Hebei
Hebei (en chino, 河北; pinyin, Archivo de audio "Zh-Hebei.ogg" no encontrado) és una província de la República Popular China. La seua capital és Shijiazhuang. Situada al nort del país, llimita en Mongòlia Interior, Liaoning, el mar de Bohai, Shandong, Henan i Shanxi, ademés de rodejar per complet a Pequín i Tianjin.
Héběi té una població de 65 millons d'habitants (2003) i una extensió de 190 000 km² en una costa de 487 quilómetros.
Etimologia
[editar | editar còdic]Hebei significa Al nort del Riu (Groc). S'abrevia 冀 (pinyin: jì), per la prefectura de Ji (冀州 Jì Zhōo) de temps de la dinastia Han, que incloïa la part meridional de Hebei.
Abans de 1928 es va cridar Zhili (t. 直隸, s. 直隶, p. Zhílì, Wade-Giles: Chih-li), que vol dir Directament Governada (per la Cort Imperial). També li la sol cridar Iānzhào (燕赵), pels estats de Yan i Zhao, existents en la zona durant el periodo dels Regnes Combatents.
Aparte de la capital, atres ciutats importants són Handan i Tangshan.
Un chicotet exclavament de la província està situat entre les ciutats de Pequín i Tianjin.
Història
[editar | editar còdic]Prehistòria i història primerenca
[editar | editar còdic]
Les planures de Hebei varen ser la llar del home de Pequín, un grup prehistòric primerenc de Homo erectus que va viure en la zona fa entre 700.000 i 200.000 anys. També s'han trobat restants molt més antics, de fa més de dos millons d'anys, en el jaciment de Nihewan.
Les troballes neolítics en el lloc prehistòric de Beifudi daten de 7000 i 8000 a. C.[1]
Molts dels primers mits chinencs estan ambientats en la província. Es diu que Fuxi, un dels Tres augusts i cinc emperadors, hauria vixcut en l'actual Xingtai.[2] La mítica batalla de Zhuolu, guanyada per les tribus Yanhuang, liderades pel llegendari Emperador Groc, i les tribus Jiuli dirigides per Chi You, va tindre lloc en Zhangjiakou i va començar la civilisació Huaxia.
Durant el periodo de les Primaveres i Autumnes (722 a. C.- 476 a. C.), Hebei va estar baix govern del Estat de Yan (燕), en el nort, i del Estat Jin (晉), en el sur. També durant este periodo, un poble nómada conegut com Dí (狄) va invadir les planures del nort de China i va establir l'Estat Zhongshan (中山) en la zona central de l'actual Hebei. En temps del periodo dels Regnes Combatents (403 a. C. - 221 a. C.), l'estat Jin va ser dividit i gran part del seu territori ara en Hebei va caure en mans del Estat Zhao (赵).
Dinasties Qin i Han
[editar | editar còdic]Despuix de l'unificació de China durant la dinastia Qin en 221 a. C., la dinastia Han (206 a. C. - 220 a. d.) va governar la zona baix dos províncies (zhou): prefectura You (Youzhou, 幽州), en el nort, i la província JI (Jizhou , 冀州) en el sur. Al final de la dinastia, la major part de Hebei va ser disputada per dos senyors de la guerra, Gongsun Zan, en el nort, i Yuan Shao, en el sur. Este últim va eixir victoriós, pero va anar pronte derrotat pel seu rival Cao Cao (establit més al sur, en l'actual província d'Henan) en la batalla de Guandu en 200. Hebei va caure llavors baixe el govern del regne de Wei (un dels Tres Regnes), instaurat pels descendents de Cao Cao.
Jin en els Tres Regnes
[editar | editar còdic]Despuix de les invasions dels pobles nómades septentrionals al final de la dinastia Jin Occidental, va seguir un periodo de caos, els Setze Regnes i les dinasties Meridionals i Septentrionals.
Hebei, per la seua situació en la frontera septentrional de China, va canviar de mans moltes voltes, sent controlada en diversos moments de l'història pels Zhao Posteriors, els Yan Anteriors, els Qin Anteriors i els Yan Posteriors. La dinastia Wei del Nort reunificó China en 440, pero es va dividir en dos en 534, quedant la província en la part oriental (pertanyent primer als Wei Orientals i despuix als Qi del Nort) en la seua capital en Ye (鄴), prop de l'actual Linzhang. La dinastia Sui va restablir l'unitat de China en 589.
Dinastia Tang i les Cinc dinasties
[editar | editar còdic]
Durant la dinastia Tang (618-907) l'àrea va ser oficialment cridada, per primera volta, «Hebei» ('al nort del riu [Groc]').
El Gran Estat de Yan es va establir en Hebei del 756 al 763 durant la rebelió de An Lushan. Despuix de la rebelió, el districte de Lulong Jiedushi va conservar la seua autonomia del govern dels Tang durant la major part de el IX. En el periodo tardà de les Cinc Dinasties i els Dèu Regnes, Lulong es va dividir entre varis règims, inclós l'efímer Yan. Finalment, va ser anexat en 913 per Li Cunxu, qui va establir la dinastia Tang posterior (923-936). L'emperador Gaozu de la dinastia Jin posterior va cedir gran part del nort de Hebei a la dinastia Liao dels kitán. Este territori, cridat les Setze Prefectures de Yanyun, es va convertir en una debilitat en la defensa chinenca contra els kitanos durant el sigle següent perque es trobava dins de la Gran Muralla.
Els Song a lo llarc de les dinasties Yuan
[editar | editar còdic]Durant la dinastia Song Septentrional (960-1127), les setze prefectures varen continuar sent una zona de forta contenció per a la China Song front als territoris controlats per la dinastia Liao. La dinastia Song Meridional, que va aplegar a continuació, va abandonar tota la partix nort de China, incloent Hebei, a la dinastia jurchen Jin (1115-1234) despuix del incident de Jingkang de 1127 de les guerres Jin-Song.
Hebei es va vore greument afectada per les inundacions del riu Groc; entre 1048 i 1128, el riu va travessar directament la província en lloc d'anar cap al sur.[3]
La mongol dinastia Yuan va dividir China en províncies, pero Hebei no va ser establida com una d'elles. En canvi, l'àrea va ser administrada directament per la Secretaria en la capital Dadu.
Dinasties Ming i Qing
[editar | editar còdic]Durant la dinastia Ming li la va cridar «Beizhili» (北直隸, pinyin: Běizhílì), El Nort directament governat, perque era directament dirigida des de la capital imperial, Pequín. La designació de Nort es deu a que hi havia una zona homòloga Sur que comprenia les actuals Jiangsu i Anhui. Quan la manchú dinastia Qing va aplegar al poder en 1644, varen suprimir la partix sur i Hebei va passar a ser coneguda com "Zhili", o Directament Governat. Durant el govern dels Qing, les fronteres septentrionals de Zhili s'estenien dins de l'actual Mongòlia Interior, solapándose en jurisdicció en les lligues.
República de China (1912-1949)
[editar | editar còdic]La dinastia Qing es va derrocar despuix de la revolució Xinhai en 1912 i va ser reemplaçada per la República de China. En uns pocs anys, el país va caure en la Guerra Civil, lluitant els senyors de la guerra regionals pel poder. Per la rodalia de Zhili a Pequín (Beijing), la capital, va ser escenari de freqüents guerres, incloent la guerra Zhili-Anhui, la primera guerra Zhili-Fengtian i la segona guerra Zhili-Fengtian. Despuix de l'èxit de l'Expedició del Nort, una exitosa campanya del Kuomintang en 1926 i 1927 per a terminar en el govern dels senyors de la guerra, la capital va ser traslladada des de Pequín a Nankín. Com a resultat, el nom de Zhili es va canviar pel de Hebei, reflectint el fet de que tenia una administració provincial normalisada, i que la capital havia segut traslladada a un atre lloc.
Durant la Segona Guerra Mundial, Hebei va estar baix el control del Govern nacional reorganisat de la República de China, un estat títaro del Japó imperial.
República Popular de China (des de 1949)
[editar | editar còdic]
La fundació de la República Popular China va dur diversos canvis: la regió que circunda Chengde, abans partix de la província de Rehe (històricament partix de Manchuria), i la regió entorn a Zhangjiakou, abans partix de la província de Chahar (històricament partix de Mongòlia Interior), varen ser incorporades a Hebei, que va estendre les seues fronteres cap al nort, més allà de la Gran Muralla. Mentrestant, la ciutat de Puyang va ser excavada, causant que Hebei perguera l'accés al riu Groc. La ciutat es va convertir en part de la província de Pingyuan, de curta duració, abans de ser finalment anexada a Henan.[4]
La capital va ser també traslladada des de Baoding a la nova ciutat de Shijiazhuang i, per un curt periodo, a Tianjin.
El 28 de juliol de 1976, es va produir un terremot de 8,2 graus en l'escala de Richter. l'epicentre es va situar en la ciutat de Tangshan. El terremot de Tangshan va ser un dels més mortíferos de tot el XX, provocant més de 240.000 morts. Diverses rèplicas varen tindre lloc en la ciutat durant el següent deceni.
En 2005, arqueòlecs chinencs desenterraron lo que s'ha denominat com l'equivalent chinenc de l'italiana Pompeya. Es tracta d'un assentament propenc al poble de Liumengchun (柳孟春村), en el districte de Cang, destruït fa uns 700 anys per un gran terremot, encara que una atra possible explicació atribuïx la seua destrucció a les quatre successives inundacions que varen afectar a la zona en l'época en que l'assentament va trobar el seu repentí final. L'assentament sembla haver segut un important centre comercial durant la dinastia Song.
Hui, Hebei, junt en els municipalitat de Beijing i Tianjin que inclou, conformen la regió megalópolis de Jing-Jin-Ji. En una població de 130 millons, té aproximadament sis voltes el tamany de l'àrea metropolitana de Nova York i és un dels grups de megalópolis més grans de China.[5] Beijing també havia descarregat algunes de les seues funcions no relacionades en la capitalitat a la província en l'establiment de la Nova Àrea de Xiong'an, que integra els tres municipis.[6]
Govern i política
[editar | editar còdic]Poder polític
[editar | editar còdic]El poder polític de Hebei, com en el restant de les províncies, ho eixercixen l'Assamblea Popular com a poder llegislatiu, i el Govern Popular, el qual està encapçalat per un Governador, com a poder eixecutiu.[7] Ademés, existix la Conferència Consultiva Política de la Província de Hebei, la qual és la filial provincial de la Conferència Consultiva Política del Poble Chinenc, i té com a funcions la consulta política i la delliberació sobre diversos assunts estatals, des de polítiques econòmiques i socials fins a temes migambientals, proponent sugerències, investigant problemes i formulant plans futurs, servint com un fòrum de front unit per a diversos sectors de la societat.[8]
De la mateixa manera que en atres províncies i regions autònomes chinenques, el Governador del Govern Popular treballa en conjunt en el Secretari del Comité Provincial del Partit Comuniste, que és el màxim orgue del poder polític en la província, com a organisme regional del Partit.[7] Comunament, el Secretari sol ser d'una atra província diferent (per a reduir la corrupció).
Organisació territorial
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Anex:Divisions de nivell de prefectura de la República Popular ChinaHebei.
Hebei està formada per 11 divisions de nivell de prefectura, totes ciutats-prefectura. Estes estan subdivididas en 172 divisions de nivell de districte (22 ciutats de nivell de districte, 108 districtes, 6 districtes autònoms i 36 sectors), dividides a la seua volta en 2207 divisions de nivell de municipi (1 sector públic, 937 pobles, 979 municipis, 55 municipis ètnics i 235 subsectores).
| Mapa | # | Nom | Hanzi | Hanyu Pinyin | Tipo |
|---|---|---|---|---|---|
| Archiu:HebeiMap.png | |||||
| 1 | Shijiazhuang | 石家莊市 | Shíjiāzhuāng Shì | Ciutat en nivell de prefectura | |
| 2 | Baoding | 保定市 | Bǎodìng Shì | Ciutat en nivell de prefectura | |
| 3 | Cangzhou | 滄州市 | Cāngzhōo Shì | Ciutat en nivell de prefectura | |
| 4 | Chengde | 承德市 | Chéngdé Shì | Ciutat en nivell de prefectura | |
| 5 | Handan | 邯鄲市 | Hándān Shì | Ciutat en nivell de prefectura | |
| 6 | Hengshui | 衡水市 | Héngshǔi Shì | Ciutat en nivell de prefectura | |
| 7 | Langfang | 廊坊市 | Lángfāng Shì | Ciutat en nivell de prefectura | |
| 8 | Qinhuangdao | 秦皇島市 | Qínhuángdǎo Shì | Ciutat en nivell de prefectura | |
| 9 | Tangshan | 唐山市 | Tángshān Shì | Ciutat en nivell de prefectura | |
| 10 | Xingtai | 邢台市 | Xíngtái Shì | Ciutat en nivell de prefectura | |
| 11 | Zhangjiakou | 張家口市 | Zhāngjiākǒo Shì | Ciutat en nivell de prefectura |
Vore Divisions Administratives de Hebei (llistat complet de les Divisions de Nivell de Districte).
Geografia
[editar | editar còdic]
La província de Hebei està llimitada pels monts Taihang, a l'oest, i les montanyes Yan al nort, més allà de les quals s'estenen les planures de Mongòlia Interior. El sur i centre formen part de la Gran Planura China. A l'est es troba el mar de Bohai. El punt més alt de la regió és el mont Xiaowutai de 2882 metros. La Gran Muralla chinenca travessa el nort de la província d'oest a est, penetra breument en el Municipi de Pequín i termina en Shanghaiguan, ya en la costa.
La conca del riu Hai comprén la major part de les zones central i meridional de la província i la del riu Luan la zona noreste. Sense contar els numerosos embassaments que es troben en les zones montanyoses, el llac més gran és el Baiyangdian, ubicat en la seua major part en el districte de Anxin.
El clima és continental monsònic en temperatures que varien entre els -16 °C i els -3 °C en giner i els 20 °C i 27 °C en juliol. Les precipitacions, d'entre 400 i 800 mm anuals, es produïxen principalment en estiu.
Hebei està situada en una zona d'alta activitat sísmica.
Ciutats importants:
- Shijiazhuang
- Baoding
- Tangshan
- Qinhuangdao
- Handan
- Zhangjiakou
Economia
[editar | editar còdic]En 2004, el producte nacional brut de Hebei va ser de 883.690 millons de yuanes (109.600 millons de dólars), en un increment del 12.9% respecte a l'any anterior que la va situar com la sexta regió dins de l'economia de la República Popular China. La renda per càpita va alcançar els 13.017 renminbi. Els ingressos disponibles per càpita en les àrees urbanes varen ser de 7.951 RMB, mentres que en el camp varen ser de 3.171 RMB. Els sectors primari, secundari i terciario varen contribuir en 137.040, 470.340 i 276.320 millons de RMB respectivament. La taxa de desocupació va ser del 4%[9]
Els principals productes agrícoles són el dacsa, dacseta, sorgo i blat. També es cultiva cotó, cacaus, soja i sésam.
Kailuan, en més de 100 anys d'història, va ser una de les primeres mines de carbó modernes de China. Seguix sent una de les principals en una producció de 20 millons de tonellades mètriques anuals. La major part dels camps petrolífers del nort de China es troben en Hebei. També hi ha importants mines de ferro en Handan i en Qian'an.
Les indústries de major activitat en la província es dediquen als sectors textil, químic, farmacèutic, ceràmic, alimentari, metalúrgic, d'ingenieria, del petròleu, de generació d'energia i del carbó.
Demografia
[editar | editar còdic]La població de Hebei està formada principalment per chinencs d'ètnia han. Les minories inclouen mongoles, manchúés i hui.
| Grups ètnics de Hebei, cens de 2000 | ||
|---|---|---|
| Nacionalitat | Població | Percentage |
| Han | 63 781 603 | 95,65% |
| Manchú | 2 118 711 | 3,18% |
| Hui | 542 639 | 0,78% |
| Mongol | 169 887 | 0,26% |
| Zhuang | 20 832 | 0,031% |
No inclou als membres del Eixèrcit Popular de Lliberació (EPL) en servici actiu.
Font: Departament d'Estadística de Població, Social, Científica i Tecnològica de l'Oficina Nacional d'Estadística de China (国家统计局人口和社会科技统计司) i Departament de Desenroll Econòmic de la Comissió Estatal China d'Assunts Ètnics (国家民族事务委员会经济发展司), ed. Tabulació de Nacionalitats del cens de població de 2000 de China (《2000年人口普查中国民族人口资料》). 2 vols. Pequín: Editorial de les Nacionalitats (民族出版社), 2003. (ISBN 7-105-05425-5)
En 2004, la taxa de natalitat va ser d'11,98 naiximent per cada 1000 habitants i la de defunció de 6,19. La proporció hòmens/dònes va ser de 104,02 hòmens per cada 100 dònes.[9]
Cultura
[editar | editar còdic]
En la major part de Hebei es parlen diversos dialectes del mandarín, la majoria dels quals pertanyen a la subdivisió Ji lu. No obstant, en les zones fronterices en Shanxi, en l'oest, es parlen atres dialectes que els llingüistes consideren que formen part del Jin, una atra subdivisió del chinenc. En general, els dialectes de Hebei presenten una gran similitut i inteligibilitat en el dialecte de Pequín, que forma la base del chinenc mandarín normalisat, idioma oficial de la República Popular China.
L'òpera de Hebei inclou vàries formes tradicionals, com Pingju, Hebei Bangzi i Cangzhou Kuaiban Dagu. La Pingju és especialment popular, ya que el seu llenguage tendix a ser més coloquial i per lo tant més fàcilment entendible per l'audiència. Originària del noreste de Hebei, s'ha vist influïda per atres tipos d'òpera chinenca, com la de Pequín. Tradicionalment fa us d'un sol xiaosheng (paper principal d'home jove), una xiaodan (paper principal de dòna jove), i un xiaohualian (personage còmic jove), encara que s'han anat incorporant atres personages.
El districte de Quyang, en la zona central, és famós per la porcelana de Dingzhou (tazones, plats, floreros i tasses, aixina com figures). Normalment és de color blanc crema, encara que també s'usen atres colors.
La cuina típica es basa en el blat, el corder i les judeues.
Personages famosos naixcuts en Hebei són Feng Dao (881-954), ministre confuciano; Yan Yuan (1635-1704), filòsof confuciano i Chi Jushan (1876-1962), dramaturc i erudit.
Transport
[editar | editar còdic]En estar situada al voltant de Pequín, Hebei es veu travessada per les importants llínees ferroviàries que partixen de la capital. La que du a Cantón és una de les principals, passant en el seu camí cap al sur per les ciutats de Baoding, Shijiazhuang, Xingtai i Handan. Atres trayectes importants són els que comuniquen la capital en Kowloon, Shanghái, Harbin i Baotou.
S'han construït autopistes d'alta velocitat a totes les ciutats-prefectura de Hebei (llevat Chengde), sumant un total d'aproximadament 2000 quilómetros. La llongitut total de les autopistes de la província és de 40.000 quilómetros.
En la costa del mar de Bohai hi ha varis ports, com Qinghuangdao (el segon de China, en una capacitat de més de cent millons de tonellades), Huanghua i Jingtang.
l'aeroport Zhengding de Shijiazhuang és el centre del transport aéreu de la regió. Admet vols nacionals i internacionals.
Turisme
[editar | editar còdic]
La Gran Muralla Ming travessa la part septentrional de Hebei i termina en Shanhaiguan, prop de Qinghuangdao. En Shanhaiguan (Pas Shanhaiguan), conegut com "El primer pas del món" (天下第一關), el general ming Wu Sangui, va obrir les portes a les forces manchúes en 1644, donant començ als 300 anys de govern manchú. Shanhaiguan és també l'entrada sicológica a Manchuria, per lo que durant sigles a eixa regió li la va conéixer com "Fòra del Pas" o "A l'est del Pas". La propenca Beidaihe és una popular zona de plages ben coneguda com a antic lloc de trobada d'alts oficials del govern.
La Vila d'Estiueig de Chengde i els temples que la rodegen són Patrimoni de la Humanitat. També conegut com a Palau Rehe, va anar el lloc d'estiueig dels emperadors de la dinastia Qing. Construït entre 1703 i 1792, consta d'un conjunt palatí, un gran parc en llac, pabellons, camins elevats, ponts... i varis temples tibetans i han.
En Zunhua hi ha 76 tombes imperials i en Yixian 161, a on reposen els restants d'emperadors, emperatrius i atres membres de la família imperial Qing. També són Patrimoni de la Humanitat.
El pont de Anji en Zhaozhou, construït per Li Chun durant la dinastia Sui és el pont en arc de pedra més antic de China, i un dels més significatius eixemples de l'ingenieria civil chinenca de l'época premoderna.
En Baoding, l'antiga capital provincial, es troba l'històrica residència del governador Zhili.
En Xibaipo, a 90 quilómetros de Shijiazhuang, va estar el Comité Central del partit comuniste i el quarter general del Eixèrcit Popular de Lliberació durant les etapes decisives de la guerra civil chinenca entre el 26 de maig de 1948 i el 23 de març de 1949, data en la que varen ser traslladats a Pequín. Hi ha un monument commemoratiu.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «New Archaeological Discoveries and Researches in 2004 – The Fourth Archaeology Forum of CASS». Institute of Archaeology, Chinese Academy of Social Sciences.
- ↑ «河北 - 中华名胜». 内地（祖国大陆）高校面向港澳台招生信息网.
- ↑ Zhang, Ling (2016). The River, the Plain, and the State: An Environmental Drama in Northern Song China, 1048-1128 (en anglés), Cambridge: Cambridge University Press, pp. 1–4. ISBN 9781107155985.
- ↑ «濮阳地区一直属于河北省，1952年，为何划归给了河南省？».
- ↑ Johnson, Ian (19 de juliol 2015). In China, a Supercity Rises Around Beijing.
- ↑ Wong, Frank. Xiong'an New Area: President Xi's Dream City.
- ↑ 7,0 7,1 «Decoding Chinese Politics | Àsia Society» (en en). asiasociety.org. Consultat el 2025-12-08.
- ↑ «el%20Poble%20Chinenc,la%20direcci%C3%B3n%20de el%20Partit%20Comuniste%20de%20China. CCPPC, important instituación de cooperació multipartidaria i consulta política de China CCTV-International». www.cctv.com. Consultat el 2025-12-08.
- ↑ 9,0 9,1 https://web.archive.org/web/20060504044903/http://www.hetj.gov.cn/tjgb/2003/tjgb2004.htm
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Chinenca Internet Information Center (en anglés)
- http://spanish.china.org.cn/spanish/xi-difang/hebei.htm
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Hebei» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.