Anar al contingut

Tractat de Fontainebleau (1762)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El Tractat de Fontainebleau va ser un acort secret firmat en el castell de Fontainebleau (França) el 13 de novembre de 1762 entre els regnes de França i Espanya pel que França va cedir a Espanya el territori històric nortamericà de la Luisiana, una de les divisions administratives de Nova França, l'àrea colonisada per França en Norteamérica.

Història

[editar | editar còdic]

El tractat va seguir a la batalla de Signal Hill, emmarcada en la Guerra dels Sèt Anys, una série de conflictes internacionals desenrollats entre 1756 i 1763, per a establir, entre atres objectius, la supremacia colonial en Amèrica del Nort. Davant la perspectiva de perdre els seus territoris en Canadà, Luis XV va propondre a Carlos III la cessió de la Louisiana francesa, que comprenia tota la zona central dels actuals Estats Units, des de Canadà fins al Golf de Mèxic, i de la ciutat de Nova Orleans.

L'acort en la forma proposta hauria inclós el vast territori de la Louisiana a abdós costats del riu Mississipi (incloent lo que en aquells moments es coneixia en el nom de país dels illinois) i es va mantindre en secret inclús despuix de la firma del Tractat de París de 1763, que va posar formalment fi a la Guerra dels Sèt Anys i que escrituraba les terres a l'oest del Mississipi a nom dels francesos i les situades a l'est (incloent Baton Rouge i el país dels illinois) als britànics. El Tractat de París va establir un periodo de díhuit mesos durant els que els francesos canadencs podrien emigrar lliurement. Com a resultat, molts dels emigrants hui coneguts com cajunes es varen traslladar a Louisiana i posteriorment descobririen que esta havia segut cedida per França a Espanya.

El 21 d'abril de 1764 Luis XV va notificar per carta al governador colonial de Luisiana, Charles Philippe Aubry, el canvi de mans del territori, iniciant un breu periodo de transició. Els colon, no obstant, no varen acceptar els fets i varen expulsar al primer governador espanyol, Antonio de Ulloa, despuix del seu pren de possessió el 5 de març de 1766. El nou governador, Alejandro O'Reilly, va acabar en la rebelió en 1768 i va issar oficialment la bandera espanyola en el territori en 1769.

Abdós parts del Mississipi, inclosa Baton Rouge, que va ser cedida als britànics i despuix tornada a la Florida Occidental despuix de la Guerra d'Independència dels Estats Units, es varen unir de nou per mig de la Compra de Luisiana de 1803 i el Tractat Adams-Onís de 1819.

El Tractat de Fontainebleau de 1762 va afiançar la presència del Imperi espanyol en l'Amèrica del Nort, territori que comprenia des de Florida fins al Oceà Pacífic, i va mantindre el control catòlic, social i cultural de la regió, en oposició a les perspectives protestants de control britànic.