Factor Rh
El factor Rh és una proteïna integrada en els glòbuls rojos o eritrocits i per mig de la seua determinació es detecta el tipo de sanc, ya siga Rh + o -, independentment dels grups sanguíneus coneguts com O, A, B i AB.
Els Rh positius són aquelles persones que presenten dita proteïna en els seus glòbuls rojos, i negativa els qui no presenten la proteïna. Un 85% de la població té en eixa proteïna una estructura dominant, que correspon a una determinada seqüència d'aminoàcits que en llenguage comú són denominats habitualment Rh+.
Al voltant de la sexta semana de gestació, el antígeno Rh comença a ser expressat en els glòbuls rojos humans.
Tindre Rh– significa que es té la mateixa proteïna pero en modificacions en certs aminoàcits que determinen diferències significatives en la superfície dels glòbuls rojos, i fan als humans Rh– dispondre d'anticossos (aglutininas) en el plasma que reaccionen contra els glòbuls rojos Rh +.[1]
El principal antígeno Rh és el D i l'anticòs present en els qui carixen de antígeno D és el anti-D. Si el antígeno D està present el fenotip és Rh positiu i si D està absent (situació representada com "d") és Rh negatiu. S'han identificat més de 45 antígenos del sistema Rh, pero de tots ells a penes sis són freqüents, estos són: D, C, I, d, c, i. Els anticossos als distints antígenos Rh apareixen despuix d'expondre's un individu Rh negatiu a eritrocits de sanc Rh positiu. El herència dels antígenos Rh és determinada per un complex de dos gens, dels quals un codifica la proteïna transportadora de antígeno D i un atre codifica la proteïna transportadora de antígeno «C» o «c», o de «I» i «i». Les persones Rh positives posseïxen gens RHD, que codifica la proteïna transportadora de antígeno D i RHCE, que codifica l'especificidad de la proteïna transportadora de C i E. Mentres les Rh negatives tenen únicament el gen RHCE.
Mutacions en el gen RHCE donen lloc al síndrome del Rh nul i cursa en anèmia hemolítica. Variants no codificantes (intrónicas) del mateix gen s'han associat a la velocitat de sedimentaació globular (VSG) en un estudi realisat I la població de Cerdenya, a on els valors de la VSG eren majors en els individus que presentaven Rh positiu.[2] Els autors sugerixen un possible efecte causal del polimorfisme, a pesar de no estar localisat en una regió del gen codificante per a proteïna.[3]
El 45% dels individus Rh positius és homocigoto al factor D, i el 55 % restant és heterocigoto per haver heretat un factor D positiu i un atre negatiu dels seus progenitors.
La transfusió de sanc d'un Rh+ a un Rh– que no té dit aglutinógeno induïx la formació d'anticossos, que en successives donacions pot aglutinar la sanc (formar coàguls).[4] D'ahí que en les donacions de sanc i òrguens es tinga en conte dit factor. El factor Rh (Rhesus) va ser descobert per Karl Landsteiner i Wiener en 1940.
Significat de l'abreviatura Rh
L'abreviatura «Rh» s'usa en referència a la paraula rhesus, la qual significa mona en grec. El seu orige es troba en 1937, quan Karl Landsteiner junt en Alexander Solomon Wiener, varen descobrir un antígeno en els hematíes al que varen batejar com a factor Rh,[5] en haver segut trobat en el sèrum de conills inmunizados en sanc procedent d'un mona de l'Índia de l'espècie Macaca mulatta.[6]
Herència
Eixemple de herència del factor Rh (són dos alels, un del pare i un atre de la mare)
++ és positiu i +– és també positiu perque el gen + és dominant i el gen – és recesivo.
– – només hi ha alels negatius, després el factor és Rh negatiu.
| Pare | Mare | Fills ++ | Fills +– | Fills – – | |
|---|---|---|---|---|---|
| Cas 1 | ++ | ++ | 99,9 % | ||
| Cas 2 | ++ | +– | 50 % | 50 % | |
| Cas 3 | +– | ++ | 50 % | 50 % | |
| Cas 4 | ++ | – – | 99,9 % | ||
| Cas 5 | – – | ++ | 99,9 % | ||
| Cas 6 | +– | +– | 25 % | 50 % | 25 % |
| Cas 7 | +– | – – | 50 % | 50 % | |
| Cas 8 | – – | +– | 50 % | 50 % | |
| Cas 9 | – – | – – | 99,9 % |
Vore també
Referències
- ↑ Landsteiner K, Wiener AS(1940).«An agglutinable factor in human blood recognized by immune sera for rhesus blood».Proc Soc Exp Biol Med.43
- 223–4.doi:10.3181/00379727-43-11151.
- ↑ Mack, Steve. «Re: Is the RH negative blood type more prevalent in certain ethnic groups?». MadSci Network.
- ↑ Sidore, C., i colaboradors(2015).«Genome sequencing elucidates Sardinian genetic architecture and augments association analyses for lipid and blood inflammatory markers».Nature Genetics.47
- 1272-1281.doi:10.1038/ng.3368.Consultat el 27 de març de 2016.
- ↑ Levine P, Stetson RE(1939).«An unusual case of intragroup agglutination».JAMA.113
- 126–7.doi:10.1001/jama.1939.72800270002007a.
- ↑ (1940).«An Agglutinable Factor in Human Blood Recognized by Immune Sera for Rhesus Blood».Exp Biol Med.43(1)
- 223.doi:10.3181/00379727-43-11151.
- ↑ Landsteiner K, Wiener AS(1941).«Studies on an agglutinogen (Rh) in human blood reacting with anti-rhesus sera and with human isoantibodies».J Exp Med.74(4)
- 309–320.doi:10.1084/jem.74.4.309.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Factor Rh» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.