Osteomancia

La osteomancia, del grec Οστό- (osteo-, relatiu als oss) i -μαντεία (-mancia, adivinaació, predicció), consistix en l'adivinaació per mig de la manipulació o observació dels oss.

Babilonia, Aràbia i Valle del Indo

Per als babilonios, l'osteomancia era un ritual considerat una profecia científica. El practicant sacrificava un animal, generalment una ovella, i responia preguntes sobre el futur per mig de l'observació dels seus ossos. El osteomante dividia els ossos en dotze àrees o cases, cada una de les quals responia una diferent pregunta sobre el futur.

Cridada Ilm el Aktaf pels àraps pagans i algunes tribus beduinas, Ilm i Shaneh per perses i afgans i Phannia jo fannu pels clans pastors dels Sindhis i Belochis, en el vall del Indo, el ritual de l'osteomancia consistia en el sacrifici d'un animal, generalment una ovella, i l'observació de l'escàpula de l'animal, despullada dels músculs i tegumentos. S'estudiava l'esquena: sis de les cases es disponien en orde regular des del coll de l'os fins a la fossa supraespinosa. Les atres sis estaven contingudes en l'espai de l'atre costat de l'espina, en correspondència en les anteriors. Les dotze cases resultants estaven conectades en els dotze signes del zodíac. El osteomante estudiava el color de l'os, les venes i les llínees per a conseguir respostes sobre els diferents temes assignats a cada casa.Plantilla:Harv p.189-190

China

L'osteomancia era també practicada en China des d'abans de la dinastia Shang, encara que els adivinos Yin varen realisar modificacions importants en la tècnica, arreplegant els resultats en caràcters inscrits o pintats sobre l'os. S'ha sugerit que l'us de plastrones de tortuga per a l'adivinaació en lloc de les més tradicionals escàpules de vacús i caprinos podia deure's a la seua forma simètrica, a la que atribuïen una significancia còsmica. Es va practicar durant les dinasties Shang i Zhou, com una forma de piromancia, aplicant calor als ossos oraculares (principalment grans escàpulas de bou o closques ventrales de tortuga). Es practicaven orificis en els ossos, i en aplicar una vareta al roig l'os es quebrava, produint un clavill que era interpretada per l'endevine. Les inscripcions que registraven les prediccions en els ossos cap al final de la dinastia Shang, coneguda també com a dinastia Yin, constituïxen el més antic corpus significatiu d'escritura chinenca arcaica que haja segut trobat.

Bibliografia

• Burton, Richard (1996). Sindh and the Races That Inhabit the Valley of the Indus (en anglés), Asian Educational Services. ISBN 9788120607583.