Dinastia Shang
La dinastia Shang (en chino, 商; pinyin, Shāng; aprox. 1600-1046 a. C,[1]), també coneguda com a dinastia Yin (殷), és possiblement la segona dinastia en l'història de China (despuix de la dinastia Xia) i la primera l'existència històrica de la qual està documentada. Va ser succeïda per la Dinastia Zhou, l'última dinastia prèvia al Periodo Imperial. La seua extensió territorial comprenia la vall del riu Groc. El jaciment d'Anyang ha proporcionat el conjunt més antic conegut d'escritura chinenca, en la seua majoria adivinaciones inscrites en ossos d'oràcul: closques de tortuga, omóplatos de bou o atres ossos. En les primeres excavacions científiques dels anys 20 i 30 es varen descobrir més de 20 000, i des de llavors s'han trobat més del cuádruple. Les inscripcions proporcionen una visió crítica de molts temes, des de la política, l'economia i les pràctiques religioses fins a l'art i la medicina d'esta primera etapa de la civilisació chinenca.
Orígens mitològics
El territori dels Shang s'estenia en la mitat nort de l'actual província d'Henan i la mitat sur d'Hebei, la part occidental de Shandong, la zona més al nort d'Anhui i el noroest de Jiangsu. No obstant, este àmbit correspon principalment al periodo final de la dinastia (Shāng tardà), mentres que les investigacions arqueològiques han identificat que els primers assentaments del grup Shang —en el cridat “Periodo d'Orige” (Shāng yuán shídài 商源時代) i el “Periodo Pre-dinàstic” (Xiān Shāng shídài 先商時代)— es varen localisar més al nort, entorn a la costa del golf de Bohai, i que posteriorment migraren cap al sur a lo llarc del peu oriental de la serra Taihang fins a aplegar a les Planures Centrals.[2]
Existix una teoria, segons la qual el fundador del clan Shang de nom Xie 偰 va ser descendent de Vaig donar Ku (帝嚳) un dels cinc emperadors llegendaris. El clan Shang va nàixer com un estat vassall de la primera dinastia Xia.[3]
No obstant, alguns comentaristes antics, com Qiao Zhou en el III, ya varen posar en dubte que Xie fora fill directe de Vaig donar Ku, argumentant que el seu verdader pare no es va consignar per la seua baixa condició. Ademés, les versions més antigues del mit identifiquen al “pardal negre” (xuánniǎo 玄鳥) com una oroneta, i presenten variants en elloc i les circumstàncies de la seua troballa, lo que sugerix una evolució narrativa a lo llarc del temps.[4]
En este territori la població estava organisada en unitats nomenades zu, ocupant una ciutat generalment amurallada en la que lo més comuna era que vixqueren sol membres del clan. Cada zu o clan podia consistir en una sola família o en vàries, pero totes posseïen i treballaven per igual els camps, que solien situar-se fora del recint amurallado. S'han trobat inscripcions en diversos ossos, pictogrames del chinenc arcaic que identificaven a distints zu i que podrien referir-se a les seues professions, demostrant que els zu tenien traces d'identitat fortes que els cohesionaban i diferenciaven del restant. Entre estos pictogrames que designaven als distints clans uns doscents estan lligats a figures animals, lo que senyala la naturalea totémica de dits zu, en cada clan identificant-se en un tòtem animal diferent. Kwang-chih Chang (1931-2001) sosté que cada zu tenia els seus propis mits sobre els ancestros fundadors, identificats en l'animal tòtem del clan, pero que només els mits dels zu que varen fundar grans dinasties i grans famílies polítiques es varen aplegar a conservar per escrit.Erro en la cita: Element <ref> no vàlit;
les referencies sense nom deuen de tindre contingut
Les inscripcions òssees, no obstant, mostren que els ancestros més remots als que els Shang rendien cult no sempre coincidixen en els recollits en els texts tradicionals, i que els seus noms seguien patrons onomàstics específics diferents als delinaje descrit per Alvenc Qian, lo que podria reflectir reescritura genealògiques en época Zhou.[4]
El mit fundacional de la dinastia Shang és descrit per Alvenc Qian en els Anals del Yin. En el text, una dòna anomenada Jiandi, que va ser la segona esposa del emperador Ku, es va engolir un ou que va deixar caure un pardal negre (玄鳥) i posteriorment va donar a llum miraculosament a Xie -que també apareix com Qi (契)-. Es diu que Xie va ajudar a Yu el Gran a controlar el Gran Diluvi i que pels seus servicis se li va concedir com a feu un lloc cridat Shang.[5]
Alguns estudis actuals interpreten que este relat no solament complix una funció etiològica, sino que va poder haver segut reformulat per l'historiografia Zhou per a vincular als Shang en els Zhou com a “pobles germans” per mig d'un ancestro comú (Vaig donar Ku), llegitimant aixina el nou orde polític despuix de la conquista de 1046 a. C.[4]
Fundació de la dinastia
La dinastia Shang va seguir a la llegendària dinastia Xia (ca. 2070-ca. 1600 a. C.) i va precedir a la dinastia Zhou (1046-256 a. C.). Va ser fundada per Cheng Tang (成汤), líder del clan Shang qui va derrotar a Jie (桀), últim governant dels Xia. Per a conseguir-ho, primer va eliminar als principals aliats dels Xia (estats vassalls), aïllant al rei Jie. Finalment, Cheng Tang va derrotar a l'eixèrcit de Jie en la batalla de Mingtiao (鸣条).[3]
La seua civilisació estava basada en la agricultura, complementada per la caça i la ganaderia. De la mateixa manera que en el Antic Egipte, el mig natural circumdant (estepas i deserts) llimitava els contactes en l'exterior, permetent que una cultura chinenca original es desenrollara sense a penes influències. Una llínea hereditària de governants Shang va controlar la major part del nort de China, lluitant les seues tropes freqüentment en assentaments veïns i pastors nómades de les estepas de l'Àsia interior. Les capitals, particularment Yin, eren bulliciosos centres de vida cortesana. Els rituals de la cort per a propiciar als esperits i per a honrar als ancestros sagrats estaven altament desenrollats. Ademés de la seua posició secular, el rei era el cap del cult als antepassats i els esperits. Les evidències de tombes reals indiquen que membres de la realea varen ser enterrats en objectes de valor, presumiblement per al seu us en l'atra vida. Potser per eixa mateixa raó, centenars de plebeus, que podrien haver segut esclaus, varen ser enterrats vius en el cadàver principal.
Desenroll de la dinastia
Cheng Tang va morir dotze anys despuix de l'establiment de la dinastia, el seu segon fill, Wai Bing (外丙) va prendre el tro. A Wai Bing ho va succeir el seu germà Zhong Ren (仲壬). Estos dos regnats varen ser molt breus, d'a penes sis anys entre abdós. Durant estos regnats el control de la dinastia va caure en mans de Yiyin (伊尹), canceller de Cheng Tang. A la mort de Zhong Ren, Tai Jia (太甲), net de Cheng Tang, va obtindre el tro. Tai Jia no va respectar les lleis antigues, cometent tota classe d'ultrages, per lo que Yiyin ho va enviar a l'exili en busca de que reflexionara sobre els seus errors. Despuix de tres anys en l'exili, Yiyin li va permetre retornar i recobrar el poder.
Des del regnat de Tai Jia fins al de Tai Wu (太戊), la dinastia va gojar d'un govern estable i ordenat, lo que va favorir a un ràpit desenroll social. Despuix de la mort de Tai Wu, la dinastia va entrar en un procés de decadència, durant el qual es varen suscitar varis enfrontaments per la successió dinàstica, lo que sumat a crisis econòmiques de distinta índole, varen provocar que la capital del regne fora traslladada de ciutat en vàries ocasions. Este periodo de crisis s'allargue per nou regnats. Va ser fins al govern de Pa Geng (盘庚)，quan el poder polític de la dinastia Shang es reestableció. Pa Geng va establir la seua capital en la ciutat de Yin (殷)，actual ciutat d'Anyang en la província d'Henan. Yin va ser la capital de la dinastia per 273 anys i per açò la dinastia també és coneguda com Yin Shang. L'establiment de la capital en Yin va terminar en els constants tumults a l'interior de la dinastia, consolidant el domini dels Shang, per lo que el govern de Pa Geng és considerat com un dels més importants i decisius de l'història de la segona dinastia. Dos regnats despuix de la mort de Pa Geng, Wu Ding (武丁) va ascendir al tro. Wu Ding va destacar per la seua capacitat per a elegir funcionaris talentosos, aixina com per l'expansió i professionalisació de l'eixèrcit. Gràcies al com va poder conquistar a les nacions aledaño, expandint el territori i la població de la dinastia Shang. A lo llarc dels cinquanta anys que va durar el regnat de Wu Ding, el poder de la dinastia Shang va alcançar el seu cim. Esta etapa va marcar l'últim periodo de gran prosperitat de la dinastia. Despuix de la mort de Wu Ding, la dinastia va entrar de nou en un procés de decadència. Wu Ding va ser substituït pel seu fill Zu Geng (祖庚) i est per Zu Jia (祖甲). Abdós es varen caracterisar per la seua falta d'habilitat en els assunts polítics, aixina com la seua ignorança i desobediència als principis dinàstics, comportament que va provocar caos en la societat, sumint a la població en la pobrea.[6]
Descobriments arqueològics
Fins al sigle XX molts experts dubtaven de l'existència real de la dinastia Shang, ya que no es disponia d'evidències al respecte; totes les mencions als reis Shang apareixien en obres chinenques escrites molts sigles despuix, durant l'época Zhou. No obstant, numerosos i interessants descobriments arqueològics realisats a lo llarc del sigle XX varen confirmar l'existència d'esta dinastia i per tant la fiabilitat dels texts del periodo Zhou. Les principals troballes arqueològiques en la vall del riu Groc que han confirmat l'existència dels reis Shang són els objectes rituals de bronze i, molt en especial, els ossos oraculares, closques de tortuga (plastrones) i grans omóplatos d'animals (en la seua major part de ganado vacú) sobre els que es realisaven i escrivien prediccions oraculares basades en la piromancia. Estes inscripcions tenien típicament tres seccions: una pregunta per a l'oràcul, la contestació de l'oràcul, i el resultat que reflectia si l'oràcul tenia raó. Estos texts escrits en els ossos oraculares són la forma més antiga que s'ha conservat de la escritura chinenca i han eixercitat un paper fonamental en les investigacions recents sobre l'orige i desenroll dels caràcters chinencs. L'informació proporcionada pels ossos oraculares proveïx una visió privilegiada de les primeres etapes de la civilisació chinenca sobre variats aspectes, com a política, economia, cultura, religió, geografia, astronomia, calendari, art i medicina. Durant el sigle XX, per mig d'excavacions arqueològiques en Yin Xu (殷墟, antiga capital de la dinastia, localisada en l'actual Anyang, província d'Henan), es varen trobar numerosos instruments d'endevinació fets de closca de tortuga, aixina com belles peces de bronze i jade. La més important sense dubte és la Houmuwuding (后母戊鼎), una vasija de bronze de funció sacrificial, considerada la major peça arqueològica de bronze conservada del món antic.
La cultura Erligang
- Artícul principal → Cultura d'Erligang.
En 1951 va ser trobat en Erligang, en les proximitats de l'actual ciutat de Zhengzhou, província d'Henan, el primer jaciment arqueològic de la denominada cultura d'Erligang (二里岡文化) (1600 - 1400 a. C.), de la Edat del Bronze en China. Molts arqueòlecs chinencs creuen que Zhengzhou es troba a on estiguera una antiga capital de la dinastia Shang, lo que identificaria la cultura d'Erligang com un dels inicis de la dinastia Shang.
La ciutat de Yin
Alvenc Qian diu en els seus Memòries històriques que la dinastia Shang va traslladar la seua capital sis voltes. L'últim i més important trasllat, a la ciutat de Yin (殷) en 1350 a. C., va conduir a l'época dorada de la dinastia. De fet, a esta etapa de la dinastia li la crida a voltes época Iīn. Històricament, el terme dinastia Yin ha segut sinònim de dinastia Shang, encara que últimament s'ha utilisat per a referir-se a l'última mitat de Shang. L'emplaçament de la capital de Yin, les ruïnes de Yin, està prop de l'actual ciutat d'Anyang. Els treballs arqueològics portats a terme allí varen traure a la llum onze tombes reals sense descobrir dels Yin i els fonaments del palau i els llocs de cult, tots ells contenint armes de guerra. Varis mils d'objectes de bronze, jade, pedra, os i ceràmica es varen obtindre. El treball del bronze atesta l'alt nivell d'esta civilisació. També varen ser trobats més de 20 000 ossos oraculares. Molts caràcters chinencs trobats en les inscripcions de les ruïnes de Yin encara seguixen en us hui en dia.
Caiguda de la dinastia Shang
Vaig donar Xin (帝辛), també conegut com Shang Zhouwang (商纣王), va anar l'últim rei Yin, es va suïcidar en acabant de que el seu eixèrcit fora derrotat pel Zhou Wuwang (周武王), líder del clan Zhou. Les llegendes diuen que el seu eixèrcit ho va traïcionar unint-se als rebels Zhou en la batalla de Muye (牧野). La novela clàssica Fengshen Yanyi tracta de la guerra entre els Yin i els Zhou, en la que cada grup era recolzat per un conjunt de deus. Despuix de la caiguda de Yin, els supervivents de la família real varen canviar el seu llinage (子, zì) per a adoptar el nom de la dinastia derrotada Yin. La família va continuar sent aristocràtica i a sovint va aportar els necessaris servicis administratius a la dinastia Zhou que els va succeir. El rei Zhōo Chéng (周成), a través del regente, el seu tio, el duc de Zhou (周公旦, Zhōo Gōngdàn), va oferir el feu de Wēizi (微子) a l'antic rei Shang, germà de Zhou, en la vella capital Shang (商), convertint-se el territori en l'estat de Sōng (宋). L'estat de Song i els descendents reals de Shang varen mantindre els seus ritos per a en els ya morts reis Shang i varen perviure fins al 286 a. C..[7]
Tant les llegendes coreanes com les chinenques manifesten que un desencantat príncip Yin cridat Jizi (箕子, Jīzi), que va rebujar cedir el poder als zhou, va deixar China en la seua guarnició i va fundar l'estat de Gojoseon prop de l'actual Pionyang, el primer estat coreà. Encara que Jizi és mencionat solament unes poques voltes en les Memòries històriques, es pensa que l'història de la seua marcha a Choseon no és sino un mit.
Sobirans de la dinastia Shang
| Orde de regnat |
Anys de regnat |
Nom en chinenc |
pinyin | Notes |
|---|---|---|---|---|
| 01 | 29 | 商汤 | Shāng Tāng | Un rei sapient va derrocar al tirà Jié (桀) de Xia ( 夏) |
| 02 | 02 | 外丙 | Wai Bing | Segon fill de Shang Tang |
| 03 | 04 | 仲壬 | Zhong Ren | Tercer fill de Shang Tang |
| 04 | 33 | 太甲 | Tai Jia | Neta de Shang Tang |
| 05 | 29 | 沃丁 | Wo Ding | |
| 06 | 25 | 太庚 | Tai Geng | |
| 07 | 36 | 小甲 | Xiao Jia | |
| 08 | 12 | 雍己 | Yong Ji | |
| 09 | 75 | 太戊 | Tai Wu | |
| 10 | 11 | 仲丁 | Zhong Ding | |
| 11 | 15 | 外壬 | Wai Ren | |
| 12 | 09 | 河亶甲 | He Donen Jia | |
| 13 | 19 | 祖乙 | Zu Yi | |
| 14 | 16 | 祖辛 | Zu Xin | |
| 15 | 20 | 沃甲 | Wo Jia | |
| 16 | 32 | 祖丁 | Zu Ding | |
| 17 | 29 | 南庚 | Nan Geng | |
| 18 | 07 | 陽甲 | Yang Jia | |
| 19 | 28 | 盤庚 | Pa Geng | Va establir la capital del regne en Yin 殷 |
| 20 | 21 | 小辛 | Xiao Xin | |
| 21 | 21 | 小乙 | Xiao Yi | |
| 22 | 59 | 武丁 | Wu Ding | |
| 23 | 07 | 祖庚 | Zu Geng | |
| 24 | 33 | 祖甲 | Zu Jia | |
| 25 | 06 | 廩辛 | Lin Xin | |
| 26 | 06 | 庚丁 | Geng Din | Kang Ding (康丁 Kāng Dīng) |
| 27 | 04 | 武乙 | Wu Yi | |
| 28 | 03 | 太丁 | Tai Ding | Wen Ding (文丁 Wén Dīng) |
| 29 | 37 | 帝乙 | Vaig donar Yi | |
| 30 | 33 | 帝辛 | Vaig donar Xin | Zhòu (紂), Zhòu Xīn (紂辛) o Zhòu Wáng (紂王) |
Vore també
Notes i referències
- ↑ Universitat Estatal de Pennsilvània (ed.): «Exploring China. History» (en anglés). Archivat des d'el original, el 7 d'abril de 2019. Consultat el 5 de juliol de 2022.
- ↑ «論商族骨卜習俗的來源與發展».中國社會歷史評論.
- 1-10.
- ↑ 3,0 3,1 Tan Koon Sant (2018). «2», Dynastic China: An Elementary History (en anglés), Malàsia: The Other Press, p. 17. OCLC 898313910. ISBN 978-983-9541-88-5.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 «Orige dels shāng entre la mitologia i les inscripcions».Estudis Complutenses d'Àsia Oriental.1(1)
- i100155–i100155.ISSN 3045-8064.doi:10.5209/ecao.100155.Consultat el 2025-08-11.
- ↑ Keightley (1999), p. 233, with additional details from the Historical Records.
- ↑ (2014) «2», 经典读库 (ed.). 一本书读懂中国历史 (en chinenc), Nanjing: 凤凰出版. ISBN 978-7-5344-8000-3.
- ↑ (Font: Memòries històriques, d'Alvenc Qian)
Bibliografia adicional
- Schirokauer, Conrad. (2011). Breu història de la civilizacion chinenca, Barcelona: Eciones Bellaterra. ISBN 978-84-7290-555-9.
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre la Dinastia shang.- Este artícul conté una traducció derivada de «Shang dynasty» de Wikipedia en inglés, concretament de esta versió, publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
- china. org. cn/spanish/sp-shuzi2004/dsj/fl_2. htm China. org. cn (quadro cronològic de l'història de China).
- people. com. cn/refran/breve. htm Spanish. People. com. cn (breu cronologia històrica de China).
- Este artícul conté una traducció derivada de «Dinastía Shang» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.