Estrenyiment
El estrenyiment (dellatí stringĕre, apretar, comprimir) és una condició que consistix en la falta de moviment regular dels intestins, lo que produïx una defecación infreqüent o en esforç, generalment d'heces escasses i dures. La freqüència defecatoria normal varia entre persones, des d'un parell de voltes al dia fins a tres voltes a la semana. Pot considerar-se un trastorn segons altere o no la calitat de vida. En Amèrica s'usen com a sinònims estitiquez o estiptiquez (dellatí styptĭcus, i este a la seua volta del grec στυπτικός, astringente); i en medicina també se li denomina constipación de pancha o intestinal.[1]
El calificatiu per a els qui patixen este síntoma es denomina estreñido o estítico (en Amèrica).
Concepte
Una persona estreñida té menys evacuació de lo normal. La defecación és dura i seca, i a voltes és dolorós expulsar-la. La persona pot sentir-se unflada i estressada. Encara que cada organisme té un número regular d'evacuació, una persona saludable pot defecar sense problemes un mínim de dos voltes al dia. Tot depén dels aliments que consuma o quant eixercici faça, ademés d'atres factors.[2]
Etiologia
L'estrenyiment no és una maltia, sino un síntoma en moltes causes. A sovint es produïx per ingerir aliments en poca cantitat de fibra, falta d'eixercici físic, ingesta de poc líquit (sobretot aigua) o demorar la defecación. També és freqüent durant l'embaràs. Alguns medicaments poden causar estrenyiment, com la codeína, certs antidepressius que poden suprimir l'acetilcolina i els opiáceos que poden retardar el moviment d'aliments en l'intestí. L'estrenyiment com a resultat d'una escassa deambulación o l'immovilitat deu ser considerat especialment en els vells. Diverses malties poden provocar estrenyiment, tals com:[3]
- el síndrome de l'intestí irritable.
- la maltia celíaca. En ocasions, pot ser molt cridaner i constituir el síntoma principal.
- la sensibilitat al gluten no celíaca.
- l'hipotiroïdisme.
- Certs trastorns neurològics.
- el càncer de còlon.
Diagnòstic
El diagnòstic es basa principalment en la descripció dels síntomes per part del pacient. Les evacuació difícils, molt fermes o compostes per chicotetes bolitas dures (com les excretades pels conills) es consideren estrenyiment, encara que es produïxquen tots els dies. Atres síntomes relacionats en l'estrenyiment poden incloure unflament, distensió, dolor abdominal, dolors de cap, sensació de fatiga i agotament nerviós, o una sensació de buidament incomplet.[4]
En l'exploració física, es poden detectar escíbalos o estercolitos (grums de matèria fecal endurits en l'intestí, manualment palpables) en la palpació del abdomen. Si l'exploració rectal dona una impressió de to de l'esfínter anal i si la part inferior del recte conté heces, es pot considerar l'us de supositoris o enemas. De lo contrari, s'optaria per medicació oral. El tacte rectal també dona informació sobre la consistència de les heces, presència d'hemorroides, mescla de sanc i si algun tipo de tumors, pòlips o anormalitats estan presents. L'examen físic es pot fer de forma manual pel mege, o per mig d'una colonoscopia. Les radiografies del abdomen, per lo general solament es realisen si se sospita obstrucció intestinal que pot revelar matèria fecal retinguda en el còlon, i confirmar o descartar atres causes de síntomes similars. L'estrenyiment crònic (síntomes presents per lo manco tres dies per més durant més de tres mesos) associat en molèsties abdominals en freqüència es diagnostica com síndrome de l'intestí irritable (SII) quan no hi ha una causa òbvia.[5] Els síntomes del síndrome de l'intestí irritable són indistinguibles dels síntomes digestius que poden aparéixer en la maltia celíaca o la sensibilitat al gluten no celíaca, per lo que una gran part de les persones afectades per estes malties passen molts anys diagnosticades i tractades per error com si tingueren el síndrome de l'intestí irritable. Especialment, les persones en sensibilitat al gluten no celíaca permaneixen habitualment en una "terra de ningú", sense reconéixer ni diagnosticar pels especialistes, "òrfenes" de l'atenció mèdica i el tractament adequats.
La multiplicació de seqüències d'ona de pressió en el còlon és responsable dels moviments discontinus del contingut del intestí i vital per a la defecación normal. Les deficiències en la freqüència, amplitut i alcanç de les seqüències de propagació colónicas (PS), estan implicats en la disfunció severa defecatoria (SDD). Els mecanismes que poden normalisar estos patrons motors aberrants poden ajudar a rectificar el problema. Recentment, s'ha utilisat la nova teràpia d'estimulació del nervi sacre (SNS) per al tractament de l'estrenyiment sever.[6]
Tractament
El tractament es deu centrar en la maltia causant, l'identificació de la qual requerix una correcta evaluació prèvia del pacient.[7]
Quan l'estrenyiment crònic no té una causa coneguda, certes mides poden proporcionar consol.[8]
Les recomanacions nutricionals per al consol de l'estrenyiment se centren en l'aument del consum de fibra dietètica i la promoció d'un trànsit intestinal regular per mig d'aliments específics que faciliten l'evacuació. Es recomana seguir una Dieta rica en fibra vegetal, consumint fruta i verdura a lo manco cinc voltes al dia, ya que la dieta pobra en fibra constituïx la principal causa d'estrenyiment en la població sana. Aixina mateix, resulta fonamental mantindre una ingesta abundant de líquits, d'a lo manco 1,5 litros diaris, aixina com incorporar aliments fermentats que continguen bactèries beneficioses, tals com tempeh, sauerkraut i miso, entre uns atres. Els probióticos continguts certs yogurts ajuden al trànsit intestinal i a un ritme evacuatorio normal millorant la salut intestinal general.[9]És aconsellable realisar els menjars a la mateixa hora cada dia, menjant despacio i mastegant adequadament els aliments. En relació en els hàbits defecatorios, és important no reprimir el desig de defecar quan este es present, i procurar fer-ho tranquilament sense presses, preferentment en un horari i lloc determinats, encara que sense forçar la defecación quan no existixca un desig natural d'evacuar.[8]
Pel que fa a l'estil de vida, es recomana la realisació d'eixercici físic de forma regular, lo que favorix el trànsit intestinal. Per últim, convé evitar l'us de laxantes, reservant-els únicament com a últim recurs, ya que l'abús d'estos medicaments resulta contraproduent i pot generar trastorns més greus a llarc determini.[8]
Complicacions
Referències
- ↑ «Diccionari de la llengua espanyola (22.ª ed.)». Real Acadèmia Espanyola. Consultat el 14 de maig de 2014.
- ↑ «Aberrant bowel movement frequencies coincidix with increased microbe-derived blood metabolites associated with reduced organ function» (en en). Consultat el 27 de novembre de 2025.
- ↑ «Estrenyiment». Consultat el 27 de novembre de 2025.
- ↑ «Constipation: Causes, Symptoms, and Treatment». Consultat el 27 de novembre de 2025.
- ↑ Longstreth GF, Thompson WG, Chey WD, Houghton LA, Mearin F, Spiller RC(2006).«Functional bowel disorders».Gastroenterology.130(5)
- 1480–91.doi:10.1053/j. gastro.2005.11.061.
- ↑ «Colonic manometry and sacral nerve stimulation in patients with severe constipation».Pelviperineology.26(3)
- 114–116.
- ↑ «Products - Constipation | Topic | NICE». www. nice. org. uk. Consultat el 2022-01-21.
- ↑ 8,0 8,1 8,2 «Guia de pràctica clínica sobre el maneig de l'estrenyiment crònic en el pacient adult. Partix 2: Diagnòstic i tractament».Gastroenterología i Hepatología.40(4)
- 303–316.ISSN 0210-5705.doi:10.1016/j. gastrohep.2016.02.007.Consultat el 2022-01-21.
- ↑ «Homemade Yogurt Resolves Irritable Bowel Symptoms». Medscape. Consultat el 27 de novembre de 2025.
Enllaços externs
Erro al crear miniatura: Estrenyiment en el Viccionari. Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}..
- Este artícul conté una traducció derivada de «Estreñimiento» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.