Anar al contingut

Ètnia han

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Ètnia han

La ètnia han o chinencs han (en chino tradicional, 漢族; en chino simplificado, 汉族; pinyin, hàn zú), són un grup ètnic d'Àsia oriental originari de China. Constituïxen el grup ètnic més gran del món i representen aproximadament el 18% de la població mundial.[1] És dir, els han són els "chinencs pròpiament dits", per oposició a les minories ètniques de China. Els han es dividixen en diferents subgrups en les seues característiques pròpies. Encara que sempre han segut majoria en China, els han han estat somesos en alguns periodos a atres minories dominants, com per eixemple durant la dinastia Qing (1644-1912), dominada per l'ètnia manchú, que vetava els llocs d'administració als han, i durant la dinastia Yuan (1271-1368), quan varen ser somesos a la supremacia dels mongoles. Segons senyes de 2010, els han constituïen el 92 % de la població de la República Popular China,[2] 98 % en Taiwan i 75 % en Singapur. Entre els han existixen numeroses diferències tant culturals com a llingüístiques. Les diferències regionals i llingüístiques entre els diferents subgrups han són tan significatives com entre les diferents nacionalitats europees. Els han parlen distints idiomes chinencs que es consideren dialectes, pese a que entre elles hi ha diferències majors que les existents entre els idiomes romançades (per «dialecte» s'indica a lo que en realitat constituïx una família de llengües mútuament ininteligibles relacionades en el chinenc estàndar —mandarín—, mentres que s'utilisa «llengua» per a referir-se als demés idiomes de China que no pertanyen al mateix grup llingüístic que el chinenc estàndar i els seus dialectes/llengües). Atres diferències culturals, com la gastronomia, les costums i la moda, són igualment importants. L'història de la Chinenca moderna presenta numerosos eixemples dels conflictes que estes diferències han provocat. Per això, l'idea d'unitat entre els han és realment complexa. Estes diversitats, no obstant, no han generat identitats ètniques pròpies, i les diferències religioses o polítiques no han reforçat les diferències regionals. Al contrari, existix una tendència consistent a evitar les distincions entre els han, puix es consideren classificacions menors i superficials. A pesar de l'existència de múltiples idiomes chinencs parlats, un dels factors que determina l'unitat de l'ètnia han és ellenguage escrit. Durant centenars d'anys, la lliteratura chinenca ha usat un format estàndar d'escritura que utilisa un vocabulari i una gramàtica significativament distinta de les diferents versions del chinenc oral. Des del XX, el chinenc escrit s'ha basat en el mandarín estàndar i no en el dialecte local de qui ho escriu (en l'excepció de l'us escrit del cantonés). Per això, encara que els residents en les diferents regions poden no entendre's necessàriament quan parlen, són capaces d'entendre els escrits dels demés.

Història

[editar | editar còdic]
Erro al crear miniatura:
Dinastia Han en l'any 87 a. C.

El nom "han" deriva de la dinastia Han que va crear una identitat cultural pròpia a pur d'estandardisar costums i llengües, i la constelació de les diferències de costums en atres ètnia septentrionals, meridionals i occidentals, encara que hi ha controvèrsia sobre l'orige d'este concepte. En comparació, els territoris habitats tradicionalment pels han presenten una alta densitat mentres que els de les minories són molt més extensos pero despoblados. Mentres les époques dorades d'esplendor econòmic i cultural de China han transcorregut durant dinasties dominades per l'ètnia han (com la Qin, Ming o Tang), la major extensió de l'Imperi i més territoris conquistats ha segut durant dinasties com la Yuan (ètnia mongola) o la Qing (ètnia manchú). El Govern de la República Popular China reconeix a 56 grups ètnics (incloent als han), en la categoria de nacionalitats de China. La població de chinencs d'atres ètnia (no han) aumenten 8 voltes més ràpit que la dels chinencs de l'ètnia han degut en part a que la mida del fill únic solament s'aplica als han: les minories estan exentes, i també per les mides de discriminació positiva en forma de beques, ajudes i subvencions a les ètnia minoritàries. En 1953 hi havia un 6,1% de chinencs d'ètnia minoritàries que ha aumentat al 8,04% en 1990, 8,41％ en 2000 i 9,44% en 2005.[3] Per un atre costat, les persones dels grups ètnics minoritaris de China en freqüència acaben adoptant la cultura dels han, especialment quan emigren a les ciutats, i en el temps ells o els seus descendents acaben per ser considerats han també; este procés d'assimilació de les minories s'ha donat en China des de fa sigles o inclús milenis.

Subgrups de l'ètnia han

[editar | editar còdic]

Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Excerpt». Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Excerpt».

Poblacions importants

[editar | editar còdic]
Mapa de la China pròpia en rosa.

Si be els han són majoria en la República Popular China i en la República Chinenca de Taiwan, existixen atres importants minories fòra d'estos territoris, en la pròpia Àsia, entre les que destaquen les de Singapur, Malàsia i Indonèsia.

Anàlisis d'ADN i genètica

[editar | editar còdic]
Erro al crear miniatura:
Jóvens chinencs en una escola.

Els chinencs Han mostren una estreta relació genètica en atres asiàtics orientals moderns, com els coreans i els yamato.[4][5][6][7][8][9][10] Una investigació de 2018 va descobrir que els chinencs Han són fàcilment distinguibles des del punt de vista genètic dels redactors yamato i dels coreans, i que els diferents subgrups de chinencs Han estan genèticament més prop uns d'uns atres que dels coreans i redactors, pero seguixen sent fàcilment distinguibles entre sí.[10] Una investigació publicada en 2020 va descobrir que la població japonesa se solapa en els Han del nort.[11]

El jaciment arqueològic d'Hengbei, en el comtat de Jiang, Shanxi meridional, era part dels suburbis de la capital durant la dinastia Zhou. El material genètic dels restants humans allí trobats ha segut usat per a examinar la continuïtat genètica entre els antics chinencs Han i els moderns. Les comparacions entre els SNP del ADN del cromosoma I i del ADN mitocondrial dels chinencs Han septentrionals moderns i les mostres antigues d'Hengbei de 3.000 anys d'antiguetat de les Planures Centrals de China mostren que són extremadament similars entre sí i mostren la continuïtat entre els chinencs antics d'Hengbei i els chinencs Han del Nort actuals. Açò va demostrar que fa ya 3.000 anys l'estructura genètica actual dels chinencs Han del nort ya estava formada.[12] La població de referència per als chinencs utilisada en Geno 2.0 Next Generation és un 81% d'Àsia oriental, un 2% de Finlàndia i Siberia del nort, un 8% d'Àsia central i un 7% del surest asiàtic i Oceania.[13]

El haplogrupo O2-M122 del cromosoma I és un marcador d'ADN comú en els chinencs Han, ya que va aparéixer en China en temps prehistòrics. Es troba en a lo manco el 36,7% i fins a més del 80% dels varons chinencs Han en certes regions.[14][15] Atres haplogrupos d'ADN-I que s'han trobat en notable freqüència en mostres de chinencs Han són O-P203 (15/165 = 9,1%, 47/361 = 13,0%), C-M217 (10/168 = 6,0%, 27/361 = 7. 5%, 187/1730 = 10,8%, 20/166 = 12,0%), N-M231 (6/166 = 3,6%, 18/361 = 5,0%, 117/1729 = 6,8%, 17/165 = 10,3%), O-M268(xM95, M176) (54/1147 = 4. 7%,[16] 8/168 = 4,8%, 23/361 = 6,4%, 12/166 = 7,2%), i Q-M242 (2/168 = 1,2%, 49/1729 = 2,8%, 12/361 = 3,3%, 48/1147 = 4,2%[16]). No obstant, l'ADN mitocondrial (ADNmt) dels chinencs Han aumenta la seua diversitat a mida que es mira des del nort cap al sur de China, lo que sugerix que els hòmens migrants del nort de China es varen casar en dònes de pobles locals despuix d'aplegar a les actuals Guangdong, Fujian i atres regions del sur de China.[17][18] A pesar d'això, les proves que comparen els perfils genètics dels Han del nort, els Han del sur i els natius del sur varen determinar que els haplogrupos O1b-M110, O2a1-M88 i O3d-M7, que són freqüents en els natius del sur, només es varen observar en alguns Han del sur (un 4% de mija), pero no en els Han del nort. Per lo tant, açò demostra que la contribució masculina dels natius del sur en els Han del sur és llimitada, suponent que la distribució de la freqüència dels linajes I en els natius del sur representa l'anterior a l'expansió de la cultura Han que va començar fa dos mil anys.[17][19] Pel contrari, hi ha forts i consistents similituts genètiques en la distribució dels haplogrupos del cromosoma I entre la població chinenca del sur i del nort, i el resultat de l'anàlisis de components principals indica que casi totes les poblacions Han formen un grup apretat en el seu cromosoma I. No obstant, atres investigacions també han demostrat que els linajes paterns d'ADN-I O-M119,[20] O-P201,[21] O-P203[21] i O-M95[22] es troben tant en les minories chinenques del sur com en les chinenques del sur, pero més comunament en estes últimes. De fet, estos marcadors paterns són, a la seua volta, menys freqüents en els chinencs Han del nort.[23] Un atre estudi classifica als chinencs Han en dos grups: els chinencs Han del nort i els del sur, i conclou que les característiques genètiques dels chinencs Han del nort actuals ya s'havien format abans de fa tres mil anys en la zona de la planura central.[24]

La contribució estimada dels Han del nort als Han del sur és substancial tant en els linajes paterns com en els materns i existix una clina geogràfica per al ADNmt. En conseqüència, els Han del nort són els principals contribuents al acervo genètic dels Han del sur. No obstant, cal destacar que el procés d'expansió va estar dominat pels varons, com demostra la major contribució al cromosoma I que al ADNmt dels Han del nort als Han del sur. Estes observacions genètiques estan en consonancia con els registres històrics de contínues i grans onades migratòries d'habitants del nort de China que escapaven de la guerra i la fam, cap al sur del país. Aparte d'estes grans onades migratòries, es varen produir atres migracions més chicotetes cap al sur durant casi tots els periodos dels últims dos milenis.[17] Un estudi de l'Acadèmia Chinenca de les Ciències sobre les senyes de freqüència genètica de les subpoblaciones Han i les minories ètniques en China, va mostrar que les subpoblaciones Han en diferents regions també estan genèticament prou prop de les minories ètniques locals, lo que significa que en molts casos, la sanc de les minories ètniques s'havia mesclat en l'Han, mentres que al mateix temps, la sanc dels Han també s'havia mesclat en les minories ètniques locals.[25]

Un estudi recent, i fins a la data el més extens, d'associació de tot el genoma de la població Han, mostra que s'ha produït una estratificació geogràfic-genètica de nort a sur i que les poblacions situades en el centre actuen com a conducte per a les perifèriques.[26] En última instància, en l'excepció d'algunes branques etnolingüísticas dels chinencs Han, com els pinghua i els tanka,[27] existix una "estructura genètica coherent" en tota la població chinenca Han.[28]

Els haplogrupos d'ADN-I típics dels chinencs Han actuals inclouen el haplogrupo O-M122 i el haplogrupo Q-M120, i estos haplogrupos també s'han trobat (junt en alguns membres del haplogrupo N-M231, el haplogrupo O-M95 i el Haplogrupo O-M175 sense resoldre) entre una selecció d'antics restants humans recuperats en el jaciment arqueològic d'Hengbei, en el comtat de Jiang, província de Shanxi, China, una zona que formava part dels suburbis de la capital (prop de la moderna Luoyang) durant la dinastia Zhou.[29]

Cultura

[editar | editar còdic]
Temple del Núvol Púrpura en les monts Wudang, part de les montanyes sagrades del taoisme.

Els han solen vestir-se amprant robes d'estil occidental. Els trages han tradicionals encara són usats en ocasions importants com a convits de bodes o durant la celebració de l'any nou, prevalent el significat d'estos en els seus costums.

Religió

[editar | editar còdic]

La major part de la població han pertany a les religions tradicionals de China (com el budisme, el confucianisme, el taoisme i la religió tradicional chinenca), que solen ser practicades de forma conjunta i en sincretisme. Existixen molts cristians i estan prou organisats. També hi ha musulmans, pero estos es consideren d'una ètnia distinta, la ètnia hui. El budisme, la religió més organisada, té una série de variants regionals pròpies, per lo que li'l coneix com budisme chinenc.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Rachel Deason. «com/asia/china/artículs/an-introduction-to-chinas-han-people#:~:text=The%20Han%20represent%20the%20majority,Han%20culture%20is%20Chinese%20culture. An Introduction to Chinenca's Han People». culture trip.
  2. ↑ (en anglés) cia. gov/library/publications/the-world-factbook/fields/print_2075. html «Field Listing: Ethnic groups». cia. gov/library/publications/the-world-factbook/fields/print_2075. html archivat en Wayback Machine. CIA. Consultat l'1 de maig de 2014.
  3. ↑ [enllaç trencat] Document del Govern de Waibailin, prefectura de Taiyuan
  4. ↑ Plantilla:Cite journalast1= Horai
  5. ↑ Plantilla:Cite journalast1= Yi
  6. ↑ Plantilla:Cite journalast1= Pa
  7. ↑ Plantilla:Cite journalast1=Shi
  8. ↑ Plantilla:Cite journalast1=Siska
  9. ↑ “Genetic structure, divergence and admixture of Han Chinese, Japanese and Korean populations” (2018). Hereditas 155. doi:10.1186/s41065-018-0057-5. PMID 29636655.
  10. ↑ 10,0 10,1 “Genetic structure, divergence and admixture of Han Chinese, Japanese and Korean populations” (2018). Hereditas 155. doi:10.1186/s41065-018-0057-5. PMID 29636655.
  11. ↑ “The ChinaMAP analytics of deep whole genome sequences in 10,588 individuals” . Cell Research 30 (9): 717–731. doi:10.1038/s41422-020-0322-9. PMID 32355288.
  12. ↑ “Ancient DNA Reveals That the Genetic Structure of the Northern Han Chinese Was Shaped Prior to 3,000 Years Ago” . PLOS ONE 10 (5): i0125676. doi:10.1371/journal. posa.0125676. PMID 25938511. Bibcode: 2015PLoSO..1025676Z.
  13. ↑ Reference Populations - Geno 2.0 Next Generation . (2017). The Genographic Project. Retrieved 15 May 2017, from nationalgeographic. com/reference-populations-next-gen/ link. nationalgeographic. com/reference-populations-next-gen/ archivat en Wayback Machine.
  14. ↑ Xue 2006
  15. ↑ “The Dual Origin of the Malagasy in Island Southeast Àsia and East Africa: Evidence from Maternal and Paternalineages” (2005). The American Journal of Human Genetics 76 (5): 894–901. doi:10.1086/430051. PMID 15793703.
  16. ↑ 16,0 16,1 “The b2/b3 subdeletion shows higher risk of spermatogenic failure and higher frequency of complete AZFc deletion than the gr/gr subdeletion in a Chinese population” (2009). Human Molecular Genetics 18 (6): 1122–30. doi:10.1093/hmg/ddn427. PMID 19088127.
  17. ↑ 17,0 17,1 17,2 Plantilla:Cite journalast1=Wen
  18. ↑ “Genetic evidence supports demic diffusion of Han culture” (2004). Nature 431 (7006): 302–05. doi:10.1038/nature02878. PMID 15372031. Bibcode: 2004Natur.431..302W.
  19. ↑ “A spatial analysis of genetic structure of human populations in China reveals distinct difference between maternal and paternalineages” (2008). European Journal of Human Genetics 16 (6): 705–17. doi:10.1038/sj. ejhg.5201998. PMID 18212820.
  20. ↑ Plantilla:Cite journalast1=Li
  21. ↑ 21,0 21,1 Plantilla:Cite journalast1=Karafet
  22. ↑ Plantilla:Cite journalast1=Karafet
  23. ↑ Plantilla:Cite journalast1=Yan
  24. ↑ Plantilla:Cite journalast1=Zhao
  25. ↑ “Genetic distances between Chinese populations calculated on gene frequencies of 38 loci” (1997). Science China Life Sciences 40 (6): 613–21. doi:10.1007/BF02882691. PMID 18726285.
  26. ↑ “Genetic Structure of the Han Chinese Population Revealed by Genome-wide SNP Variation” (2009). The American Journal of Human Genetics 85 (6): 775–85. doi:10.1016/j. ajhg.2009.10.016. PMID 19944401.
  27. ↑ McFadzean A. J. S., Todd D. (1971). “Cooley's anaemia among the tanka of South China”. Transactions of the Royal Society of Tropical Medicine and Hygiene 65 (1): 59–62. doi:10.1016/0035-9203(71)90185-4. PMID 5092429.
  28. ↑ “Pinghua population as an exception of Han Chinese's coherent genetic structure” (2008). Journal of Human Genetics 53 (4): 303–13. doi:10.1007/s10038-008-0250-x. PMID 18270655.
  29. ↑ “Ancient DNA Reveals That the Genetic Structure of the Northern Han Chinese Was Shaped Prior to 3,000 Years Ago” . PLOS ONE 10 (5): i0125676. doi:10.1371/journal. posa.0125676. ISSN 1932-6203. PMID 25938511. Bibcode: 2015PLoSO..1025676Z.

Bibliografia adicional

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Ètnia_han&oldid=1208688»