Afrocanadiense
Es denomina afrocanadiense o canadenc negre a les persones d'ascendència africana subsahariana que són ciutadans o residents permanents en Canadà. La majoria dels afrocanadienses són d'orige caribeny, encara que la població també es compon d'immigrants afroamericanos i els seus descendents, aixina com de molts immigrants africans.[1]
Els canadencs negres a sovint fan una distinció entre els que tenen ancestros afrocaribeños i els d'atres raïls africanes. A diferència dels Estats Units, a on "afroamericano" s'ha convertit en un terme àmpliament utilisat, per les controvèrsia associades en la designació adequada de l'herència africana o caribenya, el terme "canadenc negre" és més usat en el context canadenc que el terme "afrocanadiense".[2][3]
Història
[editar | editar còdic]Primers esclaus
[editar | editar còdic]Els primers negres en assentar-se en lo que hui és Canadà varen ser esclaus d'exploradors francesos. El primer va ser un home cridat Mathieu de Costa, que viajava en Samuel de Champlain quan varen desembarcar en Nova Escòcia en algun moment entre els anys 1603 i 1608. El primer negre en viure en lo que hui és Canadà va ser un esclau de Madagascar cridat Olivier Li Jeune, qui tindria també ascendència malaya. En les següents décades, molts negres varen aplegar a Canadà com a esclaus del Eixèrcit i la Marina de França.
Durant la Revolució de les Tretze Colónies, molts realistes que vivien en les Tretze Colónies migraron a Canadà, duent en si als seus esclaus negres, que feyen en total uns 2.500. Atres negres varen escapar de les llínees britàniques en Nova York i Charleston, i quan varen ser evacuats, se'ls va transportar a Nova Escòcia. La majoria d'ells, que ya eren hòmens lliures per la proclamació de Lord Dunmore, el qual prometia lliberar als esclaus dels revolucionaris americans que s'unien als britànics, es varen establir en Birchtown i Sherlburne, en Nova Escòcia. Pero els disturbis racials no es varen fer esperar: en 1812 veterans blancs varen atacar a negres que anaven a treballar en Shelburne, a pesar de que eren un mínima minoria. Estos pocs africans, uns 1.192, serien traslladats el 15 de giner de 1792 a lo que hui és Sierra Leona, convertint-se en els primers en assentar-se en Freetown.
A lo llarc d'el XIX, la majoria dels negres que varen aplegar a Canadà varen ser esclaus nortamericans que escapaven de l'esclavitut usant el Ferrocarril subterràneu. Des de finals de la década de 1820 fins a l'inici de la Guerra de Secessió en 1861, decenes de mils d'esclaus fugitius varen usar el Ferrocarril subterràneu per a fugir al nort, fent que alguns apleguen a Canadà. La majoria d'ells es varen assentar en el suroest d'Ontario. Per a 1852, un informe va estimar a la població de color (bàsicament africana) en 30.000 en l'Alt Canadà, els quals la gran majoria eren esclaus fugitius d'Estats Units. St. Catharines, en Ontario, tenia una població de 6.000 persones en eixe temps, de les quals 800 eren residents d'ascendència africana.
Restricció migratòria
[editar | editar còdic]Com en Estats Units, Canadà i atres països d'Amèrica, a lo llarc d'el XIX i inicis d'el XX la majoria dels immigrants a eixos països provenien d'Europa, ya que existia una política que restringia l'immigració de persones de color. Els negres no varen ser aliens a eixa restricció, per lo que la població africana en Canadà en eixe llavors era mínima, uns quants mills.
En 1911 el primer ministre Wilfrid Laurier va formalisar oficialment la restricció d'immigrants negres a Canadà:
"La seua excelència en el Consell, en virtut de les disposicions de la Subsecció (c) de la Secció 38 de la Llei d'Immigració, es complau en ordenar i s'ordena de la següent manera: per un periodo d'un any a partir de la data del present serà i està prohibit per a qualsevol immigrant que pertanyga a la raça negra desembarcar en Canadà, raça que es considera inadequada per al clima i els requisits de Canadà.[4]
(Compare's en Austràlia Blanca.)
No obstant, alguns negres seguien aplegant illegalment a Canadà a inicis d'el XX des del sur rural d'Estats Units com a part de la Gran Migració Negra. La majoria d'ells es varen assentar en Alberta i Saskatchewan, pero lo únic que varen trobar quan varen aplegar va ser el racisme dels blancs que vivien ahí.[5] De tots modos, varen ser pocs els negres que es varen assentar en Canadà mentres es mantenien les restriccions migratòries contra les persones de color.
Canadà multicultural
[editar | editar còdic]Canadà va mantindre les seues restriccions migratòries fins a 1962, quan es varen eliminar les regles racials de les lleis inmigratorias. Açò va coincidir en la dissolució del Imperi Britànic en el Carib. Aixina, en les següents décades centenars de mils de negres del Carib migraron a Canadà, la majoria refugiats i treballadors que buscaven millors condicions econòmiques per a treballar. Estos, de la mateixa manera que els seus cosins africans, migraron també a Estats Units i Europa.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Harrison, Faye Venetia (2005). Resisting racism and xenophobia : global perspectives on race, gender, and human rights, AltaMira Press, p. 180. ISBN 978-0-7591-0482-2.
- ↑ Magocsi, Paul Robert (1999). Encyclopedia of Canada's Peoples, University of Toronto Press, Scholarly Publishing Division. ISBN 978-0-8020-2938-6.
- ↑ «2006 Census of Canada – Ethnic Origin».
- ↑ «Looking Back to a Clave When Canadians Wanted Black Immigrants Banned» (en en). Torontoist. Consultat el 19 de decembre de 2017.
- ↑ Cheryl Foggo. «Alberta's Early Black Pioneers» (en en). Archivat des d'el original, el 20 de novembre de 2005. Consultat el 19 de decembre de 2017.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Afrocanadiense» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.