Malaltia hemolítica del recent naixcut
La malaltia hemolítica del recent naixcut (EHRN), també cridada eritroblastosis fetal, és un trastorn sanguíneu en el que una mare produïx anticòss durant l'embaràs que travessen la placenta i s'unixen als eritrocits o glòbuls rojos del feto, ocasionant destrucció d'estos (hemólisis) quan la mare i el bebé tenen incompatibilitat de grup sanguíneu (el feto presenta un grup sanguíneu o antígeno eritrocitario que la mare carix).[1] La més coneguda és l'incompatibilitat pel grup sanguíneu RhD, en la qual la mare és RhD negatiu i el feto és RhD positiu.
La raó d'este problema és que el sistema immune de la mare considera als eritrocits Rh+ del bebé com a «estranys», i dignes de ser atacats pel sistema immune matern. Si els glòbuls rojos del feto apleguen a estar en contacte en la sanc de la mare, el seu sistema immune respon desenrollant anticossos per a combatre els glòbuls rojos del bebé. Açò no és un succés comú en el transcurs d'un embaràs normal, llevat durant el part, quan la placenta es desprén i la sanc del bebé entra en contacte en la sanc de la mare. El contacte sanguíneu també es produïx durant un abort, tant espontàneu com provocat, o durant un procediment d'examen prenatal invasivo (per eixemple, una amniocentesis). Una volta desenrollat l'atac contra els antígenos Rh positius el sistema immune de la mare guarda eixos anticossos de forma indefinida per si dites cèlules estranyes tornen a aparéixer en contacte en la sanc materna, i en açò es produïx la «sensibilisació Rh» de la mare. Durant el primer embaràs dita sensibilisació Rh és improvable. Solament es torna un problema en un embaràs posterior en un atre embrió Rh positiu. En este nou embaràs els anticossos de la mare creuen la placenta per a combatre els glòbuls Rh positius del cos del feto. A mida que els anticossos destruïxen els glòbuls rojos, el feto va emmalaltint-se. Este procés es denomina eritroblastosis fetal durant l'embaràs. En el neonato, el trastorn es denomina malaltia hemolítica del recent naixcut.
L'incompatibilitat Rh afecta al 5% de les parelles. Un 10% de les mares Rh negatiu se sensibilisa despuix del seu primer embaràs; el 30% ho fan despuix del segon embaràs, i un 50% restant en posterioritat al tercer. El risc de sensibilisació post abort és 2%, i despuix d'un abort provocat és d'un 4 a un 5%.
Síntomes
[editar | editar còdic]Lo més preocupant d'este trastorn és que els anticossos de la mare ataquen i destruïxen els glòbuls rojos del feto (hemólisis), i açò dona per resultat que es torne anémico. Com a conseqüència el cos del feto intenta produir més glòbuls rojos de forma més ràpida, per a compensar la deficiència produïda per l'hemólisis immune, açò fa que els seus òrguens s'engrandixquen, sent perjudicial per al seu desenroll. Els nous glòbuls rojos cridats eritroblastos, que no deixen de ser tan sol precursors d'eritrocits, generalment són inmaduros i incapaços de complir la funció dels glòbuls rojos madurs.
Ademés d'açò, la destrucció de tants glòbuls rojos produïx una substància anomenada bilirrubina que és difícil eliminar per als fetos. És possible que la bilirrubina s'acumule en la seua sanc, teixits i decorreguts corporals, trastorn que es denomina hiperbilirrubinemia. L'hiperbilirrubinemia torna la pell, els ulls, i els teixits del bebé groguencs, produint un estat cridat aliacrà. En casos severs, la bilirrubina també pot acumular-se en el cervell i provocar una malaltia neurològica greu que es diu kernicterus. En casos extrems, quan la cantitat de glòbuls rojos eliminats és molt alta, pot causar la mort del feto.
Diagnòstic
[editar | editar còdic]Es pot fer el diagnòstic per un anàlisis de la sanc fetal, la sanc maternal, o el líquit amniótico. Els tipos sanguíneus de la mare són rutinariament determinats en les etapes primerenques de l'embaràs, aixina que qualsevol incompatibilitat que existixca serà ràpidament sospitada.[2] Un estudi de la sanc d'un feto afectat per este trastorn mostrarà senyals d'anèmia hemolítica, incloent un valor baix de hematocrito, un nivell alt de bilirrubina, i una abundància de reticulòcits. Dit excés de bilirrubina també es presenta en les mostres del líquit amniótico. Ademés, es poden realisar proves de Coombs usant la sanc maternal per a determinar la cantitat d'anticossos circulant en la mare.
L'ultrasonografía del feto pot averiguar si hi ha engrandiment del bazo (esplenomegalia), fege (hepatomegalia), o cor.[3]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ per MedlinePlus. «Eritroblastosis fetal». Enciclopèdia mèdica en espanyol. Consultat el 7 de maig de 2012.
- ↑ (2011) «Chapter 265: Abnormalities of Pregnancy», Justin L. Kaplan MD, Robert S. Porter MD (ed.). Merck Manual of Diagnosis and Therapy, 19a edició (en anglés), Merck. ISBN 978-0-911910-19-3.
- ↑ Enrique Oyarzún i Ricardo Gomez. «Malaltia Hemolítica Perinatal». Guia Perinatal. Archivat des d'el original, el 3 de febrer de 2007. Consultat el 7 de maig de 2012.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Enfermedad hemolítica del recién nacido» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.