Anar al contingut

Plastrón (zoologia)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
El plastrón d'una tortuga.

El plastrón o peto és l'estructura aplanada que conforma la part ventral del closca de les tortugues.

Estructura

Està format per la fusió de les costelles, els oss de la cintura escapular (la clavícula i l'interclavícula) i la gastralia. El plastrón s'unix al closca per mig de ponts òsseus laterals. Este es dividix en tres regions, la regió pectoral compostes per dos plaques gulares, dos plaques humerales i dos plaques pectorals. La regió abdominal la componen dos plaques abdominals. I la regió femoral i anal que està composta per dos plaques femorales i dos plaques anals.

Les tortugues pertanyents al suborden Pleurodira posseïxen tretze escuts i uns dèu ossos en el plastrón, mentres les espècies del suborden Cryptodira presenten onze o dotze escuts i huit o nou ossos en el plastrón.

Dimorfisme sexual

En certes espècies el sexe de la tortuga pot ser determinat segons si el plastrón és cóncau o convex com també per la llongitut total del plastron, sent en el cas de les femelles mes llarc el plastrón.

Este dimorfisme sexual s'explica per la ventaja en facilitar la posició de emparellament i per la deposició de cries.[1]

Referències

  1. ↑ «Evaluació morfométrica i dimorfisme sexual intra-poblacional de rhinoclemmys nasuta (boulenger, 1902) en una zona insular continental del pacifico colombià».Revista Colombiana de Ciència Animal - RECIA.
    143–156.ISSN 2027-4297.doi:10.24188/recia.v1.n2.2009.348.Consultat el 2026-05-05.