Anar al contingut

Harriet Beecher Stowe

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Harriet Beecher Stowe


Harriet Beecher Stowe, naixcuda Harriet Elisabeth Beecher (Litchfield, Connecticut, 14 de juny de 1811-Hartford, 1 de juliol de 1896), va ser una escritora nortamericana, feministe i abolicioniste. Va publicar múltiples noveles i artículs periodístics. La més famosa de les seues obres és La cabanya del tio Tom (Uncle Tom's Cabin), la qual narra una història de la vida en esclavitut i va ser publicada originalment entre 1851 i 1852, en forma seriada, en un orgue periodístic abolicioniste, The National Era, editat per Gamaliel Bailey. Encara que Stowe mai havia chafat el Sur nortamericà, en 1853 va publicar A Key to Uncle Tom's Cabin, un treball en el que documenta la veracitat de la descripció de les vides dels esclaus que havia realisat en la novela.

La seua segona novela va ser Dred: A Tale of the Great Dismal Swamp, de 1856, també de tema esclaviste i abolicioniste.

Biografia

[editar | editar còdic]

Naixcuda en Litchfield, Connecticut el 14 de juny de 1811,[1] i criada en Hartford, va ser la sèptima filla d'onze de Lyman Beecher,[2] un ministre religiós abolicioniste de Boston, i Roxana Foote Beecher; el seu germà, Henry Ward Beecher, també va ser un famós pastor protestant. En 1832, la seua família es va mudar a Cincinnati, una atra ciutat fervientemente vinculada a la causa abolicionista a on el seu pare es va convertir en el primer president del Seminari Teològic de Lane. En eixe lloc, Harriet va obtindre coneiximents propis sobre l'esclavitut i del ferrocarril subterràneu, #lo que la va dur a escriure Uncle Tom's Cabin, que es va convertir en la primera gran novela nortamericana en un héroe afrodescendiente. La mort de la seua mare (que es va produir quan ella tenia quatre anys) i la convivència en la seua madrastra li varen brindar una image deteriorada sobre la maternitat que es troba #present en gran part dels seus treballs. A pesar de que Beecher Stowe va seguir les creències religioses de la seua família, pronte es va apartar del calvinismo ortodox del seu pare, encara que en les seues noveles s'observa la gran influència d'esta corrent religiosa. En 1836 Harriet va contraure matrimoni en Calvin Stowe, un ministre religiós viudo. Després, ella i el seu marit es varen mudar a Brunswick, Maine, quan ell va obtindre una posició acadèmica en Bowdoin College. Harriet i Calvin varen tindre sèt fills, pero alguns d'ells varen morir a primerenca edat. Les seues primogènites, les bessones Hattie i Eliza, varen nàixer el 29 de setembre de 1836. Quatre anys més vesprada, en 1840, va nàixer el seu fill Frederick William. En 1848 va nàixer Samuel Charles, pero va morir a l'any següent malalt de còlera epidémico.

Harriet va morir l'1 de juliol de 1896 en Hartford, Connecticut. Els seus restants yacer en el cementeri de l'Acadèmia Phillips en Andover, Massachusetts.

La Casa de Harriet Beecher Stowe es troba en Cincinnati, Ohio. Va ser la primera llar que va ocupar el seu pare en el campus del Seminari Lane, i Harriet va viure allí fins al seu matrimoni. Es troba oberta al públic i funciona com un lloc històric i cultural. Se centra en la vida de Harriet Beecher Stowe, en el Seminari de Lane i el ferrocarril subterràneu. El lloc també presenta l'història afroestadounidense. La residència de Harriet Beecher Stowe en Cincinnati està situada en el 2950 de Gilbert Avenue.

Quan Harriet Beecher Stowe es va trobar en Abraham Lincoln en 1862, durant la Guerra Civil, la salutació del llavors president dels Estats Units va ser: «Baix you're the little woman who wrote the book that started this great war!» ('¡Aixina que vosté és la menuda dòna que va escriure el llibre que va iniciar esta gran guerra!'). Harriet media al voltant d'1,50 m.

«The bitterest tears shed over greus llaure for words left unsaid and deeds left undone» ('Les llàgrimes més amargues derramades sobre les tombes són per paraules que no es varen dir i fets que no es varen fer').

Obres seleccionades

[editar | editar còdic]
  • La cabanya del tio Tom (Uncle Tom's Cabin, 1851).
  • A Key to Uncle Tom's Cabin (1853) – Una clau per a la cabanya del tio Tom
  • Dred, A Tale of the Great Dismal Swamp (1856) – Dred, una història del Gran Trist Pantà
  • The Minister's Wooing (1859) – El corteig del ministre
  • The Pearl of Orr's Island (1862) – La perla de l'illa Orr
  • baixe el nom "Christopher Crowfield"
    • House and Home Papers (1865) – La casa i papers de la llar
    • Little Foxes (1866) – Menuts rabosots
    • The Chimney Corner (1868) – El cantó del fumeral
  • Old Town Folks (1869) – Contes de la Vella Ciutat
  • The Ghost in the Cap'n Brown (1870) – El fantasma en el Cap'n Brown
  • Lady Byron Vindicated (1870) - Lady Byron reivindicada
  • My Wife and I (1871) – La meua esposa i yo
  • Pink and White Tyranny]] (1871) – Tirania rosa i blanca
  • We and Our Neighbors (1875) – Nosatres i els nostres veïns
  • Poganuc People (1878) – Gent Poganuc

Atres obres

[editar | editar còdic]
  • The Christian Slave. Un drama basat en una part de la cabanya del tio Tom. Boston: Phillips, Sampson & Company. 1855. (Versió de llectura basada en La cabanya del tio Tom). (Còpia digital estajada per HathiTrust [3]).
  • Religious Poems. Boston: Ticknor and Fields. 1867. (Còpia digital albergada en el Internet Archive [4])

No ficció

[editar | editar còdic]
  • A New England Sketchbook. Lowell [Mass.]: A. Gilman. 1834. (Com Harriet I. Beecher.)
  • Earthly Care, A Heavenly Discipline. Boston: The American Tract Society. [cap a 1845].
  • "A New Year's Dream". The Christian Keepsake, and Missionary Annual, for MDCCCXLIX. n.l.: Brower, Hayes & Co. [1849].
  • History of the Edmonson Family. Andover, Mass.: The Author. 1852?. (Llibre autoeditado per a recaptar fondos per a educar a Emily i Mary Edmonson, antigues esclaves redimidas per mig d'una subscripció pública en 1848, en el respal de Stowe.)
  • A Key to Uncle Tom's Cabin, presenting the original facts and documents upon which the story is founded together with corroborative statements verifying the truth of the work. Boston, Cleveland, London: John P. Jewett & Co.; Jewett, Proctor & Worthington; Low and Company. 1853.(Còpia digital albergada en HathiTrust:[5])
  • Sunny Memories of Foreign Lands. Boston; New York: Phillips, Sampson, and Company; J.C. Derby. 1854. (Còpia digital en HathiTrust: Volum I [6] i Volum II [7])
  • First Geography for Children. Boston: Philips, Sampson and Co. 1855. (Còpia digital en HathiTrust: [8])
  • Stories about our Dogs. Edinburgh: William P. Nimmo. [1865]. (Nimmo's Sixpenny Juvenile Séries.) (Còpia digital en la University of Florida's George A. Smathers Library. [9])
  • House and Home Papers. Boston: Ticknor and Fields. 1865. (Published under the name of Christopher Crowfield.) (Còpia digital en Archive.org. [10])
  • Little Foxes. Boston: Ticknor and Fields. 1866. (Published under the name of Christopher Crowfield.) (Còpia digital en Archive.org. [11])
  • Men of our Claves; or, Leading Patriots of the Day. Being narratives of the lives and deeds of statesmen, generals, and orators. Including biographical sketches and anecdotes of Lincoln, Grant, Garrison, Sumner, Chase, Wilson, Greeley, Farragut, Andrew, Colfax, Stanton, Douglass, Buckingham, Sherman, Sheridan, Howard, Phillips and Beecher. Hartford, Conn.; New York: Hartford Publishing Co.; J.D. Denison. 1868. (Còpia digital en Hathitrust[12])
  • The Chimney Corner. Boston: Ticknor and Fields. 1868. (Publicada baix el nom Christopher Crowfield.) (Còpia digital en HathiTrust:[13])
  • The American Woman's Home; or, Principles of Domestic Science being a guide to the formation and maintenance of economical, healthful, beautiful, and Christian homes. New York; Boston: J.B. Ford and Company; H.A. Brown & Co. 1869. (Written with Catherine Beecher.) (Version digital en el MSU Historic American Cookbook Project.[14]) Textbook version: Principles of Domestic Science as Applied to the Duties and Pleasures of Home: A Text-book for the use of Young Ladies in Schools, Seminaries, and Colleges. New York: J.B. Ford and Company. 1870. (Còpia digital en Archive.com.[15])
  • The Lives and Deeds of our Self-made Men. Hartford, Conn.: Worthington, Dustin. 1872. (Còpia digital en Archive.org.[16])
  • Lady Byron Vindicated: A History of the Byron Controversy, from its beginning in 1816 to the present clave. Boston: Fields, Osgood, & Co. 1870. (Ebook en Proyecte Gutenberg.[17])
  • Palmetto-Leaves. Boston: J.R. Osgood and Company. 1873. (Còpia digital en Archive.org:[18])
  • Woman in Sacred History: A Séries of Sketches Drawn from Scriptural, Historical, and Legendary Sources. New York: J.B. Ford and Company. 1873. (Digital copy of 1874 printing is hosted at Archive.org.)
  • Footsteps of the Master. New York: J.B. Ford & Company. 1877. (Còpia digital en HathiTrust:[19])
  • Bible Heroines, Being Narrative Biographies of Prominent Hebrew Women in the Patriarchal, National, and Christian Eres, Giving Views of Women in Sacred History, as Revealed in the Light of the Present Day. New York: Fords, Howard, & Hulbert. 1878. (Còpia digital en HathiTrust:[20])
  • Poganuc People: Their Loves and Lives. New York: Fords, Howard, & Hulbert. 1878. [1878]. (Còpia digital en HathiTrust:[20])
  • He's Coming Tomorrow. Boston: James H. Earle. [published between 1889 and 1883]. (Còpia digital de l'edició de 1901 edition en Archive.org:[21])
  • A Dog's Mission; or, The Story of the Old Avery House and Other Stories. New York: Fords, Howard, and Hulbert. 1880. (Collection of children's stories consisting of "A Dog's Mission", "Lulu's Pupil", "The Daisy's First Winter", "Our Charley", "Take Care of the Hook", "A Talk about Birds", "The Nest in the Orchard" i "The Happy Child".) (Còpia digital en HathiTrust:[22])

Varis punts de referència estan dedicats a la memòria de Harriet Beecher Stowe i estan ubicats en varis estats, inclosos Ohio, Florida, Maine i Connecticut. Les ubicacions d'estos punts de referència representen varis periodos de la seua vida, com la casa del seu pare a on va créixer i a on va escriure la seua obra més famosa.


La Casa Harriet Beecher Stowe en Cincinnati, Ohio, és l'antiga casa del seu pare Lyman Beecher en l'antic campus del Seminari Lane. El seu pare era un predicador que es va vore molt afectat pels disturbis a favor de l'esclavitut en Cincinnati de 1836. Harriet Beecher Stowe va viure ací fins al seu matrimoni. Està obert al públic i funciona com un lloc històric i cultural, centrant-se en Harriet Beecher Stowe, el Lane Seminary i el ferrocarril subterràneu. El lloc també presenta l'història afroamericana.[23]

En les décades de 1870 i 1880, Stowe i la seua família varen passar l'hivern en Mandarin, Florida, ara un veïnat de la moderna i consolidada Jacksonville, en el riu St. Johns. Stowe va escriure Palmetto Leaves mentres vivia en Mandarin, possiblement una eloqüent peça de lliteratura promocional dirigida als potencials inversors del nort de Florida en eixe moment. El llibre es va publicar en 1873 i descriu el noreste de Florida i els seus residents. En 1874, Stowe va ser honrada pel governador de Florida com un dels varis norteño que havien ajudat al creiximent de Florida despuix de la guerra. Ademés dels seus escrits que varen inspirar a turistes i #colon de la zona, va ajudar a establir una iglésia i una escola, i va ajudar a promoure les taronges com un important cultiu estatal a través dels seus propis horts. L'escola que va ajudar a establir en 1870 era una escola integrada en Mandarin per a chiquets i adults. Açò va precedir en més de mig sigle al moviment nacional cap a l'integració. La placa que commemora a la família Stowe es troba front a l'antic emplaçament de la seua cabanya. Està en la propietat del Community Club, en el lloc d'una iglésia a on l'espós de Stowe va servir com a ministre. L'Iglésia del nostre Salvador és una Iglésia Episcopal fundada en 1880 per un grup de persones que s'havien reunit per a llectures de la Bíblia en el professor Calvin I. Stowe i la seua famosa esposa. La casa va ser construïda en 1883 i contenia la vidriera Stowe Memorial, creada per Louis Comfort Tiffany.[24]

La Casa Harriet Beecher Stowe en Brunswick, Maine, és a on vivia Stowe quan va escriure La cabanya del tio Tom. El seu espós ensenyava teologia en el propenc Bowdoin College, i ella invitava regularment a estudiants de l'universitat i amics a llegir i discutir els capítuls abans de la seua publicació. El futur general de la Guerra Civil i més tarde governador, Joshua Chamberlain, era llavors estudiant en l'universitat i després va descriure l'escenari. En 2001, Bowdoin College va comprar la casa, junt en un edifici adjunt més nou, i va poder recaptar els fondos substancials necessaris per a restaurar la casa. Ara està obert al públic.

La Casa Harriet Beecher Stowe en Hartford, Connecticut, és la casa a on Stowe va viure durant els últims 23 anys de la seua vida. Estava al costat de la casa del també autor Mark Twain. En esta casa estil cabanya de 460 m² (5000 peus quadrats), hi ha molts dels artículs originals de Beecher Stowe i de l'época. En la biblioteca d'investigació, oberta al públic, es troben numeroses cartes i documents de la família Beecher. La casa està oberta al públic i oferix visites guiades cada hora..[25]


En 1833, durant l'estància de Stowe en Cincinnati, la ciutat es va vore afectada per una greu epidèmia de còlera. Per a evitar malalties, Stowe va fer una visita a Washington, Kentucky, una comunitat important de l'época just al sur de Maysville. Es va quedar en la família Marshall Key, una de les filles de la qual era estudiant en el Lane Seminary. Es té registre de que el Sr. Key la va dur a vore una subasta d'esclaus, ya que es portaven a terme en freqüència en Maysville. Els estudiosos creuen que l'experiència la va commoure molt. La casa de Marshall Key encara es troba en Washington. Key era un destacat kentuckiano; entre els seus visitants també es trobaven Henry Clay i Daniel Webster.[26]

El lloc històric de la cabanya del tio Tom és part del restaurat Dawn Settlement en Dresden, Ontario, que està a 32 km a l'est de Algonac, Míchigan. S'ha restaurat la comunitat d'esclaus lliberats fundada pel reverent Josiah Henson i uns atres abolicionistes en la década de 1830. També hi ha un museu. Henson i Dawn Settlement varen proporcionar a Stowe l'inspiració per a la cabanya del tio Tom.[27]

  • En 1986, Stowe va ser inclosa en el Saló Nacional de la Fama de la Dòna de EE. UU.[28]
  • El 13 de juny de 2007, el Servici Postal dels Estats Units va emetre un sagell postal de la série Americans Distinguits de 75 centaus en el seu honor.[29]
  • L'Universitat Estatal Harris-Stowe en Sant Luis, Misuri, du el nom de Stowe i William Torrey Harris.[30]
  • En 2010, la Societat Històrica d'Ohio va propondre a Stowe com a finalista en una votació estatal per a la seua inclusió en el Statuary Hall del Capitolio dels Estats Units (en el seu lloc, es va elegir a Thomas Edison)..[31]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. McFarland, Philip. Loves of Harriet Beecher Stowe. New York: Grove Press, 2007: 112. ISBN 978-0-8021-4390-7
  2. Hedrick, 1994, p. 6.
  3. https://babel.hathitrust.org/cgi/pt?aneu=inu.39000004123068&view=1up&seq=7
  4. Religious poems (anglés).
  5. https://babel.hathitrust.org/cgi/pt?aneu=mdp.39015006566890&view=1up&seq=7
  6. https://babel.hathitrust.org/cgi/pt?aneu=hvd.hwpa9n&view=1up&seq=5
  7. https://babel.hathitrust.org/cgi/pt?aneu=hvd.32044014289318&view=1up&seq=7
  8. https://babel.hathitrust.org/cgi/pt?aneu=inu.32000009358864;view=1up;seq=21
  9. https://ufdc.ufl.edu/UF00049835/00001/1j
  10. House and home papers (anglés).
  11. Little foxes (anglés).
  12. https://babel.hathitrust.org/cgi/pt?aneu=miun.abj6118.0001.001;view=1up;seq=13
  13. https://babel.hathitrust.org/cgi/pt?aneu=loc.ark:/13960/t0tq6hd9p;view=1up;seq=7
  14. http://digital.lib.msu.edu/projects/cookbooks/html/books/book_26.cfm
  15. Principles of domestic science ; as applied to the duties and pleasures of home. A textbook for the use of young ladies in schools, seminaries, and colleges (anglés).
  16. The lives and deeds of our self-made men : including Grant, Greeley, Wilson, Brown, Sumner, Colfax, Beecher, Sherman, Sheridan, Farragut, Garrison, Stanton, Andrew, Buckingham, Phillips, Chase, Lincoln, Howard, etc. (anglés).
  17. Lady Byron Vindicated: A History of the Byron Controversy by Harriet Beecher Stowe (anglés).
  18. Palmetto-leaves (anglés).
  19. https://babel.hathitrust.org/cgi/pt?aneu=hvd.ah155x;view=1up;seq=26
  20. 20,0 20,1 https://babel.hathitrust.org/cgi/pt?aneu=hvd.rsl29w;view=1up;seq=9
  21. He's coming to-morrow (anglés).
  22. https://babel.hathitrust.org/cgi/pt?aneu=njp.32101071962045;view=1up;seq=11
  23. «Stowe House» (en anglés). ohiohistory.org.
  24. Wood, Wayne (1996). Jacksonville's Architectural Heritage, Gainesville, FL: University Press of Florida, p. 284. ISBN 978-0-8130-0953-7.
  25. «Hours & Admission».
  26. Calvert and Klee, Towns of Mason County [KY], Plantilla:LCCN, 1986, Maysville and Mason County Library, Historical, and Scientific Association.
  27. «'The Dawn Settlement' – Dresden». Ontario Provincial Plaques on Waymarking.com.
  28. National Women's Hall of Fame, Harriet Beecher Stowe
  29. «Stamp Announcement 07-19: Harriet Beecher Stowe».
  30. «Campus History». Harris-Stowe State University.
  31. Guillen, Joe (2010-07-07). «Ohioans pick Thomas Edison to represent the state at O.S. Capitol».

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Boydston, Jeanne; Mary Kelley i Anne Margolis. The Limits of Sisterhood: The Beecher Sisters on Women's Rights and Woman's Sphere (O of North Carolina Press, 1988).
  • Hedrick, Joan D. (1994). Harriet Beecher Stowe: A Life, Oxford University Press. ISBN 978-0-19-506639-5. «harriet beecher stowe.»
  • Matthews, Glenna. "'Little Women' Who Helped Make This Great War" in Gabor S. Boritt, ed. Why the Civil War Came - Oxford University Press pp 31-50.
  • Rourke, Constance Mayfield. Trumpets of Jubilee: Henry Ward Beecher, Harriet Beecher Stowe, Lyman Beecher, Horace Greeley, P.T. Barnum (1927).
  • Weinstein, Cindy. The Cambridge Companion to Harriet Beecher Stowe. Cambridge Companions to Literature (Cctl). Cambridge, Anglaterra: Cambridge UP, 2004. ISBN 978-0-521-53309-6; ISBN 978-0-521-82592-4.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Harriet Beecher Stowe en Viquidites.


Referències

[editar | editar còdic]