Anar al contingut

Fibra alimentària

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Fibra alimentària
Est artícul tracta sobre fibra vegetal. Per a un atre tipo de fibres vore Fibra (desambiguació).

La fibra alimentària es pot definir com la part comestible de les plantes que resistix la digestió i absorció en el intestí prim humà i que experimenta una fermentació parcial o total en el intestí gros. Esta part vegetal està formada per un conjunt de composts químics de naturalea heterogénea (polisacàrits, oligosacàrits, lignina i substàncies anàlogues). Des del punt de vista nutricional, i en sentit estricte, la fibra alimentària no és un nutrient, ya que no participa directament en processos metabòlics bàsics de l'organisme. No obstant, la fibra alimentària eixercita funcions fisiològiques sumament importants com estimular la peristalsis intestinal. La raó per la que l'organisme humà no pot processar-la es deu a que l'aparat digestiu no dispon de les enzimes que poden hidrolizarla. Açò no significa que la fibra alimentària passe intacta a través de l'aparat digestiu: encara que el intestí no dispon d'enzimes per a digerir-la, les enzimes de la microbiota intestinal fermenten parcialment la fibra i la descomponen en diversos composts químics: gasos (hidrogen, diòxit de carbono i metà) i àcit grassos de cadena curta (acetat, propionato i butirato). Estos últims poden eixercir una funció important en l'organisme dels sers vius.[1][2][3] La fibra dietètica es troba únicament en aliments d'orige vegetal poc processats tecnològicament, com els cereals, frutas, verduras i llegums.


Característiques i funcions

[editar | editar còdic]

La fibra alimentària complix la funció de ser la part estructural de les plantes i, per lo tant, es troba en tots els aliments derivats dels productes vegetals com poden ser les verduras, les frutas, els cereals i les llegums. La majoria de les fibres són considerades químicament com polisacàrits, pero no tots els polisacàrits són fibres (el almidó per eixemple no és una fibra vegetal). Les fibres es descriuen com a polisacàrits no almidonados (polisacàrits no amiláceos). Alguns constituents de les fibres són la celosa, les hemicelosas, les pectinas, les gomas i els mucílacs. Les fibres poden incloure també alguns composts no polisacàrits com pot ser la lignina (són polímer de vàries dotzenes de molècules de fenol un alcohol orgànic en forts llaços interns que els fan impermeables a les enzimes digestives), la cutina i els taninos. A mida que s'ha anat investigant la fibra s'han incorporat atres components químics a la llista. Els térmens que a voltes es mencionen de fibra crua, fibra detergent-neutra, fibra dietètica es referixen a la fibra en general i reflectixen tan sol diferents metodologia amprades per a estimar el contingut de fibra en els aliments, ya que no es poden identificar en estos métodos els diferents tipos de fibra. Per eixemple, l'estructura química de la celosa i les d'atres fibres de polisacàrits són similars.


Components de la fibra alimentària

[editar | editar còdic]
Figura 2. Els cereals no refinats són una font primordial de fibra.

La fibra vegetal és a voltes denominat com un conjunt heterogéneu de molècules complexes, els beneficis són varis i per esta raó convé l'ingesta de diverses fonts abans que la d'una sola. Les fibres solen contindre composts tals com:

  • Celosa: part insoluble de la fibra dietètica, abundant en farina sancera dels cereals (figura 2), salvat i verdures com carchofas, espinacs i judeues verdes. La celosa forma part de les parets celars vegetals.
  • Hemicelosa: mescla de glucosa, galactosa, xilosa, arabinosa, manosa, i àcits urónicos, formant part de la fibra insoluble que es troba en salvat i grans sancers de diferents cereals.
  • Substàncies pécticas: són polímer de l'àcit metil D-galacturónico. Es troben sobretot en la pell de certes frutes com la poma o en la polpa d'atres vegetals com els cítrics, la fraula, el codonyer i la carlota. ya que retenen aigua en facilitat, formant geles molt viscosos, s'ampren per a conferir unes característiques de textura determinades. Ademés, els microorganismes intestinals les fermenten i en això aumenta el volum fecal. El seu principal us alimentari és el d'espesante en la fabricació de meladas i productes de confitería. Per a això és suficient que es troben en concentracions del 1 % en el producte.
  • Almidó resistent: en tubèrculs com la creïlla i llavors, també en fruts, rizomes i mèdula de moltes plantes. Este almidó, que no es hidroliza en tot el procés de la digestió, constituïx el 20 % de l'almidó ingerit en la dieta. Dita proporció es reduïx quan els aliments se someten a tractament tèrmic.[2][4][5]
  • Inulina: és un carbohidrat de reserva que es troba en la chicòria, ceba, all, penca i carchofa. És soluble en aigua i no és digerible per les enzimes digestives, sino per les dels microorganismes pobladors de l'intestí.
  • Composts no carbohidratados: com la lignina que posseïx gran cantitat d'àcit i alcohols fenilpropílicos formant la fibra insoluble en gran capacitat d'unir-se i arrastrar atres substàncies pel tubo digestiu, forma l'estructura de la part més dura o leñosa dels vegetals, com a bleda, lletuga, el tegumento dels cereals, entre uns atres.
  • Gomes: formades per àcit urónico, xilosa, arabinosa o manosa, com la goma guar, aràbiga, karaya i tragacanto. Són fibra soluble.
  • Mucílac: són polisacàrits molt ramificats de pentosa (arabinosa i xilosa) que secretan les plantes front a les lesions. La composició depén del grau de maduració de la planta. Quant major és la seua maduració, major és la cantitat de celosa i lignina i menor la de mucílac i gomes. Formen part de la llavor de la planta Plantago ovata, de certes algues i de les llavors d'acacia i tomata. Formen part de les fibres solubles i alguns tenen funció laxante.
  • Atres substàncies: cutina, taninos, suberina, àcit fítico, proteïnes, ions com calcio, potassi i magnesi.


Tipos de fibra alimentària

[editar | editar còdic]

La fibra alimentària, tradicionalment considerada com un carbohidrat complex, s'ha dividit en dos grups principals segons les seues característiques químiques i els seus efectes en l'organisme humà.[6] Esta classificació és arbitrària i tan solament es basa en la separació química mantenint unes condicions controlades de pH i d'enzimes que intenten simular les condicions fisiològiques.[7] S'obtenen aixina dos fraccions: fibra insoluble i fibra soluble.

  • La fibra insoluble: està integrada per substàncies (celosa, hemicelosa, lignina i almidó resistent) que retenen poca aigua i s'unflen poc. Este tipo de fibra predomina en aliments com el salvat de blat, grans sancers, algunes verdures i en general en tots els cereals. Els components d'este tipo de fibra són poc fermentables i resistixen l'acció dels microorganismes de l'intestí. El seu principal efecte en l'organisme és el de netejar, com un raspall natural, les parets de l'intestí desprenent els rebujos adherits a esta; ademés d'aumentar el volum de les heces i disminuir la seua consistència i el seu temps de trànsit a través del tubo digestiu. Com a conseqüència, este tipo de fibra, en ingerir-se diàriament, facilita les deposiciones i prevé el estrenyiment.
  • La fibra soluble: està formada per components (inulina, pectinas, gomes i fructooligosacáridos) que capten molta aigua i són capaces de formar geles viscosos. És molt fermentable pels microorganismes intestinals, per lo que produïx gran cantitat de gas en l'intestí. En ser molt fermentable favorix la creació de flora bacteriana que compon 1/3 del volum fecal, per lo que este tipo de fibra també aumenta el volum de les heces i disminuïx la seua consistència. Este tipo de fibra predomina en els llegums, en els cereals (avena i ordi) i en algunes frutes. La fibra soluble, ademés de captar aigua, és capaç de disminuir i ralentisar l'absorció de greixos i sucres dels aliments (índex glucémico), lo que contribuïx a regular els nivells de colesterol i de glucosa en sanc.[8]

-


De forma general, la fibra consumida deu tindre una proporció de 3:1 entre insoluble i soluble. Sempre deu aconsellar-se que les fonts de fibra siguen variades, la seua ingestió siga a lo llarc del dia i que es realise una ingestió hídrica adequada. Recomanacions de diverses agències alimentàries mencionen que els adults deuen consumir porcions aproximades de 30-35 grams de fibra dietètica per dia. Ara be, els habitants d'alguns països occidentals tenen un consum mig que és inferior als 12-18 g/dia (considerant una dieta referència de 2000 kcal).[9],[10],.[11] S'aconsella l'ingestió de varis tipos d'aliments rics de fibra, en lloc d'un solament.


Característiques nutricionals

[editar | editar còdic]
  • La fibra alimentària és resistent a la digestió: inatacable pels fermentos i enzimes digestives humanes, per lo que no poden degradar-la, al contrari que l'aparat digestiu dels rumiants i rosegadors, que posseïx celasas produïdes per bactèries comensals.
  • La fibra té gran capacitat d'absorció i retenció d'aigua, en ser una substància osmóticamente activa. Totes les fibres ho fan en major o menor mida. Influïxen moltes variables com el tamany de les partícules, pH,[12] electrolitos del mig.[13] En el cas del tamany de partícula s'ha comprovat que quant major siga est, més capacitat d'absorció d'aigua té, característica molt important en tindre en conte el refinat d'alguns aliments com la farina.
  • Fixació de substàncies orgàniques i inorgàniques: la substàncies que seqüestra la fibra poden ser simplement atrapades entre les rets que generen de forma naturals fibres o lligades per mig d'enllaços de molt diversos tipos, lo que fa que la possibilitat d'escape d'estes substàncies siga mínima. Entre elles trobem:
  1. Proteïnes, glúcits i grasses que retarden la seua absorció en presència de fibres.
  2. Sals biliars: La fibra aumenta la seua eliminació per les heces, en efecte protector cancerígeno (encara que no demostrat científicament encara), baixen el colesterol biliar[8] i la litogenicidad de la bilis i també disminuïx l'absorció de les grassas en ser estes bilis transportadoras i emulsionantes dels greixos ingerits. Se sap també que la fibra del pa i cereals integrals, com el centeno, accelera el trànsit intestinal i arrastra les substàncies cancerígenas que pot haver en el conducte digestiu prevenint el càncer d'estòmec i de còlon. En impedir que siguen absorbides les substàncies cancerígenas protegix contra el càncer de pàncrees i de mama en major mida.
  3. Minerals com calcio (Ca), zinc (Zn), magnesi (Mg), fòsfor (P), ferro (Fe) i vitaminas. En unir-se a la fibra dietètica també pot disminuir-se la seua absorció, encara que es necessitarien grans cantitats de fibra o pacients que ya presentaren algun tipo de dèficit per a que este efecte tinguera repercussió clínica.
  • Fermentació en l'intestí gros per les bactèries del còlon. La fibra aplega al còlon inalterada i allí és atacada per les enzimes bacterianes. En esta reacció es produïxen àcit grassos de cadena curta que descendixen els nivells de pH de 7 a 6 i puja la temperatura fins a 0,7 °C. La fermentació depén de la velocitat del trànsit intestinal i de si és aliment complet o fibra aïllada entre atres coses. Des del punt de vista de fermentació en intestí gros les fibres poden ser:
  1. Poc fermentables: fibres riques en celosa i lignina que són prou resistents a la degradació bacteriana del còlon i són expulsades per les heces intactes com el salvat de blat. Són les que anteriorment hem denominat fibres insolubles.
  2. Molt fermentables: fibres riques en hemicelosas, arabinoxilanos, àcit glucurónico i pectina que són fermentades i degradades per la flora del còlon. Es corresponen en les que anteriorment hem denominat fibres solubles.
  • Fibra i àcit grassos de cadena talla Els àcit grassos de cadena curta són usats per la mucosa intestinal o absorbits a través de la paret colónica cap a la circulació portal (evitant la circulació enterohepática) i d'allí són transportats cap a la circulació general. Particularment l'àcit gras butírico (cadena curta) té extenses accions fisiològiques, en efectes favorables sobre la salut, entre els quals tenim:
  1. Estabilisa els nivells de glucosa (sucre) en sanc, actuant sobre la lliberació pancreàtica d'insulina i control hepàtic de la glucogenólisis.
  2. Suprimix la síntesis de colesterol hepàtic i reduïx els nivells de l colesterol i triglicèrits, responsables de malties cardiovasculars (com la ateroesclerosis)
  3. Disminuïx el pH colónico, lo que evita la formació de pòlips colónicos i incrementa l'absorció de minerals.
  4. Incrementa la proliferació de la flora bacteriana colónica (bífidobacterias i lactobacillus), lo que estimula la salut intestinal.


Beneficis de la seua ingesta

[editar | editar còdic]

Encara que actualment estiga molt qüestionat per diversos investigadors, l'inclusió en la dieta d'aliments rics en fibra alimentària pot previndre o aliviar diferents malties tals com:

  • Estrenyiment: l'efecte més conegut de la fibra és la seua capacitat de facilitar la defecación.[14] La fibra aumenta el volum de les heces en crear residu sòlit i absorbir aigua lo que produïx unes heces més voluminoses i menys consistents. Ademés, disminuïx el temps de trànsit intestinal, és dir, accelera el procés d'evacuació, aumentant la seua freqüència. Per lo tant, un contingut adequat de fibra en l'alimentació és fonamental per a previndre i aliviar el estrenyiment.[15],[16]
  • Diverticulosis o maltia diverticular: maltia caracterisada per l'aparició de chicotetes bosses en les parets del còlon en forma de dit de guant anomenades divertículs. La diverticulosis aumenta en l'edat, ya que en les persones majors la paret intestinal és més dèbil i la pressió que s'eixercix dins del còlon facilita la creació dels divertículs. L'excessiva pressió que té que eixercir la capa muscular de la paret del còlon en intentar expulsar les heces en poc volum aumenta la pressió dins del còlon i pot contribuir al desenroll de la maltia diverticular. Hui s'accepta que la diverticulosis es deu a un major depòsit d'elastina en les parets del còlon[17] i a una pèrdua de la inervación vagal.[18] Encara que s'ha postulat que la diverticulosis està associada a la dieta pobra en fibra alimentària, no hi ha proves científiques que avalen la seua prevenció per mig del consum d'aliments rics en fibra alimentària.
  • Obesitat: la obesitat és una maltia que està associada en la hipertensió arterial, cardiopatia isquémica, diabetis mellitus i molts tipos de càncer. Per lo tant, mantindre un pes corporal adequat és una mida molt saludable.[19],[20] Les dietes riques en fibra poden ajudar a controlar l'obesitat per vàries raons: primer, les dietes riques en fibra posseïxen menys calories en el mateix volum de l'aliment; segon, este tipo de dietes faciliten l'ingestió de menor cantitat d'aliments degut a que prolonguen el temps de masticació i pel seu volum, ajuden a produir més ràpidament la sensació de sacietat,[21] i per últim, les dietes riques en fibra 'seqüestren' part dels sucres i els greixos ingerits, ralentisant la seua absorció, lo que disminuïx l'aporte final d'energia.[22]
  • Càncer de còlon i recte: encara que aisladamente una dieta rica en fibra no protegix del càncer colorrectal, els primers estudis epidemiològics observacionals varen senyalar que les poblacions que consumien dietes riques en fibra presentaven una menor incidència del càncer de còlon.[23] Ara be, estos estudis epidemiològics sobre l'efecte protector de la fibra front a este tipo de càncer són contradictoris, provablement per la diversitat dels components que formen part de la fibra alimentària. Inclús s'ha senyalat que no és significativa la relació inversa entre el consum de fibra i el desenroll d'adenoma colorectals, un dels precursors del càncer de còlon.[24] Actualment s'accepta que l'efecte beneficiós està en la dieta en general: consum de vegetals (preferentment verdures i frutes fresques), reduïda ingesta de greixos i de carns roges, aporte adequat de micronutrientes, etc.[25],[26],[27]
  • Diabetis mellitus: un aument en l'ingesta de fibra alimentària, particularment de tipo insoluble, podria millorar el control de la glucemia, disminuint la hiperinsulinemia i les concentracions plasmáticas de lípits en els diabètics tipo 2,[28],[29] lo que conferiria un perfil idòneu de protecció cardiovascular.[30] No obstant, i encara que es recomana l'inclusió d'aliments rics en fibra en la dieta dels diabètics,[31] són molt dèbils les proves científiques que recolzen la prevenció de la diabetis tipo 2 per mig dels aliments rics en fibra.[32]
  • Hipercolesterolemia: l'ingesta de fibra proporciona una menor absorció de colesterol, lo que comporta a la prevenció i tractament de les afeccions caracterisades per nivells elevats de colesterol en sanc.


Efectes adversos de la fibra

[editar | editar còdic]

La fermentació de la fibra per les bactèries anaerobio en el còlon, pot produir: flatulència, distensió abdominal (meteorisme) i dolor abdominal. Es recomana que el consum de fibra es realise de forma gradual per a que el tracto gastrointestinal es vaja adaptant. S'han descrit alguns casos d'obstrucció intestinal i de formació de fitobezoares en l'ingestió de dosis altes de fibra no fermentable, especialment quan existix un escàs aporte hídric.

Usos en la dieta

[editar | editar còdic]

L'inclusió de frutes fresques, verdures i derivats de cereals (sempre que no tinguen farina refinada - en lo que es denomina pa blanc), junt en els llegums, aporta una bona dosis de fibra alimentària en la dieta. Es pot recórrer també als complements o suplements i aliments en un alt contingut de fibra que es puguen trobar en el mercat. La calitat que supon la mescla de nutrients i la potenciació de diferents elements presents en els aliments és molt més beneficiosa que la fibra pura dels suplements, pero en qualsevol cas és millor suplementar la dieta en una miqueta de fibra que no prendre-la en absolut (com ocorre en les dietes riques en proteïnes procedents de la carn). El seu principal efecte no desijat són la flatulència i el meteorisme que poden ser incómodos en algunes persones que ho patixen, pero sol cedir en la pren continuada de fibra.[13] Lo idòneu és anar acostumant poc a poc al tracto intestinal a l'aparició de la fibra alimentícia i anar ingerint cantitats de líquit per a que siga possible el trànsit.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ isciii. es/scielo. php? script=sci_abstract&pid=S0212-16112011000500020&lng=es&nrm=iso&tlng=es «Efecte del consum de la fibra dietètica en l'expressió quantitativa del receptor de butirato GPR43 en còlon de rates».Nutrició Hospitalària.26(5)
    1052–1058.ISSN 0212-1611.Consultat el 8 de setembre de 2017.
  2. ↑ 2,0 2,1 «eldiario. es/tumejoryo/comer/almidon_resistente-arroz-cocinar-grasa-colon-cancer_0_666684013. html ». Consultat el 8 de setembre de 2017 (en és).
  3. ↑ nutrition. org/content/67/1/136 «Effects of resistant starch on the còlon in healthy volunteers: possible implications for cancer prevention.».The American Journal of Clinical Nutrition.67(1)
    136–142.ISSN 0002-9165.Consultat el 8 de setembre de 2017.
  4. ↑ «archive. org/web/20170919081754/http://transformer. blogs. quo. es/2016/02/16/almidon-resistente-carbohidratos-que-queman-grasa/ Almidó resistent: carbohidrats que cremen grassa». Transformer. Archivat des d'el blogs. quo. es/2016/02/16/almidon-resistente-carbohidratos-que-queman-grasa/ original, el 19 de setembre de 2017. Consultat el 8 de setembre de 2017.
  5. ↑ «entrenamiento. com/nutricion/dietas/alimentos-mas-altos-en-almidon-resistente/ ». Consultat el 8 de setembre de 2017.
  6. ↑ Prosky L, Asp NG, Schweizer, T F, DeVries, J W, Furda I 1988. Determination of insoluble, soluble, and total dietary fiber in foods and food products: interlaboratory study. Journal of Association of Official Analytical Chemists 71 (5): 1017-1023
  7. ↑ American Association Of Cereal Chemists Report. Dietary Fiber Definition Committee. 2001. The definition of dietary fiber. archive. org/web/20081209143705/http://www. aaccnet. org/cerealfoodsworld/pdfs/dietfiber.pdf Cereal Food Wolrd '46' (3): 112-126.
  8. ↑ 8,0 8,1 Brown L i Rosner B. 1999. Cholesterolowering effects of dietary fiber: a meta-analysis. ajcn. org/cgi/content/abstract/69/1/30 American Journal of Clinical Nutrition 69 (1): 30-42.
  9. ↑ Llança I i Jones D I. 1987. Dietary fiber intake in the US population. ajcn. org/cgi/content/abstract/46/5/790 American Journal of Clinical Nutrition 46(5): 790-797.
  10. ↑ Thane CW, Jones AR, Stephen AM, Seal CJ i Jebb SA. 2005. Whole-grain intake of British young people aged 4-18 years. cambridge. org/action/displayAbstract? fromPage=online&aid=924648&fulltextType=RA&fileId=S0007114505002539 The British Journal of Nutrition 94(5): 825-831.
  11. ↑ Tabernero M, Serrà J i Saura-Calixto F. 2007. Dietary fiber intake in two European diets with high (Copenhagen, Denmark) and low (Múrcia, Spain) colorectal cancer incidence. acs. org/cgi-bin/abstract. cgi/jafcau/2007/55/i23/abs/jf072146o. html Journal of Agricultural and Food Chemistry 55 (23) :9443-9449.
  12. ↑ Noakes M, Clifton PM, Nestel PJ, Li Leu R i McIntosh G. 1996. Effect of high-amylose starch and oat bran on metabolic variables and bowel function in subjects with hypertriglyceridemia. ajcn. org/cgi/content/abstract/64/6/944 American Journal of Clinical Nutrition 64(6): 944–951.
  13. ↑ 13,0 13,1 Eastwood MA. 1992. The physiological effect of dietary fiber: An update. annualreviews. org/doi/abs/10.1146/annurev. nu.12.070192.000315 Annual Review of Nutrition 12: 19-35.
  14. ↑ Schneeman BO 1998. Dietary fiber and gastrointestinal function. sciencedirect. com/science?_ob=ArticleURL&_udi=B6TB1-3T0S945-5&_user=10&_coverDate=04%2F30%2F1998&_rdoc=5&_fmt=high&_orig=browse&_srch=doc-info(%23toc%235129%231998%23999819995%2314252%23FLP%23display%23Volume)&_cdi=5129&_sort=d&_docanchor=&_ct=17&_acct=C000050221&_version=1&_urlVersion=0&_userid=10&md5=3faea379d87bf2cfc1753e224630ae2f Nutrition Research; 18 (4): 625-632. sciencedirect. com/science?_ob=ArticleURL&_udi=B6TB1-3T0S945-5&_user=10&_coverDate=04%2F30%2F1998&_rdoc=5&_fmt=high&_orig=browse&_srch=doc-info(%23toc%235129%231998%23999819995%2314252%23FLP%23display%23Volume)&_cdi=5129&_sort=d&_docanchor=&_ct=17&_acct=C000050221&_version=1&_urlVersion=0&_userid=10&md5=3faea379d87bf2cfc1753e224630ae2f archivat en Wayback Machine.
  15. ↑ Voderholzer WA, Schatke W, Mühldorfer BE, Klauser AG, Birkner B, Müller-Lissner SA. 1997. Clinical response to dietary fiber treatment of chronic constipation. American Journal of Gastroenterology 92(1): 95-98.
  16. ↑ López J, Martínez AB, Luque A, Pons JA, Vargas A, Iglésies JR, Hernández M i Villegas JA. 2008 . Efecte de l'ingesta d'un preparat làcteu en fibra dietètica sobre l'estrenyiment crònic primari idiopático. Nutrició Hospitalària 23(1):12-19
  17. ↑ Stollman, N. i Raskin, J. B. 2004. Diverticular disease of the còlon. thelancet. com/journals/lancet/artícul/PIIS0140673604155979/abstract The Lancet 363 (9409): 631–639.
  18. ↑ Yun, A. J.; Bazar, K. A. i Lee, P. I. 2005 "A new mechanism for diverticular diseases: aging-related vagal withdrawa". Medical Hypotheses 64: 252-255.
  19. ↑ Lissner levitsky DONA, Strupp BJ, Kalkwarf HJ i Rosega DONA, 1987. Dietary fat and the regulation of energy intake in human subjects. ajcn. org/cgi/content/abstract/46/6/886 American Journal of Clinical Nutrition 46(6): 886–892.
  20. ↑ Howarth NC, Saltzman I, Roberts SB. 2001. Dietary fiber and weight regulation. Nutrition Review 59(5):129-139.
  21. ↑ Levine SA, Tallman JR, Grace MK, SA Parker, CJ Billington, i Levitt MD. 1989. Effect of breakfast cereals on short-term food intake. ajcn. org/cgi/content/abstract/50/6/1303 American Journal of Clinical Nutrition 50 (6): 1303–1307.
  22. ↑ Blundell JE, Green S i Burley V. 1994. Carbohydrates and human appetite. ajcn. org/cgi/content/abstract/59/3/728S American Journal of Clinical Nutrition 59(3): 728S–734S
  23. ↑ Fuchs SD, Giovannucci EL, Colditz GA, Hunter DJ, Stampfer MJ, Rosner B, Speizer FE i Willett WC. 1999. Dietary fiber and the risk of colorectal cancer and adenoma in women. nejm. org/cgi/content/abstract/340/3/169 The New England Journal of Medicine 340 (3):169-176 nejm. org/cgi/content/abstract/340/3/169 archivat en Wayback Machine.
  24. ↑ Robertson DR, Sandler RS, Haile R; Tosteson TD, Greenberg ER, Grau M. i Baron, JA. 2005. Fat, Fiber, Meat and the Risk of Colorectal Adenoma. amjgastro. com/showContent. asp? DID=4&SessionGUID=84E4E178-F6C4-41B2-81A3-FA42894DF48A&id=ajg_336122005&type=abstract American Journal of Gastroenterology; 100(12): 2789–2795.
  25. ↑ Casimiro C. 2002. "Factors etiopatogénicos en el càncer colorrectal. Aspectes nutricionals i d'estil de vida (segona de dos parts)". Nutrició Hospitalària 17 (3): 128-138
  26. ↑ Ferguson LR, Philpott M. i Karunasinghe N. 2004. Dietary cancer and prevention using antimutagens. Toxicology 198: 147–159.
  27. ↑ Ravasco P, Monteiro-Grill I, Marqués P, i Camilo EM. 2005. Nutritional risks and colorectal cancer in a portuguese population. Nutrició Hospitalària 20 (3): 165-172
  28. ↑ Chandalia M, Garg A, Lujohann D, von Bergmann K, Grundy SM i Brinkley LJ. 2000. Beneficial effects of high dietary fiber intake in patients with type 2 Diabetis Mellitus. nejm. org/cgi/content/abstract/342/19/1392 New England Journal of Medicine 342 (19): 1392-1398. nejm. org/cgi/content/abstract/342/19/1392 archivat en Wayback Machine.
  29. ↑ Weickert MO i Pfeiffer AF. 2008. Metabolic effects of dietary fiber consumption and prevention of diabetis. nutrition. org/cgi/content/abstract/138/3/439 Journal of Nutrition 138(3): 439-442.
  30. ↑ Salmeron J, Manson JE, Stampfer MJ, Colditz GA, Wing A l'i Willett WC. 1997. Dietary fiber, glycemic lloeu, and risk of senar-insulin-dependent diabetis mellitus in women. ama-assn. org/cgi/content/abstract/277/6/472 Journal of the American Medical Association 277 (6): 472-477.
  31. ↑ American Diabetis Association. 2008. Nutrition recommendations and interventions for diabetis: A position statement of the American Diabetis Association. diabetesjournals. org/cgi/content/extract/31/Supplement_1/S61 Diabetis Care 31 (Supl 1): S61-S78.
  32. ↑ Priebe MG, van Binsbergen JJ, de Vós R, i Vonk RJ. 2008. Whole grain foods for the prevention of type 2 diabetis mellitus. Cochrane Database of Systematic Reviews. 2008 Jan 23 (1):CD006061.

Referències

[editar | editar còdic]


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Fibra_alimentària&oldid=1356979»