Anar al contingut

Os oracular

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Os oracular

Artícul bo

Os oracular de la dinastia Shang en el Museu de Shanghái.

Els ossos oraculares (chinenc: 甲骨; pinyin: jiǎgǔ) són closques de tortuga i ossos d'animals (en la seua majoria escàpulas), en els que s'han trobat inscripcions que formen el corpus significatiu més antic d'escritura chinenca arcaica,[1] que contenen important informació històrica, com la genealogia real completa de la dinastia Shang,[2] també coneguda com a dinastia Yin.[3] Açò va confirmar l'existència d'esta dinastia, que alguns estudiosos posaven en dubte fins a la seua aparició.

Des del seu reconeiximent com a soport d'escritura arcaica chinenca en 1899, s'han trobat més de doscents mil ossos gravats,[4] dels que uns quarantahuit mil poden consultar-se en edicions impreses.[5] La major part dels ossos oraculares estan datats sobre els últims doscents trenta anys de la dinastia Shang, fa uns tres mil doscents anys. L'estudi de les inscripcions va concloure que consistixen en el registre de ritualés adivinatorios, usant la piromancia o adivinaació per mig de fòc o calor, realisats para o per les cases reals.

Datació

[editar | editar còdic]
Fosar en ossos oraculares en el jaciment arqueològic de Yinxu, Anyang.

La major part dels ossos oraculares estan datats aproximadament en un periodo que cobrix els últims doscents trenta anys de la dinastia Shang, durant els regnes quart i subsecuentes dels reis que varen governar des de Yin Xu, (en chinenc: 殷墟), prop de la ciutat d'Anyang en la província chinenca d'Henan, a uns 500 km al sur de Pequín. Dit periodo comprén des del rei Wu Ding (武丁) fins a Vaig donar Xin (帝辛).[6]

No obstant, degut a que la data del final de la dinastia Shang no és matèria de consens entre els experts, la datació dels ossos varia entre els sigles XIV i XI[7] [8] fins al 1200-1050 a. C.[9]

La major part dels ossos es daten en el regne del rei Wu Ding; el 55 % de tots els fragments són del Periodo I, que cobrix els reis Pa Geng (盤庚), Xiao Xin (小辛), Xiao Yi (小乙) i Wu Ding. No obstant, pocs o cap poden ser assignats en seguritat als regnes anteriors a Wu Ding, per lo que es consideren pertanyents al seu regnat. Es creu que deuen existir ossos oraculares anteriors en Anyang, pero no han segut trobats.[10]

Molt pocs ossos han segut datats en els inicis de la subsecuente dinastia Zhou, quan l'I Ching i les llavors de milenrama es varen convertir en el método habitual de adivinaació.

Descobriment

[editar | editar còdic]
Ossos oraculares chinencs de la dinastia Shang. Linden-Museum, Stuttgart (Alemània).

Possiblement des de la dinastia Han (202 a. C. fins al 220),[11] i en certea a lo llarc de el XIX, els ossos oraculares de la dinastia Shang havien segut desenterrados periòdicament per grangers locals,[12] per a vendre'ls en els mercats de medicina tradicional chinenca com a ossos de dragó (lóng gǔ 龍骨), ya fora sancers o picats, per al tractament de vàries malalties.[13] Els fragments de closca de tortuga, per eixemple, es prescrivien per a combatre la malaria,[14] mentres que el restant d'ossos d'animals eren polvorisats per a ser utilisats en el manteniment del tall d'armes blanques.[8]

Estos ossos i closques varen ser reconeguts per primera volta com a soport d'antiga escritura chinenca per un erudit i oficial d'alt ranc de la dinastia Qing,[8] Wáng Yìróng (王懿榮; 1845-1900), en 1899. La llegenda creada al respecte conta que Wáng estava afligit de malaria, i que el seu amic i també erudit Liú È (刘鶚; 1857-1909) li estava visitant i li va ajudar a preparar la seua medicina. Varen descobrir, abans de convertir-ho en pols, que l'os estava marcat en estranys caràcters, que ells, havent estudiat les antigues inscripcions en bronze varen reconéixer com a escritura antiga. Xǔ Iǎhuì (許雅惠) constata: «Ningú pot saber quànts ossos oraculares, abans de 1899, varen ser mòlts en farmàcies chinenques tradicionals i varen desaparéixer en els estòmecs de la gent».[8]

No se sap realment cóm va ocórrer el descobriment de Wang i Liu sobre els ossos de dragó, pero Wang es considera el primer en reconéixer el seu significat i importància,[8] i el seu amic Liu va ser el primer en publicar un llibre sobre el tema.[15] La veu va córrer entre els coleccionistes d'antiguetats, i el mercat d'estos va explotar. Mentres els erudits intentaven trobar la seua font, els anticuarios manifestaven falsament que els ossos provenien de Tāngyīn (湯陰), en la província de Henán.[8] Décades d'excavacions incontrolades varen seguir alimentant el mercat d'antiguetats,[16] i moltes d'estes peces varen acabar en coleccions en Europa, els Estats Units, Canadà i Japó.[17] El primer coleccioniste occidental va ser el reverent nortamericà Frank H. Chalfant,[18] mentres que el ministre presbiteriano canadenc James Mellon Menzies (明义士) (1885-1957) va comprar la major cantitat.[19]


Els chinencs seguixen reconeixent la contribució pionera de Menzies com el major erudit occidental de la cultura Yin-Shang[3] i les inscripcions en ossos oraculares. La seua antiga residència en Anyang va ser declarada «Tesor Protegit» en 2004, i es va establir el «Museu per a estudis d'ossos oraculares Memorial James Mellon Menzies».[20][21][22]

Vore també

[editar | editar còdic]

Notes i referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Està discutit el reconeiximent com a escritura d'inscripcions més antigues gravades en restants de ceràmica prehistòrica, que són considerades signes, pero que es creu que no conformaven un llenguage. (García-Noblejas, 2007, pp. 18-19)
  2. ↑ Hóngxiáng, 1976, p. 12
  3. ↑ 3,0 3,1 L'anteriorment coneguda com dinastia Yin és entesa com la segona mitat de la dinastia Shang.
  4. ↑ García-Noblejas, 2007, p. 21, citant a Keightley , 1999, p. 15
  5. ↑ García-Noblejas, 2007, p. 21, citant a Keightley , 1999, p. 236-237
  6. ↑ Plantilla:Harv
  7. ↑ Plantilla:Harv
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 8,4 8,5 Plantilla:Harv
  9. ↑ Plantilla:Harv
  10. ↑ Plantilla:Harv
  11. ↑ Plantilla:Harv, citant a Wei Juxian 1939, “Qín-Hàn shi fāxiàn jiǎgǔwén shuō”, en Shuōwén Yuè Kān, vol. 1, no.4; i a He Tianxing 1940, «Jiǎgǔwén yi xianyu gǔdài shuō», en Xueshu (Shànghǎi), no. 1
  12. ↑ Plantilla:Harv
  13. ↑ Plantilla:Harv
  14. ↑ Plantilla:Harv cita The Compendium of Matèria Medica i inclou una foto de la pàgina corresponent a l'entrada.
  15. ↑ Plantilla:Harv
  16. ↑ Plantilla:Harv cita huit onades d'excavacions illegals durant tres décades, en decenes de mils de peces arreplegades.
  17. ↑ Plantilla:Harv
  18. ↑ el reverent Chalfant va adquirir 803 trossos d'ossos oraculares entre 1903 i 1908, i va calcar al voltant de dos mil cinccentes peces incloent aquelles.Plantilla:Harv
  19. ↑ Plantilla:Harv
  20. ↑ Wang Haiping (2006). «Menzies and Yin-Shang Culture Scholarship – An Unbreakable Bond.» Anyang Ribao (Anyang Daily), 12 d'agost de 2006, p.1
  21. ↑ Vore Linfu Dong (2005). Cross Culture snd Faith: the Life and Work of James Mellon Menzies. Toronto: University of Toronto Press
  22. ↑ Geoff York (2008). «The unsung Canadian some knew as 'Old Bones' James Mellon Menzies, a man of God whose faith inspired him to unearth clues about the Middle Kingdom.» Globe and Mail, 18 de giner de 2008, p. F4-5

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Dorofeeva-Lichtmann; Métailié, {{{nom2}}} (2007). Graphics and text in the production of technical knowledge in China: the warp and the weft. Volum 79 de Sinica Leidensia, BRILL. ISBN 9789004160637.


Referències

[editar | editar còdic]


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Os_oracular&oldid=845130»