Piromancia

Piromancia

La piromancia, del llatí pyromantĭa, i este del grec πυρο- (piro-, relatiu al fòc) i -μαντεία (-mancia, adivinaació, predicció), consistix en l'adivinaació segons el color, esclafit o disposició d'una flama.

Orígens

Donada l'importància del fòc en les cultures primitives, és molt factible que la piromancia fora una de les primeres formes d'adivinaació. La forma més bàsica de piromancia és aquella en la que l'endevine o endevina observa les flames, d'un fòc ritual, una vela o alguna atra font de flama, i interpreta les formes que distinguix en ell. Es diu que en la [[Història de Grècia|antiga Grècia]], les vérgens del Temple d'Atenea en Atenes, i possiblement també els seguidors d'Hefestos, el deu del fòc i la forja, practicaven regularment la piromancia.

En l'antiga China es va practicar la piromancia des del neolític. Durant les dinasties Shang i Zhou, es va practicar una forma de piromancia aplicant calor als ossos oraculares (principalment grans escàpulas de bou o closques ventrales de tortuga). Es practicaven orificis en els ossos, i en aplicar una vareta al roig l'os es quebrava, produint un clavill que era interpretada per l'endevine. Les inscripcions que registraven les prediccions en els ossos cap al final de la dinastia Shang constituïxen el més antic corpus significatiu d'escritura chinenca arcaica que haja segut trobat.

Tipos de piromancia

Depenent de la forma en que s'aplica el fòc o calor, o del soport o elements utilisats en el ritual, s'apliquen distints noms al procés piromántico. Es parla de «causinomancia» en referència a l'adivinaació per crema d'objectes, siguen estos cuales siguen; la «sideromancia» es realisava interpretant els reflexos (semblats a estreles) que apareixien colocant per a que es cremaren un número de pajitas sobre un ferro al roig; «botanomancia» quan l'objecte cremat és una planta, «dafnomancia» o «empiromancia» a l'adivinaació cremant fulls de llorer. La «alomancia» és l'adivinaació que implica el llançament de sal a les brases del fòc. Quan l'adivinaació es basa en el fum produït, es diu «capnomancia» (un fum llauger que puja directament s'entén com de bon auguri).

L'adivinaació usant ossos es denomina «osteomancia». Un tipo de osteomancia implica el calfament dels ossos per a produir crujir i clavills, la «plastromancia» usant plastrones de tortuga i la «escapulomancia», usant escàpules animals, usades en Àsia i Amèrica del Nort.