Anar al contingut

Prova de Coombs

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Esquemàtic mostrant les proves de Coombs directa i indirecta.

La prova de Coombs (també coneguda com a prova de antiglobulina) és un examen de sanc que s'usa en inmunología i hematologia. Este anàlisis pot detectar la presència d'anticòss en sèrum que reaccionen en antígenos en la superfície dels glòbuls rojos. Hi ha dos tipos distints de la prova de Coombs: el directe i l'indirecte. La prova de Coombs directa detecta anticossos ya units a la superfície dels glòbuls rojos, i la prova de Coombs indirecta detecta anticossos lliures que poden reaccionar in vitro en glòbuls rojos que tenen antígenos específics.

Mecanisme

Abdós proves de Coombs ampren un antisuero cridat reactiu de Coombs, que conté anticossos d'animals inmunizados dirigits contra IgG, IgM, i/o complemente humà. Estos anticossos s'unixen als anticossos dels antígenos que estan en la superfície dels glòbuls rojos, causant aglutinació de les cèlules. Esta aglutinació observada correspon a un resultat positiu, i l'absència d'aglutinació és un resultat negatiu.

Prova de Coombs directa

Esta prova s'usa per a determinar si hi ha complement o anticossos ya fixats als eritrocits presos directament del pacient. Estes cèlules, alcançades d'una venopunció, es llaven i s'agrega el reactiu de Coombs. Els anticossos del reactiu s'unixen a IgG, IgM, o complement que està unit a la superfície dels glòbuls rojos. Estos s'aglutinen, produint grups de cèlules que indiquen un resultat positiu.

Trastorns associats en un resultat positiu

Algunes malalties poden causar hemólisis no inmunitario, com l'esferocitosis hereditària i la talasemia. Estos trastorns no són associats en un resultat positiu en la prova de Coombs perque no són causats per anticossos hemolíticos.

Referències

  1. ↑ per MedlinePlus. «Prova de Coombs» (en espanyol). Enciclopèdia mèdica en espanyol. Consultat el 10 de maig de 2012.