Incompatibilitat Rh
L'incompatibilitat Rh és el terme que se li dona en medicina a una forma de malaltia hemolítica del recent naixcut que es desenrolla quan una dòna embarassada té sanc Rh negativa i el bebé que du en la seua pancha té sanc Rh positiva.[1] Quan els glòbuls rojos del feto entren en contacte en el torrent sanguíneu de la mare per la placenta, el sistema immune de la mare tracta a les cèlules fetals Rh positives com si anaren una substància estranya i crea anticòss contra les cèlules sanguínees fetals, destruint els glòbuls rojos circulants d'est en el moment que els anticossos anti-Rh positius travessen la placenta fins al feto.[2]
Síntomes
[editar | editar còdic]Els síntomes de l'incompatibilitat Rh inclouen un líquit amniótico groguenc i un bazo hipertrofiado, el fege o el cor o acumulació de líquit en l'abdomen del feto.
Patogènia
[editar | editar còdic]L'incompatibilitat Rh pot ocórrer per dos mecanismes principals. El tipo més comú es produïx quan una dòna embarassada en el grup sanguíneu Rh negatiu s'expon als glòbuls rojos Rh positiu de la sanc fetal secundària a una hemorràgia maternofetal en el curs d'un abort espontàneu o induït, certs traumes i procediments obstétricos invasivos o un part normal.[3] L'incompatibilitat Rh pot ocórrer també quan una dòna Rh negatiu rep una transfusió de sanc d'un donant Rh positiu.[4] En part, esta és la raó per la que els bancs de sanc preferixen transfundir en sanc tipo "O negatiu" o "tipo O, Rh negatiu", com el donant universal en situacions d'emergència quan no hi ha temps per a realisar un tipaje i creuament de sanc.
La cantitat de sanc fetal necessària per a produir incompatibilitat Rh varia. En un estudi, menys de 1 ml de sanc Rh positiva era suficient per a sensibilisar a voluntaris en sanc Rh negativa.[5] Pel contrari, atres estudis han sugerit que el 30 % dels subjectes en sanc Rh negativa mai varen desenrollar incompatibilitat Rh, inclús quan se'ls va desafiar en grans volums de sanc Rh positiva.[5] Una volta sensibilisats, és necessari aproximadament un més per a que els anticossos Rh de la mare s'equilibren en la circulació fetal. En el 90 % dels casos, la sensibilisació es produïx durant el part, per lo tant, la majoria dels lactants primogènits en Rh positiu fills de mares Rh negatives no es voran afectats pel curt periodo de temps des de la primera exposició del feto Rh positiu fins al naiximent del chiquet, sent este temps insuficient per a produir una important resposta d'anticossos IgG materns.[1]
El risc de sensibilisació depén en gran mida dels següents 3 factors:
- Volum de l'hemorràgia transplacentaria
- Extensió de la resposta immune materna
- Presència concomitant d'incompatibilitat ABO
L'incidència de l'incompatibilitat Rh en la mare Rh negatiu que és també ABO incompatible es reduïx a un 1-2 % i es creu que es produïxen perque el sèrum de la mare conté anticossos contra el grup sanguíneu ABO del feto. Els pocs glòbuls rojos de la sanc fetal que es mesclen en la circulació materna són destruïts ans que la sensibilisació Rh pot adquirir gran significancia. Afortunadament, l'incompatibilitat ABO no sol causar greus seqüeles.[5]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 per MedlinePlus. «Incompatibilitat RH» (en espanyol). Enciclopèdia mèdica en espanyol. Consultat el 29 de maig de 2009.
- ↑ Manual Merck d'Informació Mèdica per a la Llar. «Capítul 245: Complicacions de l'embaràs» (en espanyol). Problemes de salut de la dòna. Consultat el 29 de maig de 2009.
- ↑ Callen, P.W.. Protocols d'Obstetrícia i Medicina perinatal de l'Institut Universitari Dexeus, 5ta edició (en espanyol), Espanya: Elsevier, pp. 176. ISBN 8445819348.
- ↑ Roger P. Smith (2004). Netter Obstetrícia, Ginecologia i salut de la dòna (en espanyol), Espanya: Elsevier, pp. 195. ISBN 8445813110.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 «Rh Incompatibility» (en anglés). Obstetrics & Gynecology. eMedicine.com. Consultat el 30 de maig de 2009.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Incompatibilidad Rh» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.