Grup sanguíneu
Un grup sanguíneu és una classificació de la sanc d'acort en les característiques presents en la capa exterior dels glòbuls rojos i en el sèrum de la sanc. Les dos classificacions més importants per a descriure grups sanguíneus en humans són els antígenos (el sistema AB0) i el factor Rh. El sistema AB0 va ser descobert per Karl Landsteiner en 1901, i va anar el primer sistema de grup sanguíneu conegut; el seu nom prové dels tres tipos de grups que s'identifiquen: els de antígeno A, de antígeno B, i 0 (zero) sense antígenos.
Les transfusions de sanc entre grups incompatibles poden provocar una reacció immunològica que pot desembocar en hemólisis, anèmia, fallo renal, choc circulatori i mort.
El científic austríac Karl Landsteiner va rebre el Premie Nobel de Fisiologia o Medicina en 1930 pels seus treballs en la caracterisació dels tipos sanguíneus AB0. Aparte dels grups majoritaris, hi ha atres 32 moltíssim més escassos.[1]
Importància de saber-ho
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Sistemes de grups sanguíneus humans.
Cada individu posseïx un conjunt diferent de antígenos eritrocitarios, i pel seu número ―existixen al dia de hui 38 sistemes antigénicos coneguts, més alguns antígenos diferenciats que encara no han segut atribuïts a cap sistema específic― és difícil trobar dos individus en la mateixa composició antigénica. D'ahí la possibilitat de la presència, en el sèrum, d'anticossos específics (dirigits contra els antígenos que cada individu no posseïx), lo que resulta en aglutinació o hemólisis quan ocorre una transfusió incompatible. Diferents sistemes antigénicos es caracterisen per induir a la formació d'anticossos en intensitat diferents; per lo que alguns són més comuns i uns atres, més rars.
Els sistemes antigénicos considerats més importants són el sistema AB0 i el sistema RH. Estos són els sistemes comunament relacionats en les temudes reaccions de transfusions hemolíticas. Reaccions contra antígenos eritrocitarios també poden causar la malaltia hemolítica del recent naixcut, causada pel factor Rh+ del pare i del bebé i el Rh– de la mare (DHRN) la causa de la qual generalment s'associa a diferències antigénicas relacionades al sistema Rh.
La determinació dels grups sanguíneus té importància en vàries especialitats i disciplines:
- En hemoterapia, es torna necessari estudiar a lo manco algun d'estos sistemes en cada individu per a garantisar l'èxit de les transfusions. Aixina, abans de tota transfusió, és necessari determinar, a lo manco el tipo AB0 i Rh del donador i del receptor.
- En ginecologia/obstetrícia, es pot diagnosticar la malaltia hemolítica del recent naixcut a través del seu estudi, adoptant-se mides preventives i curativas.
- En antropologia, es poden estudiar diverses poblacions i les seues interrelacions evolutives, a través de l'anàlisis de la distribució poblacional dels diversos antígenos, determinant el seu predominancia en cada ètnia i fent-se comparacions.
Característiques del sistema ABO
[editar | editar còdic]
- Les persones en sanc del tipo A: els seus glòbuls rojos expressen antígenos de tipo A en la seua superfície i desenrollen anticossos contra els antígenos B en el plasma.
- Les persones en sanc del tipo B: els seus glòbuls rojos expressen antígenos de tipo B en la seua superfície i desenrollen anticossos contra els antígenos A en el plasma.
- Les persones en sanc del tipo O: no tenen dits antígenos (A o B) en la superfície dels seus glòbuls rojos i desenrollen anticossos contra abdós tipos.
- Les persones en sanc del tipo AB: tenen abdós antígenos en la superfície dels seus glòbuls rojos i no fabriquen anticòs algun contra els antígenos A o B.
Esta classificació internacional, deguda a Landsteiner, ha reemplaçat a la de Moss, en la qual el grup 1 correspon al grup AB de la precedent, el grup 2 al grup A, el grup 3 al grup B, i el grup 4 al grup O. Estos quatre grups sanguíneus constituïxen el sistema ABO.
Els individus posseïxen anticossos naturals regulars en el seu plasma per al grup ABO, els quals escomencen a desenrollar-se als pocs mesos de vida. D'esta manera, un individu 0 posseïx anticossos anti-A i anti-B, un individu A posseïx anticossos anti-B i un individu B posseïx anticossos anti-A, sent els individus AB els qui no posseïxen anticossos naturals regulars per al grup ABO, i sent gràcies a açò els receptors universals de sanc, ya que poden rebre glòbuls rojos d'individus A,B,0 i AB. El grup 0 per lo contrari és el donador universal de glòbuls rojos.
La denominació «O» i/o «zero» és confusa, i abdós estan molt esteses. L'austríac Karl Landsteiner va designar els grups sanguíneus a principis de el XX.
Algunes fonts indiquen que O podria deure's a la preposició ohne, que és ‘sense’ en alemà (sense antígeno). No obstant, allí es diu Null Blutgruppe, i casi mai l'alternativa O Blutgruppe. En alemà «O» es diu /o/ i 0 (zero) es diu Null. En anglés «O» es llig /ou/ i a voltes el zero també es llig /ou/ (per eixemple en un número de teléfon, o en una data). Sistema ABO i O blood-group és d'us majoritari en anglés. Atres idiomes d'Europa mantenen la designació «null», en les seues variants zero, zero, nula, etc. En Centroamérica i el Carib és més comú «O positiu», evitant la similitut «zero positiu» en el terme «seropositivo» ―es diu seropositivo a l'individu que presenta en sanc anticossos que, quan se li somet a la prova diagnòstica apropiada, proven la presència d'un determinat agent infecciós― que molta gent relaciona en el retrovirus VIH, causant del sida (síndrome de inmunodeficiencia adquirida).
Herència del tipo AB0
[editar | editar còdic]- Per a tindre una visió més àmplia de com es produïx el herència genètica es pot vore l'artícul Gregor Mendel.
Són controlats per un sol gen en tres alels: 0 (sense, per no posseir els antígenos del grup A ni del grup B), A, i B.
L'alel A dona tipos A, el B tipos B i l'alel 0 tipos 0, sent A i B alels dominants sobre 0. Aixina, les persones que hereten dos alels 00 tenen tipo 0; AA o A0 donen lloc a tipos A; i BB o B0 donen lloc a tipos B. Les persones AB tenen abdós genotips degut a que la relació entre els alels A i B és de codominancia. Per tant, és impossible per a un progenitor AB el tindre un fill en tipo 0, a excepció de que es done un fenomen poc comú conegut com el 'fenotip Bombay' o diverses formes de mutació genètica relativament estranyes.
Els alels A i B són dominants sobre l'alel 0, lo que es diu codominancia.[2]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Vore «Dessifrats dos grups sanguíneus més», en El País, 28 de febrer de 2012.
- ↑ «Interacció genètica». Consultat el 7 de juliol de 2012.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Grupo sanguíneo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.