom» petrolífer

el Suncor Energy Centre, antigament conegut com Petro‑Canada Centre.

En 1902 es va descobrir petròleu en Alberta,[23] pero solament en 1947 l'indústria petrolífera comença a adquirir una importància significativa, quan es descobrixen importants reserves; conseqüentment, Calgary es va transformar en el centre d'un «boom» petrolífer. La seua economia va créixer quan els preus del petròleu es varen incrementar despuix del embargue petroler àrap de 1973. La població va aumentar en 272 000 habitants en els díhuit anys que van de 1971 (403 000) a 1989 (675 000), i en atres 335 000 habitants en els díhuit següents (fins a aplegar a 992 000 en 2006). El centre de la ciutat, dominat fins a llavors per edificis de pocs pisos, comença a poblar-se de rascacels,[24] una tendència que continua hui.[25]

L'economia de Calgary estava tan vinculada a l'indústria petrolera que l'expansió de la ciutat aplega al seu cim just quan el preu del petròleu també aplega al seu récort en 1981.[26] El posterior descens del preu del petròleu i l'introducció del Programa Energètic Nacional pel govern lliberal federal de Pierre Elliott Trudeau són les raons que dona l'indústria petrolera de l'afonament de l'indústria, i en conseqüència, de l'economia de la ciutat. El Programa Energètic Nacional és abolit a mitan dels anys 1980 pel govern conservador de Brian Mulroney; no obstant, els relativament baixos preus del petròleu varen impedir un restabliment complet de l'economia local fins als anys 1990.

Història contemporànea

El centre financer de Calgary en 2003.

Ya que el sector energètic és responsable de la major part de les ocupacions de Calgary, les conseqüències de la recessió dels anys 1980 varen ser enormes. la taxa de desocupació es va disparar.[27] Cap al final de la década, no obstant, l'economia va escomençar a donar indicis de recuperació. La ciutat es va donar conte de que no podia ser depenent de l'indústria petrolífera i del gas i per això, en térmens econòmics i culturals, s'ha diversificado des de llavors. El periodo de recessió marca la transició de Calgary d'una ciutat mijana a un centre urbà cosmopolita i diversificado. Est culmina en febrer de 1988, quan la ciutat acull els XV Jocs Olímpics d'Hivern.[28] L'èxit d'estos Jocs[29] anuncia l'entrada de Calgary en l'escena mundial referent a events polítics, econòmics i deportius.[30]

L'economia de Calgary i d'Alberta hui estan en ple desenroll, i la regió, que conta en prop d'1,1 millons de persones, està experimentant una expansió demogràfica de les més ràpides del país.[31] L'indústria del gas i del petròleu acapara la major part de l'economia, pero també s'ha invertit molt en atres sectors. el turisme és una de les activitats econòmiques que més desenroll està coneixent: prop de cinc millons de persones visiten a l'any la ciutat,[32] atretes pels seus numerosos festivals i atres atraccions, com la Calgary Stampede. Les ciutats turístiques de Banff, Lake Louise i Canmore, situades molt prop de les Montanyes Rocoses, s'han popularisat molt entre els turistes i això du en si beneficis econòmics per a Calgary. Atres sectors d'importància comprenen l'indústria llaugera, l'alta tecnologia, el cine, el transport i els servicis. La ciutat conta en un dels nivelles de vida més alts del món:[33] va ser classificada en els llocs 25 en 2006, 24 en 2007 i 25 en 2008 com a millor ciutat per a residir.[34]

  • Calgary també va ser considerada com la ciutat més neta del món en una enquesta realisada per la revista Forbes en 2007.[7]

Problemàtica urbana

Condominis en el centre del West End, Calgary.

L'auge econòmic i el ràpit creiximent experimentat recentment en Calgary ha donat lloc a problemes tals com l'expansió urbana i un retart en l'infraestructura. Sense barreres geogràfiques per al seu creiximent, llevat el territori de la Primera Nació Sarsi, la ciutat ha vist els seus suburbis estendre's cada volta més llunt un ritme accelerat. Açò ha donat lloc a dificultats en el suministrament de l'infraestructura de transport necessària per a la població de Calgary. En la remodelació de la llínea de circumvalació i el centre d'East Village, en primera llínea, s'estan realisant esforços per a aumentar considerablement la densitat del centre de la ciutat, pero açò no ha impedit el ritme d'expansió.[35] En 2003, la població combinada dels barris del centre —cor del centre comercial, el centre d'East Village, el centre de West End, Eau Claire i el Barri Chinenc— va ser de poc més de 12 600. Ademés, la llínea de circumvalació cap al sur de la ciutat tenia una població de 17 200,[36] per a un total d'al voltant de 30 000. Pel creiximent de la ciutat, les fronteres al suroest s'han estés fins a tornar-se adjacents a la reserva indígena dels sarsi. Recents desenrolls residencials en l'alluntat suroest de la ciutat han creat la demanda de la creació d'una via principal cap a l'interior de la ciutat,[37] pero per complicacions en les negociacions en la tribu Tsuu T'ina, la construcció encara no ha començat.[38]

Com en la majoria de les grans ciutats, hi ha moltes qüestions socioeconòmiques, incloent la falta de vivendes.[39] D'acort a la ciutat de Calgary, «A partir de 1992 en el primer Conteo Bienal de les Persones sense Llar, la ciutat ha centrat els seus esforços d'investigació sobre temes com la pobrea i la vivenda. Una estratègia de vivenda assequible es va preparar en 2002, que advoca per un major enteniment de la necessitat de vivenda en Calgary. El Comité Calgary per a posar fi a Persones sense Llar es va formar en 2007, compost per representants del govern, aixina com líders empresarials i comunitaris. El resultat va ser el Pla 10 anys per a posar fi a la falta de vivendes, que va ser llançat en 2008 i està sent eixecutat per la Calgary Homeless Foundation».[40]

A pesar de que Calgary i Alberta han segut tradicionalment llocs assequibles per a viure, un creiximent substancial (en gran part pel sector pròsper de l'energia) ha dut a una creixent demanda dels bien. Com a resultat, els preus de les vivendes en Calgary han aumentat considerablement en els últims anys, pero s'han estancat durant l'última mitat de 2007 i en 2008.[41] En novembre de 2006, Calgary es va convertir en la ciutat més cara de Canadà per a espai d'oficines comercials ubicades en el centre i la segona ciutat més cara —despuix de Vancouver— per als bien residencials. El cost de la vida i l'inflació són ara els més alts del país, les sifres recents mostren que l'inflació aplegava al sis per cent en abril de 2007.[42]

Criminalitat

Encara que la ciutat té una taxa de criminalitat relativament baixa en comparació a atres ciutats d'Amèrica del Nort, les colles i la delinqüència relacionada en les drogues han aumentat junt en el recent creiximent de l'economia. En 2009, 62 agents de policia adicionals varen ser desplegats com a patrulles a peu en el centre de la ciutat.[43]

En març de 2008, l'ajuntament va aprovar un proyecte pilot per a la posada a prova de cambres de vigilància de circuit tancat. Un total de setze cambres de circuit tancat anaven a ser instalades en tres llocs del centre. Aixina mateix, anaven a ser desplegades en el East Village i a lo llarc de l'avinguda comercial Stephen. El proyecte es va iniciar a principis de 2009, el qual està principalment dirigit per l'Animal & Bylaw Services (en espanyol, la Direcció de Servicis de Reglaments Municipals i Animals de Calgary).[44]

Inundacions de 2013

Inundació en Calgary el 21 de juny de 2013.

La ciutat de Calgary va ser afectada per importants inundacions en 2013. Les inundacions varen ser el resultat d'un sistema d'alta pressió atmosfèrica en el nort d'Alberta que va bloquejar el pas a una zona de baixa pressió en el sur. Este bloqueig de circulació sumat als vents de l'est, varen aumentar la humitat sobre les ales de les Montanyes Rocoses, causant fortes precipitacions en la província. Aixina, en vàries zones d'Alberta, les precipitacions varen alcançar els 100 milímetros de pluja en menys de dos dies, principalment a l'oest i suroest de Calgary.[45] La pluja va saturar ràpidament el sol, lo que, en conjunció en la escarpada conca en les montanyes, es va traduir en un aument ràpit en el tamany i el fluix de varis rius.[46] Davant açò, el 21 de juny, decenes de mils de persones varen rebre l'orde d'evacuar les seues llars després de l'aument del nivell dels rius Bow i Elbow.[47]

Com a conseqüència, la major part del centre de Calgary va ser inundat, quedant-se ademés sense electricitat durant els següents dies, mentres que les escoles de la CBE (Comissió d'educació de Calgary - per les seues sigles en anglés), permaneixien tancades a lo manco fins al 27 de juny.[48][49][47] Com a afectats directes, es varen registrar a lo manco 3 decesos,[50] 75 000 residents damnificats en 26 barris [51] (algunes fonts varen notificar fins a 100 000 desplaçats [50]) i 350 000 treballadors del centre de Calgary a els qui se'ls va demanar no acostar-se a l'àrea afectada.[52] Per la seua banda el govern provincial va manifestar que esta era la pijor inundació d'Alberta en tota la seua història.[53]

Geografia

Pla de Calgary
El riu Elbow

Dos rius importants travessen la ciutat. el riu Bow és el major i fluïx de l'oest cap al sur. el riu Elbow fluïx cap al nort des del sur, fins a desembocar en el Bow prop del centre de la ciutat. ya que el clima de la regió és per lo general sec, la vegetació densa solament creix de forma natural a la vora dels rius i en el Parc Provincial Fish Creek, el major parc urbà de Canadà.[54]

L'àrea física de la ciutat consistix en un centre prou poblat rodejat de zones residencials de menor densitat. Al contrari que atres ciutats en una superfície metropolitana important, la majoria dels suburbis de Calgary estan inclosos en la ciutat pròpiament dita, a excepció de les ciutats d'Airdrie al nort, Cochrane al noroest, Strathmore a l'est, i el districte de Springbank a l'oest. Encara que tècnicament no està compresa en l'aglomeració de Calgary, el municipi d'Okotoks solament està a uns pocs quilómetros de Calgary i se li considera un suburbi. A causa de la ràpida expansió de la ciutat, el seu llímit suroest ara és adjacent en la reserva índia dels Tsuu T'ina. La recent construcció de barris residencials en el suroest de la ciutat ha posat de relleu la necessitat de construir una carretera que es comunique en l'interior de la ciutat, pero a causa de discrepàncies en les negociacions en els Tsuu T'ina, la construcció de tal carretera no ha escomençat encara.[55]

Geografia urbana

Barris

El centre financer de Calgary vist des de la Calgary Tower

El centre de la ciutat està format per cinc barris: Eau Claire (incloent al Districte Festiu), el Downtown West End, el Downtown Commercial Core, Chinatown, i el Downtown East Village. El núcleu comercial està a la seua volta dividit en districtes incloent el núcleu de venda al por menor en Stephen Avenue, el Entertainment District, el Arts District i el Government District. Distint al centre i al sur de la novena avinguda es troba el barri més dens de Calgary, el Beline. L'àrea inclou un número de comunitats com el centre, Victoria Crossing i una porció del Districte Rivers. El Beline és el centre de les grans iniciatives d'urbanisme i rejuvenecimiento per part del govern municipal [56] per a aumentar la densitat i vitalitat del centre de Calgary. Els primers barris urbans són extrarradials o directament contigus al centre de la ciutat. Entre estos es troben Crescent Heights, Sunnyside, Hounsfield Heights/Briar Hill, Hillhurst, Kensington, Bridgeland, Renfrew, Mount Royal, Mission i Inglewood. Estos barris estan, a la seua volta, rodejats per barris relativament densos i establits com Rosedale, North Haven i Mount Pleasant al nort; Bowness, Parkdale i Westgate a l'oest; Park Hill, South Calgary (que inclou Marda Loop), Bankview, Altadore i Killarney al sur; i Forest Lawn/International Avenue a l'est. Més alluntats d'estos i normalment separats uns d'uns atres per carreteres, estan les comunitats suburbanes, a sovint caracterisades com "barris dormitori". La major cantitat d'expansió suburbana està succeint en la partix sur profunda de la ciutat en també gran creiximent en l'eix noroest. En total, hi ha més de 180 barris distints dins dels llímits de la ciutat.[57]

Clima

Arc Chinook.
  • Calgary goja d'un clima continental (Classificació climàtica de Köppen Dfb, USDA Zona de rusticidad de plantes 3a),[58][59][60] en hiverns llarcs i secs pero variables i estius curts i càlits. el clima està molt influït per l'elevació de la ciutat i la proximitat de les Montanyes Rocoses. Encara que els frets hiverns de Calgary poden ser molt incómodos, des del oceà Pacífic bufen regularment vents càlits i secs cridats "chinook" durant els mesos hivernals, donant als habitants de la ciutat una treua al fret. En ocasions, estos vents han fet pujar la temperatura més de 15 °C, i poden durar varis dies. Els vents chinook sorgixen de forma assídua en els hiverns de Calgary, solament un més (giner de 1950) no ha registrat desgel en més de 100 anys d'observacions meteorològiques. Més de la mitat dels dies d'hivern tenen una temperatura màxima superior a 0 °C. En ocasions, la temperatura hivernal pot ascendir a més de 20 °C.
  • Calgary és una ciutat d'extrems, i les temperatures poden variar entre un récort mínim de -45 °C en 1893 a un màxim de 36 °C en 1919. Encara que és un fet poc comú, s'han registrat temperatures diürnes en estiu per damunt de 30 °C aproximadament quatre dies a l'any. La temperatura cau a -30 °C per terme mig uns cinc dies a l'any; no obstant, els periodos de fredor extrema no solen durar molt temps. Segons Environment Canada, la temperatura mija en Calgary varia entre una mija de -10 °C en giner a 17 °C en juliol. Com a conseqüència de l'elevada altitut de Calgary, les vesprades d'estiu poden ser més be fredes; la mínima mija en estiu és de 8 °C i pot haver geladas tot l'any. S'han donat casos de nevades inclús en juliol i en agost. En una humitat relativa mija del 55 % en hivern i del 45 % en estiu,[61] Calgary té un clima semiárido típic d'atres ciutats de les Grans Planures de l'Oest i de les Praderies Canadenques. Al contrari que atres ciutats situades més a l'est, com Toronto, Montreal, o inclús Winnipeg, l'humitat no és casi mai un factor en el transcurs de l'estiu en Calgary. La ciutat és una de les més solejades en Canadà, en una mija de 2405 hores de sol a l'any.[61] Calgary rep una mija de 413 mm de precipitacions, de les quals 301 mm de sò de pluja i el restant de neu.[61] La major part de les precipitacions cauen de maig a agost, i el més de juny és el que, de mija, registra les pluges més fortes. En juny de 2005, varen caure en Calgary 248 mm de precipitacions, lo que ho convertix en el més més plujós de l'història de la ciutat. Les sequias no són infreqüents i poden tindre lloc en qualsevol época de l'any. En Calgary hi ha de mija més de 20 dies de tormenta a l'any, la majoria d'elles en estiu. La ciutat se situa en la vora del cridat "corredor del graniç d'Alberta" i en ocasions sofrix fortes graniçada que causen numerosos danys. Una d'elles, ocorreguda en setembre de 1991, va ser una de les catàstrofes naturals més destructores de l'història de Canadà.[62][63]

Estacions

Demografia

el cens de 2021 va registrar un total de 1 306 784 persones residint en la ciutat de Calgary, un increment del 5.5 % comparat en el cens de 2016. Hi ha un total de 531 062 vivendes privades, de les quals 502 301 estan ocupades per residents permanents. La densitat de població és de 1592.4 hab/km². L'edat promig és de 38.8.[1]

Hi ha 648 835 hòmens i 657 950 dònes. Els chiquets menors de cinc anys conformen el 5.65 % de la població (73 840). El 13.58 % dels residents de Calgary tenen 65 anys o més.[1]

Des del cens de 2006 la població de Calgary que diu tindre procedència canadenca no és majoritària. En efecte, la població que diu tindre orígens anglesos o escocesos supera a la població que diu tindre orígens canadencs. Sobre el cens de 2001, els habitants de Calgary en orígens francesos s'ha incrementat, mentres que aquells en procedència ucraniana ha disminuït.

Minories visibles

La majoria dels residents de Calgary declara tindre ascendència europea. Este grup representava el 79 % de la població (688 465 persones) en 2001 i el 77.77 % en 2006 (832 405), lo que indica un creiximent poblacional més important dels grups de ciutadans identificats com minories visibles. Dins dels grups de minories visibles, el govern canadenc identifica principalment als pobles autòctons nortamericans i a varis grups d'immigrants. Aixina, el 2,48 % (26 575 persones) de la població era amerindia, lo que inclou pobles de les primeres nacions (10 875 persones), métis o mestizos (14 770 persones) i inuits (250 persones).[64] Sobre el grup d'immigrants, estava compost per chinencs (66 375; 6,2 %), asiàtics del sur (57 700; 5,39 %), filipins (25 565; 2,39 %), afrocanadienses (21 060; 1,97 %) i llatinoamericàs (13 410; 1,25 %), entre molts uns atres.[Nota 1][66] Estes sifres mostren que els diferents grups ètnics varen tindre un creiximent proporcional major que el del restant de la població de la ciutat; de fet, en 2006 23,6 % de la població de la ciutat havia naixcut en l'estranger, lo que representa un percentage major al 20,9 % registrat en els censos de 1996 i 2001.[67][68]

Segons la pàgina de Llatins en Calgary, la majoria dels canadencs d'orige llatí són catòlics.[69] En 2001, el 64 % de la comunitat llatinoamericana en Canadà va informar de que eren catòlics, mentres que el 16 % pertanyia a una denominació protestant tradicional. Al mateix temps, són relativament pocs els llatinoamericans que no tenen alguna afiliació religiosa. Eixe any, el 12 % va dir no tindre cap afiliació religiosa, front al 17 % de la població total.[69]

Les senyes parcials, pero més recents del cens de 2011, varen mostrar que Calgary, junt a Winnipeg, eren les ciutats de les praderies canadenques que més immigrants varen rebre entre 2006 i 2011 (6,1 % del total d'immigrants de Canadà es varen establir en Calgary), lo que la convertix en la quarta ciutat de preferència dels estrangers, despuix de Toronto, Montreal i Vancouver.[70] Este cens va mostrar igualment que s'ha iniciat un important desplaçament de població cap a les praderies canadenques i principalment cap a Calgary i Winnipeg.[71]

Finalment, les previsions demogràfiques mostren que la població de Calgary naixcuda en l'estranger deuria passar del 23,6 % en 2006 al 30 % en 2031, mentres que les minories visibles deurien passar del 22 % al 38 % en el mateix periodo de temps.[72]

Govern i política

  • Calgary és vista com una ciutat conservadora, dominada per conservadors socials i conservadors fiscals tradicionals.[73] Esta perspectiva és contraposta per l'image d'un centre d'oficines corporatives, en un alt percentage de la força laboral sent amprada en treballs de "coll blanc" (oficinistes). L'alta concentració de petròleu i la corporació de gas varen dur al sorgiment del Partit Conservador Progressiste de Peter Lougheed en 1971.[74] Durant la década dels 90, l'àmbit polític de la ciutat va ser dominat pel partit reformiste, d'extracció dretana. No obstant, conforme Calgary ha creixcut, els seus polítics són cada volta més diversos, tendientes a l'esquerra. El Partit Vert de Canadà també ha fet incursions en Calgary, ejemplificados pels resultats de l'elecció federal de 2011, a on varen alcançar el 7,7 % dels vots en tota la ciutat, que van des del 4,7 % en el noreste de Calgary a 13,1 % en el districte electoral del centre-nort de Calgary.[75] La dretana Aliança Alberta es va tornar activa en les eleccions generals d'Alberta de 2004 i va fer campanya per les reformes fiscal i socialment conservadores. No obstant, l'Aliança Alberta i el seu successor, l'Aliança Wildrose, no varen conseguir fer alvanços en l'elecció provincial 2008. No obstant, com la població de Calgary ha aumentat, també ho ha fet la diversitat de la seua política. Esta cultura política izquierdista alternativa va obtindre molta atenció durant el Congrés Mundial del Petròleu en l'any 2000, i despuix de les protestes per la reunió del Grup dels Huit. Les protestes més grans en l'història de la ciutat varen començar en el 2003, en resposta a la Guerra en Iraq. La ciutat té grups d'organisacions conegudes, aixina com un grup anticapitalista.

Polítiques municipals

La nova (a la dreta) i l'antiga (a l'esquerra) Alcaldia de Calgary.
  • Calgary es rig per la llei orgànica de l'Acta de Govern Municipal d'Alberta de 1995.[76] Els habitants de Calgary elegixen 14 regidors (fins a 2013 cridats regidors) i un alcalde per al Consell de la Ciutat de Calgary cada quatre anys. Jyoti Gondek és alcaldesa des del 25 d'octubre de 2021. Dos consells escolars funcionen de forma independent en Calgary, un de públic i l'atre particular. Abdós consells tenen 7 síndico electes cada u representant 2 dels 14 districtes electorals. Els consells escolars són considerats com a part de la política municipal en Calgary, ya que són elegits al mateix temps que el Consell Municipal.[77]

Polítiques provincials

  • Calgary està representada per vinticinc llegisladors provincials, entre ells vint conservadors progressistes, tres lliberals i dos membres del Partit Wildrose. Per exactament catorze anys (des d'el 14 de decembre de 1992 a el 14 de decembre de 2006), el primer ministre provincial i líder del Partit conservador progressiste d'Alberta, Ralph Klein, va ocupar elloc de la sèu Calgary-Elbow. Klein va ser elegit membre de l'Assamblea Llegislativa d'Alberta en 1989 i va renunciar el 20 de setembre de 2006.[78] Va ser succeït com a primer ministre provincial i líder del Partit Conservador Progressiste per Ed Stelmach, diputat de Fort Saskatchewan-Vegreville. Despuix d'este canvi de liderage, Calgary va vore el seu liderage i representació en assunts provincials reduït encara més, ya que la seua representació en el gabinet provincial es va reduir d'huit a tres [79] en un sollegislador de Calgary, Greg Melchin, conservant un assent en el gabinet. En juny de 2007, el vell districte de Ralph Klein, un assent del Partit PC obtingut des de que va assumir el càrrec en 1971 va passar alliberal d'Alberta Craig Cheffins durant una elecció parcial.[80] En el periodo previ a les eleccions generals de 2008, els experts varen predir pèrdues significatives per a Tory en el bastió tradicional que molts sentien que s'estava donant per assentat i es va ignorar. Les eleccions generals d'Alberta de 2008 varen vore els lliberals aumentar el seu conteo d'assents en la ciutat d'un a cinc. Si ben els resultats en Calgary no eren particularment sorprenents donades les queixes especialment en el centre de Calgary en l'administració de Stelmach, el fet de que varen passar front als guanys significatius de PC de les que eren en Edmonton. Els lliberals es varen reduir a nou escans en general, és dir, per primera volta en l'història, la majoria del seu grup polític va representar circumscripcions en Calgary.

Polítiques federals

  • Calgary és representat a nivell federal per huit diputats i en l'actualitat tots són membres del Partit Conservador de Canadà.[81] L'actual Partit Conservador i els partits que li han precedit han mantingut tradicionalment la majoria dels escans federals de la ciutat. El districte federal electoral de Calgary Southwest és representat per l'actual primer ministre canadenc i líder del Partit Conservador Stephen Harper. Casualment, el mateix assent va estar en mans de Preston Manning -líder del Partit Reformiste de Canadà i líder de l'oposició oficial de Canadà entre 1997 i 2000. Dels 22 primers ministres de Canadà, dos han representat un districte de Calgary, mentres eixercien com a primer ministre: Stephen Harper i Richard Bedford Bennett entre 1930 i 1935. Es destaca igualment a Joe Clark, qui també va representar un districte electoral de la ciutat —el districte del centre de Calgary— abans d'aplegar a ser primer ministre i líder del Partit Conservador Progressiste de Canadà.[82]

Economia

The Bow, l'edifici més alt de Calgary i a la seua volta sèu d'EnCana.
  • Calgary és reconeguda com a líder canadenc en l'indústria de petròleu i gas, aixina com per ser un líder en l'expansió econòmica.[83] La seua alta renda per càpita,[84] baix nivell de desocupació i l'alt PIB per càpita [85] s'han beneficiat de l'aument de les vendes i els preus per un auge de recursos, i l'aument de la diversificació econòmica. Per estes ventages, Calgary ha segut designada com una ciutat global per la Globalization and World Cities Research Network.[86] Ademés, Calgary va ser una de les 200 millors ciutats del món, per la Brookings Institution, que tenia una gran economia local per a l'any 2011. La ciutat va ocupar el primer lloc a nivell nacional, i 51° en el món, en eixe aspecte.[87] Ademés, Calgary va ser votada com la tercera ciutat en calitat de vida entre les ciutats d'Amèrica del Nort per mig de l'emissió 2011-2012 de American Cities of the Future.[88]

Els beneficis de Calgary d'un mercat de treball relativament fort en Alberta, és part del Corredor Calgary-Edmonton, una de les regions de més ràpit creiximent en el país. És la sèu de moltes de les principals companyies relacionades en el petròleu i el gas, i moltes empreses de servicis financers han creixcut entorn a ells. Empreses chicotetes i nivells chicotets d'autoempleo també s'ubiquen entre els més alts en Canadà.[89] També és un eix important de distribució i centre de transport en altes vendes al por menor.[84]

L'economia de Calgary està cada volta menys dominada per l'indústria de petròleu i gas, a pesar de que seguix sent el factor que més contribuïx al PIB de la ciutat. En 2006, el PIB real de Calgary (en dólars constants de 1997) va ser de C$ 52,386 mil millons, dels quals l'oli, el gas i la mineria varen contribuir en el 12 %.[90] Les companyies de petròleu i gas més grans són BP Canada, Canadian Natural Resources Limited, Cenovus Energy, Encana, Imperial Oil, Suncor Energy, Shell Canada, TransCanada i Nexen, convertint a Calgary en sèu del 87 % dels productors de petròleu i gas natural de Canadà i del 66 % dels productors de carbó.[91]

Força laboral (2006)[92]
Ràdio Calgary Alberta Canadà
Ocupació 72,3 % 70,9 % 62,4 %
Desocupació 4,1 % 4,3 % 6,6 %
Participació 75,4 % 70,9 % 66,8 %

A partir de 2010, la ciutat tenia una població activa de 618 000 persones (una taxa de participació de 74,6 %) i la taxa de desocupació de 7,0 %.[93][94] En 2006, la taxa de desocupació era de les més baixes de les principals ciutats de Canadà en el 3,2 %,[95] provocant una escassea tant com de treballadors calificats i no calificats.[96]

Ocupació per indústria [65]
Indústria Calgary Alberta
Agricultura 6,1 % 10,9 %
Fabricació 15,8 % 15,8 %
Comerç 15,9 % 15,8 %
Finança 6,4 % 5,0 %
Salut i educació 25,1 % 18,8 %
Servicis de negocis 25,1 % 18,8 %
Atres servicis 16,5 % 18,7 %

En 2010 l'indústria «professional, tècnica i de gestió» va representar més del 14 % de l'ocupació i les àrees de «servicis d'arquitectura, ingenieria i disseny» i els nivells d'ocupació de «gestió i servicis científic-tècnics» varen ser molt superiors als nivells de Canadà. A pesar de que el comerç ampra al 14,7 % de la força de treball, el seu percentage d'ocupació total no és superior a la mija canadenca. Els nivells d'ocupació en la construcció són al mateix temps molt alts, superiors als promijos de Canadà, i han creixcut un 16 % entre 2006 i 2010. Els Servicis de Salut i Benestar Social, que representen 10 % de l'ocupació, han creixcut un 20 % en eixe periodo.[83][97]

El Desenroll Econòmic Calgary "Top Employers Calgary (2006) enumera els principals empleadores com: els grans empresaris industrials inclouen Nova Chemicals conduint esta categoria en 4900 empleats, mentres que uns atres en més de 2000 empleats inclouen Nexen, Canadian Pacific Railway, CNRL, Shell Canada i Dow Chemical Canada. Atres empleadores del sector privat inclouen Shaw Communications (7500 empleats), junt en Telus, Mark's Work Wearhouse, i Calgary Co-op. En el sector públic, el major empleador és la Calgary Zone of the Alberta Health Services (22 000). La ciutat de Calgary (15 000), la Junta d'Educació de Calgary i l'Universitat de Calgary també són grans empleadores.[94][98][99]

  • Calgary és la sèu de cada volta més oficines centrals corporatives canadenques. Té la segona major concentració de sèus en Canadà, solament per darrere de Toronto, i té la sèu d'ocupació per càpita més alt en el país.[84][89][100] Algunes grans empreses en sèu en Calgary inclouen Canada Safeway Limited, Westfair Foods Ltd., Suncor Energy, Agrium, Flint Energy Services Ltd., Shaw Communication i Canadian Pacific Railway.[98] CPR va traslladar la seua sèu de Montreal en 1996 i Imperial Oil es va traslladar de Toronto en 2005. La nova sèu corporativa de 58 pisos d'EnCana, The Bow, es va convertir en l'edifici més alt en Canadà fòra de Toronto.[101] En 2001, la ciutat es va convertir en la sèu corporativa de la TSX Venture Exchange.[102]
Sèu de WestJet.

WestJet té la seua sèu prop del Aeroport Internacional de Calgary,[103] i Enerjet té la seua sèu en el recint aeroportuario.[104] Abans de la seua dissolució, Canadian Airlines [105] i la seua filial postal d'Air Canada també tenien la seua sèu prop de l'aeroport de la ciutat.[106] Encara que l'oficina principal es basa ara en Yellowknife, Territoris del Noroest, adquirida de Canadian Airlines en setembre de 1998, seguixen mantenint les operacions i oficines chàrter en Calgary.[107][108]

Infraestructures

Transports

Tren LRT en l'Estació City Hall ubicada en el centre de la ciutat.

La ciutat de Calgary conta en un sistema de transport públic integrat, administrat per Calgary Transit i està compost per un Tren Suburbà, cridat C-Train i llínees d'autobusos. El C-Train comprén dos rutes de trens, una que conecta el noroest de la Ciutat en el Sur i una atra que conecta el Noreste de la Ciutat en el Centre. Els usuaris poden recórrer les estacions que s'ubiquen en el centre de la ciutat gratuïtament. Els horaris del transport públic estan tabulados i es poden obtindre en les oficines de Calgary Transit o be en els autobusos. El cost del viage no depén de la llongitut del mateix. Es poden fer transferències des de l'autobús al C-Train, o viceversa, sense cost adicional dins dels 90 minuts despuix d'haver començat el viage.

  • Calgary també conta en sistemes especials de transport per a persones en discapacitats. Estos autobusos estan dissenyats per a acomodar cadires de rodes i per a dur a les persones des de les seues llars cap als seus llocs de destí. Els taxis són el sistema més car, totes les companyies de taxis tenen les mateixes tarifes de transport

Cada taxi té un taxímetro per a medir el temps i la distància de cada viage. El taxímetro mostra quànt deu pagar al conductor. No hi ha rebaixes en les tarifes de taxi. Pot esperar-se una propina de prop del 10 % pero no és forçosa. Els taxis poden trobar-se esperant en els aeroports, en els grans edificis, en els hotels, en les grans tendes per departaments i en els hospitals. O també poden solicitar-se per teléfon. Esta ciutat és servida pel Aeroport Internacional de Calgary (YYC), que es troba en el Noreste de la ciutat.

Salut

Vista del Foothills Medical Centre, el major centre hospitalari d'Alberta

Existix un servici d'helicòpter d'evacuació mèdica que funciona baix els auspicis de la Shock Trauma Air Rescue Society. Calgary també alberga el Tom Baker Cancer Centre, l'Alberta Children's Hospital i el Grace Women's Health Centre, que proporcionen una varietat de contes mèdics, ademés de centenars de clíniques mèdiques i odontològiques més chicotetes. El Centre Mèdic de l'Universitat de Calgary (University of Calgary Medical Centre), en associació en la Regió de Salut de Calgary (Alberta Health Services), porta a terme diferents investigacions científiques en diversos temes: càncer, artritis, problemes cardiovasculars, genètica, etc.[110]

Educació

Erro al crear miniatura:
Politècnic SAIT.

Secundària

En el transcurs escolar 2011-2012, 100 632 estudiants de secundària es varen matricular en 221 escoles en el sistema escolar públic d'idioma anglés a càrrec de la Junta d'Educació de Calgary.[111] En atres estudiants inscrits en el corresponent CBe-learn i els programes de servicis d'aprenentage Chinook, la matrícula total del sistema escolar és de 104 182 estudiants.[111] Atres 43 000 estudiants assistixen en al voltant de 95 escoles en la separada Junta d'Educació en idioma anglés de l'Escola Catòlica de Calgary.[112] La comunitat francòfona, molt més chicoteta, té les seues pròpies juntes d'educació en francés (públiques i catòliques), les quals tenen sèu en Calgary, pero no solament servixen a la ciutat, sino a un districte regional més gran. També hi ha vàries escoles públiques en la ciutat. Calgary té una série d'escoles úniques, incloent la primera escola secundària del país, dissenyada exclusivament per a atletes olímpics de calibre, l'Escola Nacional del Deport.[113] Calgary és també la sèu de moltes escoles privades, incloent la Mountain View Academy, Rundle College, Rundle Academy, Clear Water Academy, Chinook Winds Adventist Academy, Webber Academy, Delta West Academy, Masters Academy, Calgary Islamic School, Menno Simons Christian School, West Island College i la Edge School.

  • Calgary albergava també la que una volta va ser la major escola secundària pública de l'oest de Canadà, la Lord Beaverbrook High School, en 2241 estudiants matriculats en el cicle escolar 2005-2006.[114] Actualment la població estudiantil de Lord Beaverbrook és de 1812 estudiants (setembre de 2012) i vàries atres escoles són igual de grans, com la Western Canada High School en 2035 estudiants (2009) i Sir Winston Churchill High School, en 1983 estudiants (2009).

Terciaria i universitària

Les institucions d'educació superior en sèu en Calgary que són finançades públicament són l'Universitat d'Alberta d'Art i Disseny, Ambrose University College (associada a l'Iglésia del Nazareno), Bow Valley College, l'Universitat de Mount Royal, el Politècnic SAIT, St. Mary's University College i l'Universitat de Calgary.[115] L'Universitat d'Athabasca (finançada públicament), L'Institut de Tecnologia del Nort d'Alberta (NAIT), i l'Universitat de Lethbridge [115] també tenen campus en Calgary.[116][117][118]

L'Universitat de Calgary és la principal universitat que otorga grans facilitats de grau en la ciutat, i a causa d'això es varen matricular 28 464 alumnes en 2011.[119] L'Universitat Mount Royal, en 13 000 estudiants, otorga graus en varis camps. El Politècnic SAIT, en més de 14 000 estudiants, oferix educació politècnica i d'aprenenta, l'expedició de certificats, diplomar i títuls aplicats. L'Universitat d'Athabasca oferix programes d'educació a distància.

Cultura

Vida urbana

Els edificis històrics de Stephen Avenue.

La vida urbana de Calgary ha canviat considerablement des de que la ciutat va escomençar a créixer ràpidament. S'ha convertit en una de les ciutats més diverses de Canadà. Hui Calgary és una ciutat moderna i cosmopolita que encara reté moltes de les seues senyes d'identitat sobre cultura es referix com a bars western, pubs i clubs, fútbol i hockey sobre gèl. Calgary també s'ha convertit en un important centre per a la música country en el país. Calgary és també és un gran escenari a on es poden trobar els estils de música més variats, incloent metalcore, folk, pop, roc, punk, indie, blues, jazz, hip-hop, house i country.

Vista de la ciutat.

Aixina com creix la densitat de població en Calgary, també ha aumentat la vitalitat de la zona. La vida nocturna i el desenroll de l'art també han evolucionat gràcies a això, i la població es repartix per totes la zones urbanes de Calgary. Sent una ciutat ètnicament diversa, Calgary té un bon número d'assentaments i àrees multiculturals. Té un dels Chinatowns més grans de Canadà i un “Little Italy” en Bridgeland. La zona de Forest Lawn i International Avenue. En el districte es localisen moltes tendes i restaurants de diversa procedència ètnica.

Arts

Música

  • Calgary és la sèu del Southern Alberta Jubilee Auditorium, un immens centre d'arts i cultura. L'edifici és bessó d'un atre auditori situat en Edmonton i és capaç d'albergar a 2538 persones; va ser inaugurat en 1957 [120] i en ell s'han presentat centenes de musicalés, obres de teatre i produccions locals. També és la sèu del Ballet d'Alberta, de l'Òpera de Calgary i de les cerimònies anuals del Remembrance Day. Abdós auditoris òbrin 365 dies a l'any, i estan dirigits pel govern provincial. Els edificis varen ser renovats en 2005.[120]

Un bon número de bandes tenen la seua base en Calgary, incloent la Calgary Round-Up Band, la Calgary Stetson Show Band i, les dos voltes campeona mundial, Calgary Stampede Showband, aixina com bandes militars incloent la Band of HMCS Tecumseh, la Regimental Band of the King's Own Calgary Regiment, i el Regimental Pipes and Drums of The Calgary Highlanders.

Tate Rosner McRae (/etɪt məkˈreɪ/ Calgary, Alberta, 1 de juliol de 2003), coneguda artísticamente com Tate McRae, és una cantant, compositora i ballarina canadenca. Va guanyar reconeiximent per primera volta com la primera finalista canadenca en el programa de telerrealitat nortamericana Baix You Think You Ca Danse (2016). Posteriorment, va firmar en RCA Records en 2019 i va llançar dos EPs: All the Things I Never Said (2020) i Too Young to Be Sad (2021). Este últim va ser el EP femení més reproduït de 2021 en Spotify i va ser precedit pel senzill «You Broke Em First», que va alcançar el top tingues en el Canadian Hot 100 i el top 20 en el Billboard Hot 100 d'Estats Units.

Teatre i galeries

En Calgary es troben vàries companyies de teatre. Calgary va anar també elloc de naiximent dels jocs de teatre improvisat coneguts com Theatresports.

Mijos de comunicació

El Calgary Herald i el Calgary Sun són els principals periòdics de Calgary. Els canals de televisió Global, City tv, CTV i la CBC, i Telemundo tenen els seus propis estudis en la ciutat.

Biblioteques i museus

Southern Alberta Jubilee Auditorium

la Biblioteca Pública de Calgary és una ret de biblioteques públiques en 17 branques en la ciutat, incloent a la Biblioteca Central. La zona de Calgary també ha segut utilisada numeroses voltes en el cine gràcies a les seues zones naturals. En la ciutat es poden visitar varis museus. el Museu Glenbow és el major en l'Oest de Canadà i inclou una galeria d'art.[121] Atres museus són el Centre Cultural Chinenc, el Saló de la Fama Olímpic de Canadà (en el Parc Olímpic de Canadà), el Museu Militar de Calgary, el Museu musical de Calgary i el Museu Aeroespacial.

Religió

Sobre el credo catòlic, Calgary depenia, des d'el XIX, de la diòcesis de Saint Albert. Part d'esta diòcesis va ser dividida en 1912 per a crear la diòcesis de Calgary la mare de la qual iglésia és la Catedral de Santa María. el catolicisme tradicionaliste també està present en Calgary, per eixemple en la Iglésia de Saint-Denis (en el districte de Shaganappi), iglésia que depén de la Germandat Sacerdotal San Pío X.[123]

Festivals

En Calgary tenen lloc diferents festivals i acontenyiments anuals o ocasionals. Entre ells es destaca el Festival Internacional de Cine de Calgary, el Festival de Música Folk de Calgary, Festival de Comèdia FunnyFest de Calgary, el Festival Grec de Calgary, el Carifest, el Wordfest Banff-Calgary International Writers Festival, el Festivalac, el GlobalFest, el Festival de Teatre Experimental de Calgary, el Summerstock, el Fiestaval, l'Expo Llatí, la Calgary Gai Pride, i molts atres festivals culturals. Dins dels events ocasionals es destaca el WorldSkills International, event que Calgary va organisar en 2009.[124]

Pero l'acontenyiment més important per a la ciutat de Calgary és la Calgary Stampede, que té lloc en juliol. És un dels festivals més importants de Canadà.[125]

Deports i recreació

En este artículo de secció, de Wikificar, de mal traduït se detectaron varios problemas. Por favor, edítalo y/o discute los problemas en la discusión para mejorarlo:
Este aviso fue puesto el 3 de setembre de 2025.
Erro al crear miniatura:
El pabelló polideportiu Scotiabank Saddledome de nit.
Cerimònia de Premiación de la Copa Enbridge, un element del Torneig Nacional Spruce Meadows de 2005.

En particular gràcies a la seua proximitat en les Montanyes Rocoses, Calgary ha segut un popular destí per a la pràctica dels deportes d'hivern. Des de que se celebraren els Jocs Olímpics d'Hivern en 1988, la ciutat ha albergat importants acontenyiments deportius de diferents disciplines com snowboard, hockey sobre gèl, patinage de velocitat, bot en esquí, esquí de fondo, etc. En estiu el Riu Bow és un bon lloc per a practicar la peixca en mosca. el gòlf també és una activitat extremadament popular per als Calgarians i la regió posseïx un gran número de camps. La ciutat també té un ampli número de parcs urbans, incloent el Parc Provincial Fish Creek, Nose Hill Park, Bowness Park, Edworthy Park, l'Inglewood Bird Sanctuary, Confederation Park, i Prince's Island Park. Nose Hill Park és el major parc municipal de Canadà. Conectant tots estos parcs en la majoria de barris, es troba una de les rets de camins més extensible de Norteamérica.[126] El traçat es pot gojar caminant, montant en bicicleta, patinant, etc.

Equips Professionals

Club Lliga Estadi Fundat en Campeonats Calgary Flames National Hockey League Pengrowth Saddledome 1980* 

1
Calgary Stampeders

Canadian Footballeague McMahon Stadium 1945 

6

Calgary Roughnecks Nationalacrosse League Pengrowth Saddledome 2001 

2

Calgary Vipers

North American Baseballeague Foothills Stadium 2005 

1

Prairie Wolf Pack

Campeonat Canadenc de Rugby Calgary Rugby Park 2009 

0
Cavalry FC

Canadian Premier League ATCO Field 2018 

0

(*) Fundat com Atlanta Flames en 1972.

Equips jovenils i amateurs

Club Lliga Estadi Fundat en Campeonats Calgary Hitmen Western Hockey League Pengrowth Saddledome 1995 

1

Calgary Canucks

Alberta Junior Hockey League Max Bell Centre 1971 

9

Calgary Royals

Alberta Junior Hockey League Father David Bauer Olympic Arena 1990 

1

Calgary Oval X-Treme

Western Women's Hockey League Olympic Oval 1995 

4
Calgary Mavericks

Rugby Canada Super League Calgary Rugby Park 1998 

1

Speed Skating Canada Calgary Speed Skating Association Olympic Oval 1990 >10

Calgary United FC Canadian Major Indoor Soccer League Stampede Corral 2007 0

Turisme i atraccions

Erro al crear miniatura:
Centre de Calgary vist des del Parc Prince's Island.
Erro al crear miniatura:
La Torre de Calgary, reflectida en un rascacels propenc.

El centre de la ciutat conta en una mescla eclèctica de restaurants i bars, centres culturals, places públiques (incloent el Olympic Plaça) i tendes. Zones comercials notables inclouen alguns llocs com The Core Shopping Centre (abans cridat Calgary Eaton Centre/TD Square), l'Avinguda Stephen i el Mercat d'Eau Claire. Les principals atraccions turístiques del centre de la ciutat inclouen el Zoològic de Calgary, el Telus Spark, el Centre de Convencions Telus, el barri chinenc, el Museu Glenbow, la Torre de Calgary, la Galeria d'Art de Calgary (AGC), el Museu Militar i el Centre EPCOR per a les Arts Escèniques. En 2,5 hectàrees (10.000 m²), el Devonian Gardens és un dels majors parcs urbans interiors del món,[128] i es troba en la quarta planta del centre comercial The Core Shopping Centre (en la part superior del centre comercial). En el centre de la ciutat es troba el Parc Prince's Island, un parc urbà situat just al nort del barri d'Eau Claire.[129] Directament al sur del centre està Midtown i la carretera de circumvalació. Esta zona s'està convertint ràpidament en una de les zones d'us mixt més denses i més actives de la ciutat. En el núcleu del districte està la popular Avinguda 17, que és coneguda pels seus numerosos bars i discoteques, restaurants, tendes i comerços. Durant els play-off dels Calgary Flames en 2004, l'Avinguda 17 va ser freqüentada per més de 50 000 fanes i seguidors per cada nit en que havien partits. La concentració de fanes en els seus uniformes de color roig va dur a que l'avinguda siga batejada com, «Ret Mile». El centre és de fàcil accés per mig del sistema de trànsit de tren llauger C-Train de la ciutat (LRT).

Avinguda Stephen (Stephen Avenue).

Les atraccions en el costat oest de la ciutat inclouen l'històric Heritage Park Historical Village, que representa la vida en Alberta abans de 1914 i que mostra vehículs històrics de treball, com un tren de vapor, un barco de vapor i un tramvia elèctric. El poble en sí comprén una mescla d'edificis i estructures històriques, rèplica traslladada des del sur d'Alberta. Uns atres dels principals atractius de la ciutat inclouen el Parc Olímpic de Canadà, que conta en Saló de la Fama del Deport de Canadà, i Spruce Meadows. Ademés de les zones comercials del centre de la ciutat, hi ha una série de grans centres comercials suburbans de la ciutat. Entre els més grans es troben el Chinook Centre i el Centre Comercial Southcentre en el sur, Westhills i Signal Hill, en el suroest, South Trail Crossing i Deerfoot Meadows en el surest, el Market Mall en el noroest, Sunridge Mall en el noreste, i el recent construït CrossIron Mills just al nort dels llímits de la ciutat de Calgary, i al sur de la ciutat d'Airdrie. Unes atres de les grans atraccions de Calgary són el Canada Olympic Park (i el Saló Olímpic de la Fama de Canadà), Spruce Meadows (centre d'equitació) [130] i Race City Motorsport Park (Calgary). Ademés de les grans àrees de compres de la ciutat, hi ha un bon número de complexos de compres suburbans en Calgary. Entre els majors estan Chinook Centre i Southcentre Mall en el sur, WestHills and Signal Hill en el suroest, South Trail Crossing i Deerfoot Meadows en el surest, Market Mall en el noroest, i Sunridge Mall en el noreste. La zona del Downtown és fàcilment reconeixible pels seus numerosos rascacels. Algunes d'estes estructures, com la Calgary Tower o el Pengrowth Saddledome són símbols de la ciutat. Estos edificis són icons del «boom» de la ciutat i es poden distinguir distintes fases de desenroll que han tingut lloc en el centre de la ciutat. Els primers rascacels es varen escomençar a construir a finals dels anys 50 i varen continuar en creiximent fins als anys 1970. Despuix de l'época de recessió en la caiguda del preu del petròleu molts edificis en proyecte varen ser immediatament anulats. No va ser fins a finals dels anys 1980 i durant els anys 1990 quan les grans construccions varen escomençar de nou, iniciades pels Jocs Olímpics d'Hivern i estimulades per una favorable economia en creiximent. En total hi ha 10 edificis d'oficines d'a lo manco 150 metros (normalment de prop de 40 pisos). El més alt és la Torre The Bow, que és el rascacels més alt de Canadà fora de Toronto.[131] El segon lloc ho ocupa el Suncor Energy Centre.[132] Les torres del Bankers Hall són les torres bessones més altes del país.[133]

Una característica típica de Calgary és que per a conectar molts dels edificis d'oficines del centre, la ciutat també conta en la ret més extensa de ruta aérea del món (ponts peatonals interiors elevats), cridats oficialment +15. El nom deriva del fet de que els ponts solen ser de 15 peus (4,6 m) per damunt del nivell.[134]

Prop d'Airdrie, en l'aeroport de Calgary/Airdrie, cada dos anys es porta a terme l'Exhibició Aeronàutica Regional d'Airdrie. En 2011, l'exhibició de vol va presentar als Canadian Snowbirds, un CF-18 de demostració i F-16 de la Força Aérea dels Estats Units.[135][136]

Panorama del centre de Calgary en 2010.

Panorama del centre de Calgary en 2010.

Vore també

Notes

  1. ↑ Senyes basades en respostes úniques. Font: Cens de Canadà de 2001.[65]

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Calgary, City, Alberta». Statistics Canada. Consultat el 29 de febrer de 2024.
  2. ↑ «Statcan - Calgary-Edmonton Corridor». Archivat des d'el original, el 23 de febrer de 2007. Consultat el 30 de novembre de 2006.
  3. ↑ ourlanguages. gc. ca. Govern de Canadà (ed.): «Demonyms—From coast to coast to coast» (en anglés). Archivat des d'el original, el 21 de juliol de 2016. Consultat el 26 de juny de 2013.
  4. ↑ «2012 Quality of Living worldwide city rànquings – Mercer survey» (en anglés). Mercer. Consultat el 4 d'abril de 2013.
  5. ↑ The Economist Intelligence Unit. «Globaliveability report.». Consultat el 22 d'agost de 2012.
  6. ↑ Money Senses. «Best plaus in Canada» (en anglés). Consultat el 8 de setembre de 2013.
  7. ↑ 7,0 7,1 Forbes Magazine. «Which Llaure The World's Cleanest Cities?». Consultat el 10 de maig de 2007.
  8. ↑ Mac an Tàilleir, Iain. "Calgary (Mull), Calgarraidh.", The Scottish Government, 2003.
  9. ↑ Urban Dictionary. «Cowtown» (en anglés). Consultat el 14 de maig de 2013.
  10. ↑ Festival Seekers. «Calgary Stampede» (en anglés). Archivat des d'el original, el 2 d'agost de 2017. Consultat el 14 de maig de 2013.
  11. ↑ 11,0 11,1 VisitCalgary. «Tourism Calgary Facts & Figures» (en anglés). Archivat des d'el original, el 6 de maig de 2013. Consultat el 14 de maig de 2013.
  12. ↑ UBridge College. «The Calgary Advantage» (en inglés). Archivat des d'el original, el 4 de març de 2016. Consultat el 14 de maig de 2013.
  13. ↑ University of Calgary. «Archaeology Timeline of Alberta». Archivat des d'el original, el 28 de setembre de 2009. Consultat el 10 de maig de 2007. (en anglés).
  14. ↑ Sobre Calgary [1] archivat en Wayback Machine. (en anglés).
  15. ↑ J. & A. Gottfred. "Life of David Thompson" [2] archivat en Wayback Machine.. Northwest Journal. ISSN 1206-4203
  16. ↑ Valley Pioneers [3] archivat en Wayback Machine.
  17. ↑ Mounted Police - Calgary & Southern Alberta, Universitat de Calgary
  18. ↑ Artícul "Brisebois, Ephrem A. [4] archivat en Wayback Machine.". The Canadian Encyclopedia.
  19. ↑ Farquharson Macleod
  20. ↑ 20,0 20,1 Fort Calgary: 1875-1894 - Calgary & Southern Alberta, Universitat de Calgary
  21. ↑ Canadian Pacific Railway - Calgary & Southern Alberta, Universitat de Calgary
  22. ↑ SAIT Polytechnic. «Calgary & Alberta» (en anglés). Archivat des d'el original, el 22 de setembre de 2013. Consultat el 26 de juny de 2013.
  23. ↑ artícul - Oil and Gas in Alberta
  24. ↑ Guimond, Pierre S.; Sinclair, {{{nom2}}} (1984). Detselig Enterprises (ed.). Calgary architecture: the boom years, 1972–1982 (en anglés). ISBN 0-920490-38-7.
  25. ↑ Skyscraper Source Media. «Calgary Skyscraper Diagram - Latest Additions» (en anglés). Consultat el 15 de decembre de 2013.
  26. ↑ Historical oil prices
  27. ↑ University of Calgary. «Calgary's History 1971–1991». Archivat des d'el original, el 2 de juliol de 2007. Consultat el 28 de juny de 2007. (en anglés)
  28. ↑ Calgary Public Library. «Calgary Timeline». Archivat des d'el original, el 20 d'agost de 2007. Consultat el 28 de juny de 2007. (en anglés)
  29. ↑ Staff. «[5]», CBC Sports. Consultat el 1° de setembre de 2011. (en anglés)
  30. ↑ «», Calgary Herald. (en anglés).
  31. ↑ The Conference Board of Canada. «Western cities enjoy fastest growing economies». Archivat des d'el original, el 12 d'octubre de 2007. Consultat el 7 de març de 2007. (en anglés)
  32. ↑ «2012 - annual report» (en anglés) (informe). Archivat des d'el original, el 17 de decembre de 2013. Consultat el 16 de decembre de 2013.
  33. ↑ Quality of Life - Calgary Economic Development
  34. ↑ "Zurich named again best city in the world to live in". Mercer Consulting, 10 d'abril de 2006.
  35. ↑ «[6]», The Globe and Mail. Consultat el 28 de juny de 2007.
  36. ↑ City of Calgary. «Community Population Comparison» (PDF). Archivat des d'el original, el 10 de juny de 2011. Consultat el 3 de juliol de 2007.
  37. ↑ «Southwest Calgary Ring Road» (en anglés). City of Calgary. Archivat des d'el original, el 17 de juny de 2007. Consultat el 7 de març de 2007.
  38. ↑ Alberta Infrastructure and Transportation. «Southwest Calgary Ring Road» (en anglés) (PDF). Archivat des d'el original, el 14 de juny de 2007. Consultat el 7 de març de 2007.
  39. ↑ City of Calgary. «Count of Homeless Persons in Calgary» (en anglés) (PDF). Archivat des d'el original, el 5 de juny de 2007. Consultat el 27 de febrer de 2007.
  40. ↑ Research on homelessness calgary. ca (en anglés)
  41. ↑ Calgary Real Estigues Board. «Summary Listings & Sals, Average Price Graphs» (en anglés). Consultat el 1 de maig de 2008.
  42. ↑ Staff. «Calgary Country's Inflation Capital» (en anglés). Calgary Herald. Archivat des d'el original, el 12 de febrer de 2012. Consultat el 1 de setembre de 2011.
  43. ↑ Staff. «Beat Cops Hit the Streets» (en anglés). CTV News. Archivat des d'el original, el 27 de juliol de 2011. Consultat el 1 de setembre de 2011.
  44. ↑ [enllaç trencat]
  45. ↑ «[7]», Reuters. Consultat el 21 de juny de 2013. (en anglés)
  46. ↑ «[8]», Canadian Broadcasting Corporation. Consultat el 22 de juny de 2013.
  47. ↑ 47,0 47,1 Radi-Canada. «Inondation : la situation es stabilise lentement à Calgary» (en francés). Consultat el 26 de juny de 2013.
  48. ↑ Calgary neighbourhoods underwater as Bow River's rise continue [9] archivat en Wayback Machine. (en anglés)
  49. ↑ Alberta floods prompt widespread downtown Calgary evacuations (en anglés)
  50. ↑ 50,0 50,1 «[10]». Consultat el 17 de novembre de 2013.
  51. ↑ «», CBC News. Consultat el 23 de juny de 2013. (en anglés)
  52. ↑ «[11]», Canadian Broadcasting Corporation. Consultat el 21 de juny de 2013. (en anglés)
  53. ↑ «[12]», Edmonton Journal. Consultat el 23 de juny de 2013. (en anglés)
  54. ↑ Fish Creek Provincial Park - Gateway to Alberta's Parks, Alberta Government.
  55. ↑ «New southwest community depends on new ring road».Calgary Herald.Consultat el 1 de giner de 2006.
  56. ↑ City of Calgary. «Beline—Area Redevelopment Pla» (PDF). Archivat des d'el original, el 11 de juny de 2011. Consultat el 28 de setembre de 2007.
  57. ↑ City of Calgary. «Community Profiles». Archivat des d'el original, el 13 de novembre de 2006. Consultat el 14 de febrer de 2007. (en anglés)
  58. ↑ (en anglés)
  59. ↑ «Agroclimatic Atles of Alberta: Climate of Alberta». agric. gov. ab. ca. Consultat el 29 d'agost de 2011. (en anglés)
  60. ↑ «Figure 1. Agroclimatic Atles of Alberta reference map». Consultat el 29 d'agost de 2011.
  61. ↑ 61,0 61,1 61,2 «Canadian Climate Normals 1971-2000». Environment Canada. Archivat des d'el original, el 15 de maig de 2013. Consultat el 23 de giner de 2012. (en anglés)
  62. ↑ Charlton, R. B., B. M. Kachman i L. Wojtiw. Urban Hailstorms, A View from Alberta. Natural Hazards 12 (1995): págs. 29-75. ISSN 0921-030X
  63. ↑ Major Hailstorms - The Atles of Canada
  64. ↑ Statistique Canada. «Peuples autochtones» (en francés). Archivat des d'el original, el 29 d'octubre de 2013. Consultat el 10 de maig de 2013.
  65. ↑ 65,0 65,1 Statistique Canada Calgary, Alberta (Còdic 4806016) et Division No. 6, Alberta (Code 4806) (taula). Profil du recensement, Recensement de 2011, produit nº 98-316-XWF au catalogue de Statistique Canada. Ottawa. 24 d'octubre de 2012 (en francés) (consultat el 8 de maig de 2013)&x2009;
  66. ↑ Statistique Canada. «Tableau 9.9 Population dones minorités visibles, parell région métropolitaine de recensement, 2006» (en francés). Consultat el 11 de maig de 2013.
  67. ↑ Statistiques Canada. «Immigration au Canada: un portrait de la population née à l'étranger» (en francés). Cense de Canadà de 2006. Archivat des d'el original, el 22 de maig de 2013. Consultat el 23 d'abril de 2013.
  68. ↑ Statistique Canada. «Population immigrante, parell région métropolitaine de recensement, 1996 à 2006» (en francés). Consultat el 10 de maig de 2013.
  69. ↑ 69,0 69,1 Llatins en Calgary
  70. ↑ Statistique Canada. «Immigration et diversité ethnoculturelle au Canada» (en francés). Consultat el 12 de maig de 2013.
  71. ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.RadioCanada. ca. . Consultat el 12 de maig de 2013.
  72. ↑ Statistique Canada. «Tableau 9.12 Projections de la population née à l'étranger et de la population dones minorités visibles, parell région métropolitaine de recensement, 2006 et 2031» (en francés). Consultat el 12 de maig de 2013.
  73. ↑ University of Calgary. «Calgary's Politics 1895–1946». Archivat des d'el original, el 24 de maig de 2007. Consultat el 28 de juny de 2007.
  74. ↑ University of Calgary. «Calgary's Politics 1971–1991». Archivat des d'el original, el 1 de juliol de 2007. Consultat el 28 de juny de 2007.
  75. ↑ Event results (eleccions de Canadà) (en anglés)
  76. ↑ Alberta Queen's Printer. «Municipal Government Act». Consultat el 15 d'agost de 2011.
  77. ↑ «Election and Information Services» (en anglés). City of Calgary. Consultat el 1 de setembre de 2011.
  78. ↑ «[13]», The Globe and Mail. Consultat el 1 d'abril de 2006.
  79. ↑ Staff. «[14]», CBC News. Consultat el 17 de setembre de 2011.
  80. ↑ Staff. «Byelection Surprise Shakes Up Alberta Politics». CTV News. Archivat des d'el original, el 12 d'octubre de 2007. Consultat el 17 de setembre de 2011.
  81. ↑ Elections Canada. «Voting results by electoral district» (en anglés). Consultat el 25 de setembre de 2007.
  82. ↑ Bibliothèque du Parlement - Parlement du Canada. «Premiers Ministres du Canada» (en francés). Archivat des d'el original, el 1 de decembre de 2015. Consultat el 26 de giner de 2014.
  83. ↑ 83,0 83,1 [enllaç trencat]
  84. ↑ 84,0 84,1 84,2 «Calgary's Economy». Calgary Economic Development. Archivat des d'el original, el 30 de setembre de 2011. Consultat el 29 d'agost de 2011.
  85. ↑ «GDP per capita». Tableaudebordmontreal. com. Archivat des d'el original, el 17 de giner de 2012. Consultat el 29 d'agost de 2011.
  86. ↑ «GaWC — The World According to GaWC 2010». Globalization and World Cities Research Network. Archivat des d'el original, el 27 de maig de 2012. Consultat el 10 d'octubre de 2011.
  87. ↑ «[15]», Postmedia News. Consultat el 24 de març de 2012.
  88. ↑ «American Cities of the Future 2011-2012». investtoronto. ca. Archivat des d'el original, el 4 de març de 2016. Consultat el 18 de decembre de 2012.
  89. ↑ 89,0 89,1 «Calgary Economy». Calgary Herald. Consultat el 29 d'agost de 2011.
  90. ↑ Calgary Economic Development. «Real GDP by Industry: Calgary Economic Region, 2006». Archivat des d'el original, el 22 de juliol de 2011. Consultat el 12 de març de 2007.
  91. ↑ Alberta First. «Calgary». Archivat des d'el original, el 13 d'octubre de 2007. Consultat el 12 de març de 2007.
  92. ↑ «2006 Community Profiles Census Subdivision». Statistics Canada. Archivat des d'el original, el 21 de giner de 2012. Consultat el 24 de giner de 2012.
  93. ↑ Calgary Economic Development. «Labour Force / Employment». Archivat des d'el original, el 22 de juliol de 2011. Consultat el 12 de març de 2007.
  94. ↑ 94,0 94,1 [enllaç trencat]
  95. ↑ «Labour Force Characteristics, Population 15 Years and Older, by Census Metropolitan Area». Statistics Canada. Archivat des d'el original, el 8 de març de 2007. Consultat el 9 de març de 2007.
  96. ↑ «Worker Shortage Crisis in Alberta». ExpatExchange. Consultat el 23 de febrer de 2007.
  97. ↑ [enllaç trencat].
  98. ↑ 98,0 98,1 Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. Alberta Venture. Archivat des d'el original, el 28 de setembre de 2011. Consultat el 29 d'agost de 2011.
  99. ↑ «50 Largest Employers». Archivat des d'el original, el 21 d'agost de 2013. Consultat el 23 d'abril de 2013.
  100. ↑ «Calgary Real Estigues | About Calgary |Calgary Alberta». Calgary Listings. Archivat des d'el original, el 3 de setembre de 2011. Consultat el 29 d'agost de 2011.
  101. ↑ CBC artícul. «[16]», CBC News. Consultat el 6 de giner de 2006.
  102. ↑ WiseGEEK. «What Is the Vancouver Estoc Exchange?» (en anglés). Consultat el 9 de setembre de 2013.
  103. ↑ Contact Us. WestJet. Consultat el 26 de giner de 2011.
  104. ↑ "Customer Service [17] archivat en Wayback Machine.." Enerjet. Consultat el 31 de març de 2010.
  105. ↑ Investor & Financial Information. Canadian Airlines. 3 de març de 2000. Consultat el 20 de maig de 2009.
  106. ↑ Pigg, Susan. "Zip, WestJet in fare war that could hurt them both; Move follows competition bureau ruling Battle could intensify when Zip flies eastward [18] archivat en Wayback Machine.." Toronto Star. 22 de giner de 2003. Business C01. Consultat el 30 de setembre de 2009.
  107. ↑ «Admininstration - Operation Office». Archivat des d'el original, el 23 d'agost de 2013. Consultat el 24 d'abril de 2013.
  108. ↑ «Canadian North Charters». Archivat des d'el original, el 23 d'agost de 2013. Consultat el 24 d'abril de 2013.
  109. ↑ Calgary Economic Development. «Calgary Hospitals». Archivat des d'el original, el 8 de febrer de 2009. Consultat el 13 de març de 2007.
  110. ↑ Faculty of Medicine of the University of Calgary. «Faculty of Medicine Quick Facts». Archivat des d'el original, el 10 de juliol de 2012. Consultat el 26 de giner de 2007. (en anglés)
  111. ↑ 111,0 111,1 «Quick Facts». Calgary Board of Education. Archivat des d'el original, el 4 d'abril de 2012. Consultat el 10 de març de 2012.
  112. ↑ Calgary Catholic School District board. «Calgary Schools». Archivat des d'el original, el 11 de giner de 2006. Consultat el 7 de giner de 2006.
  113. ↑ Sport School
  114. ↑ Calgary Board of Education. «Lord Beaverbrook High School». Archivat des d'el original, el 17 d'abril de 2007. Consultat el 10 de maig de 2007.
  115. ↑ 115,0 115,1 «Publicly Funded Institutions». Alberta Enterprise and Advanced Education. Consultat el 21 de novembre de 2012.
  116. ↑ «UA Locations». Athabasca University. Archivat des d'el original, el 25 de novembre de 2012. Consultat el 21 de novembre de 2012.
  117. ↑ «NAIT Calgary». Northern Alberta Institute of Technology. Archivat des d'el original, el 4 de decembre de 2012. Consultat el 3 de decembre de 2012.
  118. ↑ «Faculty of Management Edmonton Campus». University of Lethbridge. Archivat des d'el original, el 15 de giner de 2013. Consultat el 21 de novembre de 2012.
  119. ↑ [enllaç trencat]
  120. ↑ 120,0 120,1 Southern Alberta Jubilee Auditorium. «Auditoria History». Archivat des d'el original, el 16 de juliol de 2011. Consultat el 25 de setembre de 2007. (en anglés)
  121. ↑ Calgary Kiosk. «Glenbow Museum». Archivat des d'el original, el 2 de juliol de 2012. Consultat el 28 de juny de 2007.
  122. ↑ Calgary Real Estigues. «Calgary Religion Statistics» (en anglés). Archivat des d'el original, el 13 de maig de 2013. Consultat el 14 de maig de 2013.
  123. ↑ Pàgina de l'Iglésia de Saint-Denis [19] archivat en Wayback Machine. (en francés)
  124. ↑ Competition - Calgary, Alberta, Canada 2009 (en anglés) (consultat el 16 de maig de 2013).
  125. ↑ Calgary Stampede. «History of the Stampede». Archivat des d'el original, el 13 de juny de 2006. Consultat el 8 de maig de 2006.
  126. ↑ City of Calgary. «Pathway map». Archivat des d'el original, el 3 de febrer de 2007. Consultat el 15 de juny de 2006.
  127. ↑ Hall of Fame Inductees - Stu Hart (en anglés)
  128. ↑ City of Calgary. «Devonian Gardens». Archivat des d'el original, el 13 d'octubre de 2007. Consultat el 25 de setembre de 2007.
  129. ↑ Ciutat de Calgary. «Prince's Island Park» (en anglés). Consultat el 9 de setembre de 2013.
  130. ↑ Spruce Meadows Website. «Getting Here» (en inglés). Archivat des d'el original, el 19 d'agost de 2016. Consultat el 16 de maig de 2013.
  131. ↑ CBC artícul. «[20]», CBC News. Consultat el 6 de giner de 2006.
  132. ↑ Emporis. «Petro-Canada Centre—West Tower». Consultat el 12 d'abril de 2007.
  133. ↑ Emporis. «Canada's tallest buildings - Top 20» (en anglés). Consultat el 9 de setembre de 2013.
  134. ↑ The City of Calgary. «Plus 15». Archivat des d'el original, el 21 d'agost de 2007. Consultat el 25 de setembre de 2007.
  135. ↑ Airdrie Regional Air Show to fly high this summer
  136. ↑ «2011 Airdrie Regional Air Show Photos». Archivat des d'el original, el 3 de novembre de 2013. Consultat el 1 de novembre de 2013.

Bibliografia

Enllaços externs

Commons

Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Calgary&oldid=1469496»