Dinastia Zhou
La dinastia Zhou (en chino, 周; pinyin, Zhōo; chinenc antic: tiw[1]) va ser una dinastia chinenca que va governar entre els anys 1046 i Plantilla:If:0[2] És la tercera dinastia chinenca en l'història tradicional, i la segona, despuix de la dinastia Shang, de la que existix constància per fonts escrites de la seua época. Varen florir arts i tècniques ornamentals que varen manifestar, com en moltes cultures mesoamericanas i europees, el desig humà de comunicar-se en els immortals. La dinastia Zhōo va ser l'última de les dinasties de reis anteriors a les dinasties imperials. En esta época varen viure grans pensadors chinencs de la Antiguetat, com Confucio, i es va iniciar la lliteratura chinenca clàssica. L'época Zhōo pot dividir-se en dos periodos ben diferenciats: la dinastia Zhōo occidental fins a l'any Plantilla:If:0, que va governar un estat fort i centralisat des de les capitals d'Hào (鎬) i Fēng (豐); i la dinastia Zhōo oriental, entre 771 i Plantilla:If:0, que va mantindre un poder purament simbòlic o nominal des de la cort de Chéngzhōo (成周, prop de l'actual Luoyang). Esta segona etapa, en que l'unitat simbòlica del regne coincidia en l'existència de múltiples estats de fet independents, es subdivide tradicionalment en dos periodos: el periodo de primaveres i autumnes i el periodo dels regnes combatents. La dinastia Xia va ser la primera dinastia en la Antiga China i va durar casi cinccents anys, incloent el mandat de dèsset emperadors.
Orígens dels Zhōo
[editar | editar còdic]El poble Zhōo era un poble diferent dels Shang perque els Zhōo venien de la part occidental. Provinents de l'oest, es varen enfrontar en una guerra en els Shang, derrotant-els en la batalla de Mùyé. Este succés, que podria considerar-se un més d'entre molts acontenyiments bèlics similars que es varen produir en el nort de China en l'antiguetat, ha segut àmpliament narrat en les fonts chinenques i es va interpretar com un traspàs de poder d'una dinastia corrupta a una nova dinastia de reis virtuosos. Esta visió respon a un concepte introduït en el pensament chinenc durant l'época Zhōo: el «mandat del cel» (天命 tuānmìng), la llegitimitat de govern concedida pel Cel (considerat una deïtat en esta época) a una classe virtuosa de dirigents que governava en justícia. Des d'esta visió legitimista, els últims reis Shang apareixen com a reis cruels i corruptes, mentres que els primers reis Zhōo haurien segut justs i sabio. Mereixen una menció especial els tres primers governants coneguts dels Zhōo: el Rei Civilizador (文王 Wénwáng, ‘rei de la cultura’), rei sapient que va morir abans de la victòria front als Shang; el Rei Guerrero (武王 Wǔwáng), que va completar l'estratègia del Rei Civilizador i va conseguir la derrota definitiva dels Shang, convertint-se en el primer rei dels Zhōo com a dinastia; i el duc de Zhōo (周公 o 周公旦 Zhōugōngdàn), germà de l'anterior que va governar com regente despuix de la mort d'aquell i va consolidar el poder dels Zhōo. Este últim seria considerat en els texts confucianos com a eixemple de cavaller virtuós. En esta época apareixen les obres més antigues de la lliteratura chinenca. Les idees del duc de Zhōo sobre el bon govern d'un Estat apareixen recollides en ellibre clàssic Shàngshū (尚書), també cridat Shūjīng (書經) o, en espanyol, el Clàssic dels Documents. També s'han atribuït al Rei Civilizador i al duc de Zhōo passages antics del I Ching (易經) o llibre de les mutacions i del Shījīng (詩經) o Clàssic de les Odes. Tals atribucions són llegendàries i resulta difícil determinar qué parts d'estos llibres, molt reelaborados per la tradició posterior, es remonten realment a eixa época. En tot cas, són estos llibres, d'importància fonamental en la cultura i història de China, els que han donat a este periodo fundacional dels Zhōo una rellevància màxima en l'historiografia tradicional chinenca. Respecte a l'orige geogràfic del poble Zhōo, se sap que varen atacar als Shang des de l'oest per lo que tradicionalment s'ha considerat que la seua regió ancestral devia estar en la zona alta del riu Groc, en l'actual província de Shanxi. En 1931 l'historiador Qián Mù (錢穆) va presentar la seua tesis de que l'orige dels Zhōo estaria més a l'est, en l'actual província de Shanxi. Esta hipòtesis s'ha vist reforçada per descobriments arqueològics posteriors. Ademés, l'orige ancestral dels Zhōo en Shanxi explicaria el apego que sentien els reis Zhōo pel riu Fen, afluent del riu Groc a l'est de la tall d'Hao. En qualsevol cas, el debat sobre l'orige territorial dels Zhōo continua obert en l'actualitat.
Zhōo occidentals
[editar | editar còdic]El rei Wu (rei guerrer) va mantindre l'antiga capital en fins ceremonials, pero construïx una nova per al seu palau i administració propenca a Haojing. Encara que la mort primerenca de Wu va deixar un hereu jove i sense experiència, el duc de Zhou va assistir al seu nebot el rei Cheng en la consolidació del poder real. Ell va sofocar príncips rebels Zhōo, governants feudals, i partidaris Shang; va contrarrestar la crisis de llegitimitat Zhōo en expondre la doctrina del Mandat del Cel mentres acomoda importants rituals Shang en Chengzhou;.[3] i configura el sistema fengjian per a mantindre l'autoritat Zhōo sobre el seu territori considerablement ampliat.[4]
Caiguda dels Zhōo occidentals
[editar | editar còdic]En l'any 771 a. C., una aliança formada per l'estat vassall dels shēn (申) i el poble nómada dels quǎnróng (犬戎) llança un atac contra la cort d'Haojing, en el que mor el duodècim monarca Zhōo, el rei You (幽王 Iōuwáng). L'atac es va deure a que el rei You havia repudiat a la seua esposa, filla del marqués de Shen, substituint-la per una concubina. El successor del rei You, el rei Ping (平王 Píngwáng), acaba traslladant la cort, en l'any 722 a. C., a un lloc més segur, més a l'est, en Chengzhou, prop de l'actual Luoyang. No obstant, la cort Zhōo (els «Zhōo orientals» a partir d'ara) ya no controla de manera efectiva el territori. La seua autoritat teòrica serà encara respectada pero, en la pràctica, el territori es vorà dividit en Estats independents dirigits per sobirans que s'enfrontaran a sovint entre ells. Estos enfrontaments es convertiran en guerres habituals en el periodo dels Regnes Combatents. En esta época, un dels Estats, el de Qín (秦) es convertirà en el més poderós.
Zhōo orientals
[editar | editar còdic]La dinastia Zhōo de l'Est es caracterisa per un colapse accelerat de l'autoritat real, encara que l'importància ritual del rei va permetre més de cinc sigles més de regnat. La crònica confuciana dels primers anys d'este procés (Anals de primavera i autumne) va dur al títul del Periodo de les Primaveres i els Autumnes. La partició de Jin en la mitat del V va iniciar una segona fase, els Regnes Combatents.[5] En 403 a. C., la cort Zhōo va reconéixer als Estats Han, Zhao i Wei com totalment independents; en el 344 a. C., el tercer governant de Wei va reclamar el títul real per a sí mateixa. Una série d'Estats varen prendre preponderancia abans de la seua caiguda, a la seua volta, pero Zhōo era un jugador menor en estos conflictes. Es considera tradicionalment a Nan com l'últim rei Zhou. Nan va ser assessinat quan Qin va capturar Wangcheng en 256 a. C.[6] El duc Wen de Zhou Oriental es va declarar a sí mateixa com "rei Hui", pero el seu Estat escindit va ser completament desmantellat en 249 a. C. Les guerres d'unificació de Qin (vejau Guerres d'unificació chinenques) varen concloure en 221 a. C. en l'anexió del Estat Qi per Qin Shi Huang.
Caiguda dels Zhōo orientals
[editar | editar còdic]En l'any 256 a. C. l'eixèrcit de Qin destruïx la cort Zhōo, derrocant a l'últim rei, el rei Nan (赧王 Nǎnwáng). Trentacinc anys més vesprada, en 221 a. C. el sobirà de Qin conseguix sometre als demés Estats baix la nova dinastia Qin.
Reis de la dinastia Zhōo
[editar | editar còdic]| Nom pòstum | Nom personal | Periodo de regnat[7][8] | ||
|---|---|---|---|---|
| Zhou Occidental 西周 (1046-771 a. C.) | ||||
| 'Rei Wu' | 武王 | Ji Fa | 姬發 | 1046-1043 a. C.1 |
| 'Rei Cheng' | 成王 | Ji Song | 姬誦 | 1042-1021 a. C.1 |
| 'Rei Kang' | 康王 | Ji Zhao | 姬釗 | 1020-996 a. C.1 |
| 'Rei Zhao' | 昭王 | Ji Xia | 姬瑕 | 995-977 a. C.1 |
| 'Rei Mu' | 穆王 | Ji Man | 姬滿 | 976-922 a. C.1 |
| 'Rei Gong' | 共王 | Ji Yihu | 姬繄扈 | 922-900 a. C.1 |
| 'Rei Yi' | 懿王 | Ji Jian | 姬囏 | 899-892 a. C.1 |
| 'Rei Xiao' | 孝王 | Ji Pifang | 姬辟方 | 891-886 a. C.1 |
| 'Rei Yi' | 夷王 | Ji Xie | 姬燮 | 885-878 a. C.1 |
| Rei Li | 厲王 | Ji Hu | 姬胡 | 877-841 a. C.1 |
| Regència Gonghe 共和 (841-828 a. C.) | ||||
| 'Rei Xuan' | 宣王 | Ji Jing | 姬靜 | 827-782 a. C. |
| 'Rei You' | 幽王 | Ji Gongsheng | 姬宮湦 | 781-771 a. C. |
| Zhou Oriental 東周 (770-256 a. C.) | ||||
| Primaveres i Autumnes 春秋時代 (770-476 a. C.) | ||||
| 'Rei Ping' | 平王 | Ji Yijiu | 姬宜臼 | 770-720 a. C. |
| 'Rei Huan' | 桓王 | Ji Lin | 姬林 | 719-697 a. C. |
| 'Rei Zhuang' | 莊王 | Ji Tuo | 姬佗 | 696-682 a. C. |
| 'Rei Xi' | 釐王 | Ji Huqi | 姬胡齊 | 681-677 a. C. |
| 'Rei Hui' | 惠王 | Ji Lang | 姬閬 | 676-652 a. C. |
| 'Rei Xiang' | 襄王 | Ji Zheng | 姬鄭 | 651-619 a. C. |
| 'Rei Qing' | 頃王 | Ji Renchen | 姬壬臣 | 618-613 a. C. |
| 'Rei Kuang' | 匡王 | Ji Ban | 姬班 | 612-607 a. C. |
| 'Rei Ding' | 定王 | Ji Yu | 姬瑜 | 606-586 a. C. |
| 'Rei Jian' | 簡王 | Ji Yi | 姬夷 | 585-572 a. C. |
| 'Rei Ling' | 靈王 | Ji Xiexin | 姬泄心 | 571-545 a. C. |
| 'Rei Jing' | 景王 | Ji Gui | 姬貴 | 544-521 a. C. |
| 'Rei Dao' | 悼王 | Ji Meng | 姬猛 | 520 a. C. |
| 'Rei Jing' | 敬王 | Ji Gai | 姬丐 | 519-476 a. C. |
| Regnes combatents 戰國時代 (476-221 a. C.) | ||||
| 'Rei Yuan' | 元王 | Ji Ren | 姬仁 | 475-469 a. C. |
| 'Rei Zhending' | 貞定王 | Ji Jie | 姬介 | 468-442 a. C. |
| 'Rei Ai' | 哀王 | Ji Quji | 姬去疾 | 441 a. C. |
| 'Rei Si' | 思王 | Ji Shu | 姬叔 | 441 a. C. |
| 'Rei Kao' | 考王 | Ji Wei | 姬嵬 | 440-426 a. C. |
| 'Rei Weilie' | 威烈王 | Ji Wu | 姬午 | 425-402 a. C. |
| 'Rei An' | 安王 | Ji Jiao | 姬驕 | 401-376 a. C. |
| 'Rei Lie' | 烈王 | Ji Xi | 姬喜 | 375-369 a. C. |
| 'Rei Xian' | 顯王 | Ji Bian | 姬扁 | 368-321 a. C. |
| 'Rei Shenjing' | 慎靚王 | Ji Ding | 姬定 | 320-315 a. C. |
| 'Rei Nan' | 赧王 | Ji Yan | 姬延 | 314-256 a. C. |
| 1 — La primera data generalment acceptada en història chinenca és 841 a. C., el principi de la Regència Gonghe. Totes les dates abans d'açò són tema de conflicte a sovint vigoroso. Les dates proporcionades ací són eixes propostes pel Proyecte de la cronologia de Xia-Shang-Zhou, el treball d'erudits patrocinat pel Govern chinenc que es va divulgar en l'any 2000. Es donen solament com a guia. | ||||
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Universitat de Míchigan (ed.): «Baxter-Sagart Old Chinese reconstruction, version 1.1 (20 September 2014)». Archivat des d'el original, el 10 d'octubre de 2022. Consultat el 23 de novembre de 2023.
- ↑ «Enciclopèdia Britànica en llínea» (en anglés). Archivat des d'el original, el 18 de març de 2022. Consultat el 23 de març de 2022.
- ↑ (), p. .
- ↑ (), p. .
- ↑ (), p. .
- ↑ Xu, Zhaofeng. “Considering Chengzhou ('Completion of Zhou') and Wangcheng ('City of the King')”. Chinese Archaeology.
- ↑ (2000) «Apendix II: Chronological Table of Chinese Dynasties and Reigns», East-Asian Archaeoastronomy: Historical Records of Astronomical Observations of China, Japan and Korea, CRC Press, pp. 405-418. ISBN 9789056993023.
- ↑ Xiaobing Li (2012). «Appendix: Chinese Dynasties and Governments», China at War: An Encyclopedia, ABC-CLIO, pp. 549-550. ISBN 9781598844153.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Chinn, Ann-ping (2007), The Authentic Confucius, https://archive. org/details/authenticconfuci00chin Scribner, ISBN 978-0-743-24618-7 (anglés)
- Hucker, Charles O. (1978), China to 1850: A Short History, Stanford University Press, ISBN 0-804-70958-0 (anglés)
- LOEWE, Michael i Edward L. SHAUGHNESSY (editors): The Cambridge History of Ancient China. From the Origins of Civilization to 221 BC. Cambridge: Cambridge University Press, 1999. (anglés)
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Dinastia Zhou.- china. org. cn/spanish/sp-shuzi2004/dsj/fl_2. htm China. org. cn (un atre quadro cronològic de l'història de China).
- archive. org/web/20061009143432/http://www. cnca. gob. mx/china/ CNCA. gob. mx (China Imperial en el Museu Nacional d'Antropologia, de Mèxic).
- people. com. cn/refran/breve. htm Spanish. People. com. cn (breu cronologia històrica de China).
- Este artícul conté una traducció derivada de «Dinastía Zhou» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.