Anar al contingut

Negre lliure

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Mulata lliure de Nova Orleans en la seua filla cuarterona (quadroon en anglés).[1] Collage del XVIII.

Freeborn (paraula anglosaxona composta de free, "lliure" i born, "naixcut") és un concepte que, en el context de l'esclavitut en els Estats Units, s'aplicava a un grup soci-ètnic definit també com free negre ("negre lliure", en plural free negroes, children born of free colored persons, "fills naixcuts de persones de color lliures").[2] La paraula anglosaxona negre[3] (d'etimologia espanyola i pronunciada [ˈnigro] o [ˈnigrou]) serà despuix considerada políticament incorrecta, usant-se com eufemismes, en distint grau, les paraules black[4] ("negre", d'etimologia anglosaxona), coloured[5] ("de color") o afroamerican ("afroamericà"). La paraula nigger (derivada de negre) és usada com a pijoratiu.

En Suràfrica, durant el periodo 1652-1840, un negre lliure era una persona de color emancipada;[nota 1] el terme era usat exclusivament per a ex-esclaus negres; de fet tot negre cabia en alguna de quatre categories: «negre lliure» (ex esclau lliberat), «burgués lliure» (ciutadà naixcut lliure), «esclau» o «persona naixcuda lliure» (indígenes africans).[nota 2]

Respecte a Austràlia, tant negres lliures com a esclaus eren subjectes de ser transportats allà si la seua sentència penal aixina ho establia; açò incloïa aixina mateix a les negres lliures.[7]

En l'Holanda del XVII, els negres lliures solien casar-se en blanques, ya que no hi havia restriccions al matrimoni interracial; especialistes del XXI especulen que varen poder haver sofrit d'estereotips i visible discriminació.[8][9]

Negres lliures podien ser també els mulatos, provinents tant de mares esclaves com a lliures i tant de pares negres i blancs com a negres i indis (la contemporànea terminologia de "castes" en l'Amèrica espanyola descriu una terminologia molt més complexa).

També podia denominar-se "negre lliure" als llibertes que havien naixcut esclaus i per una o una atra raó havien segut manumitidos, i als esclaus fugitius.[10] En estos casos la denominació freeborn era menys pròpia, encara que sí prestigiosa.

Una denominació molt utilisada en Nova Orleáns i l'antic Territori de Luisiana era la de free people of color ("persones de color lliures"), o siga "persona total o parcialment d'orige africà que no ha segut esclavizada" (a person of full or partial African descent who was not enslaved).[11]

Per país

En Estats Units

La primera negra lliure que va contraure matrimoni en territoris que finalment passarien a mans dels EE. UU. va ser Luisa de Ábrego, una andalusa negra, qui va casar en Miguel Rodríguez, un segoviano, i les bodes del qual es varen oficiar en Sant Agustín, en la Florida (Nova Espanya).[12][13]

En 1830, hi havia 319,559 negres lliures en el país, els qui posseïen 12,907 esclaus.[14]

En 1860, just abans de l'inici de la guerra civil que va acabar en l'esclavitut en el país, vivien en ell 488,070 negres lliures; la majoria d'ells en els estats esclavistes.[15]

Despuix de l'abolició de l'esclavitut (teòricament des de 1863, pero no aplicable de forma general fins al terme de la Guerra de Secessió en 1865), tots els negres naixcuts en els Estats Units eren negres lliures.

En Espanya i Hispanoamèrica

Entre els conquistadors d'Amèrica hi havia negres lliures. En la batalla de Cajamarca, que va resultar en la captura d'Atahualpa, el sobirà dels incas, el segon en comando de l'artilleria de Pizarro era un negre lliure, qui va aplegar a ascendir a capità (el ranc de capità en eixa época era equivalent al d'un general del XXI).[16]

En Espanya i Hispanoamèrica, l'abolició de l'esclavitut (aplicada en distintes alternatives a lo llarc del XIX) va tindre un estat intermig denominat de "llibertat de panches" que implicava que els fills naixcuts de mare esclava naixien lliures.

Eixemples notables

David Ruggles, entre dos abolicionistes blancs.

Naixcuts lliures

Naixcuts esclaus

Notes

  1. ↑ Kottak, Conrad Phillip. "Chapter 11: Ethnicity and Race." Mirror for Humanity a Concise Introduction to Cultural Anthropology. New York, NY: McGraw-Hill, 2009. Font citada en Quadroon
  2. ↑ Frazier, Edward Franklin (1968). The Free Negre Family. p. 1. Font citada en Free negre
  3. ↑ The American Heritage Dictionary of the English Language. Boston: Houghton Mifflin. 2000. p. 2039. ISBN 0-395-82517-2.
  4. ↑ Martin, Sigelman, Tuch (2005). "What’s in a Name? Preference for 'Black' versus 'African-American' among Americans of African Descent", in Public Opinion Quarterly, Vol. 69, Issue 3, pp. 429-38.
  5. ↑ "What’s in a name? Racial categorisations under apartheid and their afterlife".
  6. ↑ 6,0 6,1 “Challenging Certain Aspects of Intergroup Relations in "The Shaping of South African Society, 1652 - 1840"” (en) . Kronos (17): 72-74. JSTOR: Universitat de la Veta Occidental. ISSN 2309-9585.
  7. ↑ «The African and Asian roots of White Austràlia» (en en). Mija Diversified. «una atra dòna esclavizada i una negra lliure. En març de 1831, solicitant clemència, Rachel “… va remetre des de Robben Island la seua pròpia petició, pregant no ser enviada a Nova Gals del Sur [...] l'exili a Austràlia s'imponia sobretot a surafricans negres (incloent indígenes, esclaus asiàtics i africans, i negres lliures)»
  8. ↑ How the Dutch llaure facing up to their colonial past (in (en)), BBC. "free black man in Dutch society? [...] stereotypical depictions all around you it must have been very uncomfortable." [...] Black men usually married white women, another fact that is likely to surprise us, but there were no restrictions on interracial marriage"
  9. ↑ Telling Stories of Slavery, One Person at a Clave (in (en)), The New York Claves. "inhabited a gray zone between slavery and freedom [...] He was allowed to marry a woman, Maria Sauls, and have a sò, whom the couple baptized as Maurice in 1690"
  10. ↑ Campbell, Stanley W. (1970). The Slave Catchers: Enforcement of the Fugitive Slave Law, 1850-1860. University of North Carolina Press. ISBN 0-8078-1141-6. Font citada en Fugitive slave laws
  11. ↑ "French Speaking ‘Hommes de Couleur Lliures’ Left Indelible Mark on the Culture and Development of the French Quarter", FrenchQuarter. com. Font citada en Free people of color
  12. ↑ «[1]», El Debat (periòdic digital). Consultat el 23 de juny de 2023. «en 1565, i més concretament en Sant Agustín a on se celebraria la primera boda cristiana documentada en el territori continental de lo que hui és Estats Units. Els protagonistes serien el segoviano Miguel Rodríguez i Luisa d'Abrego, una negra lliure d'Andalusia»
  13. ↑ America's Oldest City Is Not Where You'd Expect (in (en)), Discover (magazine). "first documented Christian marriage: the interracial union of Luisa d'Abrego, a free black woman, and Miguel Rodriguez, a Spanish soldier"
  14. ↑ «"The Known World" of Free Black Slaveholders».The Journal of African American History.Association for the Study of African American Life and History.University of Chicago Press:91(1)ISSN 1548-1867.Consultat el 22 de febrer de 2023.
  15. ↑ «Free Blacks Lived in the North, Right?» (en en). The African Americans. Servici Públic de Radiodifusió PBS (Estats Units). Consultat el 22 de febrer de 2023. «there were a total of 488,070 free blacks living in the United States [...] 261,918 in the South [...] there were 35,766 more free black people living in the slave-owning South than in the North»
  16. ↑ (2019) Colonial Latin America, 10ª edició (en en), Oxford University Press, p. 10. ISBN 9780190642402. «A free black served as second in command of Pizarros artillery at Cajamarca, eventually gaining the rank of captain among these conquistadors»
  17. ↑ William I. Foley, "Slave Freedom Suits before Dred Scott: The Case of Marie Jean Scypion's Descendants", Missouri Historical Review, 79, no. 1 (October 1984), p. 1, at The State Historical Society of Missouri. Font citada en Freedom suit

Referències



Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "nota", pero no es trobà una etiqueta <references group="nota"/>

Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Negre_lliure&oldid=1415608»