Bilirrubina
La bilirrubina és un pigment biliar de color groc anaranjado que resulta de la degradació de la hemoglobina dels glòbuls rojos reciclats.[1] Dita degradació es produïx en el bazo. Més vesprada la bilirrubina es conjuga en el fege. Estos pigments s'almagasenen en la vesícula biliar, formant part de la bilis (que després és excretada cap al duodeno, lo que dona el color a les heces).
Metabolisme de la bilirrubina
[editar | editar còdic]Esta biomolécula es forma quan els eritrocits desapareixen del aparat circulatori, per la seua extrema fragilitat, quan han alcançat la plenitut de la seua vida (aproximadament 120 dies). El seu membrana celular es trenca i la hemoglobina lliberada és fagocitada pels macrófagos tisulares de l'organisme, sobretot els macrófagos del bazo, el fege i la mèdula òssea.[2]
En esta degradació de l'hemoglobina, se separen, per un costat, la molècula de globina i, per un atre, el grup hemo.
La hemooxigenasa degrada el grup hemo en els macrófagos, obrint l'anell tetrapirrólico per a donar orige a una molècula llineal de 4 anells pirrólicos cridada biliverdina, ademés de ferro lliure (es oxida el Fe2+ a Fe3+) i CO (monòxit de carbono). La biliverdina és després reduïda per l'enzima biliverdina reductasa per a donar bilirrubina. Durant les hores o els dies següents els macrófagos lliberen el ferro de l'hemoglobina que serà transportat per la transferrina fins a la mèdula òssea (per a formar nous hematíes), o almagasenat en el fege i atres teixits en forma de ferritina per a situacions de necessitat.[3]
Els macrófagos dels teixits transformen la porfirina de l'hemoglobina en bilirrubina que viaja unida a l'albúmina sérica (proteïna transportadora) pel torrent sanguíneu al fege, a on se separen, i la bilirrubina se secreta per la bilis (per això el color groc-verdenc de la bilis) i es degrada.
Valors clínics
[editar | editar còdic]- Bilirrubina directa o bilirrubina conjugada. Es troba unida en àcit glucurónico, per a després ser acumulada en la vesícula biliar i constituir part de la bilis, per a la seua posterior eliminació. El seu valor normal estàndart és de 0 a 0,3 mg/dL en adults.
- Bilirrubina indirecta o bilirrubina no conjugada. Es troba unida a l'albúmina ya que encara no s'ha unit a àcit glucurónico, en el fege per a la seua eliminació, perque encara no ha tingut el procés adequat de degradació per a formar part de la bilis. El seu valor normal aproximat és de 0,1 a 0,5 mg/dl adults. També trobem formes no unides a albúmina que poden travessar la BHE i produir dany cerebral (kernicterus). Aixina que, la bilirrubina indirecta ve determinada per la bilirrubina no conjugada, lligada i no lligada a albúmina.
- Bilirrubina total és la suma de bilirrubina directa i bilirrubina indirecta, lo que dona com a resultat aproximat del valor normal de 0,3 a 1,0 mg/dL.[4]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Tècnic Especialiste en Anatomia Patològica Del Servici Gallego de Salut ..., pag Z-101, en Google llibres.
- ↑ Koolman, Jan; Röhm, {{{nom2}}} (2005). Bioquímica: text i atles (en és), Ed. Mèdica Panamericana. ISBN 9788479037246.
- ↑ Els Requisits En Gastroenterología: Tracto Hepatobiliar I Pàncrees, pág 6, en Google llibres
- ↑ Jiménez, Agustín Julián (2006). Sessions interhospitalarias d'urgències de Castella-la Mancha 2006 (en és), Editorial Glossa, S.L.. ISBN 9788474292756.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Bilirrubina» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.