Clina

Cline d'espècies de gavines del gènero Larus en un anell al voltant de l'Àrtic.
1: Larus fuscus, 2: Poblacions siberianas de Larus fuscus, 3: Larus fuscus heuglini, 4: Larus argentatus birulai, 5: Larus argentatus vegae, 6: Larus argentatus smithsonianus, 7: Larus argentatus
Es produïx hibridació entre les poblacions pròximes (fleches roses), llevat entre 1 i 7, molt diferenciades entre sí.

En el camp de la genètica de les poblacions, clina o cline (o inclús variació clinal) representa el canvi gradual de traces fenotípicos d'una mateixa espècie per influixos i condicions migambientals. La paraula va ser falcada pel biòlec i humaniste anglés Julian Huxley. D'acort en el seu etimologia grega, el terme cline (κλινειν) significa "inclinament"; no obstant, per les similituts entre la paraula anglesa lligguen, que sugerix inclinament, i la paraula learn, "deprendre", des del seu primer us Huxley ho va relacionar en l'aprenentage. El concepte va ser falcat per Huxley en 1938.

La variació clinal, conseqüent al fet que correspon a una única espècie, preveu que els eixemples més "diferenciats" són sempre interfértiles.
Per tal motiu, el nou concepte és utilisat freqüentment des de la década de 1960 en l'àmbit de la genètica humana a partir dels treballs de l'antropòlec C. Loring Brace. Brace ha introduït en l'anàlisis del concepte de clina expressions del genotip no visibles macroscópicamente (com, per eixemple, els grups sanguíneus). D'esta manera, en l'alvanç dels estudis ha anat desapareixent gradualment el concepte de "raça", que ha quedat restringit, científicament, a la zootecnia.

Característiques

L'us del concepte grec klinein (inclinament i – per extensió – deprendre) en biologia o antropologia s'entén segons el context: lo que es "deprén" a nivell genètic és una adaptació a les circumstàncies, en especial a les del mig ambient, casi mai es tracta d'un aprenentage conscient; si nos atenim a la pura etimologia grega, clina aludix a un inclinament gradual, un canvi gradual.

Definit llavors el clina com un canvi gradual, segons el mig ambient, dins d'una mateixa espècie, queda evident que este canvi llunt està de produir diferents espècies o subespècies.

Tipos de clinas

Les clines es poden classificar en dos categories: clinas contínues i clinas escalonats discontinus. Estos tipos de clinas caracterisen la forma en que una traça genètica o fenotípico es transforma d'un extrem a un atre del seu ranc geogràfic de l'espècie.

• Clinas contínues: totes les poblacions de l'espècie poden creuar-se entre sí i existix fluix genètic a lo llarc de tota la seua distribució. D'esta manera, estes clinas són contínues tant biològicament (sense subgrups definits) com geogràficament (distribució contigua). Les clinas contínues es dividixen en "clinas contínues planes" caracterisades per l'absència de canvis abruptes o delineació en les traces genètiques o fenotípicos a lo llarc de la clina, mostrant en canvi una gradació suau a lo llarc de la clina i "clinas escalonades contínues" caracterisades per una clina superficial general, intercalada en seccions de pendent molt més pronunciada. La pendent superficial representa les poblacions i les seccions més curtes, empinades representen el major canvi de caràcter entre poblacions.

• Clinas discontínues escalonades: les poblacions d'espècies són alopátricas, lo que significa que hi ha molt poc o cap fluix genètic entre poblacions. La traça genètica o fenotípico en qüestió sempre mostra un gradient més pronunciat entre grups que dins d'ells, com en les clines contínues. Les clinas discontínues escalonades es dividixen en "clinas escalonades horisontalment" a on la variació intragrupo és molt chicoteta o inexistent i l'espai geogràfic que separa els grups mostra un canvi brusc en el seu caràcter i "clinas escalonadss oblicuamente" a on hi ha certa gradació intragrupo, pero esta és menor que la gradació en el caràcter entre poblacions.