Anar al contingut

Nova Orleans

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Nova Orleans


 Esta pàgina de desambiguació enumera artículs que tenen títuls similars.
«New Orleans» redirigix ací. Per a atres acepcions, vore New Orleans (desambiguació).


Nova Orleans[1] (en inglés: New Orleans, pronunciat /nu: ˈɔːrlənz, -ɔːrˈliːnz//; en francés: La Nouvelle-Orléans, /la nuvɛlɔʁliɑ̃/ ( (🔊 escoltar))) és una ciutat al surest del estat de Luisiana, sobre el delta del riu Mississipi. Abans de la catàstrofe del huracà Katrina, en 2005, la població de Nova Orleans alcançava els 400 000 habitants, reduint-se a la mitat despuix de dita destrucció; posteriorment, la seua població va aumentar aplegant als 389 617 habitants en 2015. La ciutat es va fundar com a colónia francesa, després va ser colónia espanyola, despuix va tornar a França fins a la compra de Luisiana per Estats Units. Va ser un dels centres més importants del comerç d'esclaus africans; al mateix temps, residència de la colectivitat de persones de color lliures ―criollos, migrants caribenys― més gran, pròspera i educada del país. Una combinació curiosa: un port de tradició colonial espanyola i francesa, de cultura caribenya, criolla, negra, francoparlante i cosmopolita, enclavado en el cor de l'economia esclavista i la política segregacionista dels estats del cotó del sur.[2]

Nova Orleans és el principal port del riu Mississipi i el sèptim major del país —per darrere de Sur de Luisiana, Nova York (est. Nova York), Jersey City (Nova Jersey), Beaumont (Texas), Long Beach (Califòrnia) i Virginia Beach-Norfolk-Newport News (Virginia). És una ciutat multicultural —en especial influència africana, llatinoamericana, espanyola i francesa— coneguda pels seus festivals, la seua música i la seua cuina. Events com el Mardi Gras, Jazz Fest i el Sugar Bowl (tazón del sucre) mantenen a la ciutat com un destí turístic. En Nova Orleans varen nàixer músics de jazz com Louis Armstrong, Wynton Marsalis i Harry Connick, Jr., el vocaliste d'Heavy Metal Phil Anselmo i el raper l Wayne. Aixina també l'actor que dona vida actualment al Capità Amèrica en la franquícia de Marvel, Anthony Mackie. També és el breçol dels escritors Tennessee Williams, Anne Rice, Sherrilyn Kenyon i John Kennedy Toole.

Història

Época colonial

Pla de la Nouvelle Orleans, capital de la Luisiana, 1728.

Nova Orleans va ser fundada pels francesos en 1718 els qui varen donar a l'assentament el nom de La Nouvelle-Orléans. Elloc per a la fundació de Nova Orleans, capçalera de la colónia, va ser elegit per ser la planicie de la delta del Mississipi, a fi de crear una ruta comercial en els natius americans que fixaven les seues tendes entre el Mississipi i el llac Pontchartrain. Nova Orleans es va convertir en la capital de la Luisiana francesa en 1722, adquirint preponderancia sobre Biloxi.

Periodo espanyol

En 1763, França decidia compensar a la seua aliada Espanya pels servicis que esta li prestava front al comú enemic anglés. Aixina que, despuix de la pèrdua temporal de La Habana i Manila a mans dels anglesos, França cedia el territori de la Louisiana a Espanya en clàusula secreta del tractat de París. El primer governador solament va arribar en 1766; es tractava llavors del geógrafo Antonio d'Ulloa, qui va sofrir el rebuig de la població, en creure esta que els espanyols venien a canviar els seus usos i la seua llengua; a Ulloa li va succeir Alejandro O'Reilly, baix el mandat del qual un grup de colon francesos, contraris a les restriccions comercials de la nova metròpoli, es va rebelar contra el govern espanyol i el seu «mal vi». O'Reilly, seguint órdens de Madrit, va reprimir el tumult decapitant als cinc principals sediciosos. El seu successor, el governador Luis d'Unzaga i Amézaga, com a president del cabildo, va prohibir l'esclavitut dels indígenes i en el seu Còdic jurídic va abolir la regulació anterior sobre l'adquisició d'esclaus en 1770.[3]

Despuix de l'expulsió d'Ulloa en 1768 i la durea d'O'Reilly en 1769, Unzaga i Amézaga va iniciar el seu govern de manera conciliadora, d'ahí que se li conega com “Li Conciliateur”, primer per lliberar als cabecilla de la Revolució de Luisiana, després en permetre la llibertat de comerç transfronterer en els colon nortamericans a través del Mississipi i els seus afluents, lo que va millorar l'economia de Nova Orleans; ademés Unzaga i Amézaga crearà en 1771 el primer sistema educatiu públic bilingüe i intercultural del món; va millorar les defenses de Nova Orleans i de Luisiana en general, proyectant la creació en 1772 de fortes com el Lloc d'Unzaga.[4]

Des d'abril de 1776 el governador ajudaria secretament als colon nortamericans en el naiximent d'EE. UU. en tonellades de pólvora, medicaments, farina, etc. que va enviar fins a Fort Pitt, en el futur Pittsburg, en atendre les peticions de Patrick Henry, Charres Llig, Robert Morris i atres membres del Comité Secret de l'Eixèrcit Continental.[5] Per un atre costat les victorioses campanyes del seu successor, també malagueny, i cunyat Bernardo de Gálvez varen frenar l'alvanç anglés pel flanc sur de la jove república nortamericana. En una poderosa flota duta des de La Habana va derrotar als anglesos en el golf de Mèxic, fent que Anglaterra reconeguera la sobirania espanyola en les Floridas. Gálvez també va saber posar fi al contrabando anglés. Va mantindre excelents relacions en els colon francesos. Gálvez també va seguir els passos d'Unzaga en fomentar l'agricultura i la colonisació, puix per qüestions militars, va dur Gálvez pobladors procedents de les illes Canàries i de Màlaga, als que distribuiria en colónies propenques a Nova Orleans com el Lloc d'Unzaga (ara Pointe Coupee Parish Louisiana) i Nova Iberia (ara New Iberia). El clero i els administradors espanyols enviats a la colónia eren triats entre una classe ilustrada i bilingüe, a voltes fins a trilingüe, a fi de millorar les relacions en la poblacióna autòctona d'orige francés i en els comerciants, especialment irlandesos, que aplegaven. Baix Espanya, la ciutat va ser elevada a sèu diocesana, sent el seu primer bisbe el capuchino Fr. Andrés Peñalver i Ródenas, vingut de La Habana.

A partir del primer dels tres grans incendis, en 1771,[6] en 1788 i en 1794, el Cabildo, presidit pel governador Unzaga en 1771, va impondre l'atobó o rajola com a material de construcció d'immobles en la ciutat, en lo que esta va ser adquirint el seu peculiar aspecte. Andrés d'Almonaster i Rojas, que va escomençar a ser notari públic de Nova Orleans en temps d'Unzaga, pagaria del seu propi pecunio grans obres públiques, com la vasta Plaça d'Armes, inclosos la Catedral, els palaus del Cabildo i del Presbiteri i els edificis d'apartaments que, en soberps balconajes, flanquegen dita plaça. A la mort d'Almonaster, la seua filla, la baronesa Micaela Almonaster de Pontalba, completaria l'obra paterna. Tot això ha segut preservat fins a hui dia. Entre 1771 i 1779 actua com a governador Francisco Luis Héctor de Carondelet, Baró de Carondelet de Noyelles.[7] Realisa importants millores de la ciutat, en el primer teatre, allumenat públic, canals de desaiguador, aixina com una important millora dels seus defenses.

  • Erro al crear miniatura:
    Pla topographico que Manifesta la Situació de la Ciutat de la Nova Orleans i els seus contorns. Francisco Luis Héctor de Carondelet 1792
  • Erro al crear miniatura:
    Pla de les Fortificacions que es estan construint en la Nova Orleans capital de la Província de la Louisiana à les que unicamente falten el glacis de les cortines i les seues baterias. Francisco Luis Héctor de Carondelet 1792
  • Erro al crear miniatura:
    Reducte de Borgoña de la Ciutat de la Nova Orleans. Francisco Luis Héctor de Carondelet 1792
  • Erro al crear miniatura:
    Mapa de Nova Orleans 6 d'Agost de 1799 Per orde de Don Juan Ventura Morals, (contador principal d'exercito i real facenda dels províncies de la Louisiana i Florida occidental, intendent interí) Dibuixat per Don Carlos Trudeau Laveau

En 1795, Espanya va cedir els drets d'us del port als Estats Units, lo que va dur un considerable auge comercial a la ciutat. En 1801, rescindit el pacte borbònic entre França i Espanya, Napoleón Bonaparte va decidir unilateralment la retrocessió de la Luisiana a França. La notícia solament es va fer pública en 1803; al més de saber-se, el goig dels residents francesos es va baratar en consternació en conéixer la Compra de Luisiana per part d'Estats Units.

XIX

Barcos de vapor en Nova Orleans, 1853.

Durant la guerra anglo-nortamericana de 1812, els britànics varen intentar prendre la ciutat, pero varen ser repelits per les forces liderades per Andrew Jackson. Subsecuentemente, la població de la ciutat va aumentar aplegant a tindre 102 000 habitants per a 1840, convertint-se en la quarta ciutat dels Estats Units i la més gran del sur del país. Nova Orleans va ser la capital de l'estat de Louisiana fins a 1849 i entre 1865 i 1880. L'importància del seu port va convertir a Nova Orleans en punt de comerç dels esclaus destinats al sur dels Estats Units. Al mateix temps era la ciutat en major número de ciutadans afroamericàs lliures. Durant la guerra de Secessió Nova Orleans va ser capturada l'1 de maig de 1862 per les forces de l'Unió sense major resistència i no va sofrir la destrucció de la guerra del restant del sur del país.

XX

Calle Canal Street vista des del riu (postal dels anys vint).

La major part de la ciutat es troba baix el nivell de la mar. Està flanquejada pel riu Mississipi i el llac Pontchartrain, de manera que deu protegir-se per mig de dics. Fins a principis del XX existien fortes restriccions per a la construcció de noves edificacions; solament s'utilisaven els alts terrenys de torrentada que constituïen en sí dics naturals entre els múltiples defluentes de la delta del Mississipi. El restant de les zones són pantanosas i estan subjectes a inundacions freqüents. Originada en la hoz o meandre del gran riu, tal característica va donar a la ciutat la seua forma de mija lluna i el seu renom La ciutat del quarto creixent. En la década de 1910, l'ingenier i inventor A. Baldwin Wood va posar en marcha el seu ambiciós pla de secar la ciutat, per a lo que va dissenyar bombes aspirants de gran tamany (que encara hui s'utilisen quan hi ha fortes pluges), les quals drenan l'aigua cap al riu donant-li a la ciutat la possibilitat d'expandir-se a una major superfície. En els anys 1920 es va fer un esforç de modernisació baix el mandat de Bailey, que eliminava els balconajes de ferro fos de la zona comercial de Canal Street. En 1921 es va inaugurar l'Hibernia Bank Building, un icònic edifici que seria l'estructura més alta de la ciutat fins a 1967.[8]

En els anys 1960, un atre esforç de modernisació va reemplaçar el tramvia per llínees d'autobusos. Abdós accions es consideren retrospectivament com a errors i el tramvia va retornar progressivament a Canal Street en els anys 1990. Nova Orleans sempre ha segut una de les ciutats més visitades dels Estats Units, aumentant esta tendència en l'últim quarto del XX. Les zones com el Barri Francés i el districte comercial, abans dedicats a us residencial i de negocis, respectivament, en l'actualitat veuen desenrollar-se en ells les activitats de l'indústria turística.

Panoràmica de Nova Orleans de 1919.

Panoràmica de Nova Orleans de 1919.

XXI

Huracà Katrina (2005)

Image de Nova Orleans despuix del pas del Katrina.

Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Excerpt».

Reconstrucció

Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Excerpt».

Ademés, la ciutat va sofrir un atre colp econòmic per la crisis financera del 2008, lo que va afectar el mercat immobiliari local i l'ocupació en els sectors bancaris i de construcció.[9]

Vista panoràmica de la ciutat en 2011.

Vista panoràmica de la ciutat en 2011.

Govern

Vista de la Plaça Duncan en l'ajuntament de la ciutat al fondo.

La ciutat de Nova Orleans és una subdivisió política de l'estat nortamericà de Luisiana. La ciutat i la parròquia d'Orleans estan fusionades i dirigides per un únic govern. La ciutat original estava composta per lo que ara són els districtes 1 al 9. La ciutat de Lafayette (inclós el Garden District) es va afegir en 1852 com els districtes 10 i 11. En 1870, Jefferson City, inclós Faubourg Bouligny i gran part de les àrees d'Audubon i University, va ser anexada com els districtes 12, 13 i 14. Alger, en la vora occidental del Mississipi, també va ser anexada en 1870, convertint-se en el districte quinzé. Nova Orleans té un govern d'alcalde-consell. El consell de la ciutat es compon de sèt membres, els quals són elegits per districte. L'actual alcaldesa, LaToya Cantrell, elegida en novembre de 2017, va assumir el càrrec el 7 de maig de 2018, convertint-se en la primera dòna en eixercitar eixe lloc en l'història de la ciutat. El govern de Nova Orleans està en gran mida centralisat en l'ajuntament i l'oficina de l'alcalde, pero manté restants de sistemes anteriors, quan vàries seccions de la ciutat gestionaven els seus assunts per separat. Per eixemple, Nova Orleans tenia sèt assessors fiscals electes, cada u en el seu propi personal, que representaven varis districtes de la ciutat, en lloc d'una oficina centralisada. Una esmena constitucional aprovada el 7 de novembre de 2006 va consolidar als sèt assessors en un solament en 2010. El 18 de febrer de 2010, Errol Williams va ser elegit com el primer calificador de tota la ciutat. El govern de Nova Orleans opera un cos de bombers i els servicis mèdics d'emergència de la ciutat. L'Oficina del Sheriff Civil de la Parròquia de Nova Orleans entrega documents relacionats en demandes, brinda seguritat judicial i opera les instalacions correccionals de la ciutat, inclosa la presó de la Parròquia d'Orleans. L'oficina del sheriff compartix jurisdicció llegal en el Departament de Policia de Nova Orleans i li brinda respal segons siga necessari. Nova Orleans és un destacat feu del Partit Demòcrata, com lo de mostra el fet de que, des de 1912 fins a l'actualitat, el Partit Republicà solament ha guanyat en dos eleccions presidencials, en 1956 i en 1972.

Resultats de les eleccions presidencials dels Estats Units en la parròquia d'Orleans, en Louisiana
Any Republicans Demócrates Atres opcions
N.º  % N.º  % N.º  %
2020 26,664 15.00 % 147,854 83.15 % 3,301 1.86 %
2016 24,292 14.65 % 133,996 80.81 % 7,524 4.54 %
2012 28,003 17.74 % 126,722 80.30 % 3,088 1.96 %
2008 28,130 19.08 % 117,102 79.42 % 2,207 1.50 %
2004 42,847 21.74 % 152,610 77.43 % 1,646 0.84 %
2000 39,404 21.74 % 137,630 75.95 % 4,187 2.31 %
1996 39,576 20.84 % 144,720 76.20 % 5,615 2.96 %
1992 52,019 26.36 % 133,261 67.53 % 12,069 6.12 %
1988 64,763 35.24 % 116,851 63.58 % 2,186 1.19 %
1984 86,316 41.71 % 119,478 57.73 % 1,162 0.56 %
1980 74,302 39.54 % 106,858 56.87 % 6,744 3.59 %
1976 70,925 42.14 % 93,130 55.33 % 4,249 2.52 %
1972 88,075 54.55 % 60,790 37.65 % 12,581 7.79 %
1968 47,728 26.71 % 72,451 40.55 % 58,489 32.74 %
1964 81,049 49.69 % 82,045 50.31 % 0 0.00 %
1960 47,111 26.80 % 87,242 49.64 % 41,414 23.56 %
1956 93,082 56.54 % 64,958 39.46 % 6,594 4.01 %
1952 85,572 48.74 % 89,999 51.26 % 0 0.00 %
1948 29,442 23.78 % 41,900 33.85 % 52,443 42.37 %
1944 20,190 18.25 % 90,411 81.74 % 7 0.01 %
1940 16,406 14.35 % 97,930 85.63 % 28 0.02 %
1936 10,254 8.67 % 108,012 91.32 % 16 0.01 %
1932 5,407 5.95 % 85,288 93.87 % 165 0.18 %
1928 14,424 20.51 % 55,919 79.49 % 0 0.00 %
1924 7,865 16.46 % 37,785 79.06 % 2,141 4.48 %
1920 17,819 35.26 % 32,724 64.74 % 0 0.00 %
1916 2,531 7.45 % 30,936 91.03 % 516 1.52 %
1912 904 2.74 % 26,433 80.03 % 5,692 17.23 %

Geografia

Nova Orleans en la conca del Mississipi
Una image en color real de Nova Orleans presa per satèlit Landsat 7 de la NASA.

Nova Orleans està situada en el delta del riu Mississipi en les vores este i oest del mateix i el sur del llac Pontchartrain, aproximadament 169 km ric dalt des del golf de Mèxic. Segons l'Oficina del Cens dels Estats Units, la ciutat té un àrea total de 907 km² dels quals 467, o el 51,55 % són terra.[10] L'àrea a lo llarc del riu es caracterisa per crestes i depressió. La ciutat llimita al nort en la parròquia de St. Tammany, a l'est en el golf de Mèxic, al sur en la parròquia de St. Bernard, al suroest en les parròquies de Plaquemines i Jefferson. L'alcanç geogràfic de la ciutat correspon en la arquidiócesis de Nova Orleans, dins de la qual es troba la parròquia Catedral de Sant Luis, la més gran, i l'Iglésia de Sant Patricio, la segona més gran. Nova Orleans va ser establida originalment en els dics naturals o terres altes a lo llarc del riu. L'altitut mija de la ciutat és actualment entre un i dos peus baix el nivell de la mar, en algunes parts de la ciutat de fins a 6 m en les parts més altes i 2 m baix el nivell de la mar en els suburbis de l'est de Nova Orleans.[11]

Nova Orleans sempre ha tingut en conte el risc d'huracans, pero els riscs són considerablement majors hui en dia per l'erosió de les costes per l'interferència humana.[12] Des del començ del XX s'ha estimat que Louisiana ha perdut 5000 km² de les costes (incloent moltes de les seues illes de barrera), que anteriorment protegia a la ciutat de les marejadas.

Clima

L'avinguda St. Charles durant una nevada en 2008.

El clima de Nova Orleans és subtropical humit (classificació climàtica de Köppen Cfa), en hiverns curts i fresca i estius calorosos i humits. En giner, els mínims matinals promig són d'al voltant de 8 °C, i els màxims diaris d'al voltant de 17 °C.[13] En juliol, els mínims promig són de 24 °C, i màxims 34 °C. La temperatura més baixa registrada va ser de –14 °C el 13 de febrer de 1899.[13] La temperatura més alta registrada va ser 40 °C el 24 de juny de 2009.[13] La precipitació mija és de 1580 mm a l'any, els mesos d'estiu són els més humits, mentres que octubre és el més més sec.[14] La precipitació en hivern sol acompanyar el pas d'un front fret. Els huracans constituïxen una amenaça greu per a la zona, i la ciutat està particularment en risc per la seua baixa altitut, i degut a que està rodejada d'aigua pel nort, l'est i el sur.[15] D'acort en l'Agència Federal per al Maneig d'Emergències, Nova Orleans és la ciutat més vulnerable de la nació als huracans.[16] De fet, part de la Gran Nova Orleans han segut inundades per: l'huracà de Grand Isle en 1909, l'huracà de Nova Orleans en 1915, l'huracà de Fort Lauderdale en 1947, l'huracà Flossy en 1956, l'huracà Betsy en 1965, l'huracà Georges en 1998, els huracans Katrina i Rita en 2005 i l'huracà Gustav en 2008, en l'inundació en Betsy sent significatives i severes en uns pocs veïnats, i Katrina el més desastrós en la majoria de la ciutat.[17][18][19]

Nevades

Nova Orleans experimenta nevades solament en rares ocasions. Una chicoteta cantitat de neu va caure durant la Nochebuena de 2004 i de nou en Nadal (25 de decembre), quan una combinació de pluja, araboga i neu va caure sobre la ciutat. Abans d'això, l'últim Nadal blanc va ser en 1964 i va dur 4,5 polzades de neu. La neu va caure de nou el 22 de decembre de 1989, quan la major part de la ciutat va rebre 1,2 polzades.


Demografia

Segons el Cens de 2010, 343 829 persones i 189 896 llars habiten Nova Orleans. La composició racial i ètnica de la ciutat era de 60.2 % afroamericàs, 33.0 % blancs, 2.9 % asiàtics (1,7 % vietnamita, el 0,3 % indi i chinenc, 0.1 % filipí i el 0,1 % coreà) i l'1.7 % corresponia a persones de dos o més races. Les persones d'orige hispà o llatí compon el 5,3 % de la població; l'1,3 % és mexicà, l'1,3 % hondureny, el 0,4 % cubà, el 0,3 % portorriqueny, i el 0,3 % nicaragüense. L'última estimació de la població abans de l'huracà Katrina va ser de 454 865 habitants, a partir de l'1 de juliol de 2005. Un informe realisat en setembre de 2007 realisat per The Greater New Orleans Community Data Center, que fa un seguiment de la població sobre la base de sifres del Servici Postal, va determinar que en agost de 2007, poc més de 137 mil famílies varen rebre servici electrònic. Això es compara en prop de 198 000 llars en juliol de 2005, lo que representa aproximadament el 70 % de pre-població Katrina. Més recentment, l'Oficina del Cens va revisar a l'alça la seua estimació de 2008, a 336 644 habitants. En 2010, les estimacions varen mostrar que els barris no inundables estaven prop del 100 % de la seua població abans del Katrina, i en alguns casos, superen el 100 % de les seues poblacions abans de Katrina. Un estudi realisat en 2006 per investigadors de l'Universitat de Tulane i l'Universitat de Califòrnia, va determinar que havia de 10 000 a 14 000 immigrants illegals, molts d'ells de Mèxic, que actualment residixen en Nova Orleans. No obstant, Janet Murguía (presidenta i directora eixecutiva del Consell Nacional de la Raça) va dir que podria haver fins a 120 000 treballadors hispans en Nova Orleans. En juny de 2007, un estudi va indicar que la població hispana s'havia elevat de 15 000 (abans del Katrina) a més de 50 000. Un recent artícul publicat per The Times-Picayune va indicar que l'àrea metropolitana havia sofrit una recent afluència de 5300 llars en la segona mitat de 2008. Mentres que la població de l'àrea ha segut en una trayectòria ascendent des de la tormenta, gran part d'eixe creiximent es va atribuir als residents que retornen despuix del Katrina. Varis observadors varen predir que el creiximent podria disminuir, pero l'anàlisis dels centres de senyes sugerix que Nova Orleans i les parròquies circumdants s'estan beneficiant d'una migració econòmica com a resultat de la Gran Recessió.

Economia

Vista parcial del districte financer de la ciutat en 2012.

Nova Orleans té un dels ports més grans i concorreguts del món, i l'àrea metropolitana de Nova Orleans és un centre fort de l'indústria marítima. La regió de Nova Orleans també és responsable d'una part important de la refinación de petròleu i petroquímica produïda per la nació, i servix com una base imponible de coll blanc per al petròleu en terra i mar, aixina com en la producció de gas natural. L'àrea metropolitana de Nova Orleans és un important centre regional per a l'indústria del conte de la salut, ya que conta en un chicotet sector manufacturero, competitiu a nivell mundial. El centre de la ciutat posseïx un ràpit creiximent, destacant en el sector d'indústries creatives, i la ciutat és comunament coneguda pel seu turisme cultural. Greater New Orleans, Inc. (GNO, Inc.) actua com a primer punt de contacte per al desenroll econòmic regional, la coordinació entre el Departament de Desenroll Econòmic de Luisiana i els diversos organismes de desenroll de negocis parroquials. Com moltes atres ciutats dels Estats Units, Nova Orleans està confrontada a la fallida del seu sistema de jubilacions.[20]

Educació

La Junta Escolar de la Parròquia d'Orleans (OPSB per les seues sigles en anglés) és el districte escolar de la Nova Orleans. Nova Orleans és una ciutat en ensenyança alta, en més de 00000000005000050000 alumnes matriculats en carreres d'entre dos i quatre anys en les institucions que otorguen títuls en la regió. L'Universitat de Tulane, es troba en la part alta de Nova Orleans.

Cultura

Catedral de Sant Luis.

Nova Orleans té numeroses atraccions, com el barri francés de renom mundial i la vida nocturna de Bourbon Street fins a l'avinguda St. Charles (sèu de les Universitats de Tulane i Loyola, l'històric Hotel Pontchartrain, i moltes mansions del XIX), i al carrer Magazine, en les seues numeroses tendes, boutiques i tendes d'antiguetats. Nova Orleans és coneguda per la seua cultura criolla, per la pràctica del vudú per alguns dels seus residents negres i per la seua música, arquitectura, gastronomia i festivitats.

Música

En la seua idiosincràsia, Nova Orleans ha adaptat la música de banda militar als funerals, quan en el corteig que acompanya al difunt dita música es mescla a himnes religiosos i música trista. Despuix d'això, els dolientes retornen del cementeri al són del jazz, més alegre. Els funerals en jazz són una atracció per als visitants. En el jazz de Nova Orleans es detecten influències de la música antillana, afroamericana, francesa i nortamericana. Són molt evidents les influències llatí-caribenyes. Més alvance també va nàixer en Nova Orleans el rhythm and blues, de gran influència en l'estil roc and roll. Atres estils de música practicats en la ciutat són la música cajún, zydeco i delta blues. La figura musical predominant en la ciutat (nomena a l'aeroport, parcs, escoles, etc.) és Louis Armstrong.[21]

Barri francés

El Royal Café ubicat en el barri francés de Nova Orleans.

El barri francés (conegut localment com «el Barri» o Vieux Carré), que data époques franceses i espanyoles i que està delimitat pel riu Mississipi, Rampart Street, la calle Canal i Esplanade Avenue. Este barri conté molts hotels, bars, i discoteques. Atraccions turístiques notables en el barri com Bourbon Street, Jackson Square, la catedral de St. Louis, el Mercat Francés (incloent el Café du Monde, famós per café au lait i bunyols) i Preservation Hall. Per a recórrer el port, es pot viajar en el Natchez, un barco de vapor autèntic en un organillo, que creua el Mississipi de la llongitut de la ciutat dos voltes al dia. A diferència de la majoria dels atres llocs en Estats Units i el món, Nova Orleans ha aplegat a ser àmpliament conegut pel seu element d'elegant decadència. Molts cementeris bells de la ciutat i les seues distintes tombes que oferix l'exterior solen ser atractius en sí mateixos, el més antic i més famós, Cementeri de Sant Luis, que s'assembla molt a Père Lachaise en París. En esta ciutat va viure i està enterrada Marie Laveau, la reina del vudú de Nova Orleans, que forma part de la cultura de la ciutat, el seu mausoleu en el Cementeri de Sant Luis (en el barri francés) és visitat per mils de persones cada any. Un atre dels llocs emblemàtics de la ciutat és el Museu Històric del Vudú de Nova Orleans. També es troba en el barri francés l'antiga Casa de Moneda de Nova Orleans, una antiga branca de la Casa de Moneda dels Estats Units, que ara funciona com a museu, i The Historic New Orleans Collection, un museu d'art-vivenda i centre d'investigació i artefactes relacionats en l'història de Nova Orleans i el Sur del Golf. El Museu Nacional de la Segona Guerra Mundial, inaugurat en el districte Warehouse en l'any 2000 com el Museu Nacional D-Day, es dedica a oferir informació i materials relacionats en l'invasió de Normandia. Prop d'allí, Confederate Memorial Hall, el museu contínuament de funcionament més antic de Luisiana (encara que en procés de renovació des del Katrina), conté la segona major colecció de recorts de la Confederació en el món. Els museus d'art en la ciutat inclouen el Centre d'Art Contemporàneu, el Museu d'Art de Nova Orleans (NOMA), ubicat en el parc de la ciutat, i el Museu Ogden d'Art Meridional.

Parcs

Parcs
  • Audubon Park
  • Annunciation Square
  • Bayou Sauvage National Wilife Refuge
  • Behrman Park
  • Bretchel Park
  • Cabrini Park
  • Coliseum Square
  • Congo Square
  • Duncan Plaça
  • Jackson Square
  • Lafayette Square
  • Louis Armstrong Park
  • New Orleans Botanical Garden
  • New Orleans Jazz National Historical Park
  • Palmer Park
  • Piazza d'Itàlia
  • Woldenberg Park

Nova Orleans també té un costat decididament natural. És la sèu de l'Institut Audubon Nature (que consistix en Audubon Park, el parc zoològic d'Audubon, l'Aquari de les Américas, i el Insectario Audubon), aixina com els jardins que inclouen Longue Vue House and Gardens i el Jardí Botànic de Nova Orleans. El Parc de la Ciutat, és un dels parcs urbans més extensos i visitats del país, conta en un dels més grans (si no el més gran) rodals d'arbres de roure en el món. També hi ha varis punts d'interés en les afores. Molts chapulls o pantans es troben en les proximitats de la ciutat, incloent Honey Island Swamp, Chalmette Battlefield i el Cementeri Nacional, que es troba just al sur de la ciutat, és elloc de la batalla de Nova Orleans (1815). Nova Orleans conta en numerosos parcs en extenses àrees verdes; el City Park o Parc de la Ciutat és el més famós de Nova Orleans, i el sext parc públic més gran i sèptim més visitat d'Estats Units.

Gastronomia

La ciutat és també coneguda per la seua gastronomia. Entre les seues especialitats es troben els cangrejillos d'aigua dolça coneguts com crawfish; el emparedado Po' boy; els camarones i les ostres del golf, aixina com atres especialitats de peix i marisc; l'étouffée, la jambalaya, el gumbo i atres plats criollos. Els dilluns de nit generalment es menja arròs en frijoles (i. i., judeues) rojos (la despedida favorita de Louis Armstrong en les seues cartes era ret beans and ricely yours.)

Cine, televisió i lliteratura

Nova Orleans ha segut amprada com a escenari per diversos autors:

  • Un tramvia cridat desig (1947), obra escrita per Tennessee Williams, estrenada en 1949 i duta al cine en 1951 per Elia Kazan, transcorre en Nova Orleans.
  • Young in New Orleans, poema de Charles Bukowski, que va realisar una estància en el Barri Francés.
  • Entrevista en el Vampir, d'Anne Rice, a on Nova Orleans és l'escenari principal de tots els events narrats. Nova Orleans també apareix en el primer tom de la série de les Bruixes de Mayfair, L'Hora de les Bruixes. Segons esta autora, la ciutat és poc menys que una guarida de vampirs i la capital de totes les bruixes del Sur d'Estats Units.
  • Angel Heart és una película de 1987, escrita i dirigida per Alan Parker. Protagonisada per Mickey Rourke, Robert De Niro, Lisa Bonet i Charlotte Rampling en els papers principals. El guion es basa en la novela de William Hjortsberg titulada Falling angel.
  • Saga Amos i Masmorres, a on Lena Valenti ampra Nova Orleans com un dels escenaris principals de les seues lluites entre agents del FBI i les màfies.
  • Kresley Cole, l'autora de Immortals despuix de l'anochecer (Immortals After Dark en anglés) situa en Nova Orleans el «aquelarre» de les valquirias que componen el seu principal equip de protagonistes.
  • L'illa baix la mar, d'Isabel Dellà, que relata el XVIII de la ciutat des del punt de vista de l'esclava Zarite.
  • La conjura dels necis té com a principal escenari una versió pessimista i crítica de Nova Orleans, la qual ampra com a representant de la societat nortamericana.
  • Ments Criminals: l'equip d'agents del FBI que protagonisa esta série visita Nova Orleans vàries voltes en busca d'assessins. En un dels capítuls d'esta série fan referència al huracà Katrina, que va arrasar la ciutat.
  • The Princess and the Frog: producció de Disney ambientada principalment en Nova Orleans.
  • Saga Dark-Hunters de Sherrilyn Kenyon, relata en molts dels seus llibres d'esta saga lluites situades en la ciutat de Nova Orleans entre caçadors obscurs (dark hunter) i vampirs (daimon).
  • La tercera temporada de la renombrada série American Horror Story: Coven transcorre en la ciutat i desenrolla diferents temes de la cultura delloc, com el vudú, la bruixeria o la multiculturalidad.
  • The Originals, spin-off de la série The Vampire Diaries, se centra en la vida de la família Mikaelson, protagonisada per Joseph Morgan, Daniel Gillies i Claire Holt, vivint en dita ciutat, especialment en el Barri francés, a on habiten vampirs, bruixes i hòmens llop.
  • NCIS: New Orleans: Una série de televisió nortamericana creada per Gary Glasberg i transmesa per CBS.
  • Cloak i Dagger: Esta série se centra en la vida de Tyrone i Tandy, adolescents que han adquirit superpoderes des de chiquets. El rodage de la série es dona en la ciutat de Nova Orleans.
  • Hazbin Hotel: El personage d'Alastor va ser en vida un presentador de radi en Nova Orleans.
  • El curiós cas de Benjamin Button: Part de l'història de la película té lloc en Nova Orleans.
  • Treme: És una série creada per David Simon i Eric Overmyer. Tremé és un veïnat de la ciutat de Nova Orleans. La série comença tres mesos despuix de l'Huracà Katrina.

Deports

Mercedes-Benz Superdome.
Smoothie King Center.

La ciutat de Nova Orleans posseïx una gran varietat d'equips deportius. Entre els més destacats es troben: els Sants de Nova Orleans (pertanyent a la NFL i guanyador del Super Bowl XLIV), els Pelicanos de Nova Orleans (pertanyent a la NBA), els Céfiros de Nova Orleans (pertanyent a la PCL), els Vudús de Nova Orleans (pertanyent a l'AFL) i els Jazz de Nova Orleans (equip femení de fútbol americà). Des de 2018 posseïx també un equip en la Major League Rugby, el New Orleans Gold. En 2007 també es va estudiar la possibilitat que contara en un equip de fútbol en la MLS. El Mercedes-Benz Superdome és la casa dels Sants i sèu del Sugar Bowl, aixina com d'atres events prominents. Este recint deportiu ha albergat sèt Super Bowl. El Smoothie King Center servix com a casa dels Pelicanos i dels Vudús. En Nova Orleans es troba també l'Hipòdrom Fair Grounds.

Equip Deport Lliga Estadi Fundació
New Orleans Pelicans Bàsquet NBA Smoothie King Center 2002
New Orleans Saints Fútbol americà NFL Mercedes-Benz Superdome 1966
New Orleans Gold Rugby MLR Shrine on Airline 2017
New Orleans Jesters Fútbol NPSL Pa American Stadium 2003

Dustin Poirier

Artícul principal → .


Vore també

Plantilla:Portaluisiana

Referències

  1. ↑ Real Acadèmia Espanyola. «rae. es/dpd/Nueva%20Orleans Nova Orleans». Diccionari panhispánico de dubtes. Madrit: Santillana. Consultat el 30 de setembre de 2010. «És incorrecte escriure Orleans en tilde (Nova Orleáns), puix les paraules agudes terminades en -s precedida d'una atra consonante no la duen. No deu usar-se en espanyola forma anglesa New Orleans.»
  2. ↑ «lanacion. com. ar/1998034-el-jazz-un-universo-que-oxigena-y-asfixia ». Consultat el 27 de setembre de 2018.
  3. ↑ (2919) com/libro/gobernador-luis-unzaga-1717-1793/ El governador Luis d'Unzaga (1717-1793) Precursor en el naiximent dels EE. UU. i en elliberalisme., pp. 69-75. ISBN 978-84-09-1241-07.
  4. ↑ (2919) com/libro/gobernador-luis-unzaga-1717-1793/ El governador Luis d'Unzaga (1717-1793) Precursor en el naiximent dels EE. UU. i en elliberalisme., pp. 58. ISBN 978-84-09-1241-07.
  5. ↑ (2919) com/libro/gobernador-luis-unzaga-1717-1793/ El governador Luis d'Unzaga (1717-1793) Precursor en el naiximent dels EE. UU. i en elliberalisme., pp. 80-95 i ss. ISBN 978-84-09-1241-07.
  6. ↑ (2919) com/libro/gobernador-luis-unzaga-1717-1793/ El governador Luis d'Unzaga (1717-1793) Precursor en el naiximent dels EE. UU. i en elliberalisme., pp. 56-60. ISBN 978-84-09-1241-07.
  7. ↑ «rah. es/biografias/21672/francisco-luis-hector-de-carondelet Francisco Luis Hector de Carondelet».
  8. ↑ «emporis. com/buildings/122846/capital-one-bank-building-new-orleans-la-usa Capital One Bank Building, New Orleans | 122846 | EMPORIS». www. emporis. com. Consultat el 19 de juny de 2020.
  9. ↑ «datacenterresearch. org/reports_analysis/shifts-in-population-and-loss-of-children-across-the-new-orleans-metro-area/? utm_source=chatgpt. com Shifts in Population and Loss of Children across the New Orleans Metro Area». Data Center Research. Consultat el 10 de maig de 2025.
  10. ↑ «census. gov/prod/cen2000/phc3-us-pt1.pdf United States Summary: 2000» (en anglés) (pdf). United States Census Bureau. Consultat el 31 de març de 2008.
  11. ↑ Williams, L.. «archive. org/web/20070506020737/http://www. nola. com/news/t-p/frontpage/index. ssf?%2Fbase%2Fnews-8%2F1177135924117150. xml&coll=1&thispage=3 Higher Ground». The Times Picayune. Archivat des d'el nola. com/news/t-p/frontpage/index. ssf?/base/news-8/1177135924117150. xml&coll=1&thispage=3 original, el 6 de maig de 2007. Consultat el 30 de setembre de 2012.
  12. ↑ Barry, J. M.. «com/bio. htm What You Need to Know About Katrina-- and Don't-- Why It Makes Economic Sense to Protect and Rebuild New Orleans.». Consultat el 11 de decembre de 2007.
  13. ↑ 13,0 13,1 13,2 Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada NCDC
  14. ↑ «weather. com/outlook/recreation/outdoors/wxclimatology/monthly/graph/USLA0338? from=search Monthly Averages for New Orleans, LA». Consultat el 6 d'agost de 2006.
  15. ↑ Tidwell, Mike (2006). org/details/ravagingtide00mike The Ravaging Tide: Strange Weather, Future Katrinas, and the Coming Death of America's Coastal Cities, Free Press. ISBN 0-7432-9470-X.
  16. ↑ archive. org/web/20120703204951/http://www. fema. gov/emergency/reports/2006/nat112006. shtm Federal Emergency Management Agency
  17. ↑ nytimes. com/2008/09/13/us/13ike. html? pagewanted=all Ike's effects on New Orleans
  18. ↑ cnn. com/2005/US/09/24/rita. assess/index. html Rita's impact, city by city. Flooding and power outages plague Texas and Louisiana. CNN, September 24, 2005.
  19. ↑ «archive. org/web/20060427160836/http://www. weather. com/newscenter/specialreports/hurricanes/vulnerablecities/neworleans. html The Weather Channel's Special Report: Vulnerable Cities – New Orleans, LA». Archivat des d'el weather. com/newscenter/specialreports/hurricanes/vulnerablecities/neworleans. html original, el 27 d'abril de 2006. Consultat el 26 d'octubre de 2006.
  20. ↑ Error: se necesita rellenar el campo título.
  21. ↑ academia. edu/38280010/El_jazz_en_New_Orleans_un_universo_que_oxigena_y_asfixia «El jazz en New Orleans: un univers que oxigena i asfixia».Idees La Nació.Consultat el 29 de març de 2019.

Enllaços externs

Nova Orleans en el Viccionari.

Referències


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Nova_Orleans&oldid=1415506»