Dinastia


Una dinastia (del grec δυναστεία dynastéia, "domini") és una seqüència de governants de la mateixa família, generalment referint-se a la monarquia. Encara que lo més habitual és que la successió hereditària dins d'una dinastia es produïxca per filiació (de pare a fill), en ocasions es produïx per adopció (inclús entre adults), notablement en el cas del Imperi romà. La dinastia més longeva del món és la Casa Imperial de Japó, coneguda com la dinastia Yamato, el regnat de la qual es remonta tradicionalment al 660 a. C.
Per extensió, s'aplica el terme «dinastia» a qualsevol successió genealògica, i no solament a la genealogia de la monarquia hereditària o de les cases nobles (que varen procurar tradicionalment establir rígits vínculs successoris, com el mayorazgo), sino a qualsevol successió hereditària de determinats càrrecs o funcions socials dins de la mateixa família, en els individus de la qual més destacats, durant vàries generacions, es perpetua el poder o l'influència política, econòmica, cultural o d'una atra índole (poder fàctic, poder bla, etc.)[1] Aixina sol parlar-se de dinasties financeres o dinasties empresarials des d'el XVI (els Fugger, banquers de Carlos V), pero sobretot des del XIX: en Europa els Rotschild o els Pereire, en Estats Units els Morgan, els Rockefeller o els Hearst; i inclús de dinasties lliteràries i dinasties artístiques (els Dumas, els Madrazo).
-
Família Rockefeller.
En algunes repúblicas someses a règims dictatorials s'han produït transferències dinàstiques del poder de pares a fills, establint pràctiques molt similars a les de les monarquies, que se solen denominar dictadures familiars.[2] Eixemples d'això han segut el Haití dels Duvalier i Nicaragua dels Somoza. Inclús s'ha donat el cas de la perpetuació en el poder de dinasties comunistes en els països del denominat socialisme realment existent (eminentment en el cas de Corea del Nort).[3]
-
Kim Il-sung en Ceaucescu. El nortcoreà va conseguir ser succeït pel seu fill (Kim Jong-il —que a la seua volta va ser reemplaçat despuix de la seua mort per Kim Jong-un, un dels seus fills—). El rumà ho va intentar, pero la caiguda del bloc de l'est va dur al seu derrocament per la revolució rumana de 1989.[4]
Dinasties democràtiques
[editar | editar còdic]En el XVIII, la Ilustració va promoure a la democràcia i el republicanisme com a principis per a desterrar el privilegi en política,[5] en una época quan el poder solia transmetre's per llaços sanguíneus. És paradòxic que el triumfo del lliberalisme polític en els sigles XIX i XX no conseguira este comés. Si be hi ha variacions importants de grau entre sistemes democràtics, en tots hi ha notables eixemples de llinages que apareixen repetidament en l'escena política. Eixemples recents inclouen a George W. Bush, qui va ocupar la presidència nortamericana huit anys en acabant de que el seu pare, George H. W. Bush, concloguera el seu mandat en el mateix càrrec (també el seu germà va governar l'estat de Florida), o Justin Trudeau, primer ministre de Canadà tres décades despuix que el seu pare, Pierre Trudeau.[6] En Estats Units és habituala comparació en la realea, en particular de la dinastia dels Kennedy, que han ocupat càrrecs d'elecció en tots els nivells de governs per vàries décades.[7]
El concepte de dinastia democràtica s'ampra per a referir-se a les famílies que, en democràcia, participen o varen participar en la política nacional, estatal o municipal. Un «candidat heretat» es definix com un candidat a un càrrec d'elecció que està relacionat per sanc o per matrimoni --- ya siga fill, net, germà, cònjuge, gendre o un atre parent propenc --- en un polític que anteriorment haja ocupat un atre o el mateix càrrec d'elecció, una o més voltes.[8]
En cas de guanyar l'elecció, el candidat heretat es convertix en «representant heretat» (siga alcalde, president, diputat o senador) i naix una «dinastia democràtica». Esta definició exigix que, com a mínim, dos o més familiars hagen ocupat o ocupen càrrecs polítics de manera successiva.[9] Un rastreig sistemàtic de representants heretats en la cambra baixa (o única) de llegislatures nacionals entre 1995 i 2016 revela variacions importants entre distintes democràcies:[10]
| Case | Llegisladors heretats entre 1996 i 2016 (percentage de tots els elegits a la cambra baixa o única de l'assamblea nacional) |
| Alemània | 2% |
| Argentina | 4% |
| Finlàndia | 4% |
| Itàlia | 4.5% |
| Canadà | 5% |
| Sudcorea | 6% |
| Regne Unit | 6.5% |
| Suïssa | 6.5% |
| Nova Zelandia | 6.5% |
| Noruega | 7% |
| Estats Units | 7% |
| Austràlia | 7.5% |
| Dinamarca | 8% |
| Israel | 8% |
| Bèlgica | 11.5% |
| Índia | 12% |
| Grècia | 12.5% |
| Irlanda | 24% |
| Taiwan | 27% |
| Japó | 28% |
| Islàndia | 30.5% |
| Filipines | 42% |
| Tailàndia | 43% |
-
Família Clinton.
Dinasties en Veracruz
[editar | editar còdic]Veracruz és una de les 32 entitats federatives que conformen Mèxic i a on les dinasties democràtiques participen activament en la política federal, estatal i municipal. Alguns municipis que destaquen en l'entitat són el port de Veracruz, Boca del Riu i Tantoyuca. En ciència política, s'ampra el concepte de dinastia democràtica per a referir-se a les famílies que participen o varen participar en la política nacional, estatal o municipal de cert lloc. Per a explicar este fenomen, el politòlec Daniel M. Smith (2018) en el seu llibre "Dynasties and Democracy: The Inherited Incumbency Advantage in Japan" [11] definix com un candidat heretat a qualsevol candidat a un càrrec que està relacionat per sanc o matrimoni -ya siga fill, net, germà, cònjuge, gendre o un atre parent propenc- en un polític que haja ocupat un atre o el mateix càrrec, una o moltes voltes. Smith explica que quan el candidat heretat és electe, es convertix en funcionari heretat (siga alcalde, president, diputat o senador). D'esta forma, naix una dinastia democràtica, en la que com a mínim existixquen dos o més membres d'ella hagen ocupat o ocupen càrrecs polítics. La família Yunes és una de les dinasties polítiques de l'estat de Veracruz. Han ocupat càrrecs llegislatius a nivellocal i federal, presidències municipals i la gubernatura de l'entitat. Miguel Ángel Yunes Linares, exgobernador panista de Veracruz, és pare de Fernando i Miguel Ángel Yunes Márquez, les carreres polítiques del qual han segut abanderades pel Partit Acció Nacional (PA). Miguel Ángel pare va iniciar la seua carrera política en el Partit Revolucionari Institucional (PRI), partit que ho va abanderar com a diputat local (1980-1982) i federal (1991-1994 i 2003-2006). En 2010, va anar el candidat del PA a la gubernatura de Veracruz en la que pert front a Javier Duarte. En 2015, va ser electe diputat federal, càrrec al que va solicitar llicència per a guanyar les eleccions estatals de Veracruz en 2016 i convertir-se en el governador que va conseguir l'alternança despuix de casi 70 anys del PRI. Per la seua banda, els germans Yunes Márquez, fills de Miguel Ángel, varen iniciar la seua carrera política en l'àrea conurbada del port de Veracruz en el PA. Miguel Ángel fill va ser electe president municipal de Boca del Riu en 2007 i en 2014 per un segon periodo no consecutiu; mentres que Fernando va ser electe senador de primera minoria en 2012, any en el que va competir en el seu tio Héctor Yunes Landa, senador elector en segona fòrmula. En 2018, Fernando Yunes Márquez va ser electe president municipal de Veracruz, i en el que el seu germà Miguel Ángel va perdre les eleccions a governador de l'estat. Finalment, en març de 2021, Miguel Ángel fill es va convertir en el candidat del PA a la presidència municipal de Veracruz per a succeir al seu germà. Del costat priista de la família, es troba Héctor Yunes Landa, primer germà de Yunes Linares, qui ha realisat la seua carrera política en el PRI i qui es va eixercitar com a diputat federal (1985-1998 i 2018-2021), diputat local (2007), senador (2012-2018). Yunes Landa és derrotat pel seu primer germà en les eleccions estatals de Veracruz en 2016. Al nort de Veracruz es troba Tantoyuca, municipi d'orige dels germans Guzmán Avilés: Joaquín Rosendo, Jesús, María del Rosario i Amat. Des de fa més de dos décades, esta família ha predominat en la política de la huasteca alta veracruzana. Ademés, els Guzmán Avilés han mantingut el control del Partit Acció Nacional (PA) a través de l'afiliació massiva en el padró de militants en Tantoyuca, municipi en 3,594 militants, açò representa un 15% del padró panista en Veracruz, segons el Registre Nacional de Militants en cort al 3 d'abril de 2021.[12] cal mencionar que Tantoyuca registra un major número de militants que municipis més grans com Xalapa, Còrdova, Boca del Riu o el port de Veracruz. El primer càrrec d'elecció popular dels germans Guzmán Avilés va ser en 1997 quan Joaquín va guanyar la presidència de Tantoyuca en el PA. Des de llavors governen al municipi casi de forma ininterrompuda: en el 2000 Joaquín va ser electe diputat local i Jesús Guzmán Avilés síndico municipal; en 2004 Joaquín seria electe novament com a president municipal. Al final del seu segon mandat en 2007, Joaquín va solicitar llicència per a ser diputat local suplent de la seua germana María del Rosario Guzmán Avilés en el Congrés de Veracruz. A l'inici de la llegislatura, María del Rosario va abandonar el seu càrrec per a que el seu germà Joaquín ho assumira. Mentrestant al front del municipi, es va quedar Amat com a president suplent i Jesús com a candidat a president municipal, no obstant, este últim qui va perdre contra al PRI. En 2010, els Guzmán Avilés varen recuperar el municipi quan Joaquín va conseguir ser electe per a un tercer mandat com a president municipal pel PA. En 2014, Joaquín li va entregar l'estafeta al seu germà Jesús, i este a la seua volta en 2018 a Amat, qui conclourà el seu mandat en 2021. Al final del seu tercer mandat en 2013, Joaquín va retornar al Congrés de Veracruz com a diputat. En 2016 es va integrar al gabinet del governador electe Miguel Ángel Yunes Linares, mentres que la seua germana María del Rosario va ser electa diputada local per segona ocasió. Esta última va demanar llicència en 2017 per a suplir com a senadora per Veracruz al senador Fernando Yunes Márquez, fill del governador Yunes Linares. Finalment, en 2018 María del Rosario i Jesús varen ser electes com a diputats de la LXIV Llegislatura del Congrés de l'Unió.
| Periodo | Membre de la dinastia | Carregue | Partit |
| 2016-2018 | Miguel Ángel Yunes Linares | Governador de Veracruz | PA-PRD |
| 2015-2018 | Miguel Ángel Yunes Linares | Diputat federal en la LXIII Llegislatura | PA |
| 2010 | Miguel Ángel Yunes Linares | Candidat a Governador de Veracruz | PA |
| 2003-2006 | Miguel Ángel Yunes Linares | Diputat federal en la LIX Llegislatura | PRI |
| 1991-1994 | Miguel Ángel Yunes Linares | Diputat federal en la LV Llegislatura | PRI |
| 1980-1982 | Miguel Ángel Yunes Linares | Diputat local en la LI Llegislatura del Congrés de Veracruz | PRI |
| 2018-2021 | Fernando Yunes Márquez | President Municipal de Veracruz, Veracruz. | PA-PRD-MC |
| 2012-2018 | Fernando Yunes Márquez | Senador per Veracruz | PA |
| 2010-2012 | Fernando Yunes Márquez | Diputat local en la LXII Llegislatura del Congrés de Veracruz | PA |
| 2021 | Miguel Ángel Yunes Márquez | Candidat a President Municipal de Veracruz, Veracruz | PA |
| 2018 | Miguel Ángel Yunes Márquez | Candidat a Governador de Veracruz | PA-PRD-MC |
| 2014-2017 | Miguel Ángel Yunes Márquez | President Municipal de Boca del Riu, Veracruz | PA |
| 2008-2010 | Miguel Ángel Yunes Márquez | President Municipal de Boca del Riu, Veracruz | PA |
| 2004-2007 | Miguel Ángel Yunes Márquez | Diputat local en la LX Llegislatura del Congrés de Veracruz | PA |
| 2018-2021 | Héctor Yunes Landa | Diputat federal en la LXIV Llegislatura | PRI |
| 2016 | Héctor Yunes Landa | Candidat a Governador de Veracruz | PRI-PVEM-PANAL-AVE-Partit Cardenista |
| 2012-2018 | Héctor Yunes Landa | Senador per Veracruz | PRI |
| 2007-2010 | Héctor Yunes Landa | Diputat local en la LXI Llegislatura del Congrés de Veracruz | PRI |
| 1985-1988 | Héctor Yunes Landa | Diputat federal en la LIII Llegislatura | PRI |
Al nort de Veracruz es troba Tantoyuca, municipi d'orige dels germans Guzmán Avilés: Joaquín Rosendo, Jesús, María del Rosario i Amat. Des de fa més de dos décades, esta família ha predominat en la política de la huasteca alta veracruzana. Ademés, els Guzmán Avilés han mantingut el control del Partit Acció Nacional (PA) a través de l'afiliació massiva en el padró de militants en Tantoyuca, municipi en 3,594 militants, açò representa un 15% del padró panista en Veracruz, segons el Registre Nacional de Militants en cort al 3 d'abril de 2021.[12] cal mencionar que Tantoyuca registra un major número de militants que municipis més grans com Xalapa, Còrdova, Boca del Riu o el port de Veracruz. El primer càrrec d'elecció popular dels germans Guzmán Avilés va ser en 1997 quan Joaquín va guanyar la presidència de Tantoyuca en el PA. Des de llavors governen al municipi casi de forma ininterrompuda: en el 2000 Joaquín va ser electe diputat local i Jesús Guzmán Avilés síndico municipal; en 2004 Joaquín seria electe novament com a president municipal. Al final del seu segon mandat en 2007, Joaquín va solicitar llicència per a ser diputat local suplent de la seua germana María del Rosario Guzmán Avilés en el Congrés de Veracruz. A l'inici de la llegislatura, María del Rosario va abandonar el seu càrrec per a que el seu germà Joaquín ho assumira. Mentrestant al front del municipi, es va quedar Amat com a president suplent i Jesús com a candidat a president municipal, no obstant, este últim qui va perdre contra al PRI. En 2010, els Guzmán Avilés varen recuperar el municipi quan Joaquín va conseguir ser electe per a un tercer mandat com a president municipal pel PA. En 2014, Joaquín li va entregar l'estafeta al seu germà Jesús, i este a la seua volta en 2018 a Amat, qui conclourà el seu mandat en 2021. Al final del seu tercer mandat en 2013, Joaquín va retornar al Congrés de Veracruz com a diputat. En 2016 es va integrar al gabinet del governador electe Miguel Ángel Yunes Linares, mentres que la seua germana María del Rosario va ser electa diputada local per segona ocasió. Esta última va demanar llicència en 2017 per a suplir com a senadora per Veracruz al senador Fernando Yunes Márquez, fill del governador Yunes Linares. Finalment, en 2018 María del Rosario i Jesús varen ser electes com a diputats de la LXIV Llegislatura del Congrés de l'Unió.
| Periodo | Membre de la dinastia | Carregue | Partit |
| 2013-2016 | Joaquín Rosendo Guzmán Avilés | Diputat local en la LXIII Llegislatura del Congrés de Veracruz | PA |
| 2010-2013 | Joaquín Rosendo Guzmán Avilés | President Municipal de Tantoyuca, Veracruz. | PA |
| 2007-2010 | Joaquín Rosendo Guzmán Avilés | Diputat local en la LXI Llegislatura del Congrés de Veracruz (suplent)[13] | PA |
| 2005-2007 | Joaquín Rosendo Guzmán Avilés | President Municipal de Tantoyuca, Veracruz | PA |
| 2000-2004 | Joaquín Rosendo Guzmán Avilés | Diputat local en la LIX Llegislatura del Congrés de Veracruz | PA |
| 1997-2000 | Joaquín Rosendo Guzmán Avilés | President Municipal de Tantoyuca, Veracruz. | PA |
| 2018-2021 | Amat Guzmán Avilés | President Municipal de Tantoyuca, Veracruz. | PA-PRD |
| 2007 | Amat Guzmán Avilés | President Municipal de Tantoyuca, Veracruz (suplent)[14] | PA |
| 2018-2021 | Jesús Guzmán Avilés | Diputat federal en la LXIV Llegislatura | PA |
| 2014-2017 | Jesús Guzmán Avilés | President Municipal de Tantoyuca, Veracruz | PA |
| 2007 | Jesús Guzmán Avilés | Candidat a president municipal de Tantoyuca, Veracruz | PA |
| 2000-2004 | Jesús Guzmán Avilés | Síndico Municipal de Tantoyuca, Veracruz | PA |
| 2018-2021 | María del Rosario Guzmán Avilés | Diputada federal en la LXIV Llegislatura | PA |
| 2017-2018 | María del Rosario Guzmán Avilés | Senadora de la República per Veracruz (suplent) | PA |
| 2016-2018 | María del Rosario Guzmán Avilés | Diputada local en la LXIV Llegislatura del Congrés de Veracruz | PA |
| 2007-2010 | María del Rosario Guzmán Avilés | Diputada local en la LXI Llegislatura del Congrés de Veracruz | PA |
Notes
[editar | editar còdic]- ↑ Diccionario de la lengua española
- ↑ Alain Rouquié (1989) google. es/books? id=s3WvBqeXIywC&pg=PA229&lpg=PA229&dq=%22dictaduras+familiares%22&source=web&ots=iyk73cUdJR&sig=qSP5g5G0H_y2kcnVn4_pRoAUsBk&hl=es Amèrica Llatina: Introducció a l'extrem Occident Sigle XXI, ISBN 968-23-1522-0. Sergio Ramírezlainsignia. org/2007/septiembre/ibe_001. htm Contes pendents, L'Insígnia, 4 de setembre de 2007.
- ↑ i la Dinastia ya mencionada dels germans Castro en Cuba. adgoogle. es/search? hl=es&rls=com. microsoft:es:{referrer:source%3F}&rlz=1I7ACPW_esES383&q=%22dinast%C3%ADa+comunista%22&bav=on.2,or. r_gc. r_pw.&biw=1366&bih=643&pdl=500&um=1&ie=UTF-8&sa=N&tab=pw Use de l'expressió "dinastia comunista", google. es/search? hl=es&rls=com. microsoft:es:{referrer:source%3F}&rlz=1I7ACPW_esES383&q=%22dinast%C3%ADa+comunista+de+cuba%22&bav=on.2,or. r_gc. r_pw.&biw=1366&bih=643&um=1&ie=UTF-8&sa=N&tab=pwsclient=psy&hl=és&rls=com. microsoft:és%3A%7Breferrer%3Asource%3F%7D&rlz=1I7ACPW_esES383&source=hp&q=%22dinast%C3%ADa+comunista+de+Corea+d'el+Nort%22&aq=f&aqi=&aql=&oq=&pbx=1&bav=on.2,or. r_gc. r_pw.&fp=df82bb1138b5c093&biw=1366&bih=643 "dinastia comunista de Corea del Nort" i google. es/search? hl=es&rls=com. microsoft:es:{referrer:source%3F}&rlz=1I7ACPW_esES383&q=%22dinast%C3%ADa+comunista+de+cuba%22&bav=on.2,or. r_gc. r_pw.&biw=1366&bih=643&um=1&ie=UTF-8&sa=N&tab=pw "dinastia comunista de Cuba".
- ↑ elpais. com/articulo/internacional/CEAUSESCU/_ELENA/CEAUSESCU/_NICOLAE/RUMANIA/clan/Ceaucescu/elpepiint/19891228elpepiint_9/Tes El clan dels Ceaucescu, El País, 28/12/1989.
- ↑ Alexander Hamilton, James Madison i John Jay, El Federaliste, 2a edició en espanyol (Fondo de Cultura Econòmica, Mèxic DF, 2001).
- ↑ Us bibliogràfic del terme google. es/search? sourceid=ie7&q=%22dinast%C3%ADa+pol%C3%ADtica%22&rls=com. microsoft:es:{referrer:source?}&ie=UTF-8&oe=UTF-8&rlz=1I7ACPW_esES383q=%22dinast%C3%ADa+pol%C3%ADtica%22&rls=com. microsoft:és:%7Breferrer:source%3F%7D&oe=UTF-8&rlz=1I7ACPW_esES383&um=1&ie=UTF-8&tbo=o&tbm=bks&source=og&sa=N&hl=és&tab=wp&bav=on.2,or. r_gc. r_pw.&fp=13b1f4d495668c81&biw=1366&bih=643 "dinastia política", de google. es/search? sourceid=ie7&q=%22dinast%C3%ADa+pol%C3%ADtica%22&rls=com. microsoft:es:{referrer:source?}&ie=UTF-8&oe=UTF-8&rlz=1I7ACPW_esES383hl=és&rls=com. microsoft:és:%7Breferrer:source%3F%7D&rlz=1I7ACPW_esES383&tbm=bks&sa=X&ei=aVjrTdDEMoOr8APqrIylAQ&vejau=0CCoQBSgA&q=%22dynastie+politique%22&spell=1&bav=on.2,or. r_gc. r_pw.&fp=13b1f4d495668c81&biw=1366&bih=643 "dynastie politique" (en francés) i de google. es/search? sourceid=ie7&q=%22dinast%C3%ADa+pol%C3%ADtica%22&rls=com. microsoft:es:{referrer:source?}&ie=UTF-8&oe=UTF-8&rlz=1I7ACPW_esES383hl=és&rls=com. microsoft:és:%7Breferrer:source%3F%7D&rlz=1I7ACPW_esES383&tbm=bks&sa=X&ei=QVjrTfkuwpfxA8iuhcIB&vejau=0CCoQBSgA&q=%22political+dynasty%22&spell=1&bav=on.2,or. r_gc. r_pw.&fp=13b1f4d495668c81&biw=1366&bih=643 "political dynasty" (en anglés)
- ↑ Us bibliogràfic de l'expressió google. es/search? sourceid=ie7&q=%22american+royalty%22&rls=com. microsoft:es:{referrer:source?}&ie=UTF-8&oe=UTF-8&rlz=1I7ACPW_esES383q=%22american+royalty%22&rls=com. microsoft:és:%7Breferrer:source%3F%7D&oe=UTF-8&rlz=1I7ACPW_esES383&um=1&ie=UTF-8&tbo=o&tbm=bks&source=og&sa=N&hl=és&tab=wp&bav=on.2,or. r_gc. r_pw.&fp=13b1f4d495668c81&biw=1366&bih=643 "American royalty"
- ↑ Smith Daniel M. Smith Dynasties and Democracy : The Inherited Incumbency Advantage in Japan (Stanford University Press, Pal Alt, 2018, 359pp.).
- ↑ És possible fer la definició de dinastia més rígida, de modo que exigixca vore més que dos familiars per a catalogar-els com a dinàstics.
- ↑ Font: preparat en senyes del Diagrama 1.1 de Smith, op. cit.
- ↑ Smith Daniel M. — Dynasties and Democracy : The Inherited Incumbency Advantage in Japan. Stanford, Stanford University Press, 2018, 359 p., bibl., index.
- ↑ 12,0 12,1 Padró del Registre Nacional de Militants del PA rnm. mx/Padron
- ↑ Integració de la LXI Llegislatura del Congrés de Veracruz legisver. gob. mx/PublicacionesGenerals/IntegracionLXILegislatura33.pdf
- ↑ Procés (10 de decembre de 2007). Tantoyuca, feu familiar proceso. com. mx/nacional/2007/12/10/tantoyuca-feudo-familiar-38984. html
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Dinastia en el Viccionari.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Dinastía» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.