Anar al contingut

Ferrocarril subterràneu

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Ferrocarril subterràneu
Per a atres usos d'este terme vore Metro (sistema de transport).

El Ferrocarril subterràneu (també conegut com a Ferrocarril clandestí; en anglés, Underground Railroad) va ser una ret de rutes secretes i cases segures establida en els Estats Units entre principis i mediats d'el XIX. Va ser utilisat per els afroamericanos esclavizados principalment per a escapar a estats lliures i d'allí a Canadà.[1][2][3] La ret, obra principalment d'afroamericanos lliures (i també d'alguns blancs),[4] va contar en l'ajuda d'abolicionistes i atres persones simpatisants de la causa dels fugitius.[2] Als esclaus que es varen arriscar a ser capturats i a els qui els varen ajudar també li'ls denomina colectivamente passagers i conductors del ferrocarril, respectivament.[3] Vàries atres rutes conduïen a Mèxic,[5] a on s'havia abolit l'esclavitut, i a illes del Carib que no formaven part del comerç d'esclaus.[6] Una ruta d'escape anterior que es dirigia cap al sur en direcció a Florida, llavors possessió espanyola (llevat entre 1763 i 1783), va existir des de fins d'el XVII fins a aproximadament 1790.[7][8] No obstant, la ret coneguda generalment com a Ferrocarril Subterràneu va començar a finals d'el XVIII. Va córrer cap al nort i va créixer de manera constant fins que el president Abraham Lincoln va firmar la Proclamació d'Emancipació. Una estimació sugerix que, en 1850, aproximadament 100.000 esclaus havien escapat cap a la llibertat a través de la ret.[9]

Orige del nom

[editar | editar còdic]

Eric Foner va escriure que el terme "potser va ser utilisat per primera volta per un periòdic de Washington en 1839, citant a un jove esclau que esperava escapar de l'esclavitut a través d'un ferrocarril que 'passava baix terra fins a Boston'".[10][11] Robert Clemens Smedley va escriure que en acabant de que els caçadors d'esclaus fracassaren en les seues busques i pergueren rastres de fugitius en llocs tan al nort com Columbia, Pennsilvània, varen declarar desconcertats que "deu haver un ferrocarril subterràneu en alguna part", lo que va donar orige al terme.[12] Scott Shane va escriure que el primer us documentat del terme va ser en un artícul escrit per Thomas Smallwood en l'edició del 10 d'agost de 1842 de Tocsin of Liberty, un periòdic abolicioniste publicat en Albany. També va escriure que el llibre Sketches in the History of the Underground Railroad de 1879 dia que la frase havia segut mencionada en un artícul d'un periòdic de Washington de 1839 i que l'autor del llibre va dir 40 anys despuix que havia citat l'artícul de memòria tan fidelment com va poder.[13][14]

Context polític

[editar | editar còdic]

Molts dels esclaus fugitius que "varen viajar" en el Ferrocarril Subterràneu consideraven a Canadà com el seu destí final. Es calcula que entre 30.000 i 40.000 d'ells es varen establir allí, la mitat dels quals varen aplegar entre 1850 i 1860. Uns atres es varen establir en estats lliures del nort.[15] Entre la guerra d'independència i la guerra de Secessió es varen registrar mils de casos judicials d'esclaus fugitius.[16] Segons la Llei d'Esclaus Fugitius original de 1793, els funcionaris dels estats lliures devien ajudar als propietaris d'esclaus o els seus agents a que recapturaran als fugitius, pero algunes llegislatures estatals ho prohibien. La llei va facilitar als propietaris i caçadors d'esclaus capturar a afroamericanos i tornar-els a l'esclavitut, i en alguns casos els va permetre esclavizar a negres lliures. També va crear un entusiasme entre els abolicionistes per ajudar a les persones esclavizades, lo que va resultar en el creiximent de les societats antiesclavistas i del Ferrocarril Subterràneu.[17]

Gràcies a una intensa pressió dels polítics meridionals, el Compromís de 1850 va ser aprovat pel Congrés despuix de l'intervenció nortamericana en Mèxic. Incloïa una llei d'esclaus fugitius més estricta; aparentment, el compromís va abordar els problemes regionals en obligar als funcionaris dels estats lliures a ajudar als caçadors d'esclaus, otorgant-els immunitat per a operar en els estats lliures.[18] Com la llei exigia poca documentació per a afirmar que una persona era fugitiva, els caçadors d'esclaus també seqüestraven a negres lliures, especialment chiquets, i els venien com a esclaus.[19] Els polítics del Sur a sovint exageraven el número d'esclaus fugitius i a sovint culpaven d'estes fugues als norteño que interferien en els drets de propietat del Sur.[20] La llei privava a les persones sospitoses de ser esclaves del dret a defendre's davant els tribunals, lo que dificultava demostrar la seua condició de lliures. Alguns estats del Nort varen promulgar lleis de llibertat personal que feyen illegal que els funcionaris públics capturaren o encarceraren a antics esclaus.[21] La percepció de que els estats del Nort ignoraven les lleis i regulacions sobre els esclaus fugitius va ser una important justificació oferida per a la secessió.[22]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Cross (2010). The Underground Railroad: The long journey to freedom in Canada, Toronto, ON: James Lorimer Limited, Publishers. ISBN 978-1-55277-581-3.
  2. ↑ 2,0 2,1 «Underground Railroad». dictionary. com —American Heritage Dictionary. Consultat el 2024-8-18.
  3. ↑ 3,0 3,1 «The Underground Railroad». Public Broadcasting Service. Consultat el 2024-8-18.
  4. ↑ Hunter, Carol (2013-12-20). To Set the Captives Free. Reverend Jermain Wesley Loguen and the struggle for freedom in central New York 1835–1872, segona edició, Hyrax Publishing, p. 139. ISBN 978-1494767983.
  5. ↑ Leanos. «This underground railroad took slaves to freedom in Mexico, PRI's The World, Public Ràdio International, March 29, 2017». Public Ràdio International. Archivat des d'el original, el 2020-10-18. Consultat el 2024-8-18.
  6. ↑ (2020-01-07) Leesa Jones Interview Transcript, 2020-01-07 [SHE. OH.017].
  7. ↑ «[1]». Consultat el 2024-8-18.
  8. ↑ «[2]». Consultat el 2024-8-18.
  9. ↑ «There Were 3 Major Ways That Enslaved People Resisted a Life in Bondage» (en en). ThoughtCo. Consultat el 2024-08-18.
  10. ↑ Foner, Eric (2015). Gateway to Freedom: The Hidden History of the Underground Railroad, New York: W. W. Norton & Company, Inc.. ISBN 978-0-393-35219-1., pp. 6-9
  11. ↑ Pettit, Eber M. (1999). Sketches in the History of the Underground Railroad, Westfield, NY: Chautauqua Region Press. ISBN 0-9658955-3-X., p. 131
  12. ↑ Smedley, Robert C. (1883). History of the Underground Railroad in Chester and the neighboring counties of Pennsylvania, Mechanicsburg, Pa: Stackpole Books, pp. 34–35. ISBN 978-0-8117-3189-8.
  13. ↑ «[3]», The New York Claves. Consultat el 2024-8-18.
  14. ↑ Shane, Scott, Flee North A Forgotten Hero and the Fight for Freedom in Slavery's Borderland (Macmillan, London,2023), pp. 117-118.
  15. ↑ Tens que especificar urlarchiu = i fechaarchiu = al usar {{cita web}}.Henry. «Underground Railroad». The Canadian Encyclopedia. Archivat des d'el original, el 2021-05-09. Consultat el 2024-8-18.
  16. ↑ Schweninger, Loren (2018-09-03). Appealing for Liberty: Freedom Suits in the South, Oxford University Press, p. 9. ISBN 978-0-19-066429-9.
  17. ↑ The Journal of Negre History.9(1)
    18–25.ISSN 0022-2992.doi:10.2307/2713433.Consultat el 2024-08-18.
  18. ↑ Potter, David, 1976 pp. 132–139
  19. ↑ Bordewich, Fergus, 2005, p. 324
  20. ↑ Gara, Larry. Underground Railroad, National Park Service, p. 8.
  21. ↑ Potter, David, 1976, p. 139
  22. ↑ «Avalon Project – Confederate States of America – Declaration of the Immediate Causes Which Induïx and Justify the Secession of South Carolina from the Federal Union». Avalon. law. yale. edu. Archivat des d'el original, el 2019-2-20. Consultat el 2024-8-18.

Bibliografia

[editar | editar còdic]


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Ferrocarril_subterràneu&oldid=1053610»