La guerra dels Sèt Anys va terminar en 1763. El 10 de febrer, el Tractat de París va ser firmat pel duc Choiseul, el marqués de Grimaldi i el duc de Bedford. William Pitt s'hi havia empecinado en mantindre viu el conflicte fins a conseguir el aniquilamiento de les forces del Regne de França.[1]

Tractat de París (1763)
Erro al crear miniatura:
"A new map of North America": en els dominis britànics, francesos, espanyols, neerlandesos i danesos en el gran continent i les illes de les Índies Occidentals, d'acort en el tractat definitiu celebrats en París el 10 de febrer de 1763 (publicat en Londres en 1763? per Sayer, obra dels cartógrafos Vaugondy, Sayer i Bourguignon).

Els tractats de pau que varen posar fi a la Guerra dels Sèt Anys varen representar una victòria per al Regne de Gran Bretanya i el Regne de Prusia. Per al Regne de França varen supondre la pèrdua de la major part de les seues possessions en Amèrica i Àsia. La firma de la pau va tindre les següents implicacions:

  • Gran Bretanya obté d'Espanya la Florida, les colónies a l'est i surest del Mississipi.

El 15 de febrer es va firmar el Tractat de Hubertusburg que va confirmar a Silesia com a possessió prusiana i convertint a esta última en potència europea baix el regnat de Federico II el Gran.

Referències

editar
  1. «Tractat de París (1763) pel que els britànics tornen Manila als espanyols.». News Europa. Consultat el 2021-08-18.
  2. «La pau de París (1763) i els cambalaches» (en és). Menorca - És diari. Archivat des d'el original, el 18 d'agost de 2021. Consultat el 2021-08-18.
  3. «Firma del Tractat de París» (en és). Canal HISTORIA. Consultat el 2021-08-18.
  4. Moderna. Pedralbes (en ca), Edicions Universitat Barcelona.


Referències

editar