Excrement
El excrement, també denominat hez, deposición, matèria fecal, pupú, popó o caca, és el conjunt dels desperdicis sòlits o líquits que constituïxen el producte final del procés de la digestió. Estan formats pels restants dels aliments que no són absorbits pel aparat digestiu, tals com a fibres i atres components que no són útils per al ser en qüestió. Aixina mateix, en la seua composició hi ha cèlules del epiteli intestinal que es descaman durant el procés d'absorció dels nutrients, microorganismes i atres substàncies que poden travessar l'epiteli intestinal.[1] El quimo del tracto digestiu es convertix en matèria fecal una volta que va passar per abdós intestins; a lo llarc de l'intestí gros, es reabsorben aigua i nutrients.
Excrements humans
Apariència i consistència
L'apariència i la consistència de l'heces representen un important paper en l'enfocament clínic del pacient en trastorns gastrointestinals. La descripció feta pel propi pacient de les seues heces, aixina com els canvis en la seua consistència, és fonamental a l'hora de valorar la possible presència d'alteracions com la diarrea o l'estrenyiment. En tal fi, s'han propost algunes escales visuals descriptivas. La més àmpliament utilisada és l'escala de Bristol, que inclou una classificació dividida en sèt patrons, en ilustracions.[2]
Les «heces ideals» són pardas, s'afonen i tenen aspecte de morcilla en clavills en la superfície (tipo 3 de l'escala de Bristol) o be de salchicha o serp, plana i blana (tipo 4 de l'escala de Bristol).[3] Les heces dures es produïxen quan existix estrenyiment. Les heces pastosas, blanes o líquides són heces diarreicas.[1]
Heces flotants
Quan les heces suren, casi sempre és per una absorció deficient dels nutrients dels aliments (malabsorció) o a un excés de gasos (meteorisme). També pot succeir quan es produïx una infecció gastrointestinal.[4]
Les principals causes de malabsorció són la celiaquía, l'atresia biliar, certs medicaments (colestiramina, tetraciclina, alguns antiácidos, alguns medicaments amprats per a tractar l'obesitat (colchicina, acarbosa, fenitoína), certs tipos de càncer (limfoma, càncer de pàncrees, gastrinoma), certs tipos de cirugia (gastrectomía en gastroyeyunostomía, tractaments quirúrgics per a l'obesitat, extirpació parcial o completa del íleo), colestasis, hepatitis crònica, intolerància a la proteïna de la llet de vaca, malaltia de Crohn, dany per tractaments de radiació, infecció parasitaria, malaltia de Whipple i sida.[5]
Olor
L'olor característica de les heces prové de la desaminaació descarboxilaació del triptófano per les bactèries.[1]
Heces fétidas
Les heces que tenen mala olor, flotants i grasosas, poden deure's a malabsorció greu, especialment si s'acompanya de pèrdua de pes, lo que significa que l'organisme no està absorbint els nutrients de manera apropiada.[4] Les heces que tenen una olor molt desagradable i anormal poden deure's a certes afeccions i, en ocasions, a canvis en l'alimentació.[6]
Les causes principals de l'olor fétido en les heces són la malaltia celíaca, la malaltia de Crohn, la pancreatitis crònica, la fibrosis quística, certes infeccions intestinals, malalties que causen malabsorció i el síndrome de l'intestí curt.[6]
Color
El color normal de les heces és pardo, de diferent intensitat. Es deu a la presència d'estercobilina i varia d'acort a l'ingestió d'aliments i medicaments.[1] Aixina mateix, algunes afeccions poden modificar el seu color.[7][8][9][10][11]
Alteracions en el color de les heces
Estes són algunes de les possibles variacions en el color de les heces i les seues causes:
Pàlides o de color argila
Les heces pàlides o de color argila poden estar causades per problemes en el sistema biliar, que inclou el sistema de drenage de la vesícula biliar, el fege i el pàncrees.[7]
Negres o roges
Poden ser degudes a l'ingestió de determinades substàncies[8] o a la presència de sanc,[9] que pot provindre de qualsevol part del tubo digestiu, des de la boca fins al ano.
L'ingestió de regalícia negre, nabius, plom, medicaments que contenen ferro o bismut,[8] carbó vegetal o el consum recent d'espinacs,[10] poden ocasionar heces negres.[8][10]
Algunes voltes, les remolaches i els tomates poden fer que les heces apareguen de color rojós.[8]
Quan les heces negres o roges són degudes a la presència de sanc, el color exacte pot ajudar a localisar el lloc del sagnat. El color negre sol indicar que la sanc prové de la part superior del tracto gastrointestinal (esòfec, estòmec o primera part del intestí prim). Despuix de haver estat exposta als sucs digestius a mida que passa a través dels intestís, la sanc adopta una apariència típica d'alquitrán, que també es denomina “cabellams”.[8]
Les heces de color roig amarronat o roig viu, habitualment sugerixen que la sanc prové de la part inferior del tubo digestiu (intestí gros, recte o ano). No obstant, en ocasions un sagnat massiu o ràpit en l'estòmec provoca heces de color roig lluent.[8]
Les senyals de hemorràgia en el tracto digestiu depenen de la zona i gravetat del sagnat, que pot estar causat per diverses afeccions. En el tracto digestiu superior, pot ser per úlceres pépticas, varices esofágicas, esgarre de Mallory-Weiss, gastritis, esofagitis o tumors benignos i càncer, entre unes atres. En el tracto digestiu inferior, algunes de les possibles causes de hemorràgia inclouen malaltia diverticular, colitis, hemorroides o fissures, angiodisplasia i pòlips o càncer.[11]
Verts
L'ingestió de clorofila, present en plantes verdes, aliments vegetals, alguns cosmètics i suplements naturals, pot tornar les heces de color vert.[12]
Grisàcees
Les heces de color grisáceo i desfetes solen indicar estretament dels conducte biliars o malabsorció de lípits. Heces grises i molt desfetes, en certa acumulació de greix, poden ser degudes a malaltia del pàncrees.[10]
Les heces del bebé
Les heces del bebé durant els dos primers dies són de color vert molt obscur o negre, i alquitranadas (pegajosas i blanes).[1][13] Estes deposicions reben el nom de meconi.[14] Alletar en freqüència durant estos dos primers dies ajuda a eliminar estes deposicions pegajosas dels intestins del bebé.[13] L'acció laxante del calostre (substància que ix del pit de la mare al començ de l'alletament, abans de la llet pròpiament dita) contribuïx a l'expulsió del meconi, lo que permet eliminar la bilirrubina i evitar l'aliacrà (caracterisada per color groguenc de la pell).[1]
Una volta que el bebé ha evacuat lo suficient per a desfer-se del meconi alquitranado, es consideren acceptables tots els distints tons de groc, café i inclús vert.[14]
En un bebé alimentat en llet materna, les heces es tornen despuix de color groc mostaça i com en llavors. Açò és normal i no és un signe de diarrea.[13][14]
En els bebés que s'alimenten en llet de fòrmula, les deposicions adopten un color groc marró en taques verdes.[14]
No és rar observar una paleta canviant de colors. No obstant, sobretot un temps en acabant de que el bebé escomence a menjar aliments sòlits i passe refredats, abdós situacions poden afegir nous tons i substàncies a la mescla.[14]
Les heces normals del bebé són blanes i soltes.[15] Durant el primer més de vida, el bebé pot defecar despuix de cada menjar.[13] Canvis en les deposicions, tals com a més heces d'un moment a un atre (possiblement, més d'una defecaació per menjar; o en atres moments, ademés de despuix dels menjars) i heces molt líquides i blanes, poden ser un indicatiu de la presència de diarrea.[15][16] Açò supon un perill de deshidratació per al bebé, la qual pot manifestar-se per mig de sequetat de boca i disminució notable en la cantitat d'orina (menys de sis culers humits en 24 hores).[16]
Alteracions anormals en el color
Hi ha alguns colors de les heces del bebé que fan necessari consultar en el pediatra:[14]
Rojas
El color roig pot significar sanc, especialment durant l'etapa de recent naixcut, en la que el bebé no menja ni beu res de color roig que puga confondre's en sanc quan defeque. És possible que els bebés engullguen una miqueta de sanc durant el part i que esta aparega poc despuix, ya siga perque la regurgite o s'elimina per mig de les heces; no obstant, qualsevol cantitat de deposicions en sanc es deu evaluar, degut a que també pot ser indici d'un problema.[14]
Negres
En ocasions, les heces de color negre representen sanc vella, ya que se sap que la sanc passa del roig al negre despuix d'un temps en el tracto intestinal. Esta alerta sobre el color negre no s'aplica a les primeres evacuació de meconi (negres i d'aspecte alquitranado).[14]
Blanques
Les heces de color blanc són prou rares i fan necessària una consulta tan pronte com siga possible, ya que poden ser degudes a un problema subjacent del fege.[14]
Anàlisis de heces
Les heces es poden analisar per a determinar la presència de bactèries i/o paràsits en el tubo digestiu. En l'intestí humà viuen numerosos microorganismes, necessaris per al procés digestiu, pero en ocasions s'infecta en bactèries o paràsits nocius que poden provocar diversos trastorns. En tals casos, provablement serà necessari examinar les heces al microscopi, cultivar-les i fer atres proves per a ajudar a clarificar la causa del problema.[17] Atres estudis en heces (com la presència de sanc amagada, calprotectina fecal o l'aument en el contingut de greix) són útils per a evaluar la presència de diversos trastorns.[18][19]
L'anàlisis de matèria fecal més comuna és el cridat parasitológico, que resulta indispensables per al diagnòstic de molts trastorns tant gastrointestinals com d'atres tipos.[1] L'interpretació dels resultats pren en conte, entre atres senyes, l'edat del pacient. Açò degut a que en els chiquets l'excrement té color i solidea diferents als de la matèria fecal adulta.
Els excrements i el mig ambient
D'acort en diferents estudis i caracterisació dels excrements humans humits és d'aproximadament 80 a 270 grams per persona per dia. La cantitat d'orina és d'1 a 1.3 kg per persona per dia. Per una atra part el 20 % de la matèria fecal humida i el 5 % de l'orina és material orgànic putrescible. Per lo tant l'aigua residual domèstica crua és putrescible, olorosa, ofensiva i un risc per a la salut, en ser capaç de provocar una contaminació biològica.[20]
Si es tiren aigües residuals a crues a un riu o cos d'aigua, en excés de la capacitat d'assimilació de contaminants de l'aigua receptora, este es vorà disminuït en la seua calitat i aptitut per a usos benèfics del ser humà. L'objectiu bàsic del tractament d'aigües és el de protegir la salut i promoure el benestar dels individus membres de la societat.[21]
Vore també
- Blastocystis hominis
- Clostridium difficile
- coprofagia
- coprofilia
- Escala de heces de Bristol
- Microbiota intestinal
- sanejament ecològic
- us d'excrements
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 Guerrer Net, Diana Patricia; Ortíz Atancuri, Paulina dels Àngels (2011). «Proves bàsiques de laboratori clínic en estudiants secundaris del Colege Nacional Checa, de l'àrea d'influència del Centre de Salut No 2 de la ciutat de Conca 2011». Archivat des de l'original, el 13 de decembre de 2014. Consultat el 11 de decembre de 2014.
- ↑ Parés, D; Menges, M; Dorcaratto, D; Araujo, MI(2009 May).«Adaptation and validation of the Bristol scale stool form translated into the Spanish language among health professionals and patients».Rev Esp Enferm Dig.101(5): 312-6.
- ↑ The Continence Foundation of Austràlia. «Bristol Stool Chart» (en anglés). Consultat el 12 de decembre de 2014.
- ↑ 4,0 4,1 «Heces flotants». MedlinePlus. Consultat el 12 de decembre de 2014.
- ↑ «Malabsorción». MedlinePlus. Consultat el 18 d'abril de 2015.
- ↑ 6,0 6,1 «Heces en olor fétido». MedlinePlus. Consultat el 18 d'abril de 2015.
- ↑ 7,0 7,1 «Heces pàlides o de color argila». MedlinePlus. Consultat el 17 d'abril de 2015.
- ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 8,4 8,5 8,6 «Heces en sanc o alquitranosas». MedlinePlus. Consultat el 17 d'abril de 2015.
- ↑ 9,0 9,1 «Sagnat». MedlinePlus. Consultat el 17 d'abril de 2015.
- ↑ 10,0 10,1 10,2 10,3 Ricard, F (2008). Tractat de Osteopatía visceral i medicina interna. Tom II. Sistema Digestiu, Buenos Aires; Madrit: Editorial Mèdica Panamericana. ISBN 978-84-9835-081-4.
- ↑ 11,0 11,1 National Digestive Diseases Information Clearinghouse (NDDIC) (ed.): «Hemorràgia en el tracto digestiu». Archivat des de l'original, el 6 d'abril de 2015. Consultat el 17 d'abril de 2015.
- ↑ «Clorofila». MedlinePlus. Consultat el 17 d'abril de 2015.
- ↑ 13,0 13,1 13,2 13,3 «Moment adequat per a alletar». MedlinePlus. Consultat el 18 d'abril de 2015.
- ↑ 14,0 14,1 14,2 14,3 14,4 14,5 14,6 14,7 14,8 Jana, LA; Shu, J (Última actualisació: 4 de febrer de 2014). healthychildren.org American Academy of Pediatrics (ed.): «Bebé: Els diversos colors de les heces. Font: Heading Home With Your Newborn, 2nd Edition (Copyright © 2010 American Academy of Pediatrics)». Consultat el 18 d'abril de 2014.
- ↑ 15,0 15,1 «Diarrea en bebés». MedlinePlus. Consultat el 18 d'abril de 2015.
- ↑ 16,0 16,1 KidsHealth (ed.): «L'atenció mèdica i el bebé recent naixcut». Consultat el 18 d'abril de 2015.
- ↑ «Anàlisis de heces». KidsHealth - For Parents. Consultat el 12 de decembre de 2014.
- ↑ Montoro, M; García, JC; en l'aval de l'Associació Espanyola de Gastroenterología. «Manual d'Emergències en Gastroenterología i Hepatología». Jarpyo Editors. Archivat des de l'original, el 16 de febrer de 2015. Consultat el 12 de decembre de 2014.
- ↑ Rodrigo, L(2007 Dec).«Fecal calprotectin».Rev Esp Enferm Dig.99(12): 683-8.ISSN 1130-0108.doi:10.4321/S1130-01082007001200001.
- ↑ Romero Rojas, Jairo A. Estanys d'estabilisació d'aigües residuals. Editorial Escola Colombiana d'Ingenieria. 1994. ISBN 958-8060-50-8.
- ↑ Gómez Rendón, CP (2012). Universitat Nacional Oberta i a Distància UNAD (ed.): «Manege d'aigües residuals en chicotetes comunitats. Lliçó 12. Objectius del tractament». Archivat des de l'original, el 20 de decembre de 2014. Consultat el 20 de decembre de 2014.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Excremento» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.